Sobre Josep Colomer i el seu article contra la consulta del 13D

En el Ple Comarcal d'aquest mes de desembre, es van aprovar els pressupostos (sense el suport de l'opoisició), es va tocar el tema de les vegueries (aprovant-se una moció un pèl estranya de l'equip de govern) i vaig intervenir per mostrar el meu desacord amb el vice-president socialista Josep Colomer, que va fer en el seu moment un article a El 9 Nou, que atacava (més que fer mofa) als organitzadors de la consulta del 13D a Osona. Parlava de "república bananera", de "deixar votar a immigrants andalusos, negres i moros" (sí, així!), de "trencar la cohesió social catalana" i d'amagar els problemes reals dels catalans.

Curiosament, uns dies després de l'article, els seus socis de govern, CiU aprovaven amb Esquerra i Iniciativa, una moció en suport a la consulta...

Podeu llegir la meva intervenció completa en aquest enllaç. Clica aquí

Bon Nadal i bones festes!

De vegueries i capitals. De fets i de paraules

El govern de la Generalitat, després de 28 anys d'autonomia, es decidiex de tirar endavant la reestrucutració territorial sota paràmetres nacionals propis de Catalunya.

La Vegueria serà l'element central de descentralització.

El Departament de Governació ha redactat un avantprojecte de llei on estableix que hi haurà 7 vegueries i que les capitals les establirà el consell de vegueria.

Fa unes setmanes, Josep Comajoan escrivia en el article a El9Nou (aquest cop, però, no l'ha penjat al seu bloc) que un servidor, en tant que responsable de la Catalunya Central, i Josep Maria Freixanet, en tant que diputat, havíem parlat de cocapitalitat a la Catalunya Central (Vic - Manresa), però que el projecte de llei parlava de capitalitat uninominal per Manresa. Ens va reclamar fets i no paraules.

Al final, tal com s'ha vist, l'avantprojecte de llei no parla de capitalitats preestablertes i sembla, segons versió de Regió 7, que el que va arribar a les mans d'alguns mitjans era un document de treball que en cap cas era el definitiu. Com s'ha vist.

Quan hom parla en nom del partit o com a membre del govern, si es mulla en temes tant delicats com la capitalitat de la Catalunya Central, és perquè hi ha hagut xup-xup abans de manifestar-se. I sense fer soroll, també hi ha hagut contactes de diferents persones d'ERC d'Osona amb la Conselleria.

Fer demagògia en aquest tema és pa per avui i gana per demà. Una mica com els partits que donaven suport a l'Alt Ter i ja hem vist tot plegat com ha acabat i com s'han comportat aquells partits.

Entrevista meva on parlo de la cocapitalitat

Avui: El govern ultima una llei de vegueries que serà de mínims

Abolició de les corridas, un pas endavant!

Avui 67 diputats han acceptat que s'aprovi la ILP a favor de l'abolició de les corridas de toros.

Estic molt content, el Parlament del meu país debatrà si acabem o no amb un espectacle tant salvatge com clavar punxons, una llança, una espasa i ganivets a un bou perquè unes persones cridin olés mentre la sang surt a raig. En diuen arte...

Hi ha qui diu que el sufriment de l'animal no justifica l'abolició i que és el mateix aquest macabre espectacle amb un escorxador.

Si una societat no se sent ferida davant l'escarni públic i la tortura d'un brau, és una societat malalta i insensible. I no és el mateix un escorxador on es sacrifica animals per menjar que una plaça plena de gent cridant olés i corejant el sufriment d'un animal infringit per homenets vestits ridículament.

Quina diferència hi ha entre els gossos o galls de baralla i un toro de plaça? El dolor dels animals no són claus per prohibir la lluita en els primers cassos? perquè en cas dels braus no és així?

Motius culturals? La cultura ha de ser immòbil, petrificada i deslligada dels valors contemporanis?

Potser, tot és més crematístic. Quins interessos econòmics hi ha darrera d'això? Quin pes té el senyor Balanyá amo de places de toros i de nombrosos teatres i cinemes?

I per acabar, qui apel.la a la llibertat per mantenir la fiesta, advoca per una llibertat amoral. Val la pena una llibertat així?

Crònica.cat ha fet un molt bon seguiment d'aquest tema: Els antitaurins guanyen el primer assalt

Unitat, estratègia, partits i ciutadania: Ara!

Una de les preguntes que es repeteix més en el post-13D és: "i ara què?".

Ara és moment d'unitat, de mantenir la tranversalitat del moviment cívic i lleialtat unitària que s'ha donat en cadascuna de vila i ciutat on la gent va poder omplir les urnes.

La fortalesa i la clau dels bons resultats que hi ha hagut han estat la feina ben feta i rigorosa i el treball leial i unitari dels organitzadors.

Ara és moment d'estratègia, de pensar a mitjà termini, saber quin és el procés global de tot plegat. Perquè hem de ser conscients que en la creació d'un estat d'opinió (i d'ànim), de fer una declaració d'intencions de més democràcia i de llibertat nacional sense res al darrera només faria que crear frustració.

Ara és el moment dels partits, perquè prenguin consciència de quin és el paradigma polític en què ens estem endinsant, el paradigma sobiranista, i si volen implicar-s'hi o el volen combatre. És el moment dels programes polític i els programes de país.

Ara és el moment de la ciutadania, perquè plantegin com volen usar les eines polítiques que tenen el seu abast, que són les institucions públiques catalanes i els partits polítics. La independència espontània no existeix, la sobirania s'aconsegueix i s'exergeix a través de la política i les seves eines.

4024 persones pel dret a decidir a Torelló, malgrat els entrebancs

Un moment històric a la meva vida

34,67% de convocats a les urnes a Torelló han anat a votar.

