Feliç 2010! i feu el que es pugui amb el 2009...

El 2008 ha estat l'any de la victòria que els catalans van donar a ZP (malgrat les mentides i mentides i mentides i mentides), de la victòria d'Obama (i la fi de l'era Bush Jr.), de les negociacions infinites pel nou finançament (que no és gran cosa, que és de l'estatut retallat! però ni així...), dels congressos d'Esquerra (Nacional, Regional i Comarcal), de la sociovergència torellonenca i de les no urgències nocturnes torellonenques, de la crisi que no era crisi però que ho va passar a ser, de la VITRI tancada, de Praga, Bucarest i Berlín; de la I Trobada de l'Osonosfera, de guerres que continuen i que recomencen, de nació sense estat ni sense seleccions oficials, de la ruleta de les emocions, del facebook, del bloc del Quico i de poca literatura de Casamare .
Un 2008 mogut i intens, amb moltes hores de dormir a recuperar. Però un 2008 que ens porta a un 2009 que serà molt més complicat.
Així, que com a bon pragmàtic: FELIÇ 2010! I fem el que es pugui amb el 2009...

Paradoxes democràtiques a Orient Mitjà

Aquests dies estan tacats de sang. De nou, ha esclatat el conflicte obert a Israel/Palestina.
La història sona molt: treva signada, treva trencada, atac amb coets de Hamàs (wiki) a Israel, bombardejos israelians a territoris palestins i una futura incursió terrestre. Aquest cop, però, l'atac israelià ha estat especialment sanguinari, fruit de la gran densitat de Gaza (wiki), probablement la zona amb més densitat del planeta, amb els problemes de salubritat que això comporta. Les desgràcies no venen mai soles.
Segurament la proximitat de les eleccions israelianes, on el falcó Benjamin Netanyahu (web), d'un Likud (wiki) cada cop més a l'extrem de la dreta xovinista, té avantatge sobre la candidata centrista de Kadima (wiki), la ministre d'afers exteriors Tzipi Livni (wiki), successora frustrada del corrupte Olmert (wiki).
Livni, que lidera Kadima i fa de Primera Ministre a l'ombre, és, irònicament, la candidata de la pau enfront del falcó del Likud.
És paradoxal que la "pacifista" sigui la que carrega les armes que disparen contra els palestins. L'acusen de tova. Ha de demostrar que és dura i contundent als seus electors per tal d'encaminar a Israel cap a un acord amb els palestins. Per enèsima vegada...
I els laboristes (wiki)? el ministre de Defensa i ex-primer ministre, Ehud Barak (wiki), retorna a la palestra amb els atacs coordinats pel seu ministeri. Estratègia electoral o venjança pels coets de Hamàs? potser ambdós...
La democràcia d'Orient Mitjà porta incloses les bombes com a arma electoral per abonar el camí cap al pressumpte acord amb uns Palestins que viuen entre a voluntat de ser i la voluntat de destruir l'estat d'Israel. I si Israel havia atacat el Líban, els xiítes libanesos de Hezbol.là (wiki), finançats per l'Iran, criden a la intifada...
Què votarà Israel?
Per informar-vos: l'israelià Haaretz i/o l'àrab Al-Jaziraa
Apunt interessant: L'infern de Gaza, Bloc de David Minoves.

PS: L'Iñaki Escudero és radical en els seus plantejament i fa un joc de paraules, crec, desafortunat entre nazisme i sionisme... no cal Iñaki! Clar que l'amic Iñaki advoca per la destrucció d'Israel. Llegiu: Israel = Estat naz(s)ionista

Torna el Republicà del Ges

Aquest desembre hem ressuscitat el Republicà del Ges, butlletí local d'Esquerra Torelló, que des del febrer del 2007 no veia la llum.
Si no l'heu rebut a casa o no sou de Torelló i us interessa fer-hi un cop d'ull, us el podeu baixar en aquest enllaç.
Per veure els altres números aneu a la web d'Esquerra Torelló.
En aquest número, el 16, hi podeu trobar escrits sobre l'ambulància medicalitzada, la sociovergència, el Pla d'Acció Cultural o la crisi econòmica i els impostos de Torelló, a més d'un article d'una cooperant, l'Anna Rosanas i Urgell.

Un conte de Nadal de Gica Casamare: Retorn a la Pàtria de la Felicitat

La Rita estava trista. Aquest Nadal seria trist.
Hi ha molta gent que se sent trista per aquestes dates. Ella mai ho havia entès, fins aquell moment.
Se sentia estranya, no era ella. Les nadales ja no l'emocionaven, la família ja no la feia sentir-se en calidesa. Tot era fred i incomplet, ella era incompleta.
Els kleenex estaven plens de mocs i llàgrimes dels records encara calents.
Jeia rodejada dels trossos de papers perfumats i rebregats sola en el seu llit, tant ampla, malgrat les minses dimensions, (...) Continua llegint-lo clicant aquí

Cagumelparenoel! Avui toca CAGAR... el Tió!

