Demà toca mani

Demà el poble català (o part d'ell) ha de sortir al carrer i dir "Ja n'hi ha prou!", com el lema de la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir (no està refundada, eh!).

Dret a decidir i ja n'hi ha prou.

Els catalans hem de poder decidir què volem ser, quin país volem. I ja n'hi ha prou, de preses de pèl del govern de ZP (Gobierno de Espana), des de l'estatut fins a la ministra més populista de les últimes dècades, posant els tòpics andalusos (el meridionalisme espanyol!) al servei d'un president que ja li està bé atiar una miqueta (massa?) l'anti-catalanisme, o millor dit, el casca-catalanisme. I és que ara ja no és l'insult si no el maltractament.

Demà toca mani i tos hi hem de ser.

50 raons per anar a la mani.

.

PS: mentrestant el ministeri contraprograma rehibilitant una part del servei de Rodalies (no és això!)

PS2: mentrestant Zapatero es decanta obertament per l'espanyolisme convidant a Bono a ocupar un encàrrec abans de guanyar-lo, no a les urnes sinó al Congrés espanyol després de les eleccions: la presidència del Congrés de diputats. Si guanya Zapatero, ja no guanya Catalunya, sinó Bono...

El Pullassu és cultura popular. Cultura popular és nació. Ergo...

La cultura popular només té sentit si és viva, si camina, si evoluciona, si és del poble.

La secció local de Torelló va aprovar una esmena al text de la Conferència Nacional d'Esquerra d'enguany sobre el paper de la cultura popular a l'hora de vertebrar una societat amb cosmovisió nacional catalana. Es va acceptar.

A Torelló es crea cultura popular, es reforça una societat en cosmovisió nacional catalana, podríem dir-ne, d'arrel popular.

El Pullassu n'és un exemple clar. Es realitza en el marc de la Festa del Carnaval, segurament l'esdeveniment popular i festiu més important de Torelló, sorgit des de la ciutadania i que es manté gràcies a aquesta.

El 2008 celebren l'aniversari 10+1, i el Pullassu va creixent. Ho podeu veure en aquest vídeo del 9TV, on es presenten les novetats per l'any que ve, entre les quals una nova figura: la Fortiana la Marrana, el primer element femení de la festa.

El Pullassu és dansa, foc, música, imaginari popular i festa, molta festa!

.

Web del Pullasso: www.carnavaltorello.cat/pullassu (us podeu baixar cançons i llegir tot el que envolta la festa)

.

Apunts relacionats amb el Carnaval de Torelló:

Cop d'Estat a Torelló

Senyoretes i Carnaval de Terra Endins: la República de la Barrila

Referèndum per allargar la República de la Barrila

.

(Foto d'Osona.com)

Antiincineració, antiincineradora

Els amics de Vall del Ges.NET m'han fet arribar el manifest del Dia Mundial contra la incineració i els residus, que es celebrava avui 28 de novembre.

Els amics de Vall del Ges.NET han estat els màxims opositors al projecte d'incineradora de Sant Pere de Torelló, si ha anat reformulant-se ha estat segur gràcies a la pressió popular que ells van ajudar a conscienciar a la gent de la Vall. L'actual projecte, però encara no els acaba de convèncer.

Ells també m'han fet caminar a ple sol més d'un cop...

Com a bons ecologistes, que actuen localment per fer canvis globals, en motiu del dia mundial faran un cinefòrum del documental “ Una veritat incòmoda” d’Al Gore, a la Sala de Plens de l’ajuntament de Sant Vicenç de Torelló. Es passarà a les 9 del vespre del divendres dia 30. Ep! i l'endemà tots a Barcelona a la mani!

.

Manifest del Dia Mundial contra la Incineració i els Residus. 2007

Blocaire antiincinerador: Ramon Minoves

.

PS: La web de Vall del Ges.NET no està gaire actualitzada, però podeu fer un seguiment de l'històric de la incineradora de Sant Pere de Torelló. www.valldelges.net

El valor del Bloc, fer-te visible quan desapareixes

En la presentació de Blocaires.Osona, un periodista que estava en el sopar va comentar que la xarxa i els blocs en particular, permetien que les notícies sobre els fets no quedessin escapçades o esbiaixades, que els blocs aportaven matisos que sense ells podien quedar "desapareguts".

En podeu constatar un exemple si mireu la notícia del 9TV (cliqueu aquí) sobre el Ple de Torelló i veureu que Esquerra no vam participar del Ple ni dels debats (ni va haver-n'hi cap sobre l'Arxiu). Però si voleu ho podeu contrastar aquí.

....................

ÚLTIMA HORA! A les notícies del 9TV d'avui (28-XI-2007) han parlat del tema de l'Arxiu, ho podeu veure clicant aquí (Carles, no crec que sigui pel que dius en el comentari... ;)

Un Ple de novembre animat pel convergent Romans

Ahir en el Ple de Torelló vam aprovar els projectes que proposarem en la convocatòria del PUOSC (el paquet de subvencions més importants per inversions que hi ha a Catalunya) i el nou servei de Viver d'Empreses de serveis a Gestiomat, una peça més en la política de suport i foment de l'emprenedoria, on el vaixell insígnia serà el polígon de sòl industrial de promoció pública.

