Un municipi de 8000 habitants ha aconseguit sacsejar l'Estat espanyol, els qui el sustenten i les consciències de molts que volen, però creuen no poder, marxar-ne.
Un municipi de 8000 habitants ha trencat un dels tabús del catalanisme hamletià: organitzar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Ni que sigui un referèndum sense validesa, simbòlic i organitzat per una entitat privada. S’ha fet i no ha passat cap cataclisme bíblic, no hi ha hagut aldarulls i tothom qui va voler va poder expressar el que creia sobre la pregunta (“Està a favor que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent. democràtic i social integrat en la Unió Europea?”).
Com el Mite de la Caverna de Plató, hi ha una realitat a fora de la cova.
Òbviament, la consulta d'Arenys (el municipi de 8000 habitants) no ha suposat la independència de Catalunya, però és el començament d'una onada sobiranista que amararà el nostre país en consultes populars sobre l’autodeterminació de Catalunya.
Una consulta com la del població del Maresme serveix per posar damunt la taula les contradiccions del sistema i l’actitud que tindrà Espanya (multiplicat per cent, si no per mil) si un dia algú es decideix a convocar un referèndum o si el Parlament de Catalunya proclama la independència. Espanya pressionarà i aquí haurem d’aguantar.
S’ha trencat un tabú i hem tastat lleugerament la reacció de l’estat, amb manifestació falangista inclosa.
Això sí però, la consulta del diumenge és un pas més en el procés d'alliberament nacional català. Un pas molt a la catalana, tot sigui dit, des de la societat civil, per esquivar la llei mastodòntica d'Espanya a l'hora d'encarar el dret a decidir per part dels pobles que la conformen. Un pas que a Arenys es va fer amb un ambient festiu i de civilitat, pacíficament i amb il·lusió. El que deia, molt a la catalana.
Ningú pot negar que el sobiranisme està en expansió a Catalunya, quantitativament i qualitativament. Superada, per caducitat o per esterilitat, les fases que el país es feia sense molestar Madrid i sense somiar o reformulant una Espanya que mai existirà reformada; el tabú d’organitzar una consulta simbolitza un nou estadi del catalanisme. Com també ho va simbolitzar les manifestacions multitudinàries sota el lema del dret a decidir, primer contra la retallada de l’Estatut (no la retallada que ens ve, si no la primera que va mutilar l’Estatut aprovat al Parlament).
El post-pujolisme s'està conformant sobiranista i els partits polítics ho haurien de tenir en compte, perquè quedar-se fora de joc o superats per la realitat és letal. El catalanisme polític industrial i burgès va condemnar els vells partits monàrquics a primers de segle XX i el republicanisme popular i nacional als partits regionalistes durant la dècada de 1930. Al segle XXI el catalanisme sobiranista farà caduc el catalanisme immobilista en l'statu quo autonomista.
El sobiranisme, però, ha de saber encarar el més que possible de degoteig, tal gota malaia, de consultes a diferents municipis des de la responsabilitat i la unitat.
No podem caure en una cursa de qui és més sobiranista i qui no ho és. No es tracta de desgastar al rival electoral. Però sí que es tracta de ser conseqüent i no fer equilibris per motiu electoralistes. Que l'electoralisme i el curterminisme no ens faci tenir males presses, que la pressa no és mai una bona consellera.
Però qui es pot negar a deixar que es pregunti al poble què vol que sigui Catalunya? En base a què es negaria? a la unitat sagrada d'Espanya?
L'era sobiranista a Catalunya s'ha iniciat i necessita l'energia i l'esforç de tots els qui pensen la nostra nació lliure. Unitat, fermesa i treball.
Al cap i a la fi, Catalunya serà el que el seu poble vulgui ser, primer però, cal preguntar-li.
El divendres passat vaig flipar, com diu el clàssic.
