I el president de la CECOT va demanar el concert econòmic

Ahir va ser la Global Night, la 13a Nit de l'empresari, de la patronal CECOT. Amb el secretari de Joventut vam assistir-hi, responent a la invitació feta pel seu president el senyor Abad.

El sopar comptava amb una assistència molt àmplia amb representants del món empresarial, polític i periodístic, a més de membres destacats de la societat civil.

En l'acte conduït pel periodista Xavi Coral, es van entregar els premis de reconeixement empresarial. Qui va fer el parlament en nom d'aquests fou l'empresari de l'àmbit de les màquines recreatives el senyor Lao. Em va fer arrufar el nas la seva defensa a una globalització "per sobre de banderes i cultures". Dubto que aquest ha de ser el camí, perquè trepitjar les cultures en nom de l'economia és caminar des d'una perspectiva anti-humana.

Però amb el discurs del senyor Abad em vaig sentir plenament satisfet. Com recorda la convergent Meritxell Lluís en el seu bloc, que també era allà, el preludi brillant va ser la porta coherent a un discurs ferm i sense tabús.

Antoni Abad va reclamar la publicació de les balances fiscals (en nom de la qualitat democràtica), el concert econòmic (no sols una millora del finançament com diu el Telenotícies!), millorar les inversions en infraestructures (i millor execució -oído cocina, ZP?) i que els catalans ens sentim orgullosos de Catalunya, que des de l'autoestima serà quan aconseguirem ser un agent actiu i atractiu en el món globalitzat que estem, en embat a la Catalunya trista. Hi estic d'acord, emprenyats sí, però amb orgull de país, perquè de maltractats hi hem estat sempre i sempre hem tirat endavant!

El fil conductor del president de la CECOT va ser el de construir estructures nacionals (sense terminologia nacionalista ni ideològica) perquè Catalunya existeix en el món global, sense por sinó amb il.lusió i amb eines per afrontar-ho (educació, infrastructures, recerca i el finançament necessari per fer-ho realitat).

Abad va demanar coratge polític al president Montilla. Aquest coratge polític és necessari, malgrat les eleccions que s'apropen, però també és necessari epr tots els partits polítics, des dels partits de govern fins a la oposició de CiU. Un coratge que va faltar a la major part de partits que van donar suport a l'Estatut del 30 de setembre i que van acotar el cap davant la foto imperial-raquítica de Mas i ZP després de la retallada.

És clar que la independència d'aquest país, que els espais de sobirania que han de muntar el puzle de la sobirania nacional, no la faran els partits polítics sols, que la societat civil també hi ha de jugar (i la CECOT n'és de societat civil), però en l'avantguarda del sobiranisme hi ha d'haver el front sòlid i solidari dels partits, els que han de saber entomar els cops de Madrid i fer que la societat civil teixeixi els espais de sobirania.

Hi ha qui pot pensar que les paraules d'Abad són sols parole e parole, les paraules de la CECOT són una invitació als partits polítics catalans a ser ferms i demanar el que pertoca a Catalunya com a nació.

.

PS: El responsable d'Indústria del depertament del Conseller Huguet també era allà, tenim una bona relació des que va venir a Torelló per un acte sobre l'Estatut. Em va dir que ja no pot actualitzar gaire el bloc, és una llàstima. Aquí podeu llegir un apunt sobre el "català emprenyat", molt bo!