Al final, però, el regidor Romans (CiU) va animar el Ple fent una giragonsa política defensant la creació d'un Patronat per l'Arxiu Municipal i Històric, just dos mesos després de votar-hi en contra...

Podeu llegir la informació del ple a la web d'Esquerra Torelló o bé llegir aquest apunt del meu bloc d'Esquerra.

.

PS: Si encara no us hi heu fixat, podeu llegir les actualitzacions del meu bloc d'Esquerra a la part superior de la columna de l'Esquerra d'aquest bloc.

Presentació dels relataires eròtics d'Osona

Ahir vam presentar el llibre "Erotisme som tu i jo" a l'Ateneu de Sant Hipòlit de Voltregà.
Crec que va ser un èxit, perquè l'assistència va ser molt bona (vam omplir la sala d'actes), perquè hi havia un públic variat, perquè la gent no es va avorrir, perquè van sortir rapsodes espontanis a llegir poemes eròtics i perquè van venir relataires de fora d'Osona.
També vam vendre llibres (i signar... caram!), així que l'editorial, l'Emboscall, també estarà una mica més contenta.
Els quatre relataires osonencs som Quetzcoatl (la vella amiga Mima Macià Parris), Bruna86 (la meva ex-alumna Bruna Generoso), Júlia Vic (Cristina Bonhomme) i un servidor, Gica Casamare.
També van participar de la vetllada il.luminada per espelmes la poetessa Pilar Cabot i Josep Checa (Bloc Poesia endins), tot un honor, sí senyor! Els relataires Jacobé i Brumari també hi van ser i també van llegir algun poema.
Jo no sóc poeta, la veritat és que escric molt poca poesia i la meva tècnica és molt rudimentària, jo més aviat escric prosa i em sento còmode escrivint contes curts. En tinc publicats a Relatsencatalà.CAT i a la biblioteca de Nació Digital.
L'erotisme, però, gairebé m'acompanya, ja com a tema central o com petit detall, petita al.lusió. Ahir, però, vaig recordar en veu alta que en el meu primer intent literari, als 17 anys (encara anava a l'Institut Antoni Pous i Argila de Manlleu i ahir a la presentació hi havia la meva directora!), intentant escriure una novel.la de vampirs, quan vaig ensenyar l'esborrany al meu pare i ell el va acabar de llegir, enlloc de fer la simple crítica elogiosa d'un pare a un fill, em va dir amb la cara consternada: "has escrit pornografia". La crítica més fulgurant a l'erotisme...
Ahir va ser la culminació de la oportunitat que ens dóna Relatsencatalà.CAT per poder escriure i posar a disposició del públic les nostres creacions literàries, a nosaltres, els qui no ens dediquem professionalment a escriure.
Així que si tu, lector o lectora, tens una bena literària ja pots entrar a la comunitat relataire de Relatsencatalà.CAT.
Per acabar us deixo l'enllaç a quatre contes i un poema que tinc penjats, entre d'altres, a Relatsencatalà.CAT.
El traïdor traït
El saltat de verdures al curry gratinades amb gouda vell i amorosides amb un polsim de tòfona no vol ser segon plat
Apatia
La dona que roba les olors als homes
Desencontre al mar a dues veus (poesia)
I aquí podeu trobar Bocins de realitat fictícia, un recull de 6 contes molt curts publicats a Nació Digital i que us els podeu baixar gratuïtament.

.

Referències als mitjans electrònics de la comarca de la presentació:

Quatre osonencs presenten un recull de poesia eròtica. Osona.com

El regidor de Torelló Jordi Casals participa en un llibre de relats i poesia eròtica. El9Nou

"Erotisme som tu i jo", diumenge a Sant Hipòlit. Eros Català

25a edició del Festival Internacional de Cinema de Muntanya

Aquest cap de setmana ha clos la 25a edició del Festival Internacional de Cinema de Muntanya de Torelló.

Jo, per disgust del meu pare (muntanyenc i escalador), no són muntanyenc, són poquíssims els dies que tinc agulletes musculars per haver fet un sobresforç muntanya amunt i avall. Però és un orgull que Torelló tingui el Festival Internacional de Cinema de Muntanya.

El Festival és el paradigma de dos èxits fruit de la feina ben feta. Un és el reconeixement, en aquest cas fins i tot internacional, l'altre, és el manteniment al llarg de temps, 25 edicions en 24 anys són paraules majors.

El Festival és patrimoni de Torelló, de la seva ciutadania, un Festival sorgit de la base, primer amb forma d'associació i ja des de l'últim any en forma de fundació.

És un Festival que projecte Torelló i Catalunya al món..

