divendres, 27 de juny del 2008

Mentre hi ha conflicte hi ha esperança

Un nou Mnifiesto a favor del castellà o en contra del català (tanto monta, monta tanto a les Espanyes imperials!). Òmnium Cultural omple el TNC (veure Naciódigital o bé Vilaweb-TV) en un acte per demanar unitat del catalanisme davant la més que possible retallada a l'Estatut (ja prou retallat per Mas i ZP).
Hi ha qui pensa que la història es mou a través del fil dels conflictes (tesi-antitesi-síntesi).
El conflicte dels catalans sense estat vers els estats on hi són aquests catalans (llegiu Espanya i França) no s'atura, malgrat l'anestèsia del tarannà de Zapatero i la grandieur neo-bonapartista (no militarista, eh!) de Sarkozy.
El conflicte és viu, perquè la nació catalana és viva. El conflicte és viu perquè de viva no la volen Catalunya.
Mentre hi hagi conflicte hi ha esperança, a l'espera de la llibertat.

Aeroport, Oliba, Salom i la Roja: Ple del Consell Comarcal

Hem fet el Ple Comarcal que tocava el juny, els tema més calent ha estat el de l'aeroport, en Jordi Serra ha posat damunt la taula les maneres de fer sociovergents, podeu llegir-ho en aquesta entrada del meu bloc d'Esquerra.
en les relacions amb el Ripollès. I n'hi ha que parlen d'Alt Ter i Catalunya Interior... Podeu llegir aquest notícia a la També vàrem aprovar una moció d'adhesió al Mil.lenari del nomenament d'Oliba com a Abat de Ripoll i Cuixà, en la meva defensa de la moció vaig denunciar el paternalisme i l'osonacentrisme. Ho podeu llegir a la web d'Esquerra Osona.
Ahir, però, també va ser el dia que Josep Salom (CiU)va renunciar com a Conseller Comarcal, després de 9 anys. En Salom, que vàrem estrènyer llaços per Internet (per exemple, mireu aquí), va sortir a moltes fotos com a arquitecte de la sociovergència al Consell Comarcal. Ara plega. Segur que ens retrobarem en algun espai, virtual o no. Molta sort.
I, a tall d'anècdota, m'agradaria que no passés desapercebut el paperot que juga l'Anglada en el Consell Comarcal, on només va parlar per cridar "A por ellos!" i esbufegar perquè arribaria tard a veure la Roja contra els rojos russos. Això és el què pot aportar la PxC a les institucions?
Per cert, no seria just, i segurament així constarà en l'acte, que l'ecosocialista Bardolet (bloc) passi com a interessat pel partit de la Rojaaporellosoléééé! com diria Berlusconi: "con ironiiiiiia!"

dijous, 26 de juny del 2008

20è aniversari del Consell Comarc... què?


Aquest divendres, el Conseller Ausàs, de governació, presidirà la commemoració del 20è aniversari del Consell Comarcal d'Osona, en un acte que es farà a l'auditori Marià Vila d'Abadal, a l'Edifici del Sucre.
Com a nació dual que som, ple de realitats i contrarealitats, Catalunya té institucions i contrainstitucions, sense ser necessari llegir aquest prefixe "contra-" com a contrari, sinó com generador de dualitats que es sol.lapen.
Tenim el Govern central(ista) i el Govern de la Generalitat (d'origen dual: medieval i de l'efímera República Catalana de Macià), tenim els ens supramunicipals de les Diputacions i dels Consells Comarcal, i estem a l'espera de les Vegueries... i comptem amb ciutats/capitals que treballen centrífugament i sovint a esquenes del Consell Comarcal. Quin malgastar d'energia!
Llegint a Rovira i Virgili (wiki), en els annexos d'un llibre dels anys 30, hi trobo referències a textos constitucionals federalistes, autonomistes i separatistes catalans. En alguns, les comarques hi tenen un paper central, fins i tot alhora d'escollir senadors (del Senat català!) o el President de Catalunya.
La comarca és un element clàssic i tradicional en l'organització política i territorial del nostre país. Actualment, però, sembla que no li hem sabut donar el rol just i adient, movent-se en una ambigüitat entre un ens de servei als municipis i una institució representativa del territori.
S'hi trobarà solució?

