De Felipe a Carretero, una dimissió per retornar

En Carretero ha dimitit com a líder de Reagrupament. L’han seguit 13 membre més de la direcció i s’han quedat sols 4, entre ells Valdero i Pereira, fins ara molt propers a l’ex-Conseller del govern Maragall i que van ocupar càrrecs també en departament d’ERC a la Generalitat, tant en el de Maragall com en el de Montilla.
Hi ha qui parla de crisi interna, de trencament i de futur en entredit de la opció de Reagrupament com a partit i com a candidatura per les properes eleccions catalanes de la tardor. Tot plegat em fa pensar en un episodi que va viure el PSOE a principis dels 80, després de les primeres eleccions.
Llavors el partit hegemònic era la UCD, que partia des d’un recolzament dels votants del centre-dreta i centre-esquerra. El PSOE de llavors comptava a les seves files a militants que volien mantenir les essències socialistes i republicanes del partit històric i un d’altre que creien que s’havia de transformar en un partit socialdemòcrata i desfer-se de les motxilles que el podien allunyar del vot central.
Felipe González es va proposar fer del PSOE un partit homologable a les socialdemocràcies europees i, alhora, aconseguir el control total sobre el partit com a líder indiscutible. Així que en el 28è Congrés del PSOE hi va haver una pugna a l’entorn del marxisme com a referent del PSOE o no.
Després d’un debat que no acabava d’arribar a bon port per Felipe, aquest va dimitir com a líder socialista, sabent-se el líder reconegut per la base socialista. Mesos després, en un Congrés extraordinari, Felipe va tornar com a líder indiscutible i sense oposició interna. El marxisme també va deixar de ser el referent central pel PSOE.
Carretero ha dimitit sabent-se que és l’únic líder reconegut per la seva militància. Fent aquest pas, enmig d’un debat sobre l’elecció dels candidats al Parlament, Carretero aconseguirà tornar com a líder encara més indiscutible (anorreant l’oposició interna) i amb via lliure per imposar els seus candidats. N'hi que diuen "El 80% marxarà si Carretero abandona Reagrupament".
En el partit de la regeneració política també hi ha pugnes pel poder intern. Ja veus.

Aliats contra Vic?

El 9 Nou ha publicat una notícia amb un titular espectacular: Aliats contra Vic.
No comparteixo aquest titular, malgrat que subscric l'article. Miquel Franch (PSC), Núria Güell (CiU) i jo mateix (ERC) no estem aliats contra Vic, sinó que estem convençuts que Vic ha d'exercir una capitalitat diferent, una capitalitat solidària amb el territori que lidera i que permeti una comoditat per part d'aquest territori mentre que la seva capital, Vic, en surti més reforçada.
A vegades tinc la sensació que Vic vol exercir una capitalitat centrifugadora en una comarca amb 51 municipis, un dels quals és ciutat amb 20.000 habitants i un altre supera en escreix els 10.000, amb territori interns amb dinàmiques pròpies, que coordinades ens aportaria una fortalesa com a comarca molt important.
El lideratge autista de Vic difícilment catapultarà aquesta gran ciutat a tenir un paper rellevant en el mapa nacional. Un lideratge còmplice amb el territori, reforçaria Vic.
Jo no estic en contra de Vic, estic a favor de Vic amb un altre tipus de capitalitat.

Alguns apunts anteriors sobre la ciutat de Vic:
Vic, capitalitat dramàtica (i no parlo sols de teatre)
Un dia històric territorialment
Videopost: La sociovergència i el batxillerat nocturn de Vic
L'antivigatanisme segons Comajoan
Les urgències de Torelló i el lideratge comarcal

Notícia a la web de El 9 Nou sobre el tema. (Aquesta notícia no és la mateixa del diari paper)

Vídeo del Ple de Torelló sobre els pressupostos (El9TV)

Conseller Huguet, redibuixant Catalunya pel segle XXI

Ahir el Conseller Huguet (bloc), un dels consellers més brillants que ha tingut i té la Generalitat de Catalunya, va fer una conferència també brillant sobre Catalunya i el seu futur. Es podria resumir amb un neo-Toressibagisme: Catalunya serà innovadora o no serà.
Huguet fa un anàlisi marxià (que no marxista) de la realitat on el fet d'existir o no com a realitat en el món local es basa en la capacitat de tenir un paper en l'àmbit econòmic.
A manca de recursos energètics o naturals, Catalunya ha de tirar de l'únic recurs que té: l'humà. Amb estadístiques a la mà, som una gran potència europea i en l'àrea del Mediterrani, més.
Per Huguet, la innovació i la recerca han d'insuflar l'energia necessària perquè Catalunya tingui un paper en el món global, amb uns afegitons importants: entint en compte que s'és global des de la glocalitat (global des del local) i que tenim la responsabilitat (humana) d'aportar un valor afegit pel bé comú. Comú des d'un punt de vista global.
Per Huguet, s'ha d'omplir d'ànima l'economia. Una ànima que ens ha de portar uns valors de respecte al medi (en què vivim i de què vivim). Això és una pugna pura i dura cap als conservadors que tendeixen a l'èxit curterminista.
Catalunya s'ha de redibuixar i ara és el moment per poder ser actors principals en el segle XXI.
Ara bé, no podem oblidar que tenim un gran obstacle, l'Espanya immobilista.