Podeu visitar la web del Festival clicant aquí..

PS: Quan estàs entre el públic, la majoria amants i practicants de la muntanya, notes com ho senten quan se sent un esglai ofegat quan cau alguna pedra muntanya avall després d'una passa errònia del muntanyenc. Ells també ho hauran viscut alguna vegada.

PS2: En aquest apunt crec que s'ha de fer menció a un tràgic accident d'un excursionista torellonenc al Pirineu català. Llegir la notícia a Osona.com

Adéu a Paco Candel

Dissabte, a la Trobada Nacional, entre cafè i cafè doble, tot mirant alguna web m'he assabentat de la mort de Paco Candel (llegiu editorial de l'Avui aquí).
Paco Candel fou el referent de l'optimisme realista davant els processos migratoris a casa nostra, a més d'autor del llibre de referència de la immigració peninsular a Catalunya: Els altres catalans.
S'ha mort un homenot català, un català nacional.
Descansi en pau.
.
"Mor l'amic dels "altres catalans", Avui, Ignasi Aragay
"Emotiu comiat a Francesc Candel", Vilaweb
Najat El Hachmi / Paco Candel, Bloc de Cesc Poch
.
Web de la Fundació Paco Candel

3 dies: Trobada nacional de Joventut i Sona 9

Encara amb la ressaca post-blocaire, vaig dirigir-me a Tarragona cap a la Trobada Nacional de Tècnics i Regidors de Joventut que hem organitzat l'Agència Catalana de la Joventut i la Secretaria de Joventut.

Han estat tres dies intensos de conferències interessants com les de Carles Simó (Universitat de València), Lluís Sáez i el filòsof Josep Maria Terricabras , a més de taules d'experiències en l'àmbit cultural, la justícia juvenil, la prevenció de violències, l'autoempresa, la salut jove i unes ponències de la Secretària d'Habitatge, Carme Trilla, i una experiència alemanya en polítiques d'habitatge.

A més, hem pogut presentar l'Agència Catalana de la Joventut i el moment en què està la Llei de Polítiques de Joventut, pendent des de l'aprovació de l'Estatut del 79 que marcava les polítiques de joventut com a competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya.

La clausura l'ha presidida el Conseller de Governació, Joan Puigcercós.

Aquestes trobades nacionals serveixen per fer conèixer algunes de treballs existents de la Secretaria de Joventut i l'Agència, de l'àmbit local català o que es portin a terme en d'altres països. Però també és un espai de reflexió, aquest any a través de les conferències de Simó, Sáez i Terricabras. Però sobretot, les trobades nacionals són un espai de convivència i de contacte dels professionals i dels polítics que treballen en l'àmbit de la joventut, molts dels quals aprofiten per reunir-se amb els que estem a la Generalitat.

Enguany ha estat l'any amb més inscripcions amb un total de 425 inscrits tot un èxit.

El dijous, el primer dia de la Trobada Nacional, però, em va tocar anar a la benvinguda a l'Ajuntament de Tarragona i tot seguit marxar cap a l'entrega de premis del Sona 9, on la Secretaria col.labora econòmicament i formem part del jurat i fem l'entrega del Premi Joventut, en aquest cas pel segon classificat.

Després de fer la quilometrada corresponent, em vaig trobar amb Lluís Gendrau que em va explicar que tocarien els tres grups finalistes i llavors aniríem a deliberar i decidir ell guanyadors.

Els finalistes eren Bikimel (una Sheryl Crow catalana en potència), Manel (un grup barceloní a mig camí de Sisa i del Pop britànic) i els contundents i "escandinaus" The Gruixut's, de l'Empordà.

Després d'escoltar-los fent una cervesa vam decidir els guanyadors, fent una cigarreta (a la fi! a la sala de concerts de Razzmatazz no es pot fumar...). El resultat fou: guanyadors els The Gruixut's, segons Manel i tercera Bikimel.

Espero que als tres els hi vagi molt bé i aconsegueixin fer-se un lloc en el panorama musical català.

Tres dies intensos i de molts quilòmetres (i molts cafès). Però tres dies aprofitats.

Blocaires.Osona, la blocosfera de la comarca

Aquest dimecres hem presentat el manifest Blocaires.Osona.

Ho hem fet tot sopant amb representants dels mitjans de comunicació comarcals a Les Gorgues, un restaurant on s'ha parlat de política, avui i temps ha. Durant el Franquisme no eren poques les reunions que s'hi van fer davant un bon plat.

Els temps han canviat, la manera de fer política també ha canviat, però la política és política, per això hem escollit un espai que ens abocava a parlar de política. Dos nexes entre dos temps tant diferents: la política i un bon plat a Les Gorgues.