dilluns, 23 de juny del 2008

Poetes i bandolers al monestir de Casserres

Aquest dissabte el fil conductor va ser el monestir de Sant Pere de Casserres, d'estil romànic i en un entorn que el fa més especial del que ja és. Tot un tresor històric i monumental que, segur, molts osonencs i catalans no coneixen prou bé.
En el marc d'aquest espai vaig poder gaudir d'una nova iniciativa innovadora a l'entorn de la comunicació poètica, que va més enllà de les paraules escrites i dels rapsodes estàtics. Una nova iniciativa on en Joan Crosas (bloc) hi era pel mig.
Juntament amb el poeta i amic torellonenc, en el marc de "Casserres Poètic" i amb la coordinació del poeta osonenc Josep Checa, hi era l'Anna Miralpeix, amb caràcter i qualitat artística indubtable, i el torellonenc d'adopció i de llinatge implicat amb el país, Biel Barnils (bloc clausurat fins a l'alliberament de Franki i bloc poètic), de mirada serena i contundent com el seu pare Ramon Barnils (wiki, Youtube i especial a Vilaweb). Amb aquests tres poetes els acompanyava l'actriu Marta Parramon.
En Joan Crosas cada cop em reafirma més en la idea que té un futur tant gran com ell vulgui, la qualitat i la iniciativa la té i, si cal, com a artista total.
Per acabar la jornada a Casserres, després de menjar una fusta d'embotits i formatges amb accent iberoamericà, vaig participar en una actuació de les "Nits de Serrallonga". Dic participar perquè té un to bastant interactiu (2.0! hehehe), compte amb els rellotges...
És important reforçar l'imaginari col.lectiu, com pot passar amb Serrallonga (wiki), la cohesió d'un país no sols bé donada per les polítiques de benestar, les culturals de tall popular també. I la memòria històrica que conforme el nostre país, va molt més enllà del 1936... I acostumats com ens tenen, nosaltres també tenim els nostres Bravehearts!
Si ets suscriptor del 3/24.cat podeu veure aquest vídeo.

dijous, 19 de juny del 2008

Europa es debilita si sacrifica la Llibertat

Abans d'ahir es va aprovar una directiva europea, en el Parlament Europeu, filla dels vents que bufen des d'Itàlia i França, impulsats pels presidents Berlusconi i Sarkozy. Ho podeu llegir a Vilaweb, al 3/24 (amb vídeo inclòs) o en el bloc de l'eurodiputat liberal Ignai Guardans, de CiU, que hi va votar a favor sense vergonya.
La directiva, que vol donar resposta a la immigració il.legal, homogeneïtzant, en la mesura del possible del tracte de la immigració en tots els estats de la Unió, contempla la possibilitat de mantenir retinguts en centres de detenció als immigrants en situació irregular, que no han comés cap delicte, un màxim de 18 mesos, menors inclosos.
Amb això es violen moltes de les obligacions internacionals en matèria de drets humans dels estats europeus.
En un temps de crisi sembla que la immigració a Europa serà un dels focus de conflicte, si més no, és allà on la institució parlamentària europea apunta.
Que cal homogeneïtzar les polítiques migratòries a la UE està clar, ara bé, que el tracte vagi per aquest camí ja no és del tot òptim. No es tracta de contraposar el paternalisme d'esquerres del papers per a tothom amb la directiva europea suara esmentada, això seria molt pervers i simplista.
Més enllà d'una Europa que permeti la prosperitat econòmica, Europa ha de descansar la seva identitat sobre els fonaments de la Llibertat, amb majúscula.
Cloure a persones, privar-les de la seva llibertat és una pena molt dura. Només ha de restar reservada per actes criminals, és l'últim pas a donar, un cop descartada la pena de mort.
Ara, el Parlament Europeu planteja la retenció de persones fins a 18 mesos (un any i mig!) pel mer fet de no tenir papers.
Aquesta directiva és un pas enrere en la construcció d'una Europa sòlida, perquè una Europa excessivament repressora sempre serà més dèbil.
Què he escrit en matèria d'immigració:
Clica aquí per veure les entrades en aquest bloc
Què és necessari perquè el mal triomfi?
El cabdill de la PxC em llegeix i no li agrada...
Immigració: drets, deures, ciutadania, opinions