34,67% de ciutadans que formen part del cens electoral, a més de joves a partir dels 16 anys i immigrants amb residència a Torelló.
Un èxit si parlem d'un municipi de més de 13.000 habitants, on el boca orella no és el mitjà de movilització de masses.
Un èxit si parlem d'un municipi on el seu alcalde i la major part del seu equip de govern de 13 regidors no van donar suport a la consulta.
El pes d'un alcalde en el seu poble és important, molt important. És el líder polític de la institució pròpia del municipi, elegit pels representants votats pel poble. Una importància sobretot simbòlica, l'alcalde de tots. Que per alguna cosa no va voler donar suport a què els torellonencs podessin votar responent la pregunta d'una consulta impulsada per la ciutadania, sense els aparells estatals que convoquen i difonen les eleccions.
Si a més i sumem que els regidors del partit més votat (PSC) i la meitat del segon (CiU), ambdós governant, no van donar suport a la consulta, encara complica més les coses.
I si finalment veiem que sols un partit ha fet campanya activa en el marc de les consultes (pel SÍ), la cosa encara és més dificultosa per crear ambient electoral.
Però si encara i afegim el temor de col.lectius de votants nous atemorits per rumors malintencionats, doncs...
Malgrat tots aquests fets, la consulta ha estat un èxit, com ja he dit.
Torelló ha viscut un moment històric, l'inici de l'era sobiranista de Catalunya, en la normalització de l'exercici del dret a decidir. Torelló ha posat damunt la taula la voluntat de decidir el futur de Catalunya, democràticament.
Torelló ha pogut enviar el missatge: democràcia i llibertat nacional.
I moltes gràcies als 4.024 torellonencs que han anat a les urnes i sobretot als que han anat a dipositar un "NO" a la urna, donant una lliçó de democràcia als qui estan en contra de la independència de Catalunya no han volgut que es fés la pregunta.
Per cert, més del 96% dels votants es van manifestar per la independència.
PS: la participació ha estat més alta que en les darreres eleccions europees.

13D, viu la història. Participa

En un article d’opinió vaig escriure que a Catalunya entràvem en una nova era, l’era sobiranista.
Catalunya compte amb un procés històric de llarg abast i que en el període modern té un fil conductor que es diu catalanisme.
El catalanisme té diferents vessants que donen resposta a la pluralitat històrica, social i ideològica del nostre país, però sempre amb la flama de la nostra existència com a estendard.
Cada moment ha tingut el seu catalanisme hegemònic. El conservador de principis del XX, el republicà dels 30 i l’autonomisme dels 80 del segle passat.
Amb la fi del pujolisme, el catalanisme autonomista va començar a esquerdar-se i va començar un període on l’independentisme i, sobretot, el federalisme prenien posicions.
El procés de la redacció d’un nou estatut, que superés nacionalment (i no parlo sols d’identitat) l’anterior, semblava que Catalunya s’endinsava en una era de catalanisme federal. Tot plegat, però, va fracassar amb la retallada prematura per part de la majoria dels mateixos partits catalans i amb el raspall de les Corts espanyoles.
Aquesta ensopegada històrica torna a fer trontollar els fonaments del país. I l’amenaça d’un Tribunal Constitucional al serveis d’una Constitució que s’ha quedat raquítica, després de més de 30 anys de la mort del dictador, fa que les esquerdes s’obrin i que una nova energia penetri en el catalanisme: el sobiranisme.
El 13 de setembre a Arenys de Munt, es va celebrar un referèndum sobre la independència, organitzat des de la societat civil. L’impacte va ser tant important, que tres mesos després són més de 160 municipis que celebren un referèndum sobre la independència.
Unes consultes fetes a base de la mobilització social, sense aparells estatals al darrers ni grans capitals. Amb l’esforç cívic, segurament la matèria primera principal d’aquest país.
Unes consultes que suposen una onada sobiranista de gran magnitud i que en portaran més i que demostren que el temps de la pedagogia a Espanya ja s’ha acabat, que ara és temps de la pedagogia cap als mateixos catalans. Pedagogia per fer saber que com a poble tenim dret a decidir el nostre destí i que com a ciutadans lliures ningú pot coartar la nostra opinió i voluntat.
L’era sobiranista ja és aquí, sigui quina sigui la participació, la mobilització que s’ha generat demostra quina és la musculatura nacional del país.
En el 13D, viu la història en primera persona i participa del referèndum sobre la independència de Catalunya.

De la revolució democràtica americana a la revolució democràtica catalana

Aquests dies he abandonat les meves lectures i m'he centrat en algunes que el meu estat d'ànim polític em demandaven.

Thomas Jefferson (wiki), pare dels Estats Units d'Amèrica i revolucionari republicà, ha pres la meva atenció.

És curiós com quan pensem en revolució pensem sobretot amb la francesa i la russa i quan parlem d'independències de nacions pensem en nacions de l'Europa de l'est, sobretot.

La primera potència mundial del darrer segle i aquest va aconseguir la independència i a través d'una revolució democràtica, republicana, de primer orde. Possiblement el fet que els EE.UU. tingui una actitud reaccionària a nivell internacional ha fet perdre la referència revolucionària dels orígens dels EE.UU.

Llegint la declaració de la independència dels EE.UU. i veient el tarannà democràtic del moviment independentista nordamericà, puc dir que els catalans tenim un referent històric clar en el nostre moviment d'alliberament nacional, el dels EE.UU.

I personalment, em puc prendre com a referent a Jefferson, qui pensava que la revolució democràtica, republicana, ha de ser permetent per mantenir la democràcia autèntica i profunda.

Endavant doncs amb la revolució democràtica catalana i l'alliberament nacional, i que no s'aturi ni en el 13D ni en la jornada d'aconseguir la independència, sinó que continui aprofundint en la democràcia, la justícia i la llibertat.

El 13 de desembre, votem tots!