Blocaires.Osona, iniciativa promoguda pel Joan Ballana, el Raül Escobar, la Laia Jurado, el Carles Banús, l'Iñaki Escudero i un servidor, vol servir per dinamitzar i cohesionar la comunitat de blocaires osonencs i reforçar el paper de la blocosfera osonenca en el marc de la catosfera, a més de consolidar el bloc com una eina de referència en la política, per la seva capacitat de comunicar i d'interactivar amb el ciutadà/lector, una eina del que s'anomena Internet 2.0.

Inherentment, ens trobem davant una nova manera de percepció de la realitat i de fer política, davant d'una nova generació de polítics, que tenen (tenim) una eina bàsica (no única) per fer política que és el bloc. Som polítics i som blocaires.

A l'altra banda de la taula, bé, estàvem barrejats, entre amanides, embotits i carn a la brasa, hi havia periodistes.

Ja he escrit sobre el sistema comunicatiu osonenc, però avui amb tots allà, he viscut en primera persona la "classe" periodística que tenim a la comarca, la veritat és que és gratificant conversar-hi, debatra-hi, escoltar-los. I és que era la presentació de Blocaires.Osona, però hem parlat de gairebé tot, menys del temps (amb una excepció) i del futbol, cosa que ja és d'agrair!

Ha estat una trobada amb transversalitat i fair-play, entre polítics, entre periodistes i entre polítics i periodistes, una trobada ben sana.

Les parets de les Gorgues ja no hi ressonen consignes contra el dictador, ni d'amnistia, llibertat i estatut d'autonomia, aquesta nit, en aquelles parets, hi ressonaran anàlisis sobre les estructures dels partits, de la societat en xarxa global que supera els Estats monolítics i encarcarats, de la classe política i de la societat civil, de la participació no formal, dels mitjans de comunicació i que la UVic no s'hi pot matricular per Internet. I encara em deixo moltes coses.

Una vetllada llarga, malgrat fer-se curta.

Ara toca començar a organitzar accions per dinamitzar la blocosfera osonenca.

Primera reacció: Osona.com (d'aquí és la fotografia)

Podeu llegir el manifest Blocaires.Osona clicant aquí.

.

PS: Sí, això és el que havia d'anunciar el dijous... ni em caso ni fitxo socialistes emboirats ni he pactat amb el PSC a Torelló.

Entreboira

És molt tard, però avui hi havia boira i estava amb en Ballana... i com que li vaig dir que quan fés boira l'acompanyaria en la seva assentada vigatana al banc del Temple Romà de Vic, doncs...

Però com podeu veure, al Temple molta boira no hi havia, així que hem anat a reflexionar entre la boira a la muralla...

Pensaments blocaires d'Osona entre la boira... que no emboirats!

Erotisme som tu i jo... i a Sant Hipòlit!

Us vull anunciar un projecte compartit que veurà la llum aquesta setmana. No, no és el que anunciaré el dijous, us haureu d'esperar (i Eli, no em caso, que jo sàpiga...).
Us anuncio que aquest cap de setmana relataires d'Osona (la Bruna, la Mima, la Cristina i un servidor) presentarem el llibre "Erotisme som tu i jo", el llibre de poesia eròtica de la web Relatsencatalà.cat.
Els lectors més veterans recordareu el meu poema, el tinc penjat en el meu antic bloc. El podeu llegir aquí o directament a la web de relats, sota pseudònim de Gica Casamare, cliqueu aquí.
També podeu veure com el periodista del 9TV i El 9 Nou , Josep Comajoan, en llegeix uns versos en una entrevista... durant la campanya electoral!

La presentació es farà el proper diumenge, dia 25 de novembre, a les 5 de la tarda a l'Ateneu de Sant Hipòlit de Voltregà. L’acte, a més, comptarà amb la presència dels poetes osonencs Pilar Cabot i Josep Checa. Tot un honor.
.
Notícia a Osona.com

Dilluns de lectura

Avui ha estat dia de reunions a l'Agència Catalana de Joventut i d'Ajuntament, amb la Comissió Informativa i Junta de Portaveus. Ja comencem a encarar les propostes del PUOSC.
No tinc gaire esma per escriure, així que m'he dedicat a repassar alguns blocs mentre sopava, aquí us deixo alguns articles que són prou interessants de llegir.
Enric Xicoy: No és un fotomuntatge
Josep Maria Freixanet: L'Educació, la pedra de toc de la construcció nacional
Raül Escobar: ERC-Vic Km. 0
Joan Ballana: El banc del Temple
Antoni Soy: El "català emprenyat"? No, gràcies
.
També vull destacar el nou bloc de la Marta Rovira, que no és aquesta, sinó aquesta, així com la nova vida del Lluís Pérez-Lozano i el retorn d'un crack blocaire com és el Pau Comes, tot parlant de la Conferència d'Esquerra.
Per acabar, us deixo l'enllaç a un article del periodista d'El 9 Nou, Agustí Danés, fent un anàlisi de la situació política actual de Torelló, que es titula: Prova Superada. Està penjat al meu bloc d'Esquerra

El segon cap de setmana amb 30 anys... uf!