dimecres, 18 de juny del 2008

Escull el nou capgrós de Torelló

El centenari dels Gegants de Torelló (web) va avançant.
Per l’aplec de Rocaprevera, en motiu del centenari, serà una jornada d'estrenes: un capgròs nou i un ball dels sis caps centenaris.
Aquest centenari és 2.0, participatiu, així que l'elecció del nou capgròs es farà per votació popular.
Ho podeu fer a la Biblioteca Dos Rius o bé per Internet, en aquest enllaç.
Hi ha quatre propostes inicials: la Puntaire, la Catalana, la Mallorquina i la Pescallunes. També es poden fer altres suggeriments.
Jo ja he votat... i tu?
Cliqueu aquí i accedireu a una crònica molt interessant del centenari dels Gegants de Torelló, és d'Enric Xicoy.

dimarts, 17 de juny del 2008

Arribem tard i escrivim (gràcies) tard: Primera Trobada de l'Osonosfera


El passat divendres es va fer la I Trobada de l'Osonosfera, de la comunitat blocaire d'Osona. És curiós fondre dos conceptes com és el virtual i el presencial.
Hem caminat molt i bé des d'aquella presentació del manifest blocaires.Osona.
En la Trobada, presentada a la Font del Desmai, que va girar a l'entorn de la taula rodona (malgrat ser allargada i rectangular) moderada per l'Enric Xicoy (bloc) i participada per Vicent Partal (bloc), director de Vilaweb; Carles Puigdemont (bloc), periodista i polític de CiU; i el referent per molts Saül Gordillo (bloc), director de l'ACN.
Jo vaig arribar tard, tal com va anunciar algun Twitter (gràcies!). Osonosfera i arribar tard, és un còctel massa sovintejat per mi... Però mentre no tingui el do de la ubiqüitat, paciència...
Així que el que vaig gaudir més va ser el sopar, flanquejat pel Saül i el Partal, amb algunes converses en diagonal amb Puigdemont.
Com sempre vaig acabar parlant de política... però també de les patates McCain! Que tenen nom de candidat americà...
Aquesta I Trobada va ser amena i participada, n'ha sortit un portal i un grup cohesionat, plural i dinàmic amb ganes de fer coses en l'Osonosfera.
Ja em perdonareu que no hagi postejat sobre l'Osonosfera fins avui, però és que la ressaca post-congressual d'ERC ha estat intensa i complexa...
Podria posar enllaços de molts apunts i blocaires, però aprofitem el portal de l'Osonosfera i allà ens hi trobarem tots!


dilluns, 16 de juny del 2008

XXVè Congrés Nacional d'Esquerra, comença la era Puigcercós

Aquest havia de ser un congrés d'unitat, on Esquerra n'havia de sortir ferma i preparada per iniciar una nova època.
Però va ser un congrés ple de tacticisme, dels que veuen el partit com un espai de quotes. El tacticisme és un mal que pateix la política catalana. I quan un partit treballa a llarg termini no es pot permetre aturar-se en batalles tacticistes de curta volada.
Si el Superdissabte la jornada electoral va transcórrer amb tota cordialitat, l'assemblea congressual es va viure amb més apassionaments i, sense generalitzar, ni molt menys, sorgint en algun moment les passions més baixes.
La voluntat de Joan Puigcercós era la de sumar, no pactar quotes si no fusionar les diferents sensibilitats, es van transaccionar la majoria d'esmenes. Ara, la voluntat continua sent la mateix.
La cosa no va poder ser. Ja va ser molt, i crec que important, que Carretero retirés la seva esmena a la totalitat.
Esquerra Independentista sembla que treballi més pel Congrés d'aquí quatre anys que per l'Esquerra dels propers quatre anys. Discursos èpics (López-Bofill) i il.lusionats (una brillant Paluzié que s'estrenava en un Congrés d'Esquerra), però era hora de ser generosos, també.
ERC Futur treballa en clau candidatura a la presidència a la Generalitat de Carod-Rovira, està molt bé, però un candidat no fa el tot i, si arribem al 2010, cal picar molta pedra. I això ho hem de fer tots, sigui quin sigui el candidat.
Joan Puigcercós té una executiva on tota la gent és de la seva confiança, però segurament no hi són tots els de la seva confiança que voldria que hi fossin.