Sic

Després que al regidor Galobardes digués que si volíem saber una planificació de les inversions que miréssim el programa electoral del PSC (sic), òbviament vaig preguntar si CiU havia pogut dir alguna cosa en els pressupostos...

L’alcalde, Miquel Franch, del PSC, va començar a dir que mal que ens pesés a l’oposició (sic), la coalició sociovergent anava viento en popa i que mal ens pesés a l’oposició (sic) hi havia coses que anaven bé a Torelló.

Després de tres sic, cal fer una pausa.

Primer, és força gros que es refereixi a un pla d’actuació d’un govern de coalició de PSC i CiU al programa electoral del PSC, o no?

Segon, només faltaria que l’alcalde digués que no funciona la coalició de govern que lidera i més veient que funciona, potser algun votant pensa que en escreix per manca de perfil convergent. Dic jo...

Tercer, que algú pugui pensar que als partits de l’oposició (Esquerra i Iniciativa) es puguin arribar alegrar que les coses a Torelló siguin un desastre és que o falla el subconscient i penses que un sí que se n’alegraria si estigués al nostre lloc o que hi ha molt mala llet.

Va ser un Ple de pressupostos que han portat aquests sic, potser n’hi ha d’altres, com quan el regidor d’Hisenda va dir que en un Ple de pressupostos no es parla d’executar plans locals de joventut, ni d’igualtat, ni d’acció cultural... vaja, que les partides econòmiques només són per aprovar-les o no, sense contingut...

O un altre quan l’alcalde dóna veu al públic assistent al Ple, saltant-se el reglament de participació el qual van repartir per totes les cases dies després de tombar una moció per donar suport a la consulta del 13d. El reglament contempla les consultes, però no que el públic parli espontàniament en un Ple. Sic

Un tomb per la Catalunya carlina, sense carlins

Aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana carlí.
He voltat per Solsona i comarca, el Berguedà i el Lluçanès, tota una ruta història nacional seguint el fil carlí de la història.
La veritat, però, és que no hem pogut seguir gaire el rastre carlí i hem visitat bàsicament elements medievals.
És una llàstima que no s'aprofiti la petja carlina a Catalunya i a més en aquestes terres, algunes d'elles havent esdevingut llocs claus en les múltiples guerres carlistes.
A més, historiogràficament és verdaderament interessant el carlisme, tot un moviment polític més complex que el "Pàtria, Déu i Rei", amb forts lligams a la cultura rural del complexa i canviant segle XIX català, en un context de tensions entre modernitat i antiguitat, una pugna entre el vell i el nou.
Si es pot fer la ruta dels càtars (molt ben explotada), per quan la ruta dels carlins?
Carlisme segons l'enciclopèdia catalana
El Carlisme segons Andreu Nin
Web del Partit Carlí de Catalunya

20 números de la Revista Mà

El número de desembre de la Revista Mà (bloc), entre d'altres ha fet una entrevista al Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, així com una a Miquel Àngel Essomba, d'Unescocat. A més, hi ha un article de Moustapha Bouzine sobre els immigrants i la consulta del 13D.

Podeu llegir la revista a: http://www.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/documents/1264067100Bj_pdfDIC09.pdf

Aquest és el número 20 d'aquesta revista, liderada per Cesc Poch (bloc) i que ara veu ampliada la seva difusió amb l'edició de Tarragona. Enhorabona a tots plegats perquè un projecte com aquest, innovador en matèria d'immigració (un altre bon exemple d'Osona, ara que són temps convulsos).

Vic, l'error d'un debat incomplet

Aquestes darreres setmanes han estat convulses en matèria d'immigració a Vic, davant la mesura adoptada inicialment per l'ajuntament de Vic sobre els criteris d'empadronament, plantejant-se no empadronar a immigrants sense papers. Al final, s'han hagut de fer enrera.