El cap de setmana va començar just després del sopar de l'Associacionisme Jove Català del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya a Barcelona (al matí vaig estar de visita oficial de la Secretaria de Joventut al Consell Comarcal d'Osona i a l'Ajuntament de Vic amb una delegació flamenca -de Flandes-, amb bacallà inclòs al restaurant La Taula).

El què deia, després del sopar del CNJC vaig portar al Juli a casa, a Sabadell, però em va obligar a ser convidat a fer unes copes a la seva ciutat, encara que fos per celebrar el meu aniversari passar i el seu que ja arriba, 30... uf! Ens fem grans, company! Però amb el fred que fa ens conservarem bé... vaig arribar de Sabadell a -9ºC brrrrrrrrrrrrrrr...

El dissabte el matí vaig estar, després d'esmorzar a Can Pietx, en una trobada del Carod-Rovira a Manlleu, amb militants de la comarca i després vaig dinar al Bar Parramón, tot pensant alguna campanya comarcal amb l'Argemí... bé, us he mentit, el cap de setmana va començar després del dinar-reunió amb l'Argemí.

El vaig començar llegint una miqueta, anant a passejar el gos (quin fred!) i anant a sopar a l'Amagatall de Vic, bevent un vi que semblava fet en honor a la gran vegueria central de l'alcalde de Vic. Era un vi del Bages que es deia Abadal. No fa gens de gràcia????

Avui, me l'he passat mirant emails de la feina i escrivint, temes de l'ajuntament i sobre un tema que a partir del dijous sabreu...

Ara, abans de sopar, faré un tomb per la Sala virtual, un portal on hi s'hi pot exposar, és del Consorcia de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, és una iniciativa prou interessant.

Ja s'acaba el meu segon cap de setmana amb 30 anys... uf!

.

PS: m'han convidat a llegir un apunt i ho he fet, és aquest: O PSOE=PP o PSOE=CAT , crec que té relació amb un apunt anterior meu, que és aquest: La fi del paradigma antifranquista.

L'humorista ZP: Indecència política d'un governant

Si en el darrer apunt parlava de l’humor com a prova del cotó democràtic, avui vull tornar-ne a parlar.
Ahir el president del govern del Regne d’Espanya es va fer el graciosillo al rebre en Buenafuente, estrella de la Sexta, braç mediàtic del PZOE, com tot el grup Mediapro. Al adduir l’humorista que arribava tard, tot disculpant-se, Zapatero li va dir que suposava que venia amb Rodalies.
Fins ara, havia parlat quan la sàtira es fa des de baix a dalt, quan un caricaturista fa caricatures dels governants (o dels profetes!). Ara, però, parlem que és el governant qui fa una caricatura dels ciutadans, però fa una caricatura d’una desgràcia dels ciutadans. Aquesta caricatura, doncs, es converteix en mofa de la ciutadania. I aquesta mofa, aquest escarni, és una manca de respecte molt gran.
Té un governant dret a ser irrespectuós amb els ciutadans? Bé, ara m’adono que aquesta és una pregunta sofista, del món de les idees, una simple divagació... perquè realment no es tracta de sí té dret o no de mofar-se dels catalans el president del govern espanyol. La legitimitat d’un governant democràtic li dóna la llei i les urnes, la llei no pena la mofa, i sembla que mofar-se dels catalans tampoc no repercuteix negativament les urnes.
En aquest estat que ens té i no ens vol deixar marxar, ja ni es pot ser català per arbitrar un partit de pilota del Real Madrid com tampoc no es pot tenir el país col·lapsat sense que el president (si guanya Zapatero, guanya Catalunya) s’enrigui de nosaltres.
El sentit de l’humor dels governants per aguantar caricatures és la prova del cotó democràtic, però el sentit de l’humor (negre) dels governants per mofar-se dels ciutadans és la prova del cotó de la indecència política.

La monarquia i el poder judicial espanyol no passen la prova del cotó democràtic (de les caricatures de Mahoma al Jueves)

Avui, amb febre, he anat a Ràdio Ona, he participat conjuntament amb en Lluís Sabatés al programa Consistori, que actualment condueix la cada cop més consolidada Íngrid Franquesa.
Hem repassat l'actualitat municipal des de les eleccions del maig passat, hem parlat del tercer espai, de la fi de la majoria absoluta del PSC, del govern en minoria de Miquel Franch, de les tres mocions (ja comença a esdevenir un referent històric de la política de Torelló), del Consell de Joventut, de Ràdio Ona i de les ordenances.
En acabar, però, també hem fet un tomb per l'actualitat política de Catalunya i de l'estat, com ara la crema de fotografies del rei, del "me llamo Josep Lluís aquí, en la China Popular y en la otra",del "¿por que no te callas tu?" i de les caricatures del príncep i princesa copulant a la portada de El Jueves.
La Íngrid m'ha fet saber que han imposat una multa de 6000€ als autors del dibuix. Ja fa temps, en el meu antic bloc, vaig fer un apunt sobre l'enrenou que van provocar les caricatures de Mahoma en els sectors més islamistes de l'Islam (valgui la redundància). En aquell apunt vaig apuntar (valgui també la redundància aquí) que l'humor i la sàtira és la prova del cotó democràtic, que la maduresa democràtica de les societats es demostra (entre d'altres) quan s'accepta la sàtira política. És evident que amenaçar de mort als autors de les caricatures del profeta i assaltar ambaixades escandinaves (pel boc gros!) no és una demostració de maduresa democràtica.
El què m'ha fet afirmar en antena, que la monarquia i el poder judicial espanyol, dos dels elements claus del Regne d'Espanya no tenen maduresa democràtica, no passen la prova del cotó democràtic.
Quina diferència hi ha entre uns i altres, doncs?