**********************************

Carretero, comptador a zero?
Joan Carretero, el líder de Reagrupament, que anuncia amb vehemència que no és convergent (mai ho he dubtat, però no treu que tingui seguidors de CiU), fa un pas endavant i tanca la porta al coitus interruptus.
Amb el dubte de si ha posat definitivament el comptador a zero o no, el que sí que és veritat és que el fet de retirar l'esmena a la totalitat obre moltes portes a trencar una dinàmica excessivament caïnita. Si l'actuació de Carretero no és tacticista, Esquerra és més forta que abans del dissabte.

*******************************

Xavier Vendrell, fora...
No comparteixo el fet de fer caure el Xavier Vendrell, però les regles del joc són clares.
Vendrell, el cap de la sala de màquines li han fet pagar anar brut de grassa de les mateixes màquines...
Jo em vaig emocionar veient un Vendrell cara a cara amb l'assemblea que l'havia tombat, parlant amb el cor, amb un missatge ple de lleialtat cap a Esquerra i el què representa, que és l'independentisme.
Veient-lo allà vaig sentir frustració, però més tard el seu antidesànim em va fer veure que amb persones com ell tot és possible. També, però, que hi ha molt per fer, com diu el ja
clàssic.
Podeu veure aquest vídeo, amb una part de la seva intervenció en la meva presentació com a candidat a Torelló.






****************************

El partit no està trencat, però sí esquerdat. Ara cal rejuntar les ferides.
L'esperança, és que Joan Puigcercós ha viscut pel partit, se l'estima. Com d'altres. Aquest valor afegit, més la capacitat de lideratge en positiu i les capacitat polítiques del president d'ERC, és el que fa que ens sobreposem a les sorpreses que ens donen els del costat, dels personalismes i dels tacticismes.
Ara és l'hora de sumar. Una suma que està per construir. La suma dels que volen una Esquerra sòlida i capaç de treballar estratègicament, amb paciència i el cap fred per alliberar aquesta nació nostre.
Un treball que només s'entén des de la lleialtat (no parlo de fidelitat) a l'equip.
Sense tot això, sense Esquerra, el procés sobiranista que ens ha de portar a exercir el dret a decidir no reeixirà mai. Nosaltres sols no ho farem, però sense nosaltres, tampoc es farà.

Post Congressual "under construction"

Encara estic posant en ordre les reflexions i els pensaments (complexos) post-congressuals.
Espero que esmorzant pugui teclejar-los. I encara tinc pendent el post de l'Osonosfera!
De moment, en motiu d'un dels temes cabdals d'aquest Congrés Nacional, el fet de no sortir elegit Xavier Vendrell, us deixo aquest apunt de Saül Gordillo i aquesta notícia a NacióDigital
També vull apuntar que ja hi ha un grup de suport a Vendrell al Facebook, impulsat per un blocaire republicà de Torelló.

divendres, 13 de juny del 2008

Els tres mosqueters republicans?

Diuen (Dumas) que el lema dels mosqueters francesos era "un per tots, tots per un".
Un lema que és compartit, per Suïssa. Sols ho apunto a tall anecdòtic.
Avui, jornada pre-congressual d'Esquerra, hi ha un trio (sorprenent) que sembla entonar aquest to de cara al Congrés Nacional de demà.
Les informacions són contradictòries i arribades a través de diferents mitjans electrònics (vilaweb, Nació Digital, ElPeriódico.cat i Avui.cat).
Per una banda els membres de les tres candidatures que no van guanyar el Superdissabte demanen que Puigcercós i Ridao no es pensin que són "el 100% d'ERC" i que respectin la pluralitat. Per altra banda hi ha qui diu que no estan per entrar a l'executiva actualment (Carretero i Uriel) i encara un altre proposa noms (entre el qual el seu) per entrar-hi (Niubó).
Enmig hi ha la ponència congressual, la mesa del Congrés Nacional, etc...
També es parla del Consell Nacional, diuen que no és un òrgan funcional perquè està dominat per la direcció. El primer que em ve al cap és que a la meva comarcal hem elegit els representants del Consell Nacional democràticament i que entre els escollits hi va haver el membre d'Esquerra Independentista Jordi Brillas.
Si al final es fa aquest front mosqueter, veient les divergències programàtiques i els diferents posicionaments en quan a l'executiva a formar, sembla que serà més "un tots contra un" que "un per tots i tots per un".
Potser és que està núvol i un potser veu les coses en gris. Però és important que la responsabilitat sigui el fil conductor de tots els militants d'Esquerra en el proper Congrés Nacional.
Aquest Congrés ha de ser d'unitat, amb un resultat integrador, igual que l'executiva. Però entendre aquesta integració com un pacte de sectors seria un error. Cal que sumem tots i que estiguin en els llocs de direcció els millors i treballar en positiu pel projecte comú.