El diumenge dia 13 de desembre, Torelló serà protagonista d'una data en què 161 municipis catalans celebraran un referèndum sobre la independència de Catalunya.
Aquests referèndums són convocats per la societat civil de cada una d'aquestes poblacions amb la voluntat de mostrar que el Poble de Catalunya té dret a decidir el seu futur i el seu estatus respecte l'Estat Espanyol i la comunitat internacional.
Un dret a decidir que s'entén en tant que principi democràtic, perquè és la ciutadania qui lliurement expressa la seva voluntat com a membres d'un col.lectiu nacional com és la dels catalans.
Hi ha qui diu que el dret a decidir no és legal. Possiblement és cert, possiblement la Constitució Espanyola no admet el dret a decidir dels pobles que conformen l'estat actualment. Un dret, per altra banda, que el recull la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides. És possible, també, que aquesta llei espanyola tampoc no admeti la constitucionalitat de la realitat nacional catalana i, malgrat això, els catalans ens sentim nació i ens sabem nació.
Les lleis han d'estar al servei de la ciutadania, no fer que la ciutadania estigui dominada per un cos legislatiu enquistat en plantejaments que neguen la identitat dels pobles o l'exercici democràtic del dret a decidir. Si una llei nega el dret a existir o al dret a ser preguntat a un què vol, és una llei legítima i democràtica?
Aquesta consulta serà una demostració de voluntat democràtica i de voler decidir, hem de fer tots pinya per la democràcia i el dret a decidir, per demostrar-nos a nosaltres mateixos i a la resta del món que els catalans i les catalanes som i volem ser. I volem ser el què nosaltres decidim, lliurement.
Per la democràcia i el dret a la llibertat individual (expressar la voluntat personal en una urna) i la llibertat col.lectiva (decidir què volem com a nació), nosaltres, com a regidores i regidors elegits democràticament per la ciutadania de Torelló, demanem que participeu en el referèndum del diumenge 13 de desembre, per demostrar que el Poble català té dret a decidir el seu present i el seu futur, democràticament i lliurement.
Al 13 de desembre, vota i exerceix el dret democràtic a decidir el teu futur com a ciutadà i membre d'una nació que es diu Catalunya.


Article publicat al Setmanari Torelló i signat per: Jordi Casals, Montse Ayats, Cristina Sala, Manel Romans, Lluís Sabatés, Núria Güell i Albert Soldevila, regidors i regidores de Torelló

A favor del 13D: de tots els partits i de tots els sectors, però l'alcalde no hi era

Avui dimarts al vespre, en l'acte central de la Comissió 11 de Setembre - Vall del Ges Decideix hem omplert la sala d'actes del Centre Cívic del Barri de Montserrat de Torelló.

Més de 200 persones, algunes dretes i tot, han assistit en un acte a favor de la participació en el referèndum sobre la independència de Catalunya que se celebrarà el proper diumenge, el 13 de desembre.

Ha estat un acte on hi havia gent de diferents sectors i de diferents partits. Un acte unitari i cívic. Un acte a favor de la democràcia i el dret a decidir del poble de Catalunya.

Dues imatges, en opinió meva, han sobresortit.

La primera ha estat la dels parlaments dels alcalde de Sant Vicenç i de Sant Pere de Torelló. Dos municipis on el consistori han donat suport a la consulta. El de Torelló no hi era. La majoria del consistori no va donar suport a la consulta. Una imatge, la d'una absència, colpidora.

La següent imatge ha estat la de persones de tots els partits i significatives de la Vall a l'escenari acompanyant a l'antic alcalde de Torelló, Josep Solà, llegint el manifest en suport a la consulta del 13D.

Al final, un clam: al 13, tots a votar, per la democràcia i per la llibertat. Com a poble tenim dret a decidir i volem decidir!

Enquesta: més proximitat dels diputats amb els ciutadans

Un cop posat el debat sobre un nou sistema electoral, vaig fer una enquesta al bloc que s'hi ha pogut votar durant 15 dies.

La pregunta era "En un sistema electoral nou, què t'agradaria votar?". Com a opcions, vaig voler posar-hi el sistema actual (llistes de partits), llistes obertes (on es podés votar candidats a diputat de diferents partits, com en el Senat), escollir un candidat per circumscripcions properes (per comarca i districtes de ciutat, per exemple) o bé un sistema a l'Alemanya, amb dues urnes un en què es vota una llista de partit i una altra on es vota un candidat terriotorial. Un sistema mixt entre la primera opció i la tercera.

També hi podia haver posat l'opció de les llistes de partit desbloquejades, on es podria votar els candidats preferits dins un partit. No ho vaig fer, però.

el resultat ha estat que gairebé el 50% ha votat a favor d'un sistema mixt on es pugui votar a un partit i a més a un candidat territorial que primaria la proximitat (i el vincle) entre el candidat/diputat i l'electorat/territori.

En segon lloc, amb un 22% de vots hi ha l'opció de votar en circumscripcions properes al ciutadà, de petites dimensions. Primant el vincle entre els diputats i el territori a qui representaria, a l'estil britànic, per exemple. A l'elegir un diputat per circumscripció amb un sistema majoritari, el bipartidisme segurament s'aniria imposant.

En tercer lloc, amb el 16% del vots hi ha el sistema de llistes obertes, on l'electorat podria escollir candidats entre tots els partits i votar-los alhora.

Per acabar, amb un 12% hi ha el sistema actual, de llistes tancades de partits.

La conclusió és que els lectors d'aquest bloc, davant la nova llei electoral, volen un canvi, sense rebutjar les candidatures en llistes de partits, però amb una voluntat de més proximitat entre els diputats i els electors i els seus territoris.

Esquerra respon

... I òbviament respon a favor del 13D!

No és el Tribunal Constitucional, éstúpid!

Ahir hi va haver Ple i s'hi va tornar a parlar del dret a l'autodeterminació. Hi havia una moció de suport a l'editorial que van publicar els principals diaris catalans en defensa de "la dignitat de Catalunya".

La moció era d'adhesió el que es deia en l'editorial. Però l'editorial pot tenir diferents lectures. La única que jo em puc fer meva és que la dignitat no rau en l'Estatut si no en l'expressió del Poble català.

Com tothom sap ni el meu partit, Esquerra, ni jo vàrem fer campanya a favor d'aquest Estatut, ja retallat abans de celebrar el referèndum pertinent. Recordeu el pacte Mas - ZP (amb agenda oculta), oi?

Però encara que jo no estigui d'acord amb aquest text, jo respecto la voluntat del Poble català expressada en aquell referèndum. Això és el dret a decidir, preguntar i acceptar el resultat.