Nació Digital, diari digital de la nació

La iniciativa osonenca en l'àmbit de la comunicació a Internet continua amb pas ferm, si Osona.com és un dels portals de referència en l'àmbit nacional, ara Nació Digital, del mateix grup (Grup Naciódigital) es consolida com a 5è diari electrònic nacional.
Enhorabona i endavant amb una tasca importantíssima per la construcció nacional, sobretot després de les últimes dades sobre consum cultural dels joves catalans.
Un nou pas del sistema de comunicació osonenc i nacional.

Esquerra Osona per la UVic

No estic gens fi, enfebrat i al llit, així que m'aprofitaré de la feina dels altres i us deixo l'enllaç de l'apunt que el diputat d'Esquerra Josep Maria Freixanet ha deixat al seu bloc sobre la compareixença de la rectora de la UVic al Parlament.

Allà, en Freixanet va mostrar que l'aposta d'Esquerra per la UVic és clara i decidida. Ho teníem clar quan l'equip de campanya vam plantejar quines eren les 13 principals prioritats d'Esquerra Osona, la UVic ha de ser la universitat de referència de les comarques centrals i universitat de referència nacional.

Apunt de Josep Maria Freixanet: UVic al Parlament de Catalunya

Comunicat de premsa d'Esquerra Osona: Freixanet proposa la creació d’un grup de treball parlamentari per la dotació d’un finançament estable per la UVic

.

PS: A l'espera d'un apunt propi en aquest bloc vull felicitar a la nova executiva nacional de les JERC, i en especial al Josep Culí i al Dani Mallén.

I tu qui ets per fer callar als altres?

Suposo que com que és temps de grips i febres, la cosa va per aquí, encara que jo estic ben enfebrat al llit i encara no he fet callar ningú...

En el marc de la Cimera Iberoamericana, el rei Joan Carles Borbó ha comminat al president de la repúblicabolivarianadevenezuela, el popular i populista Hugo Chávez, davant l'atac percussor d'aquest cap al "fascista" José María Aznar.

Hugo Chávez és un d'aquells personatges que em provoca esgarrifances democràtiques. President de les classes humils veneçolanes, martell de l'antiga classe política corrupte, practica una política sectària, a cop de referèndum refregit de populisme ("sí perdo, me'n vaig!"), que clausura per asfixia televisions privades crítiques amb ell.

Ningú pot negar que Veneçuela, malgrat el petroli, i com tota l' Amèrica Llatina, li cal una immersió en polítiques socials contra l'analfabetisme i contra la pobresa, dos fets estructurals que es barregen amb la dependència econòmica de les multinacionals d'occident.

Hugo Chávez vol ser el Bolívar social, el representant del socialisme del segle XXI com li agrada dir a ell, però és un sectari, i amb sectarisme treballes a favor d'uns però obertament en contra dels altres i això, malgrat, guanyar a les urnes no és democràtic.

Però Chávez és un president elegit democràticament, com Aznar, que pel què sembla es fica en la política d'altres estats, com sembla que també ho va fer Aznar a Veneçuela. És groller titllar indiscriminadament de feixista a ex-governants d'altres estats (Aznar té els seu origen polític en el feixisme de Franco, però com a governant es va comportar com un nacionalista d'estat espanyol radical i un neoliberal, també radical, que tampoc és poc...), però el rei d'Espanya no es pot presentar en una cimera fent callar a presidents elegits per les urnes, primer perquè el regne d'Espanya, mar enllà, sols arriba a les Canàries i, segon, perquè dels allà presents era l'únic no elegit pels seus ciutadans per representar-los en la cimera.

El Regne d'Espanya s'haurà de plantejar quin paper vol tenir a Amèrica Llatina, i no crec que la millor sigui la de l'Imperi de Felip II, canviant els terços per les grans empreses del regne.

De moment, Joan Carles Borbó hauria de reflexionar qui és ell per fer callar els altres...

.

I a Madrid se les van fotent... Nova picabaralla entre PSOE i PP per l'enfrontament entre el rei i Chávez

S'ha creat l'Agència Catalana de la Joventut

Avui s'ha presentat públicament d'Agència Catalana de la Joventut, una eina que ha de servir per fer un pas més en les polítiques de joventut des del Govern de la Generalitat.