dijous, 12 de juny del 2008

Emboiramenta... i amb tot l'orgull!

Avui és un d'aquells dies espessos.
A mi, l'espessor m'arriba fruit de combinar diferents barrets que fan canviar de perspectiva vital i professional. A vegades, aquests barrets se solapen i ja no sap un quin porta o quants.
Si en aquest còctel hi barregem la incapacitat de fer el despertar d'hora i el dormir d'hora una rutina, hom perviu en un jetlag permanent i continuat. La cafeïna ja no fa efecte si no és per engroguir les dent i excitar els àcids estomacals!
Aquesta setmana em sobren dos dies i el cap de setmana no arriba fins diumenge.
Són dies de passió, de dissenyar, de planificar, d'escriure, d'estrenar... i la boira que no s'alça del cervell embussat.
Qui em va manar ficar-m'hi?! Jo... i n'estic orgullós!

dimecres, 11 de juny del 2008

De la Renaixença a l'osonosfera

Ahir a la Font del Desmai, a Folgueroles, vàrem presentar la I Trobada de Blocaires d'Osona, amb la presentació subsegüent del portal www.osonosfera.cat, punt de trobada de la blogosfera osonenca.
Ara fa uns 150 anys, la Renaixença va iniciar-se en la Font del Desmai, amb patriotes lletraferits, entre els quals Jacint Verdaguer (wiki). Ara, les plomes i els papers han deixat pas als portàtils. No és que vulgui comparar els blocaires amb els poetes de la Renaixença, només constatar que els temps canvien i les expressions culturals i comunicatives, també.
El fet de l'existència d'una blogosfera en català, al segle XXI, és tant important com el fet d'escriure poesia en català al XIX.
A més, podem constatar que la llengua ha estat fil conductor del nostre país des del XIX (i anteriorment) fins al segle XXI actual. És responsabilitat nostra que això continuï així.
Podeu veure més fotografies de la presentació d'ahir en aquest àlbum del blocaire Jordi Vila.

dimarts, 10 de juny del 2008

Del Superdissabte Republicà al Congrés Nacional

Aquesta setmana és de transició i treball, de l'esforç del consens del Superdissabte al Congrés Nacional.
Les diferents candidatures han fet els seus balanços i comencen a treballar per construir la unitat que ens ha de ser més forts.
Comencen converses del nou president elegit, Joan Puigcercós i membres d'altres candidatures, com el cas d'ahir amb Carretero a Manresa (mireu aquest apunt de Saül Gordillo).
Encara queden moltes esmenes vives a la ponència del Congrés, entre elles, dues de meves. El Congrés s'espera èpic (ni que sigui per la durada) i intens. Un Congrés que ha de ser clau i que ens ha d'impulsar a una nova etapa de construcció d'una base social hegemònica per poder exercir el Dret a Decidir.
Apunts sobre el Superdissabte:
El meu bloc d'Esquerra: Els resultats del Superdissabte Republicà
Bloc de Lluís Pérez-Lozano: No, we couldn't (Esquerra Independentista)
Blog de Dessmond: Un primer pas (no és d'ERC, però sí de Reagrupament.CAT)
.
ElTer.net: La comarca d'Osona vota Joan Puigcercós en les eleccions a la presidència d'ERC
Ràdio Ona: Joan Puigcercós, el més votat a la comarca d'Osona
Osona.com: Puigcercós guanya les eleccions d'ERC d'Osona
El9Nou.cat: El tàndem Joan Puigcercós i Joan Ridao guanyen a les eleccions d'ERC a Osona i al Ripollès
PS: dels blocaires d'ERC Futur que llegeixo normalment no n'he trobat cap apunt i a Vilaweb Vic no hi ha cap informació sobre el Superdissabte a Osona.