Aquesta nit no és "nit bona" ni arriba ningú vestit de roig i amb llarga barba. És la nit de Nadal i es caga el Tió, que cagui turró i no arengades, que són salades, caga Tió!
Doncs això, a cagar! el tió...

www.cagumelparenoel.cat

Videobloc: Pressupostos del Consell Comarcal

La setmana passada es va celebrar el Ple Comarcal per aprovar els pressupostos del Consell per l'exercici 2009, que sols va tenir el suport de la sociovergència.
Podeu llegir els enllaços següents:
El meu bloc d'Esquerra: L'estratègia d'Anglada al Consell Comarcal
Web d'Esquerra Osona:
Esquerra vota en contra del pressupost del Consell Comarcal per la manca d’una aposta clara per la promoció econòmica
Esquerra s’absté davant una adaptació de la moció de Vic sobre una nova vegueria
Esquerra demana que es reformuli el Consorci d’Osona de Serveis Socials si se’l dota de continguts
21 pàgines d’entrevistes i fotos de l’equip de govern actual per commemorar el 20è aniversari del Consell
El9Nou.cat: El Consell Comarcal aprova uns pressupostos un 6% inferior al de l'any anterior
ElTer.net: El Consell Comarcal aprova un pressupost de 44 milions d'euros, amb l'oposició d'ERC i ICV
Osona.com: El Consell Comarcal aprova un pressupost de contenció

Vídeo extret de El9Nou.cat

Die Welle (La Ola): el perill del feixisme continua essent-hi

Aquesta nit he anat a veure Die Welle (La Ola) al Cinema Nou, de Vic (mireu sinopsi a Time Out).
Escric aquestes línies encara amb el cervell anant al 150%, m'ha impactat.
El film, de l'alemany Dennis Gansel, gira a l'entorn del feixisme i les seves possibilitats en el nostre temps.
La pel.lícula comença amb unes classes temàtiques sobre tipologies polítiques en un institut germànic i la història es centra en el grup que treballa l'autocràcia, la dictadura. Una pregunta és resposta pels alumnes de forma ràpida i banal: és possible una dictadura en la nostra actualitat? La resposta dels alumnes és no.
Aquest fet fa reflexionar al professor, el qual pretendrà demostrar als alumnes que el feixisme i l'autoritarisme no és un simple episodi històric d'Alemanya, és una amenaça constant per les democràcies.
El professor construirà un moviment autoritari, un experiment que se li anirà de les mans.
És una pel.lícula molt recomanable, perquè el perill del feixisme i dels populisme ultradretans és present a la nostra Europa acomodada i passiva i, en un context de crisi econòmica profunda, i amb una societat cada cop més desarrelada i d'una interconnexió cada cop més virtual, som més vulnerables a la penetració del virus feixista.
ElPais.es: Dennis Gansel: "El deseo de someternos a un líder está en nuestra naturaleza"

Candidatura catalana a Europa: que hi ha algú?

Flotava per l'ambient pre-congressual quina seria la futura candidatura on aniria Esquerra.
¿Buscaríem una candidatura amb partits nacionalistes i regionalistes peninsulars al marge dels que pactin amb CiU, moltes vegades més minoritaris i no sempre d'esquerres (mirem el cas balear: UM amb ERC i PSM amb CiU, en les darreres eleccions)? o buscaríem una candidatura sols d'independentistes dels Països Catalans, bascos i gallecs? o bé buscaríem una "candidatura catalana", d'unitat i a favor dels interessos nacionals a la UE?
Jo he apostat des d'un principi per buscar candidatures que siguin coherents, i per mi la coherència va lligada a dues opcions: o de grup parlamentari o nacional.
Si és la primera opció, Esquerra hauria de treballar per crear una candidatura que encaixés perfectament amb el grup parlamentari de Els Verds - Aliança Lliure Europea (wiki), així que no seria descabellat fer una candidatura amb partits que sols aportarien diputats a aquest grup parlamentari i coherent ideològicament: esquerra, ecologia, respecte a les minories i dret a l'autodeterminació des pobles, entenguem doncs ERC, ICV, EA, Aralar, PSM, BNG, CHA.
L'altra opció seria la de fer una candidatura de solidaritat nacional i transversal ideològicament. Una candidatura que defensi la llengua, els interessos estratègics catalans i el dret a decidir dels catalans. Aquí s'hi podria sumar tothom qui estigués còmode en aquestes demandes.
En el passat consell nacional, Joan Puigcercós ho va defensar i el dilluns el partit ho va presentar, ara ja sabem quina és la prioritat dels republicans. Fins i tot hi ha hagut moguda al facebook.
La pregunta és si hi ha algú a l'altra banda per defensar el país al marge dels apriorismes partidistes.

Joves: crisi i habitatge

Avui us vull deixar-vos dos enllaços de la temàtica dels joves.
El primer és sobre la presentació de l'Enquesta de la joventut de Catalunya de l'any 2007 que van fer la Consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i el Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí.
Certament hi ha dades preocupants, sobretot les que conclouen que els joves som un dels sectors més vulnerables davant la crisi on estem situats.
Podeu llegir-ho clicant aquí.
L'altre enllaç és d'un article d'opinió sobre habitatge jove a la comarca d'Osona que el setmanari Osona Comarca em va demanar de fer arran de la signatura de la Borsa Jove d'Habitatge de Vic. El podeu trobar a la web d'Esquerra Osona, clicant aquí, o a la d'Osona Comarca, clicant aquí.

Trescientos!