L'ACJ substitueix a Turisme Juvenil de Catalunya (Tujuca) i inclou el disseny i desenvolupament de les polítiques d'Emancipació i Participació, relacions internacionals i a més la Xarxa de Punts d'Informació Juvenil, el qual ha de fer una evolució que significarà un salt qualitatiu important.

A més, també compte amb un Carnet Jove cada cop més potent i amb una intenció política que sigui més social, el Carnet Jove de Catalunya és dels més potents i respectats d'Europa.

També es compte amb la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT), que el director general de l'ACJ treballa, ja com a director de Tujuca per dotar-la de programes socials (l'antic director, Jordi Brillas, ja va començar per aquest camí.

També és de destacar una eina en què Catalunya també és un eferent a nivell internacional, l'Observatori Català de la Joventut, una eina de suport metodològic, de recerca i formació en l'àmbit de la joventut.

En roda de premsa, el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, i el director general de l'ACJ, Julià Fernàndez, han presentat el què ha de ser una eina per treballar pels joves, per la seva emancipació, pel seu accés a la plena ciutadania, des d'un punt de vista d'administració social i nacional.

Davant nostre tenim uns reptes importants i a través de l'ACJ estem millor dotats per donar-hi resposta, i amb en Juli Fernàndez al davant encara més.

.

Notícia: L’Agència Catalana de la Joventut destinarà l’any vinent 2,6 milions d’euros a cent actuacions dels programes d’emancipació i participació juvenil

.

Jove.cat, el portal de referència pels joves de Catalunya

PSOE amb E d'Espanya (i amb les places africanes)

Diuen que les eleccions espanyoles es guanyen a Andalusia, Catalunya, Madrid i al País Valencià.
Diuen que Andalusia és el cortijo socialista des de l'època Felipe-Guerra, dels governs que enviaven l'AVE cap al sud enlloc de cap a Europa.

Diuen que Catalunya també sembla que és socialista a l'hora de votar pel resident oficial de la Moncloa, bàsicament perquè el català mitjà, més que socialista és anti-PP, i per anar segur doncs vota en clau segura anti-PP.

Diuen que Madrid és el melic patri de la nació rojygualda i que el País Valencià el regne del PP valencià, regionalista i, quan cal, blavero com ningú.

ZP i els seus estrategues sembla que es mouen en aquest escenari suara dibuixat, és a dir, Andalusia està guanyada i Catalunya també; sembla, però, que temen més per la primera, ja que prefereixen protegir la ministra de Fomento Magdalena Álvarez més que donar resposta a les demandes de dimissió que venen de la Catalunya soferta dels "socavones".

Així doncs, el PSOE engrandeix la E per encarar les batalles a la capital pàtria i a la València pepera, enterra l'Espanya plural i agafa la bandera, el rei i se'n va a les places africanes de Ceuta i Melilla, Espanya es tenyeix de banderes sense que calgui un govern aznarista.

Al PSC sembla que hi ha veus que mostren la seva incomoditat, el president Montilla, que va fer el pacte d'Entesa en acte de sobirania (del PSC vers el PSOE) però que sembla no voler entrar en cap atzucac amb ZP, avisa del perill real de desafecció dels catalans vers Espanya.

El govern socialista del Regne d'Espanya encara les eleccions del març amb les places africanes inundades de banderes, amb el Lehendakari a la banqueta del jutjat (per buscar la pau), un estatut retallat agonitzant i amb el menyspreu vers els catalans davant el caos de mobilitat a l'àrea metropolitana.

Nacionalisme d'Estat, anti-nacionalismes periféricos i menyspreu als problemes de la ciutadania. El PSOE de ZP vol guanyar al PP, sent PP, això sí, amb tarannà i un zomriure.

Duran i la sociovergencia, qui al servei de qui?

En una entrevista a El Punt i avui en una conferència (crec haver entès per la ràdio del cotxe), que Duran ensenya de nou la bandera de la sociovergència, la fórmula política conservadora per excel.lència de Catalunya.
Esgrimeix que Esquerra condiciona massa la política i que això no és bo per Catalunya.
Duran ha assenyalat qui li fa nosa, de qui és antítesi la seva Unió. La Unió de Duran cada cop és més UPN (Unión del Pueblo Navarro) i menys el partit de Carrasco i Formiguera.
En la conferència esmentada per la ràdio hi eren presents Pujol i Mas, d'un sobiranisme agitat per part dels dos, si més no en els últims temps d'oposició convergent. Què deurien pensar? suposo que no veien amb gaire futur la casa comuna del catalanisme (o la comuna del catalanisme), perquè entre el llibre-matrelleta del Patton català (Madí) i la diana (de tir al blanc) posada damunt d'Esquerra per part del líder d'Unió, la família catalanista difícilment podrà conviure en pau dins un mateix sostre.
La sociovergència no és un pacte nacional, és un pacte immobilista, del poder pel poder, de la sinergia entre el PSC més conservador i la CiU més conservadora.
La sociovergència no està al servei de la ciutadania, està al servei dels partits... i de Duran!