Achtung! Air Berlin...

Air Berlin s'hi ha lluit.
Jo creia que els alemanys tenien clar la importància de la llengua i la cultura en la constitució dels pobles.
Ja veig que el cosmopolitisme mal entès, el que li fa nosa la diversitat i practica el darwinisme cultural (a favor sempre dels estats i, sobretot, dels més forts), s'ha instal.lat, com a mínim en la direcció d'aquesta companyia aèria.
Des de l'aire, damunt d'un avió berlinès (d'un Berlín diferent d'aquella ciutat amant de la llibertat que d'on es va autoadpotar Kennedy), han dit, amb accent teutó, que el català està a punt de fer desaparèixer el castellà... Igual com l'alemany de l'Alsàcia el francès!
.
Notícies relacionades:
...i un apunt interessant al bloc Catalans a Berlin: Air Berlin deixa veure la ideologia de la seva direcció

dilluns, 9 de juny del 2008

De Blocaires.Osona a l'Osonosfera: I Trobada de la Blocosfera Osonenca

Aquesta setmana, per fi, és la posada de llarg de la I Trobada de l'Osonosfera, la comunicat blocaire de la comarca d'Osona.
Fa mesos de la presentació a un grup de periodistes per part del Joan, el Carles, el Raül, l'Iñaki, la Laia, i un servidor del manifest Blocaires.Osona, punt d'arrencada de l'Osonosfera. A partir de llavors, l'olla va començar a bullir i avui la blocosfera osonenca activa és àmplia i plural. Llavors sols érem polítics, avui l'espècie osonosfèrica ha millorat...
El dimarts farem la presentació a la premsa de la trobada, a la Font del Desmai, on fa 150 anys també un grup de poetes catalans van projectar amb força la seva poesia a la moviment de la renaixença de Catalunya. Per presentar Blocaires.Osona vam escollir les Gorgues, un espai de debats polítics durant el franquisme. Ep! debats no oficialistes...
A principis d'any, els blocaires osonencs vàrem fer una primera aparició pública amb la presentació de Nació.CAT, del blocaire català de referència, Saül Gordillo.
Divendres, a la sala polivalent de l'Ajuntament de Tavèrnoles, a partir de les 8 del vespre, Vicent Partal, Saül Gordillo i Carles Puigdemont ens acompanyaran en la Primera Trobada Blocaire d´Osona.
Blocaires del món osonenc, apropeu-vos hi!
...i si encara no esteu a Osonosfera.cat, us hi podeu apuntar.

dissabte, 7 de juny del 2008

Puigcercós - Ridao guanyen a Osona i a tota la nació

Més endavant arribaran les reflexions, de moment els resultats.
Els d'Osona els podeu trobar a Osona.com, cliqueu aquí.
Els dels Països Catalans els podeu trobar a Nació Digital, cliqueu aquí.
Gent d'Esquerra, els dos joans s'han imposat. Joan Puigcercós serà el President i Joan Ridao serà el Secretari General.
Una jornada electoral sense incidències, a Osona, un tracte exquisit entre companys d'un mateix partit.