Ara tothom s'esgargamella contra el Tribuna Constituional que vol retallar l'Estatut (encara més!), fent saltar la condició nacional de Catalunya. Sembla.

Curiosament, els que neguen la legitimitat del Tribunal Constitucional, neguen la legalitat de les consultes d'autodeterminació. A Torelló, alguns es van escudar en això per no donar suport la que s'hi farà el 13D.

Legalment el Tribunal Constitucional ha de vetllar per la constitucionalitat de les lleis. Legalment la sobirania popular del Poble català no exiteix, legalment només exsiteix la del Pueblo Español.

El problema no és el Tribunal Constitucional! El problema és la Constitució i l'Estat Espanyol, que en la seva essència no permet la Catalunya nació en el seu sí.

Davant d'això què queda? Quin és el Pla B? Reformar la Constitució (es necessita els vots del PP i PSOE...) o iniciar un procés sobiranista?

Jo ho tinc clar.

Apunts interessants:

Lluís Pérez: L'adolescent autonomisme

Enric Xicoy: L'editorial preventiu

La Vanguardia: La dignidad de Catalunya

El Punt: La dignitat de Catalunya

30 anys de lluita per la llibertat des dels ajuntaments

Ahir vàrem homenatjar els càrrecs electes que han treballat als ajuntaments sota les sigles d'ERC en els darrers 30 anys.

30 anys de democràcia després de dècades de feixisme, dictadura i repressió.

30 anys de lluita per la llibertat des dels ajuntaments. Abans ja ho havíem fet, en portem 78 amb les sigles d'ERC.

I lluita per la llibertat, llibertats de l'individu i llibertat nacional, perquè sabem que des dels ajuntaments, a més d'ordenar i fer polítiques de cohesió i benestar ens els municipis, són la base de qualsevol lluita política, entre elles, la llibertat.

És per això que Esquerra Osona donem suport en els nostres municipis a les consultes del 13D.

Ahir vàrem omplir l'auditori de la Caixa de Manlleu, 140 càrrecs electes i quadres del partit, amb la companyia de Joan Puigcercós, president d'Esquerra i candidat a la presidència de Catalunya.

Ahir vàrem parlar de llibertat, finançament local i de la importància dels polítics que donem la cara als ajuntaments, que uns casos de corrupció vergonyants fan que se'ns posi en dubte a tots.

Com va dir Puigcercós, sens política hi ha anti-política i això ja ho vàrem patir ara fa més de 30 anys.

Web d'Esquerra: 30 anys de lluita per la llibertat des dels ajuntaments

Galeria de fotos d'Osona.com (Adrià Costa)

Galeria de fotos de El9Nou.cat (Albert Alemany)

Pel 13D, ERC posa tota la carn a la graella

Vídeo de El9Nou.cat

Ahir vàrem presentar la campanya que ERC farà a la comarca d'Osona, sota el lema "Fem un pas endavant. Vota Sí", en motiu de les consultes del 13 de desembre.
Esquerra hi posarà tota la carn a la graella i vindràn a la comarca Joan Puigcercós, Joan Ridao, Marina Llansana, Anna Simó, Joan Tardà i Oriol Junqueras, a més de la participació activa del nostre diputat Josep Maria Freixanet.
Hem de crear una dinàmica positiva i de normalitat democràtica i que tots els partits fessin campanya a favor de la seva opció. Tots sabem que el gran repte és la participació... i alguns tindran la temptació de fer campanya a favor de l'abstenció...

Vilaweb: Esquerra Osona presenta una ambiciosa campanya pel 13D
El9Nou.cat: ERC porta la cúpula nacional per fer campanya pel 13D
Osona.com: 13-D: la plana major d’ERC aterrarà a Osona per demanar el «sí»
ElTer.net: Àudio

Contra la violència masclista. Us esperem a Sant Vicenç

Ex-càrrecs electes pel dret a decidir

La consulta del 13 de desembre sobre la independència de Catalunya té el repte d'aconseguir una participació important.
A Torelló, va ser un cop molt dur el fet que la sociovergència no deixés aprovar la moció de suport a les consultes. Tant sols era que la institució que representa a tots els torellonencs donés suport "moral" a la consulta que impulsa la Comissió 11 de Setembre de la Vall del Ges (facebook).
M'he trobat molts veïns que creien que la consulta no es faria perquè l'Ajuntament havia dit que no. Ans el contrari, la consulta es farà. I tots els de la comissió ens hi farem perquè sigui un èxit de participació. Als partits ens tocarà fer campanya i Esquerra perquè el Sí sigui un èxit.
Aquest dimarts a la nit, però, s'ha presentat un manifest de suport a la consulta per part de dos ex-alcaldes i ex-regidors de tots els colors (en Josep Malo i la Montse Guillamon, del PSC, no han pogut venir però ens han traslladat el seu suport explícit).
Gràcies a totes i tots els que treballeu perquè el 13D la gent de Torelló tingui el dret a expressar la seva voluntat sobre la independència, o no, de Catalunya.

Torelló: no defallirem!
Reaccions sobre la moció a favor de la consulta a Torelló
On és la majoria sobiranista al Ple de Torelló?

Foto: L'ex-alcalde Josep Solà presentant el manifest

Del pacte de l'Estatut a la reforma constitucional... i tiro perquè em toca!

El Molt Honorable President Montilla ha dit que si es fa una lectura restrictiva de la Constitució Espanyola i es retalla l'Estatut (el ja retallat), la Constitució pot quedar en evidència.
El nou candidat d'ICV diu que si no hi cap una lectura federalitzant de la Constitució, o la Carta Magna té un problema o el té el Tribunal Constitucional.

Artur Mas parla d'un Pla B si es retalla l'Estatut (que ell ja va retallar).

Està molt bé això, fem un Estatut que nosaltres mateixos (i parlo com a catalans, bé, com la majoria de diputats catalans) retallem després d'esbatussar-nos, i ens comporta un desgast polític que porta a una frustració de les que passaran als llibres d'història d'aquest país i s'emporta per endavant al president del país, en Pasqual Maragall.