Aquest bloc arriba als 300 apunts.
No són tots els meus apunts perquè tinc d'altres blocs, però em fa il.lusió arribar a aquest nombre en el que podríem dir que és el meu bloc personal, on hi parlo de tot, tal com podeu veure en les nombroses etiquetes (potser masses?).
En aquest bloc hi he anat incloent altres formats, com el vídeo, penjant vídeos del meu canal de Youtube: Casalsprat TV. No són tant vídeos que hagi grabat jo com vídeos on hi surto, la majoria de la web de El 9 TV, aquí haig d'agraïr que els pengin a la xarxa.
També hi ha un agregadors del Twitter o del meu bloc d'Esquerra.
M'agrada que aquest bloc creï debats i rèpliques, com en el cas d'aquest apunt sobre l'antivigatanisme ("L'antivigatanisme segons Comajoan") i em sap greu quan alguns apunts no en provoquen (com aquest: És necessari un Congrés Nacional pel Dret a Decidir).
Però sobretot, del que es tracta és d'escriure, perquè m'encanta i, si pot ser, que em llegiu.

Si ells no voten (PSC), ells se'n van (Corbacho i Chacón)

El PSC està en un atzucac davant l'immobilisme del PSOE.
El dilluns, el socialistes catalans, en executiva, van decidir per unanimitat que donarien suport als pressupostos del PSOE per no donar ales al PP, però que exigien un acord amb Madrid o s'haurien de replantejar les relacions PSOE-PSC.
Guanyar temps? segurament.
Però el temps no és infinit i el PSC, si vol ser hegemònic (Castells i Tura) a Catalunya ha de posar com a prioritat el país. Si en canvi vol ser una federació del PSOE a Catalunya i primar la Moncloa (Corbacho i Chacón), no pot desestabilitzar per a res el govern espanyol de ZP.
L'espai central del PSC (Montilla i Iceta) viu entre dues aigües, i de moment decideix guanyar temps sense erosionar ZP però sí la credibilitat catalanista del PSC.
Ara bé, el conflicte latent i ajornat es manté damunt la taula. Abans d'acabar l'any cal un acord o s'haurà de replantejar la relació PSC/PSOE.
15 dies guanyats per Montilla entre la pugna Castells i Corbacho, entre qui vol homologar el PSC en el catalanisme i el qui vol continuar sent ministre.
La Vanguardia: El PSC apoyará los Presupuestos pero amenaza con cambiar la relación con el PSOE
Avui.cat: ERC titlla de "decebedora" la decisió del PSC de votar favorablement els PGE
Nació Digital:El PSC decideix avui el seu suport als Pressupostos de l'Estat desvinculant-los del finançament català
.
PS: és tant important saber sortir a la foto com passar desapercebut: Chacón no ha participat de la unanimitat dels acords de l'executiva socialista, no hi ha anat.

1a Trobada dels Joves musulmans de Catalunya

Ahir vaig poder assistir a la 1a Trobada dels Joves musulmans de Catalunya, organitzada pel Consell Islàmic Cultural de Catalunya.
Vaig estar en la presentació, en nom de la Secretaria de Joventut, conjuntament amb Saoka Kingolo, de la Secretaria d'Immigració.
En la meva presentació vaig aprofitar per llençar un missatge: que no hi ha immigrants de segona generació si no que hi ha catalans de primera generació, ja que el fet d'immigrar no pot ser un situació eterna i transmesa generació rera generació.
Des d'aquesta premisa, vaig voler mostrar la meva visió que Catalunya, històricament, té un tarannà inclusiu, ja que sempre ha absorbit a les diferents fluxos migratoris que ha tingut al llarg de la seva llarga història. Bé, més que una absorció ha estat una incorporació assumint la diversitat pertinent.
Si aquesta és la percepció que ha de tenir el govern, hem de treballar per una incorporació plena dels nouvinguts amb polítiques socials, d'acollida i d'acomodació (integració) universals i efectives, a més d'un treball per normalitzar la diversitat observant espais comuns, on el català ha de ser-ne el pilar. Una societat de paràmetres republicans (drets i deures) i amb respecte a la diversitat, passant de la identitat catalana a la identificació amb Catalunya sumada a les diverses identitats de cadascú.
La veritat és que després els joves s'han manifestat amb la voluntat d'esdevenir plenament catalans i que es respecti la seva identitat cultural i religiosa.
Tot seguit hi ha hagut taules on hi han participat una psiquiatra que ha valorat l'experiència de la dualitat cultural amb què viuen els fills dels immigrats, la d'un català musulmà que ha apostat perquè els musulmans immigrats participin activament en el país aportant la visió musulmana a la societat.
Més tard, a la tarda, després d'anar a dinar amb la gent del Consell Islàmic i els ponents, hi ha hagut una taula on tres joves creients (una catòlica, un protestant i un musulmà) han explicat com viuen en una societat marcada per la laïcitat.
Finalment, el portaveu del Consell, Mohammed Halhoul ha llegit les conclusions de la 1a Trobada:
1er. Que els joves musulmans s'han de sumar a la construcció nacional de Catalunya
2on. Que els mitjans de comunicació no han d'estigmatitzar els musulmans
3er. Que els joves musulmans s'han d'involucrar en les reivindicacions de Catalunya (Estatut i Finançament)
4rt. Que els joves musulmans han d'adoptar la llei de l'esforç per promocionar socialment i aportar a Catalunya.
5è: Que es constituirà una comissió de joves en el marc del Consell Islàmic.
Hem clos la trobada amb la lectura de l'Alcorà, mentre jo pensava en com he acabat el meu discurs citant a Martí i Pol: "Tot està per fer i tot és possible, i només entre tots els qui vivim aquí ho farem possible".