El superdissabte republicà

Avui és dia d'eleccions a Esquerra Republicana de Catalunya. Allò que en diuen alguns com a festa de la democràcia.
A Esquerra, que ja érem en l'avantguarda de la democràcia interna per elegir els nostres dirigents i candidats locals, per exemple, que sempre es fa per assemblees, ara, hem superat l'assemblearisme i hem arribat al sufragi universal. Cada militant un vot. Democràcia en la seva essència.
Aquest fer democràtic ha sobtat a algú, sobretot a opinadors escrits i televisius o radiofònics. No acaben d'entendre la democràcia interna i en parlen en termes de caos. Em sona a la cantarella franquista del caos democràtic, on el poble pugui elegir els seus representants. Potser encara resta molt pòsit franquista en el nostre subconscient...
Al marge de les valoracions externes suara esmentades, dir que que hi h quatre candidatures que presenten els seus candidats a la presidència i a la secretaria general del partit.
Jo aposto per la dels joans, sense menysvalorar les altres, però conscient que aquesta candidatura, la de Puigcercós (bloc) i Ridao (bloc), és la de la il.lusió realista i conscient que la independència no ens la trobarem ni aflorarà del no res, sinó que cal una base sòlida, una base social majoritària i diversa.
Avui és el superdissabte republicà, a partir de demà, Esquerra ha de passar a una nova època que ha de suposar la de la socialització de l'independentisme, un cop ja hem guanyat la batalla ideològica del finançament i, en bona part, del sobiranisme.

divendres, 6 de juny del 2008

Gaspar Espuña: "Catalunya, Déu i Turisme"

Aquesta setmana ha estat marcada, per mi, per l'emprenedoria.
El dimecres, vaig formar part al jurat de premis dels Jove Empresaris de l'AIJEC (Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya).
Va ser en una sala de Foment Nacional del Treball (on curiosament hi ha un gravat de la portalada del monestir de Ripoll). Hi havia gent de mitjans de comunicació i de l'àmbit de l'empresa i de la universitat. Ara, els premiats es faran públics en un sopar, com en els darrers anys, a la Llotja de Barcelona.
I ahir, vaig ésser en l'entrega de diplomes de màster de la Fundació Gaspar Espuña - CETT (fundació impulsada per Gaspar Espuña associada amb la UB) i a premis de projectes d'emprenedors en l'àmbit del turisme.
En presència del mateix Gaspar Espuña (wiki), empresari, llicenciat en teologia i Creu de Sant Jordi, entre d'altres i amb que vaig poder compartir petites converses molt animades durant l'acte, i, en el marc del Paranimf de la Universitat de Barcelona (fa posar la pell de gallina, si més no per mi, com a ex-alumne de la UB on sols havia estat als bancs del "públic"), es van entregar diplomes i premis. Hi havia gent d'altres indrets entre els alumnes i els premiats. Fet que va donar peu a uns discursos, no dels joves estrangers, sinó dels qui presidien l'acte, estranyament bilingües, on el català de cop donava pas al castellà a mitja frase per tornar a la llengua d'Ausiàs March.
Cada cop que canviaven, el senyor Gaspar Espuña em mirava. Potser estava estranyat.
A destacar el Subdirector General d'Ordenació Turística, Joan Abat, amb un discurs de país. I és que l'emprenedoria, sigui en el sector turístic, o no, és un capital que qualsevol país dinàmic ha de voler comptar-hi.
Emprenedoria és vitalitat, valentia i innovació, tot amb una voluntat d'èxit i de treball.
Per acabar, els tres pilars vitals del senyor Gaspar Espuña: "Catalunya, Déu i Turisme", segons les seves pròpies paraules, fermes en la fragilitat del seu cos.
Una Santíssima Trinitat molt catalana...

Borbons passats per aigua a Osona

Ahir, els prínceps del Regne d'Espanya van ser a Osona, per commemorar el bicentenari de la fàbrica de la Farga de la Cambra. També van aprofitar per felicitar a les supercampiones de l'equip d'hoquei del Voltregà.
Hi va haver pluja i alguna protesta, massa poca.
Les JERC de la Vall del Ges i Voltreganès van fer un manifest en contra de la presència dels prínceps espanyols. Podeu llegir el manifest clicant aquí.
En un dels punts d'aquest manifest hi ha una reflexió molt interessant, els prínceps no són benvinguts en aquesta commemoració de la Farga per què: "no representen el nostre poble ni a les nostres empreses, i molt menys els valors que una empresa com aquesta o un triomf d'aquesta magnitud signifiquen, de sacrifici en el treball i d'esforç constant".
Més enllà, del lògic rebuig des del republicanisme i l'independentisme de les JERC, trobo aquest argument, genial!
Crònica d'Osona.com

