La Transició d'Artur Mas a... on?

Avui no hauria d'estar escrivint això, si més no des de casa, perquè hauria d'estar atravessant l'Atlàntic, però la neu em condemna a l'espera de 48 hores.
Però bé, aprofitem-ho. Us deixo l'enllaç del nou article publicat en la meva columna al diari digital Nació Digital: La Transició d'Artur Mas a... on?
L'article fa una reflexió no tant sobre el que es proposa Mas, si no sobre el que podem ser capaços de fer els catalans. Espero que el trobeu interessant.
(I no és una innocentada, tot i que el post més llegit del meu bloc ha estat aquest. Qui sap si ha inspirat a Mascarell...)

Que tingueu un bon Nadal!

Sentenciant la Catalunya nació: Tribunal Suprem contra la immersió lingüística

Avui hem viscut un nou episodi de la guerra declarada a la Catalunya nació per part de les estructures d'Estat d'Espanya. Deixeu-me pecar d'osonenc, però Catalunya per Espanya és com una llonganissa que la van tallant a rodanxes: ara l'Estatut, ara les infraestructures, ara la llengua...
El Tribunal Suprem ha sentenciat que la immersió lingüística ja no és vàlida en el sistema educatiu català, emparat en la sentència del Tribunal Constitucional reclama una adaptació de la llei i obrir al castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament.
Això és tot un torpede a la línia de flotació de la Catalunya nacional, de la Catalunya com a un sol poble que es troba en l'espai comú que és la llengua, un espai que tothom hi pot accedir, sigui quina sigui la seva llengua materna, sigui quina sigui la seva religió o color de pell. És per això que els garants de l'Espanya "una y libre" eterna, les estructures pètries de l'Estat i disparen.
I tot enmig d'una negociació per la investidura del nou President de la Generalitat, que sembla ja acordada per CiU i PSC, que també s'han trobat traient ferro a l'espressat pel Tribunal Suprem, uns i altres. Preocupant...

Ara.cat: Els eurodiputats de CiU, ERC i ICV-EUiA defensen la llengua junts des de Brussel·les
La Vanguardia: PSC y CiU coinciden en que el fallo del TS no hace peligrar la inmersión
Nació Digital: La justícia ataca la llengua

Cap a una nova unitat

El passat dissabte, Esquerra va celebrar un Consell Nacional on es va votar una moció de confiança al President Joan Puigcercós, després de la patacada electoral del 28N.
Al final, el que es va votar va ser fer confiança (o no, que va ser que sí) a que Joan Puigcercós liderés el partit fins a les municipals i el Congrés nacional que ha de fer el partit a la propera tardor, llavors Puigcercós no es presentaria a la reelecció.
Amb aquest gest, potser amb un camí massa rebuscat, Puigcercós vol poder encarar les eleccions municipals amb la calma necessària i arribar a un Congrés amb una direcció d'unitat, que sumi a tothom.
Però què vol dir d'unitat? On és ara el consens que ens ha de portar la unitat? Des de la sortida de Colom i Rahola, el consens es va bastir a l'entorn de la opció de l'esquerra nacional (bastir una esquerra hegemònica amb un sentit nacional del país per avançar cap a la independència, és a dir, ocupar l'espai progressista, no el nacionalista). I aquest consens programàtic es va fer a l'entorn de dues personalitats: Carod i Puigcercós.
Un consens de programa, però també de persones, que ha llanguit fins al darrer Congrés Nacional, que mesos després acabava amb escissions dels sectors més nacionalistes.
La revisió de l'executiva nacional que es va fer en el darrer Consell Nacional s'entén amb una lògica de provisionalitat cap a la nova etapa, perquè segueix el mateix paradigma del consens que regia el partit des de la presa del lideratge per part de Carod i Puigcercós.
El repte del partit pel proper Congrés és trobar el punt de consens programàtic i construir uns lideratges clars i sincers, sense peatges apriorístics del passat, capaços de reformular organitzativament un partit que està en la cruïlla de la Catalunya del segle XXI, modernització o estancament.
Jo crec que en Joan Puigcercós, si actua lliurement, és capaç de fer-ho, perquè poca gent com ell viu tant sincerament les sigles del partit.

Nació Digital: Puigcercós anuncia que no tornarà a optar a la reelecció a la presidència d'ERC
Ara.cat: Mas inaugura el debat d'investidura pendent de seduir PSC i PP

PS: En el 15è Congrés de CDC, tots els assistents es van trobar clamant: "Mas President!". En el darrer congrés d'ERC, els assistents sols ens vam trobar cantant els Segadors. Avui comença el debat d'investidura d'Artur Mas...