Que visqueu la crisi en pau

Aquests temps que corren són de crisi, les estructures de la nostra societat trontollen.
Potser és un afecte psicològic, conjuntural, potser no i en sortim amb un nou paisatge socioeconòmic. Hi ha qui diu que potser és el punt històric on l'envellida i aburgesada Europa començarà a ser perifèria en un món on l'epicentre es mou cap a l'Índic i el Pacífic. Potser no...
A casa nostra (la pròpia i la imposada) estem desorientats. A Catalunya no tenim les eines per fer tot el que voldríem fer. Per començar ens falten els recursos econòmics. Per acabar un estat propi que ens permeti ser sobirans per viure en la globalització.
A l'Estat espanyol tot ho mou un ex-reformista anomenat ZP pels seus assessors que viu d'impulsos electorals: txecs per comprar el favor del poble. Renta Básica d'Emancipación, 400 € i ara els milions pels municipis per afavorir l'ocupació (o per frenar la desocupació). Tots els ajuntaments corren a fer projectes milionaris sense una planificació prèvia... quina llàstima que qui governi no ho faci més enllà que les eleccions...
Ni ha que amb la crisi obren un Diari de la Crisi i que actualment escriuen des de Washington, aquest és en Quico Sallés (bloc), l'enfant terrible de la comunicació osonenca. Llegiu les seves dues cròniques des de Washington aquí i aquí, publicades pel Grup Nació Digital.
I si voleu anar a escoltar un debat interessant podeu anar a "Sobreviurà la democràcia al capitalisme financer?", organitzat per la Fundació Pere Ardiaca. M'ha passat la informació el camarada republicà Lluís Pérez Lozano (bloc).

Al Govern per construir estat, el català

La setmana passada, el dijous, ERC va celebrar al Palau de la Música Catalana un acte sobre els 2 anys de govern d'esntesa catalanista i d'esquerres, format per la mateixa ERC, PSC i ICV-EUiA.
En moments de garbuix polític, com els dels anys que estem vivint, amb reformes estatutàries esterilitzades, pactes no respectats, canvi de sistema polític i cris econòmica global i estructural hispànica, és difícil parar-se serenament a reflexionar sobre què coi està fent un.
Al Palau, amb tranquil.litat, ERC va fer balanç d'una estada al govern de la Generalitat que té com a sentit establir unes bases estatals a la nació catalana, de moment autonòmica.
Unes bases en forma de política territorial i el municipalisme, de crear una estructura en política internacional que permeti teixir complicitats arreu del món, d'estructurar una política cultural que permeti que el català sigui un actor en el nostre món global (i de mercat), unes polítiques socials i de ciutadania que solidifiquin la cohesió social necessària per encetar un procés sobiranista i unes polítiques econòmiques, empreserials i d'innovació que permetin a l'economia productiva catalana projectar-se en una economia global i poder-se desempallegar de la dependència de mercat espanyol.
ERC està a la Generalitat per construir estat, per posar una base imprescindible per encarar el procés sobiranista que s'encetarà quan el poble català ho vulgui.
Es poden haver fet errors, se'n poden fer més en el futur, però ningú ens pot retreure és que estem al Govern per construir estat, un Estat Català.

Usos lingüístics dels catalans des de la Cerdanya

Un cap de setmana de relax a la Cerdanya en aquestes dates és una mica utòpic, sobretot si un es vol oblidar per uns dies de la Barcelona que trepitja cada dia per treballar.
Les "a" obertes capitalines s'imposen pel Puigcerdà mig glaçat i amb restes de neu marronosa, ja. Bé, potser aquestes "a" encara són més obertes que el normal i sovint s'intercalen amb un castellà d'aquells de "o sea".
Els usos lingüístics a la Cerdanya hivernal és tant mestissa com la de Barcelona, potser no s'hi sent l'àrab, l'urdú o el swahili, però el castellà de les Amèriques i de la part alta de Barcelona hi és ben present.
És curiós com en la Catalunya pirenaica el català i el castellà també es "matxambran" (hehehe) com en el metro barceloní, frases que se superposen d'una llengua a l'altra, per donar resposta o per inquirir a l'interlocutor.
He pogut constatar dues situacions en diferents ocasions: gent que parla castellà "o sea" i que a l'hora de renegar ho fa en català. I això que hi ha aquell tòpic tant estrany que es renega millor en castellà. Jo crec que no...
I una altra situació ha estat la de pares i mares que es parlen en castellà i als seus fills els parlen en castellà. Aquesta situació me l'havia explicat el Francesc Codina després d'haver llegit un estudi d'usos lingüístics. Jo no m'ho acabava d'empassar, sabent l'optimisme profund (llegiu aquest article)que "pateix" el Francesc davant la nostra realitat nacional i lingüística.
Qui esperi trobar al Pirineu una Catalunya profunda, conservacionista i contemplativa va equivocat, el dinamisme econòmic, encara que sigui estacional, aporta tons de pell i accents que es poden trobar a Barcelona i en d'altres ciutats, i per això, en un cap de setmana de relax, també es pot estudiar els usos lingüístics catalans des de la Cerdanya.