Amb això, ara hi ha qui insinua o parla de modificar la Constitució Espanyola? però amb qui ho farem? Que per fer-ne una reforma es necessiten els diputats del PSOE i el PP!!!

Farem que es tornin federalistes?

Els catalans ens movem massa en l'entel.lèquia de paraules com Espanya federal (que a més nosaltres ho entenem com a confederal!) i massa poc en encarar els problemes realment. En la seva cruesa.

L'Espanya moderna (modernitzada amb l'ajuda dels catalans, del PSC i de CiU) ja s'ha consolidat. Ja és aquí! I no és ni federalista (i menys confederalista!) ni respectuosa amb la plurinacionalitat.

Què hem de fer doncs?

Sostres, Salvador

Pijo, de casa bona, amb passat sociata i present convergent, amic de prenafeta i amant de ministres socialistes, putero i au nocturna, enamoradís i llibertí, capritxós, sibarita, classista i nacionalista, neocon per qüestions de classe, de ploma afilada i llengua esmolada, amant de les dones i enemic del feminisme, independentista anti-espanyol i odia el meu partit més que al PP i Ciutadans junts. Masoquista literari sóc.

M'agradava llegir-lo en paper, en l'apartat d'Oci i Consum (sic) de l'Avui, en el seu bloc és massa poc autèntic.

L'aspirant etern a enfant terrible nacional li han fotut una cossa allà on li agrada ell envestir. Al cul, al seu egòlatra cul.

Dogmàtic polític, heterodoxa ciutadà, persona lliure pervertida per la televisió consumista amb tuf de brossa. El pretenciós projecte de Josep Pla en els temps del Sardà i la Milà.

Catalunya queda incompleta sense la columna publicada, a internet hi som tots, en el paper els escollits (pels qui escullen).

Em sobres a la tele, em faltes al paper.

Wiki del Sostres. Bloc del Sostres

Articles seus:

Classista

xenòfob

Contra Saül Gordillo

Homòfob

Anti-feminista

L'últim

... i El mític!!!!!

Apostem per la cultura de l’esforç i el mèrit

Foto: Osona.com

Aquesta setmana, hem presentat a nivell de la Catalunya Central, a l'Aula Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic, l'Acord de Mesures per l'Ocupació Juvenil de Catalunya.

L'Eugeni Villalbí, Secretari de Joventut, i un servidor vam estar acompanyats pel Delegat del Govern a la Catalunya Central, en Jordi Fàbrega, i l’adjunt a la rectora de la UVic, en Joan Masnou.

A l’auditori hi va haver des d’alcaldes i regidors, consellers comarcals i tècnics de joventut i promoció econòmica a representats sindicals i de l’àmbit empresarial i joves emprenedors.

El Secretari de Joventut va exposar les línies estratègiques de l'Acord i els objectius, per acabar obrint un debat a l’entorn de la crisi de valors de la nostra societat, el paper de la formació i els drets laborals adquirits durant els anys pels treballadors i la precarietat dels joves en el mercat laboral.

Malgrat que l'Acord és un paquet de mesures (més de 200 milions en pel període 2009-2012) estructurals sobre l’ocupació juvenil, la conjuntura de la crisi va impregnar el debat. I és que aquesta crisi profunda que es pateix globalment i nacionalment, a les comarques centrals amenaça en trencar l’estructura productiva (i social) que fins ara coneixíem.
Un dels factors que ha castigat més els joves en l’ocupació en els últims temps és la precarietat laboral, amb contractes que no faciliten ni l’adquisició d’experiència ni la construcció d’una trajectòria professional i personal.
Però si a més i sumem que hi ha hagut un desequilibri entre la formació dels joves i la qualitat dels seus llocs de treball, podem veure que ens hem instal·lat en una situació on el valor de la formació dels joves no es preua.
Joves que abandonaven la seva formació als 16 anys, en èpoques de vaques grasses no tenien cap problema per trobar feina i no mal remunerada. Ara bé, són aquests els que ara, en època de crisi pateixen més l’atur.
Necessitem una societat que aboqui a l’àmbit privat i al públic, a d’econòmic i al social, a apostar per un model de societat basat en els valors de la qualitat, del respecte als drets laborals, però de respecte a la formació i fer-ne un reconeixement no sols moral (estètic?) si no també econòmic.
S’ha de valorar el fet que els joves es formin, a la universitat o en cicles formatius.
Catalunya ha d’apostar per la cultura de l’esforç i del mèrit. I això vol dir que tingui el seu reconeixement i que es fomenti la formació.Traçar línies estratègiques i actuar en l’àmbit de l’ocupació juvenil segur que és actuar en el futur model productiu i social del nostre país.

Article publicat a Osona Comarca

El 9 Nou: L'oficina comarcal de joventut d'Osona, la primera de la Catalunya Central, aplicarà mesures per incentivar l'ocupació juvenil

Osona.com: L’Oficina de Joves d’Osona s’obrirà el 2010

Vídeo-post: Presentació de l'Acord per l'Ocupació Juvenil de Catalunya, a la UVic. L'Oficina Jove d'Osona la primera mesura a la comarca (El9TV)

