La unitat del catalanisme és una idea que que tenim innoculat en l'ADN polític del país. Aquesta unitat, però, s'ha donat en escassos moments històrics i d'una forma efímera. Car, el catalanisme no és res més que la voluntat de defensar els interessos de Catalunya com a poble i, ara, ja obertament com a nació.Ara bé, en el catalanisme hi conviu el federalisme, l'autonomisme i el sobiranisme. En un moment de crisi oberta (obertíssima) entre Catalunya i Espanya, les contradiccions internes dins el catalanisme afloren.
Ja les vam poder veure amb la retallada (primera) de l'Estatut que ara volen acabar de fer l'esquilada final.
He escrit més d'una vegada que la unitat està bé, però unitat per a què?
El catalanisme federalista i autonomista, llegiu PSC, ICV i CiU, han volgut que la resposta unitària sigui la de renovar el Tribunal Constitucional. Aquesta és una resposta políticament adolescent, tal com diu Lluís Pérez Lozano al seu bloc.
El problema és la Constitució Espanyola, és a dir Espanya. Ells es volen tal com es mostren i no conceven per a res una Espanya plurinacional. La nació catalana no és possible dins l'Espanya constitucional (democràtica!).
El catalanisme autonomista vol enquistar-se en un posicionament anti-històric. La història ja ha superat l'autonomisme de fer la viu viu i parlar amb eufemismes. L'autonomisme és un carreró sense sortida, tapiat amb un mur que és la Constitució.
Catalunya i Espanya estan cara a cara essent una contradictòria a l'altra.
Que Catalunya salti el mur és la única solució per nosaltres. I potser per l'Espanya democràtica.
La Vanguardia: Duran alerta de que peligra la España constitucional
La Vanguardia: Moncloa exige lealtad institucional a Castells por anteponer Catalunya a "nuestra vinculación con el PSOE"
Naciódigital: Puigcercós: «A Madrid, ningú agafarà el telèfon»
Naciódigital: Aprovada la resposta del Parlament al TC