Aquest bloc farà unes mini vacances!

A llegir un que estarà en una ciutat medieval i un que ens fa notar que a molts els hi calen moltes vacances!
I un conte de Gica Casamare: La dona que roba les olors als homes

És necessari un Congrés Nacional pel Dret a Decidir

Ahir hi va haver la 1a Trobada de càrrecs electes locals pel dret a decidir.
Ja hi ha prop de 1.100 regidors i alcaldes que han signat el manifest fundacional, que el podeu trobar a la web Decidim.cat.
Aquesta vol ser una iniciativa transversal de totes les formacions polítiques, independents inclosos, per avançar en el dret a decidir.
Des de l'àmbit municipal es pot incidir en la normalització de la capacitat de decidir de la ciutadania, és un espai on es donen processos participatius on els ciutadans poden decidir sobre una qüestió concreta.
Negar el dret a decidir és tenir por a la ciutadania. Només es pot fer des de la carrincloneria, com ha dit Jordi Portabella, i des del reaccionisme.
Combinar la normalitat de decidir i l'aprofundiment en la democràcia està a l'abast del municipalisme. I la nació catalana, sense la dimensió municipal no es pot comprendre.
Ara bé, en els últims temps han aparegut nombrosos col.lectius i iniciatives sobiranistes a favor del dret a l'autodeterminació, però sense un fil conductor comú, sense una estratègia comuna que ens permeti caminar amb pas ferm i decisió en un procés sobiranista que ens porti a la creació d'un estat propi.
És necessària la realització d'un Congrés Nacional pel Dret a Decidir on s'estableixi una estratègia clara a actuar en tots els fronts: el polític, l'econòmic, el sindical, el social, el cultural, etc.
Si no, hi ha el perill que tothom dispari perdigonades indiscriminadament, sense sentit, sense coordinació. Sense estratègia.
PS: és definitori que en la trobada de càrrecs electes locals no n'hi hagués cap del PSC?

Amb el Freixanet per la LEC

Avui el matí he acompanyat el Josep Maria Freixanet, diputat d'ERC, a la concentració que havien convocat diferents entitats de l'àmbit educatiu, que s'ha fet davant el Parlament.
Era una convocatòria que buscava la millora de la LEC, no la oposició. En Freixanet hi anava a escoltar i a dialogar.
Hi havia moltes banderes d'ICV i d'EUiA, que tendia més a l'oposició a la LEC, però reclamant coses que ja es preveu.
Podeu llegir l'apunt del bloc del Freixanet i alguns enllaços de diferents mitjans. Veureu la disparitat d'assistents i com es parla molt d'oposició a la LEC. A vegades amb contradiccions entre titular i notícia...
El Debat.cat: ERC i ICV es plantaran demà davant el Parlament contra la LEC
3/24: Els contraris a la llei d'educació es manifesten davant el Parlament
La Vanguardia: Miles de personas se manifiestan contra la ley de educación frente al Parlament de Catalunya

La xenofòbia desacomplexada (El9TV)

Vídeo extret de www.el9nou.cat

El vídeo del "ens han pres el pèl" (El9TV)

Vídeo del Ple de novembre on es va anunciar que l'ambulància medicalitzada ha desaparegut definitivament.

Podeu llegir també aquest apunt o llegir aquesta notícia.

Vídeo: debat sobre el Pla d'Acció Cultural de Torelló

Un vídeo amb el debat sobre el Pla d'Acció Cultural (2008-2016) de Torelló, hi podeu veure les intervencions de la regidora de Cultura Núria Güell, la Montse Ayats (ICV) i un servidor.
Podeu llegir la notícia d'aquest tema clicant aquí.

El vídeo l'he tret de El9TV

Un dia per Osona... uf!

Avui ha estat un dia molt dens políticament.
De nou, el Secretari de Joventut ha estat de visita per la comarca d'Osona.
Hem començat el dia a Vic, amb molt d'ambient, avui era mercat i a més ens hem creuat amb una altra visita, la del secretari d'Immigració que anava amb Joan López, regidor d'Acció Social de Vic.
Després de prendre un cafè al bar Sport, on m'he creuat amb en Ballana, hem anat cap a l'Ajuntament, a la Sala Sert on l'Eugeni Villalbí, Secretari de Joventut, i Gràcia Ferrer, regidora de Joventut, han signat el conveni de Borsa Jove d'Habitatge, un objectiu que ja ens van posar damunt de la taula en la primera visita per Osona.