Vídeo: El9TV

Per la qualitat de l'ocupació juvenil, una aposta de futur

Avui hem presentat, a nivell de la Catalunya Central, a l'Aula Segimon Serrallonga de la UVic l'Acord de Mesures per l'Ocupació Juvenil (document).
L'Eugeni Villalbí, Secretari de Joventut, i un servidor hem estat acompanyats pel Delegat del Govern a la Catalunya Central, Jordi Fàbrega, i l'adjunt a la rectora, Joan Masnou.
A l'auditori hi ha hagut des d'alcaldes com el Jaume Mas, de Calldetenes, o la Montse Barniol, d'Alpens, a regidors com la Gràcia Ferrer (bloc), el Jordi Pratdesaba, l'Isaac Peraire (bloc), el Manel Romans, el Marc Fontserè o la regidora de Capellades; així com el Conseller Comarcal de Joventut del Bages, el Ferran Aguilera, i un tècnics municipals de les comarques centrals, tant de joventut com de promoció econòmica. També hi ha hagut representats sindicals i de PIMEC, a més de representats d'empreses i joves emprenedors.
El Secretari de Joventut ha exposat les línies estratègiques de l'Acord i els objectius, per acabar obrint un debat a l'entorn de la crisi de valors de la nostra societat, el paper de la formació i els drets laborals adquirits durant els anys pels treballadors i la precarietat dels joves en el mercat laboral.
Malgrat que l'Acord és un paquet de mesures (més de 200 milions en 3 anys) estructurals sobre l'ocupació juvenil, la cojuntura de la crisi ha impregnat el debat. I és que aquesta crisi profunda que es pateix globalment i nacionalment, a les comarques centrals amenaça en trencar l'estructura productiva (i social) que fins ara coneixia.
Traçar línies estratègiques i actuar en l'àmbit de l'ocupació juvenil segur que és actuar en el futur model productiu del nostre país.
Web de Joventut: Presentació de l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil a la Catalunya Central

Vídeo-post: 13 D, Osona decideix

Enquesta: sistema electoral català. Tu, què vols votar?

Sembla que s'ha obert el debat sobre el sistema electoral català.

És un tema pendent des de l'aprovació del primer estatut, on s'establia que Catalunya podria tenir una sistema electoral propi. De moment anem seguint el model espanyol, amb circumscripcions provincials i amb un sistema proporcional, però que sobrerepresenta el "territori" enfront de la zona més poblada, per una qüestió d'equilibri territorial.

Catalunya ha viscut el debat permanent entre "una persona un vot" i el tenir en compte els desequilibris demogràfics i donar veu al territori.

Ara, però, se n'ha obert un que és el de l'elecció dels diputats.

Fins ara s'ha fet amb unes llistes bloquejades que han dissenyat els partits.

Però hi ha alternatives, com ara votar els candidats que es vol en una lista d'un partit desbloquejada, votar els candidats a diputats d'entre totes les llistes (podent votar un del PSC, dos de CiU i tres d'ERC, per exemple) o fer circumscripcions petites (posem per cas uns districtes lectorals cada 50.000 persones amb dret a vot) on s'elegiria un sol diputat, el més votat.

Les lleis electorals no són neutrals, com tampoc el disseny de les circumscripcions o districtes electorals.

Una sistema proporcional (el % de vots indica més o menys el % de diputats) facilita que hi hagi pluralitat de partits al Parlament, representant millor la pluralitat política del país i tenint en compte les minories polítiques.

El sistema majoritari (qui guanya en un districte, guanya tota la representació) promociona el bipartidisme.

Hi ha qui parla, però, de fer un sistema mixt, majoritari i proporcional, que permeti elegir diputats de la llista d'un partit i que també puguis votar els candidats que tu vulguis d'una forma directe.

Proposta de Ciutans pel Canvi

Wikipèdia: Sistema electoral

Crònica.cat: El futur sistema electoral català s'inspira en el model mixt alemany

El Periódico: Montilla pacta amb Mas llistes electorals per districtes

Participa a l'enquesta que hi ha a la columna dreta!

ICV i CiU: Catalunya nació de "quita y pon"

Ara resulta que s'ha muntat un escàndol perquè es va posar traductors en una visita d'una delegació nicaragüenca al Parlament de Catalunya.

El castellà el saben parlar tots els diputats, però la llengua pròpia de Catalunya i d'ús normal al Parlament és el català (amb algunes excepcions, normalment de Ciudadanos).

S'ha de negar el dret a un diputat català a parlar la llengua pròpia del seu país en seu parlamentària? Jo crec que no, durant massa segles el català ha estat bandejat de les institucions públiques.

PP i Ciudadanos s'han esgargamellat! El PSC parlen d'igualtat de llengües oficials al Parlament (que la demanin al carrer i a la premsa també! i que no oblidin quina és la llengua "pròpia" del Parlament i el dret als diputats de no haver de canviar de llengua) i l'ecosocialista Lluís Postigo i el convergent Fernández Teixidor (ex-CDS)(wiki) diuen que en moments de crisi això no toca.

Algú coneix alguna altra nació de quita y pon (i sense traductor!) , com proposen ICV i CiU en aquest tema? Jo no.

Quina nació normal precindeix dels drets lingüístics perquè hi ha crisi? Que tothom parli en anglès al Parlament Europeu, que hi ha crisi! Què hi dirien els espanyols i francesos?

En moments de crisi, saben quan retallaria jo? 9 milions d'euros anuals

Article de Josep Maria Sòria: País maravilloso, on ens convida a aprofundir en una deconstrucció nacional que no aplica a Espanya...

Sobre Fernández Teixidor: apunt de Jordi Castellana i aquest fil a El Racó Català

Giragonses sanitàries a Torelló

La desaparició de les urgències nocturnes de Torelló

... culpa de Vic, Manlleu i ERC!

La desaparició de l'ambulància medicalitzada ja és un fet

... després de negar-ho durant setmanes!

I ara...

Un hospital a Torelló ?

Vídeos de El9TV

Bloc d'Esquerra: Hospital: opció real o cortina de fum?

Cris a Osona 3: mobilització

Josep Maria Alvarez (UGT) donant suport a les consultes sobre la independència que es faran a Osona al 13D, a uns activistes de Torelló