Tot plegat ha fet aflorar un debat necessari (què fer amb la gent no regular que viu entre nosaltres o què fer amb una situació de retallada de recursos provinents de l'estat per temes d'immigració que han d'afrontar els nostres pobles i ciutats) però d'una forma improvisada, simplista i desordenada. Un debat incomplet i sovint molt demagog i sectari (per amdues bandes) i amb un linxament injust a una de les ciutats més en l'avantguarda en polítiques d'acollida.

És per això que vaig fer un article sobre el tema que m'han publicat a Opinió Nacional. L'article és: Vic, l'error d'un debat incomplet

Osona.com: Oriol Amorós a Vic: «La immigració irregular és un problema»

Osona.com: CiU portarà mocions de suport a Vic a tots els ajuntaments catalans

El9Nou.cat: Vic "acata" però "no comparteix" el dictamen de l'Estat i al final no canviarà els criteris del padró

El9Nou.cat: PSC i ICV s'enganxen en la tertúlia sobre el padró a l''Angle obert' d'EL 9 TV

La Vanguardia: Vic empadronará a los inmigrantes sin papeles pero muestra su desacuerdo

La Vanguardia: CiU defiende que el alcalde de Vic no se ha retractado

Vic, capitalitat dramàtica (i no parlo sols de teatre)

Vic sempre ha estat orgullosa de ser capital. A més, ha tingut la voluntat d'ostentar una capitalitat multidimesional: d'Osona, de la Catalunya catalana, de l'Alt Ter (abans), de la Catalunya Central (ara), de la Catalunya Interior (algun dia?).

Però Vic exerceix la capitalitat(s) d'una manera molt sui generis. Vic, no busca el consens territorial perquè la impulsi cap a una posició de fortalesa, la ciutat dels Sants impulsa la seva capitalitat des del perquè sí i perquè sóc la més bonica (la més ordenada, la més catòlica, la més catalana, ...). Aquesta manera de fer la debilita.

Vic ha tirat pel dret, entre d'altres, amb el Parc Tecnològic, amb la capitalitat de la Vegueria (quina? ara una, ara l'altra), amb el tema dels empadronaments (que al marge de ser encertat o no és una mesura que afecta als municipis veïns) i ara amb el nou teatre.

El nou Atlàntida l'han batejat com a Centre d'Arts Escèniques d'Osona. Ara Vic és Osona i a la resta d'osonencs (amb teatres, programacions i activitats diverses) ...

Osona a Vic és una relació d'aquelles que la primera vol estimar i ser estimada per l'altra i Vic només vol ser estimada. Això que podria ser un melodrama romàntic, quan parlem de territori i polítiques públiques és un drama pur i dur. I no parlo de drama teatral...

Web d'Esquerra Torelló: Esquerra recolza a la regidora de Cultura amb l'afer del teatre a Osona

Unitat per a què?

Sembla que el concepte que s'està consolidant davant la més que possible retallada de l'Estatut aprovat en referèndum pel poble català, per part del Tribunal Constitucional espanyol, és unitat.
Unitat política, unitat social... però unitat, per a què?
Es demana unitat des de l'editorial de diaris catalans, es demana unitat des de la societat civil, es demana unitat des dels partits polítics. Però, repeteixo, unitat per a què?
Si el TC retalla la dimensió nacional de l'estatut (perquè la sobirania fiscal ja se la van carregar CiU, PSC i ICV) com ha de ser la resposta unitària? Direm que no reconeixem la sentència del TC? Farem una resposta unitària que els catalans no reconeixem l'ordre constitucional espanyol?
I si és així, direm unitàriament que no acceptem el TC? que volem una nova constitució? I si volem i demanem (unitàriament) una nova constitució espanyola com ho farem perquè es sumin a la unitat catalana el PSOE i el PP?
¿O serem capaços de fer una resposta unitària que digui que som una nació i que tenim dret al nostre desenvolupament nacional i de benestar, i que si la Constitució espanyola no ens ho permet i les forces espanyoles majoritàries a les Corts espanyoles tampoc, doncs que haurem de decidir si marxem o no d'Espanya?
Unitat per a què? per continuar en aquest bucle constitucional espanyol? o per fer valdre la nostra realitat nacional i exercir un dret nacional bàsic com el dret a decidir?

Nació Digital: Montilla recuper Webber (Quico Sallés)
Nació Digital: Castells avisa: «No podem continuar així amb Espanya»
El Periódico: Montilla prepara una resposta social unitària a la sentència de l'Estatut
La Vanguardia: Montilla impulsa una respuesta "unitaria" de la sociedad catalana si el TC recorta el Estatut
La Vanguardia: Castells aboga por replantear las relaciones con España sea cual sea la sentencia del Constitucional
El País: El problema español

L'inici de la nit més màgica a Torelló. L'arribada dels 3 Reis d'Orient