dimecres, 4 de juny del 2008

ERC es fa valdre al govern amb el català

Aquesta setmana un nou "arrebato" lingüístic del conseller Maragall (PSC) ha presidit l'actualitat política.
El conseller d'Educació es va disposar a assumir la tercera hora de castellà, que des de Madrid volien imposar a Catalunya.
Ja van saltar les alarmes! Però ERC s'ha fet valdre dins el govern i ha aconseguit aturar, de nou, la ditxosa tercera hora de castellà. I també de nou, el diputat Freixanet (bloc), segur que hi ha tingut molt a veure, sempre atent a tots els temes educatius al Parlament.
Finalment, Ernest Maragall s'ha tirat enrere.
Avui en seu parlamentària, Joan Puigcercós (bloc) ha dit al President Montilla que ERC està al govern per consolidar i millorar la immersió lingüística.
Aquesta és una de les demostracions que ERC sí que es fa valdre dins el Govern d'Entesa.
Ara bé, tampoc cal que ens adormim en els llaurers, ara hem aturat la tercera hora de castellà, però la batalla del català no està en l'ensenyament d'aquesta, sinó en l'ús social, tal com hem comentat amb el Freixanet. Vaja, que l'objectiu no és només l'aula sinó també el pati.

Romania: bon menjar, bona i variada gent i arquitectura socialista

Després de pair l'èxit de la Secretaria de Joventut a l'EYCA, situant un català al consell d'administració al Carnet Jove Europeu, així com haver paït la visita a Romania, em disposo a escriure quatre ratlles d'aquest país.
La veritat, però, és que veure molt país no ha estat possible, sols Bucarest i en una gran minsa part, ja que ens hem passat tot el temps tancats en reunions o amb àpats protocol·laris, però quins àpats! Sí senyor! el retrobament amb els gustos romanesos ha estat d'antologia: el sarmale (rotllets o farcellets de col farcits de carn i arròs, amb un salsa amb base de tomàquet), la polenta (una espècie de cus cus espès), les ciorbas (sopes, algunes amb nata agra), formatges tant forts com blancs, entre d'altres menges retrobades a més d'un vi negre afruitat però potser amb massa poc cos.
Una delícia, tot plegat!
Del poc que he pogut veure, vull destacar quatre coses.
La primera són els edificis socialistes de la ciutat, semblants a Podgorica, omnipresents, però amb més detalls, socialistament grisos però detallistes. Ja és molt. En algun barri, a més, davant dels blocs de ciments hi ha petits jardins, alguns asilvestrats.
En segon lloc, tenim la mobilitat. Si diuen que Nàpols és la ciutat més caòtica en quan a mobilitat, vist Bucarest, no em puc imaginar com deu ser la nineta d'Alfons el Magnànim. Quin caos llatí enmig dels Balcans! amb carrils no pintats que ara són dos, per passar a ser quatre i després tres. Uf!
En tercer lloc la gent. Cap mala mirada a personatges estranys i forasters com nosaltres, excepte una cambrera, tal els els catalans, un somriure de complicitat seguia els multu mesc i larevedere amb accent català. Pells torrades, rossos de pot excessiu o magiarment naturals. Figures esveltes femenines i farcides en accés masculines. Gitanos, llatins i hungaresos (menys) formen un paisatge mestís i colorista.
En quart lloc, el Parlament de Romania, amb la seva Avinguda de la Victòria del Socialisme, un Boulevard que va costar la vida a centenars de coses i esglésies per fer content al conducator Ceaucescu. Això sí, jo vaig poder estar en el balcó fet construir pel dictador per dirigir-se al Popur, el qual el va executar i no li va deixar estrenar.
El Parlament romanès té unes dimensions increïbles, ostentosament visible en tota la ciutat. Espectacular!
Haig de tornar a aquest país llatí rodejat d'eslaus i hongaresos, amb empremtes turques i amb la veu cridanera dels gitanos.
.
PS: Pels qui ho vulguin saber, no vaig poder anar al McDonald's, malgrat tenir-ho planificat... queda pendent!
PS2: el tabac romanès també pot matar, però és més barat.
PS:3 hi havia una fira de cotxassos de segona mà just al costat de l'Hotel, al darrera, una central tèrmica...
PS4: Us ho he dit que m'encanta el sarmale? (més informació del sarmale en aquest relat)