Dissabte va ser un dia de movilització dels sindicats d'UGT i CCOO d'Osona, amb una concentració al matí al parc Jaume Portell, amb un seguit d'activitats, parlaments dels líders sindicals dels dos sindicats de la comarca i nacionals i, finalment, amb una manifestació fins a la plaça Major de Vic.
Les reivindicacions que s'hi varen sentir ja ens les van transmetre en la reunió que hi vàrem tenir Esquerra Osona a Torelló i també les vàrem poder sentir en la concentració que els dos sindicats varen fer a davant l'Oficina de Treball de Vic: respostes de les administracions, fer front a la desindustrialització d'Osona i apostar per reforçar la formació, amb un paper central de la UVic.
Hi ha qui va dir que hi havia poca gent. Segurament és veritat, sobretot si tenim en compte que la crisi que patim és profunda i que fa tremolar els fonaments del sistema productiu de casa nostra, tant a nivell nacional com comarcal.
Aquest cop hi havia representants de tots els partits comarcals (a excepció de la PxC) i algú em va fer notar que era l'únic de Torelló. Aquest qui, era de Torelló.
Feia una mica de feredat adonar-se com la gent amb qui ens creuàvem mirava la manifestació amb ulls distants. Potser els temps de les mobilitzacions ja ha passat, potser ens hem acostumat tant bé que no som conscients que la crisi que ja no planeja damunt nostre, si no que ja ha aterrat, és de les que s'estudiaran en els llibres d'història.
Una consigna de la mobilització era clara: que no paguin la crisi sols els treballadors. Jo hi afegeixo que n'hem de sortir plegats, i és una llàstima que la concertació entre patronal i sindicats no arribi... exceptuant algun cas, com l'Acord de Mesures per l'Ocupació Juvenil.

Galeria de fotos d'Adrià Costa, Osona.com

Corrupció i blocs

La corrupció de (presumptes) corruptes que estaven prop o dins de la política ha fet trontollar el fals terra de l'oasi català, la sociovergència de facto nacional.
Us deixo una lectura de diumenge al vespre a través de diferents bloc:
Ferran Camps: Corruptes tots
Daniel Mallén: Ara hi ha corrupció?
Saül Gordillo: Sociovergència o el nerviosisme amb Pretòria
Joan Ballana: Eslògans amb efecte boomerang
Iñaki Escudero: Polítics, votants, corrupció i democràcia
Joan Puigcercós: Els presagis de Miquel Sellarès
Jo vaig escriure: Desafecció, delinqüents, política, nació, catalans...

La crisi a Osona 2. Reunió amb els sindicats.

Vídeo de El9TV

La setmana passada, Esquerra Osona ens vàrem tornar a reunir amb els sindicats, després que establíssim un canal permanent de comunicació. En la primera reunió hi va ser present el Secretari General d'Esquerra, Joan Ridao.
La última reunió la vàrem fer a Torelló, un municipi especilament castigat en el seu teixit productiu per la crisi. Nombrosos EROs afecten a les indústries del municipi, que tenia un perfil industrial molt interessant. I a més de la indústria, cal comptar els efectes en els negocis a l'entorn d'aquestes empreses i en el sector de la construcció.
Osona ha doblat el nombre d'aturats en un any, arribant als 12.000 aturats. Difícilment es podran crear, com a mínim, la meitat de llocs de treball nous.
El mapa productiu s'està desconfigurant i la crisi econòmic s'aplica a la comarca, als nostres municipis.
Osona, com tot el país, cal que es redefineixi productivament, localitzar fil.lons nous de negoci i no només centrant-nos en el sector serveis, cal respectar el sector primari agrícola i sobretot no deixar que es desintegri el sector industrial.
Cal repensar la comarca. Però som un territori que pateix massa política de campanar.
Ara ens dotarem del Consell Econòmic i Social de la Comarca d'Osona, com una eina per coordinar-nos, planificar i, esperem, avaluar. La sabrem aprofitar?


El9Nou.cat: Els sindicats expressen a Esquerra les seves reserves cap al Consell Econòmic i Social
Osona.com: ERC i els sindicats parlen de la crisi a Osona
Ràdio Ona: ERC d'Osona es reuneix amb diversos dirigents sindicals per parlar de la crisi

Desafecció, delinqüents, política, nació, catalans...

La corrupció ha ocupat el debat política a casa nostra.

El supermagistrat Garzón (i no és cap heroi de còmic) va aterrar a Catalunya amb la Benémerita i va ocupar a la capital de la Catalunya real (expressió frívola com la que més) i va emmanillar a dos prohoms del pujolisme triomfants dels 80.
La sociovergència de la Catalunya dual pujolista a la presó a l'espera de judici i enmig d'una investigació profunda.
Presumpció d'innocència i judici públic prematur ocupen l'actualitat d'aquests protagonistes públics de la Catalunya política, dels segle passat o no.
I queda un regust d'intriga de Palerm en busca de l'ormetà les amenaces d'estirar la manta que va iniciar ja fa molt de temps (en realitat 4 anys) Maragall i el 3% i que de moment ha clausurat Pujol.
En una Catalunya frustrada amb la classe política fruit del desencant amb l'avort del salt qualitatiu nacional amb el procés estatutari bord i amb una crisi econòmica que les institucions nacionals (sense pressupostos nacionals) no poden resoldre (ni van poder prevenir).
Frustració política i empastifamenta de corrupció engendren la paraula màgica de la Catalunya post-estatutària: desafecció.
El regionalisme escanya els anhels nacionals i uns (presumptes) delinqüents empastifen la política i provoquen desafecció. Catalunya, catalans...
Nació Digital: Presó

PS: El "Barto" ja ha tancat el seu bloc... clica aquí

Reaccions sobre la moció a favor de la consulta a Torelló

vídeo de El9TV

Reaccions a la premsa sobre la moció de Torelló:
Ràdio Ona: Torelló diu no a la consulta sobiranista
Osona.com: Torelló tindrà una consulta popular encara que l'alcalde no la vulgui
Osona.com: Torelló vota «no» a la moció sobiranista
El9nou.cat: Els promotors de la consulta de Torelló consideren que la manca de suport municipal pot ser un estímul a la participació
ElTer.net: Torelló és el primer municipi d'Osona que vota contra la moció del referèndum
Vilaweb.cat: Torelló és el primer municipi d'Osona que no dóna suport a les consultes independentistes
Directe.cat: Els promotors de la consulta de Torelló consideren que la manca de suport municipal pot ser un estímul a la participació
Racó Català: Torelló tomba la moció en suport d'una consulta independentista
324.cat: Els promotors de la consulta de Torelló consideren que la manca de suport municipal pot ser un estímul a la participació

... i què en diu la web de l'ajuntament? clica aquí per veure la crònica.

I les últimes reaccions al Robot de Nació Digital

Torelló: no defallirem!