De que equipo es?

De que equipo es?
Del Madrid, dices?

ya esta todo dicho...

Un tresor del romànic al bressol del Lluçanès

Aquest diumenge ha estat un dia de relax pro-actiu. El relax pot ser passiu, és a dir està en letàrgia i deixar que el relax t'envaeixi, o bé pro-actiu, fer alguna cosa per relaxar-te.

No ha estat pas ioga ni un massatge, avui han vingut companys meus de la universitat, la Maria i el Ferran i els he portat a dinar a Lluçà, a la Primitiva.

Després d'una carretera lluçanenca típica, a excepció de la part de la nova carretera d'Olost, hem arribat al restaurant situat just al davant de l'Església de Santa Maria de Lluçà i el monestir adjacent.

El menjar ha estat exquisit, com sempre en aquest restaurant, i la sobretaula llarga i densa, fruit de la passa a la dreta que sempre estar el Ferran parlant de política.

Just després, amb ganes de caminar o fer alguna cosa per treure'ns la mandra, hem entrat a l'església romànica, malgrat la façana enganyosa (de la de debò només en queda la porta, doncs amb un terratrèmol tota la façana va caure).

A dins, hem trobat que hi ha un home (nascut a Catalunya però vingut de l'est d'Europa, que per la noia que hi havia allà aquest est d'Europa vol dir Romania) que es cuida de l'Església i el monestir i ens ha ensenyat el claustre i els frescos del monestir.

Quina gran troballa d'home! ens ha explicat que el claustre va estar construït per àrabs, això explica que els capitells de les columnes no tinguin imatges religioses sinó de la mitologia oriental, bàsicament persa. Els qui van encarregar l'obra no sé si se'n van adonar...

Aquest claustre, dels més antics de Catalunya, és molt petit i té una forma desigual mesura, conjuntament amb uns capitells amb base, havien de donar resposta als terratrèmols, coneguts a orient però no a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana.

El claustre també compte amb una cisterna feta amb tècnica àrab, construïda dins la roca.

Després de fer alguna fotografia a l'altar, que compta amb imatges amb influències bizantines (!!!!), el senyor ens ha ensenyat els frescos que s'han pogut recuperar amb la tècnica del filtre de la resina, que ve a ser com el d'una pel·lícula de fotografia.

Aquests frescos, encarregats per un tal Serra, que té el seu escut estampat en la majora de frescos, com a reconeixement de l'autor (un florentí), hi trobem el Sant Jordi més antic de Catalunya, data del segle XIV, quan no va esdevenir patró català fins a meitats del segle XV. Un tresor, que com ha dit el guia no estar al MNAC.

A tall d'anècdota, ens ha explicat que ha rebut visites de russos que han Vingut expressament a veure el claustre (és patrimoni de la humanitat) i els frescos. També va venir un alemany que va venir a veure un dels únics monestir de l'ordre dels Agustins que no està en una ciutat (es veu que els benedictins feien monestirs a les muntanyes, els cistercencs a les valls i els agustinians a les ciutats, al costat de les catedrals). El turista germànic tenia interès agustinià perquè Luther ho era... Luther ens porta a Lluçà, Lluçà ens porta a Luther!

Els meus amics i jo, tots tres llicenciats en història crec que hem despertat i afartat el cuquet historiador, i no parlo de l'exquisit dinar al restaurant La Primitiva.

Mentides a Espanya: nacionalmentiderisme

El Regne d'Espanya compta amb uns polítics nacionales (gran nacionales, de la gran nación) que s'abonen a la mentida pública, de la gran mentida pública.
Podríem dir que aquesta legislatura va començar amb una gran mentida, ha caminat per una grans mentides i segurament acabaran amb més mentides.
De la via etarra de l'atemptat de l'11M de Madrid, defensat per Acebes i Aznar, amb la rojigualda, passant per les mentides de ZP de la promesa d'acceptar l'Estatut que sortís del Parlament de Catalunya. Com acabarem?
Ara bé, només una reflexió: amb Acebes, gairebé tothom s'hi veu en cor de recordar-li a la cara la seva repugnant mentida, però encara espero la mateixa contundència amb la mentida de Zapatero.
La teoria de la conspiració pepera és més fàcil d'atacar que la mentida amb talante sobre l'Estatut dels catalans de ZP. Però la vergonya aliena m'impregna mentre em ressona, encara, en el meu cap les paraules de Zapatero i ara s'hi afegeix el portaveu del PP, Sirera, negant que Acebes mantingués una tesi etarra de l'11M.
.

Reflexió sobre mentiders per Tots Sants,

potser hauria estat millor fer-ho per Sants Innocents...