Inici de la IX Legislatura: un Parlament conservador

Avui comença la IX legislatura de la Catalunya autònoma recuperada, amb una majoria conservadora, que és la que s'ha plasmat en la votació de la Presidència i de la Mesa del Parlament.
De nou, una membre d'Unió presidirà la cambra, un dels pactes de la coalició entre ConvergènciaUnió, entre ells mateixos, que són dos partits. En aquest cas serà Núria de Gispert, la primera dona que presideix la cambra catalana.
A la Mesa hi seran representats CiU, el PSC i PP, quedant-ne exclosos ICV i ERC, a més dels membres del grup mixt. Aquests tres partits són les tres primeres forces del Parlament, però en la Mesa de la darrera legislatura, també hi eren presents la quarta i la cinquena, és a dir, PP i ICV. Dels grups que hi ha a la cambra catalana, tots sabem quina força tenen cada un dels partits catalans, però no és un factor determinant, és una qüestió de voluntat política que la Mesa del Parlament sigui més o menys representativa. Suposo que a CiU ja li està bé tenir companyia conservadora en matèria nacional, no fos cas que es pogués "colar" un debat amb diferents punts de vista amb algun temps, com una IP per fer un referèndum, posem per cas...
Però la Mesa també és conservadora perquè a més d'una majoria de diputats de dretes, hi ha el socialista Higini Clotas, diputat del PSC durant 30 anys, tot un especímen polític digne de la més gran conservació, fet que li va merèixer un semàfor verd de La Vanguardia.
També hi trobem un orador i brillant diputat com Josep Rull, sobiranista reconegut de CiU, que estan a la Mesa, poc podrà parlar al Parlament. Com tampoc podrà la socialista díscola Montserrat Tura, que poca presència tindrà en un PSC opositor asseguda a la Mesa, s'ho podrà anar mirant...
Aquesta IX Legislatura comença amb una Mesa que dibuixa un Parlament de baix perfil polític, un Parlament conservador.

Nació Digital: Gispert, presidenta
La Vanguardia: Núria De Gispert, elegida primera presidenta del Parlament
La Vanguardia: Sánchez-Camacho se sitúa en el escaño detrás de Mas en la sesión constitutiva
Ara.cat: CiU dóna la primera secretaria de la mesa al PP

Què es deia ara fa 4 anys a E-noticies?

Per casualitat, buscant la fotografia d'ahir al bloc, vaig anar a parar a una pàgina antiga de l'E-notícies, un espècie de reality show polític, groc groc, que tothom diu que no llegeix, però que tothom sempre sap el que hi ha.
Curiosament vaig anar a para a una pàgina on hi havia informació de tot just després de les eleccions del 2006, on, després d'una agressiva campanya de CiU per aconseguir tenir més vots que els partits d'esquerres catalans, es va reeditar el pacte entre les forces progressistes.
Rellegir aquella informació fa que hi trobis autèntiques perles com les de Felip Puig tractant el tripartit de "berenar de negritos" (literalment) o bé que la d'un Oriol Pujol trascendental que acaba un article dient: "Ni en Pujol va fer sol el País, ni el nou tripartit sol se'l podrà carregar".
També hi trobem informacions que esquitxen a CiU de casos de corrupció, el cas Pallerols, o bé que Duran i Lleida raja de Madí, així com del responsable d'Exteriors: Carod; el Departament de Cultura no tenia un nom clar, l'apropament de del PP a CiU o bé el líder del nou partit parlamentari, Ciutadans, que es posa com a objectiu l'ajuntament de Barcelona. Ah! i en Sostres tractava de subnormals als catalans.
Quatre anys després, CDC i UDC pugnen i negocien pel nombre de Conselleries i es reparteixen el càrrec de President de la Generalitat per un i el de President(a) del Parlament per l'altre. El tresorer de CDC, Osàcar, esquitxat pel cas Palau, dimiteix; Madí es retira amb tots els honors després d'una victòria sense DVD, exteriors ho portarà Duran i Lleida des de Madrid, encara no se sap qui serà el conseller de Cultura ni quin perfil ha de tenir, el PP festeja a CiU, apuntant a la Moncloa, i el nou partit parlamentari, SCI, es posa com objectiu l'ajuntament de Barcelona. Ah! i en Sostres mostra les seves tendències sexuals cap a les adolescents.
Com va escriure el Pujol (Oriol): El tripartit no s'ha carregat el país, segueix bastant igual a nivell polític (i del Sostres).

PS: No sé si la imatge continuarà essent vigent...

Retorn a la columna de Nació Digital: Reformulació del catalanisme d'esquerres

Després d'un bon temps de reflexió, fruit dels resultats, per mi sorprenents de les darreres eleccions, tornaré a escriure al bloc.
No volia fer-ho en calent, ni precipitadament. No volia fer-ho perquè tocava. I primer volia saber si tenia alguna cosa a dir... crec que sí.
De moment us deixo un enllaç a la columna de Nació Digital, la retrobada columna. L'article és "Reformulació del catalanisme d’esquerres". No és un article amb solucions, és gairebé una demanda, no feta des d'un punt de vista eminentment partitocèntric(referit a ERC).
Per cert, en aquest article faig referència a un apunt antic, és curiós rellegir-lo: El caos còsmic post-pujolista.

Aquest bloc està en reflexió