En el Ple del dilluns, com tothom deu saber, la sociovergència local va permetre que no s'aprovés la moció en suport a la realització d'una consulta sobre la independència a Catalunya.
Gràcies a aquest fet, Torelló té l'honor de ser el primer municipi (i de moment únic) d'Osona que no aprova la moció, malgrat haver-hi una suposada majoria sobiranista.
Ahir mateix, però, la Comissió 11 de Setembre de la Vall del Ges va reaccionar i va convocar una roda de premsa on afirmava que la consulta es faria igualment, malgrat no comptar amb el suport (moral, perquè material voldria dir que el virrei Rangel dissoldria l'ajuntament) de l'ajuntament.
Com va dir el portaveu, el Francesc Manrique, el fet que no s'aprovés la moció (i també perquè fos perquè un partit nacionalista ho havia facilitat), pot fer que la gent encara estigui més motivada a què surti bé la consulta, que sigui un estímul.
A Torelló no defallirem! que li quedi clar a tothom, els qui estem pel dret a decidir, els que volem que ens preguntin què volem ser els catalans, no defallirem.

"Això és Can Pixa!"

"Això és Can Pixa!", va exclamar la regidora (no diré quina, però segur que no era ecosocialista). Llàstima que no hi ha micros d'ambient...
El Ple de Torelló és "Can Pixa". Ho va dir per un fet concret o bé per un cúmul de fets?
Passem llista, doncs.
Era "Can Pixa" perquè s'havia debatut una moció en suport a una consulta sobre la independència?
Era "Can Pixa" perquè un partit ara nacionalista, ara sobiranista, ara ... (el que vulgueu) va decidir dividir el vot sobre la consulta sobiranista entre el sí i l'abstenció amb un lider amb mala cara, provocant que no s'aprovés?
Era "Can Pixa" perquè l'alcalde es va trobar, per sorpresa (la cara el va delatar, i ¿la sorpresa potser era el que provocava la mala cara del líder de CiU?), sent el botxí solitari de la moció sobiranista?
Era "Can Pixa" perquè hi havia gent als bancs de la sala de Plens?
Era "Can Pixa" perquè hi havia debat entre oposició i equip de govern, amb rèplica i contrarèplica?
Era "Can Pixa" perquè l'alcalde va intentar negar la paraula a un dels seus companys de govern?
Era "Can Pixa" perquè, quan parlaven l'oposició i algun soci de govern, l'alcalde es posava a parlar amb algú del costat ostentosament?
Era "Can Pixa" perquè l'alcalde imposava brevetat a l'oposició i els seus regidors de govern s'esplaiaven a gust (com ha de ser, tot sigui dit, només faltaria!)?
Era "Can Pixa" perquè el regidor d'Obres i Serveis es negava a treure uns contenidors que posaven en perill a vianants que volien travessar un carrer i els cotxes no els veuen?
Era "Can Pixa" perquè una regidora diu que es posen multes "quan es pot i quan no, no", sense explicar quan no i els motius?
O potser era "Can Pixa" perquè alguna regidora va exclamar "això és Can Pixa!"?
Potser sí que el Ple de Torelló a vegades és "Can Pixa"...

Sobre el Ple d'ahir:
Bloc d'Esquerra: On és la majoria sobiranista al Ple de Torelló?
La sociovergència no permet que s'aprovi la moció de suport a la consulta sobre la independència
Sense compromisos ferms sobre el dèficit en les taxes, Esquerra no pot votar afirmativament les ordenances fiscals
Soldevila i la mobilitat
Esquerra vota en contra del procés sobre la urbanització de la zona del C/Giravolt

Avui és el dia: moció de suport a la consulta a Torelló

Avui és el dia en què es votarà la moció en suport a la celebració d'una consulta a Torelló sobre la independència de Catalunya.
La consulta, que la organitzarà la Comissió 11 de Setembre de la Vall del Ges, ja ha començat a caminar, ja s'han fet algunes assemblees i el dijous passat es va establir l'organització en comissions de treball.
Avui, toca als grups polítics representats al Ple municipal, els representants dels ciutadans de Torelló, decidir si donem suport a la iniciativa cívica de la Comissió 11 de Setembre.
En un principi, semblaria que tot hauria d'anar bé i aprovar-se la moció, ja que al Ple hi ha 10 regidors (teòricament) que estan pel dret a decidir i 7 que no (es diuen federalistes, però no volen decidir).
Però els fets semblen indicar que Torelló serà l'únic municipi d'Osona on es presenta la moció on no s'aprovarà, ja que sembla que CiU no aportarà els 4 vots mínims necessaris perquè s'aprovi.
Això ens ho indica les paraules de la regidora Cristina Sala a El9TV (paraules fredes fredes)i el fet que CiU es tirà enrere en l'últim moment a l'hora de sotasignar la moció.
Pinten bastos perquè s'aprovi la moció, a no ser que hi hagi sorpresa a l'últim moment i el PSC s'abstingui de decidir si vol que s'exerceixi el dret a decidir...
Si ens voleu acompanyar al Ple, es fa a la Casa de la Vila a les 8 del vespre.

Volemdecidir.cat!

Hi ha novetats a la xarxa respecte a la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, que és per on em moc actualment.

Amb nom prou suggerent, www.volemdecidir.cat, es posa a l'abast dels joves catalans un portal on informar-se i participar en l'elaboració del nou Pla Nacional de Joventut (PNJCAT 2010-2020).

En aquest portal es pot fer un seguiment de l'elaboració del PNJCAT, es pot trobar informació sobre què és el PNJCAT i què són les polítiques de joventut. A més hi ha una enquesta, que si ets jove hi pots dir la teva.

A més del portal, també hi ha facebook del PNJCAT, que hi podeu accedir clicant aquí.

I també hi ha un canal Youtube del PNJCAT, cliqueu aquí hi podreu veure els vídeos.

Per altra banda, el director general de l'Agència Catalana de Joventut, el Julià Fernàndez, ha obert un bloc. L'anirem seguint, en Juli sempre té coses interessants a dir.

El seu bloc és julifernandezolivares.blogspot.com.