Tot seguit, després de visitar les dependències de Joventut de Vic, hem anat cap al Bisaura, una realitat absolutament diferent a la de Vic. Ens hem reunit a Montesquiu amb l'alcalde, Antoni Martín, i els regidors Esteve Sidera i Xavier Soler. Més tard s'hi ha incorporat l'alcalde de Sant Quirze de Besora, el David Mascallera.
Fer política en municipis i regions com al Bisaura és impossible fer-la sense passió, i aquesta sí que la tenen els alcaldes d'aquests municipis. Mai es rendeixen.
Després d'un bon àpat (gràcies Antoni) ens hem dirigit al Consell Comarcal.
Allà ens hem reunit amb el president Miquel Arisa i el conseller de Joventut.
Just després ens hem dirigit a l'acte contra la violència de gènere de Vic, on ens hi ha convidat la Gràcia. Ha estat una llàstima que hagi plogut... just la mitja horeta que ha durat l'encesa d'espelmes!
Ràpidament ens hem tornat a dirigir al Consell Comarcal on el Secretari de Joventut i el responsable de la Coordinació de Barcelona de la Secretaria de Joventut, David Ricart, s'han trobat amb tècnics i regidors de joventut osonencs.
He hagut de marxar a mitges per anar a l'acte contra la violència de gènere a Torelló (web), on s'ha llegit el manifest i s'ha penjat una pancarta en nom de l'ajuntament i de les entitats del municipi.
Ara sóc a casa, escrivint al bloc...
Vídeo de El9TV de l'acta de Vic contra la violència de gènere
Notícia sobre la signatura de la BJH de Vic a Osona.com, a El9nou.cat, LaPlanaweb i a l'Avui
Vídeo extret de El9TV

Ambulància medicalitzada: Ens han pres el pèl, sí senyor!

Ni urgències nocturnes ni ambulància medicalitzada.

Tal com temíem i vàrem comentar ja en un Ple del mes d’abril, l’ambulància medicalitzada, que va ser la solució de Salut de la Generalitat per substituir el buit que va deixar la retirada del servei d’urgències nocturnes de Torelló, ha desaparegut per motius quantitatius: no hi ha hagut prous sortides perquè es consideri necessari el servei.

Un servei com les urgències o d’ambulància medicalitzada (ens van vendre que era un bon substitut) no s’han de valorar quantitativament, sinó qualitativament. Hem de desitjar que hi hagi moltes urgències per a mantenir aquest servei? No caldria, oi?

Però també és lamentable la reacció de l’equip sociovergent de Torelló. Què costava no titllar d’alarmistes a ERC per haver dit a veure si perillava l’ambulància medicalitzada si no hi havia gaires sortides d’urgència?

Què costava no tractar-me de mentider per dir, al Ple de setembre que havia desaparegut l’ambulància famosa?

Què costava haver reaccionat amb més fermesa i, per què no, més dignitat per la retirada del servei per part de la Conselleria de Geli, enlloc d’haver tingut una actitud frontista i de matriu partidista, quan ERC sempre hem donat suport a Miquel Franch en aquest assumpte.

Ens han pres el pèl i no m’ha agradat com ha reaccionat l’equip de govern davant aquest fet. La sociovergència no ha estat a l’alçada.

Ara només ens queda encomanar-nos a Sant CCOO i que els hi doni la raó amb la seva denúncia que el sistema d’urgències nocturnes d’Osona és il·legal.

Bloc d'Esquerra: Quin és el paper de l'oposició?

Per més informació del Ple: www.esquerra.cat/torello

La demagògia xenòfoba d'Anglada vol assaltar el Parlament

Aquest cap de setmana Plataforma x Catalunya (PxC), el partit amb voluntat de Movimiento de l'ínclit Josep Anglada (bloc), ha celebrat el seu Vè Congrés. Ho han fet a Vic, epicentre de la força electoral de la PxC, que amb 4 regidors són la segona força política de la ciutat osonenca.
En la nostra comarca també tenen representació a Manlleu i Roda de Ter. A Torelló van estar a punt d'entrar, sense fer campanya... Cosa que vol dir, que la realitat no es pot ignorar per incòmode que sigui, s'ha d'encarar.
A Catalunya tenen força al Vendrell, Cervera, Tàrrega, Sant Martí de Riucurb, Manresa i a Olot. No es una gran representació, però és massa.
La PxC és un partit desacomplexat que viu de la demagògia populista que viu de la por a la immigració. Quantes assemblees de veïns s'han viscut, per exemple a Vic amb elements de la PxC ficant més llenya al foc, atemorint els veïns.
Anglada, el seu líder, el seu cabdill, cada cop es desacomplexa més i ja no es ruboritza a titllar de xusma als immigrants en un Ple Municipal. Ara, la plataforma angladista vol entrar al Parlament de Catalunya.
Anglada somnia amb Haider (el seu record mascle i ari), mort en accident de cotxe fa unes setmanes, begut. Anglada vol fer entrar el populisme que viu de la xenofòbia al Parlament, la qüestió és: i això qui ho pagarà, qui aportarà diners?

El9Nou.cat: Anglada torna a qualificar la immigració de ´´xusma´´ en el quart congrés de PxC celebrat a Vic
Osona.com: PxC celebra el congrés a Vic, amb el Parlament de Catalunya com a rerafons
Avui.cat: Plataforma per Catalunya oficialitza una candidatura per a les eleccions al Parlament català
Vilaweb (Xavier Sarrià): L'ombra de Haider
Bloc antic de Jordi Casals:
Què és necessari perquè el mal triomfi? (febrer 2007)
El cabdill de la PxC em llegeix... i no li agrada! (Febrer de 2007)

Contra la violència de gènere, 25 N

3 lectures pel cap de setmana

Per aquest cap de setmana us vull recomanar unes lectures.
La primera és sobre els joves gitanos, un reportatge de LaMalla.cat, Joves Caló contra la discriminació. S'hi parla dels problemes socials que es troben els joves gitanos a Catalunya i l'esforç per fomentar l'associacionsime d'aquests a través de l'administració catalana o del Consell Nacional de Joventut de Catalunya. També s'hi parlen de tòpics i de drets i deures, a més de com acabar d'incorporar els joves gitanos a la societat catalana.
Es van posar en contacte amb mi perquè parlés en nom de l'Agència Catalana de la Joventut.
Podeu llegir l'article clicant aquí.
Una altra lectura és sobre el finançament català, es tracta d'un article del setmanari Presència, Ser català surt car, que els qui som lectors de premsa comarcal el podem anar llegint en pape. Si no, el podeu trobar en aquest enllaç.
I per acabar, un article d'Antoni Serra Ramoneda, a El Periódico, per tancar la polèmica dels cotxes oficials: La bona adminsitració pública

L'antivigatanisme segons Comajoan

El Parc tecnològic forma part d'un dels eixos del Pla d'Innovació de la Comarca d'Osona.
Semblava que era un tema en somort, fins que Ausa Futur va aparèixer a la llum, un grup d'empresaris de la comarca de solvència contrastada que volien apostar per la comarca aportant-hi capital propi.
L'ajuntament de Vic, com diu en Joan Ballana en el seu bloc, s'hi va posar de cul, sovint fent servir arguments que els empresaris que es dediquin a fer negocis que de governar i planificar ja ho fan les administracions.
Aconseguir un funcionament amb la implicació del sector privat al costat de les institucions públics en matèria econòmica, industrial i tecnològic és una oportunitat de crear sinergies compartides que ens podrien fer salts qualitatius més que interessants. Però no va poder ser...
Tampoc va poder ser construir el model amb la resta del territori que Vic diu ser-ne capital, Osona. De tothom és sabut que els ajuntaments de la comarca mostraven interès amb el projecte d'Ausa Futur. Però no va poder ser...
Josep Comajoan parla al seu bloc d'antivigatanisme larvat durant anys d'unilateralisme i insolidaritat de Vic respecte a la comarca (i Ripoll). Avala les paraules del "modernitzador" i "progressista" Burgaya que és la última oportunitat per posar Vic (i Osona, dic jo) al mapa. Que l'antivigatanisme no ho mati!
Escudar-se en l'antivigatanisme el fet que el projecte unilateral de Vic no faci trempar a l'extraradi vigatà, ergo Osona, no crec que sigui just i és una mica de xantatge emocional: "o jo, o el no ser".

PS: el conseller Huguet va ser molt crític amb el fer de Vic en el Parc Tecnològic, tal com recull Osona.com.

Jornada de Trastorns Alimentaris a la Secretaria de Joventut

Ahir vàrem fer una Jornada sobre Trastorns de Comportament Alimentari (TCA) a la Secretaria de Joventut. Va ser tot un èxit, d'assistència, amb les inscripcions al màxim possible i amb el contingut, amb una valoració més que positiva per part dels assistents i dels ponents, parlant amb la majoria d'ells van mostrar la seva satisfacció per la iniciativa de Joventut.
Els trastorns alimentaris (anorèxia, bulímia, vigorèxia, etc.) és una de les malalties cròniques que castiguen més a la població jove femenina de casa nostra, però compte, perquè en la masculina comença a agafar importància. La responsabilitat i la manera de respondra-hi no és unidireccional. Hem de parlar de l'entorn social i familiar, de l'àmbit educatiu, la cultura hegemònica (cada època ha tingut la seva) i els mitjans de comunicació, corretja de transmissió dels valors hegemònics, actualment hiperconsumistes i curterministes.
Però com canviar tot això? passant a l'ofensiva en tots els fronts, educar en valors i fent prevenció. Òbviament també s'haurà d'actuar en el tractament clínic. No podem resignar-nos en una realitat que podem tenir la sensació que ens sobrepassa, no podem restar passius, hem de voler incidir però correctament. I això és el que vàrem voler transmetre en la jornada: incidir amb criteri essent conscients de la complexitat de la situació.
Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB): www.acab.org
Jove.cat: aparta de trastorns alimentaris i assessoria on-line

Clarificant la LEC

Ahir al vespre, a la seu comarcal d'Esquerra Osona (web), Josep Maria Freixanet (bloc), diputat de la nostra federació comarcal al Parlament, i Carles Martínez, president de la Sectorial Nacional d'Educació d'Esquerra, varen compartir 2 horetes parlant de la LEC (Llei d'Educació de Catalunya) amb militants i simpatitzants osonencs, molts dels quals eren mestres.
Va ser un acte molt interessant, sobretot pels que només han seguit el tema per la premsa. Poder tenir al diputat que porta els temes d'educació per Esquerra és tot un privilegi i sobretot molt aclaridor.
Jo, per proximitat en el dia a dia amb el Freixanet, ho he anat seguint i a vegades he al.lucinat amb certes afirmacions i posicionaments, lícids, òbviament, però sovint superficials i precipitats.
Ahir al vespre, però va quedar clar algunes coses:
a. Que és una llei que sorgeix del Pacte Nacional per l'Educació, amb l'ampli consens que es va aconseguir.
b. Que trenca amb l'opacitat per accedir als concerts educatius.
c. Que s'aprofundeix en la unificació en una sola xarxa educativa real, exigint deures com la gratuïtat i l'escolarització mixta.
d. Dedicar esforços en la part de l'educació post-obligatòria. e. Que es blinda el català com a llengua vehicular en l'educació a Catalunya, i aquest punt Esquerra hi té molta responsabilitat.
Tanmateix hi ha coses a millorar, i Freixanet ja ha dit que Esquerra demanarà que s'asseguri, com a mínim, un 6% del PIB en inversió a Educació, per exemple.
Un acte molt profitós, sí senyor!

Chacón: Presidenta del Gobierno Español

Ja fa uns mesos, a el 9 TV, mentre esperàvem que engeguessin càmeres i comencés la tertúlia, amb alguns contertulians estàvem fent-la petar. Llavors, va sortir el tema de Carme Chacón (wiki) i el fet que fos nomenada ministra de Defensa.
Allà, em vaig tirar a la piscina, i vaig dir que el nomenament de Chacón per Zapatero era l'aposta d'aquest últim per posar-la en la carrera de la seva successió.
Em va venir el cap aquesta conversa quan el diumenge vaig llegir aquest article a La Vanguardia, on s'argumenta la força que està prenent Chacón a nivell polític, essent ministra de Defensa, i com a dona influent. Ja comença a sortir en diferents rànquings de dones influents a Europa.
Més enllà de les enquestes de valoració dels ministres espanyols o dels rànquings en premsa, crec que el perfil de Chacón per ser presidenciable espanyola pel PSOE segueix perfectament els patrons de Zapaterisme: l'estètica i els valors (i no en l'ordre contrari).
ZP ha basat la seva acció política amb els simbolismes, aquí és on ha estat més valent: retirada de les tropes a l'Irak, declarar-se amic de Catalunya, declarar-se republicà, ser del Barça (!); o cops d'efecte com en els matrimonis gais, nomenament d'una dona al Ministeri de Defensa, picabaralles amb l'Església, etc.
En canvi, fora d'aquests fets puntuals, ha estat força conservador o continuista: manteniment de les tropes a l'Afganistan, retallada de l'Estatut català, no ha anat al Camp Nou (!), buscar acords cap al centre (CiU, PNV, CC), posar a Bono a la presidència del Congreso, etc.
Així que si el Zapaterisme del canvi estètic vol impregnar el dia després de ZP, res millor que Carme Chacón: dona, jove, catalana i seguidora entusiasta del Zapaterisme, amb capacitat política per fer polítiques de cop d'efecte, com ara llençar una anomenada Renta Básica de Emancipación, que havia de ser la hòstia, però només feia que duplicar el que es feia a Catalunya (envaint competències) i els problemes de cobrament per part dels joves són més que preocupants o dir que vol el concert econòmic per Catalunya (sense fer res per aconseguir-lo).
I, finalment, no va ser Bachellet (wiki) ministra de Defensa abans de ser la Presidenta de Xile, pels socialistes xilens?

Prevenint l'abstencionisme al vot i a la política

Sembla que quan les democràcies liberals on vivim es consoliden, normalment, la participació política de la ciutadania és baixa. I parlo tant de la participació en àmbits polítics formals (partits, eleccions, etc.) com els que no són formals.
A casa nostra comença a passar, el sistema democràtic s'ha consolidat i si no és en moments de voluntat de canvi profund de l'escenari (com ara les eleccions catalanes del 2003 o les espanyoles de després de l'11M), els vots cada cop són més minsos.
És hora de començar actuar si no ens volem resignar a la baixada de participació electoral dels nostres ciutadans.
Hi ha una tasca més a llarg termini que és l'educació en la participació, començant pel nostre entorn més proper, de mica en mica podem anar interioritzant que som subjectes polítics i que, com diu el clàssic, si no fas política te la fan.
Però a més curt termini cal prendre mesures per apropar les eleccions al votant. Crec que s'ha de fer en dues dimensions. Primer la d'aprofundir en un sistema electoral on els votants siguin més decisius. Segurament un sistema electoral on hi hagi part dels diputats que siguin elegits nominalment facilitaria un apropament a la política per part de l'elector.
La segona dimensió és la de la quotidianitat, la de facilitar el vota als votants, que no comporti més maldecaps del compte. Això vol dir adaptar horaris o fer ús de les noves tecnologies, per exemple.
Aquesta darrera opció és la que el que la Conselleria de Governació, dirigida pel republicà Jordi Ausàs (bloc), portarà a terme amb una prova pilot amb els universitaris catalans, que podran votar per internet.
Aquesta idea, pren com a referent un projecte que fa temps em va comentar un company de les JERC de Sant Andreu de Llavaneres, fent ús del vot per internet en l'elecció d'un ajuntament jove (web). Aquest projecte de Sant Andreu de Llavaneres, liderat pel regidor de Joventut d'ERC, a més, també incideix en la formació en la participació política, aproximant la praxis política als joves.
Avui: Els universitaris votaran a través d'internet a les pròximes eleccions al Parlament
La Vanguardia: Llavaneras estrena el voto electrónico con una iniciativa que acerca las administraciones a los adolescentes
En aquest enllaç, podeu trobar-hi un article de Josep Maria Reniu (bloc), sobre el vot electrònic.