Esquerra Torelló, un pas més endavant

Ahir va ser un dia molt feliç per mi. En una assemblea local presidida per Lluís Sabatés i Rosa Pla (bloc), vàrem encetar una nova etapa a Esquerra Torelló, amb forces renovades i ganes de pencar i tirar endavant el projecte dels republicans a Torelló.
Tot això sense cap trencament ni ruptura amb el passat, és un pas més.
Jaume Martí (bloc) va donar el relleu a David Ramon (que encara no té bloc), com abans, en Jesús Calonge (sense bloc però amb facebook) ho havia fet al Jaume.
La d'ahir va ser una assemblea llarga i amb contingut, amb discursos amb sentit i amb records dels darrers anys, des dels orígens d'Esquerra a Torelló, molt abans de la creació de la secció local en sí mateixa. Va bé, de tant en tant compartir aquests records compartits i, sobretot, compartir-los amb cada cop més gent. I a Esquerra, cada cop som més gent.
El nou equip és totalment renovat, amb nous militants però vells coneguts, uns patriotes i, per sobre de tot, unes persones que volen treballar per Torelló. I és que ERC Torelló, més que una opció de partit, és una opció de poble.
Web d'Esquerra: David Ramon és elegit nou president d'Esquerra Torelló - Vall del Ges
Bloc d'Esquerra: Assemblea Local, en Jaume ens diu fins aviat
PS: L'executiva local és molt blocaire, també tenen bloc l'Albert Soldevila, el David Tanyà i el Joan Crosas, encara que deuen està massa enfeinats!!!!

Article publicat a Esquerra Nacional: La Guerra Freda de l'energia

El número d'aquesta setmana del setmanari Esquerra Nacional, hi ha publicat un article meu sobre la crisi del gas que es va repetint entre Ucraïna i Rússia, però que va més enllà.
L'article es titula La Guerra Freda de l'energia, hi ha qui m'ha dit que "el Putin és un cab...ó" i d'altres m'han dit "quin article més pro-rus". Vosaltres direu.

La Guerra Freda de l'energia

Per llegir tot el número de l'Esquerra Nacional, clica aquí

Vídeopost: Els treballadors de la Vitri al Ple de Torelló

.

.

Casalsprat TV, el meu canal a Youtube
Vídeo de El9TV

Oriol Junqueras a Europa (amb Thomas Paine)

Finalment a Esquerra ja tenim candidat a les eleccions europees, és Oriol Junqueras.
L'Oriol és historiador i entre d'altres ha participat en programes de televisió i ràdio i era director del portal Directe.cat (podeu llegir-ne el seu comiat, fruit de la seva elecció com a candidat republicà, aquí).
És difícil parlar d'una sola virtut d'ell, segurament en destacaria la seva capacitat de comunicar involucrant els que l'escolten i la seva intel.ligència. El seu patriotisme està fora de dubte.
És un bon candidat, perquè és un capital de l'independentisme català.
No oblidaré mai la seva anada a Torelló, amb ànec amb peres inclòs (que ve que cuinava el gran Joan!), per fer una xerrada organitzada pel Fòrum Republicà del Ges sobre els Fets d'Octubre.
Però si hi ha una cosa que m'il.lusiona és que l'Oriol Junqueras vagi a Europa amb el referent de Thomas Paine, un referent també per a mi. Llegiu aquest apunt i sabreu per què.
Molta sort, Oriol!
Grup al Facebook a favor d'Oriol Junqueras
És inútil no fer comapracions amb el candidat convergent Ramon Tremosa, aquí alguns apunts:
Bloc de Saül Gordillo: ERC combat Tremosa amb l'independent/ista Junqueras
Salvador Sostres: L'home que es difumina
El Singular Digital: Tremosa assegura que mai ha escrit “independència”
El meu bloc personal: Ramon Tremosa criticarà l'estatut de Mas i ZP i exigirà liderar una candidatura unitària catalanista

Sociovergència: fent partidisme amb els diners de tots!

En el darrer Ple de Torelló (mireu la informació a la web d'Esquerra), no hi va haver gaire txitxa, per dir-ho d'una manera.
Segurament, el més important va ser la presència dels treballadors de la Vitri i la lectura del seu manifest denúncia. A l'acabar ens van entregar a tots els grups el manifest. En parlo al meu bloc d'Esquerra, cliqueu aquí.
Però aquí, vull fer una reflexió per un tema que pot semblar menor, la de l'ús del Pescallunes.
El Pescallunes és el butlletí municipal, un mitjà de comunicació públic de l'Ajuntament de Torelló. En el Ple d'ahir, vaig denunciar l'ús excessivament partidista que se'n fa. Dic excessivament, perquè és obvi que un butlletí municipal la tendència sempre serà pro-governamental, però hi ha uns límits en la tendenciositat partidista, o bipartidista, segons la irònica convergent Cristina Sala (podríem dir tripartidista si comptem a Unió...).
Ja entenc que l'oposició tingui sols una pàgina que ens hem de fer nosaltres mateixos i que l'equip de govern tinguin entrevistes i columnes per fer articles o editorials signades. Però que en les seccions més informatives, més neutres, es direccionin sols cap a un cantó no ho trobo just.
Que en la notícia sobre les ordenances (un tema cabdalt, estem parlant dels impostos!) només s'expliqui els posicionaments i arguments dels partits de govern i que dels de l'oposició se'ns digui que fem propostes que provocaran que els sectors més vulnerables socialment quedin sense cobertura, em sembla molt fort!
El tarannà de la sociovergència és de domini. Fets com no explicar els impostos en el Ple de les ordenances o mentir amb les urgències nocturnes o el de patrimonialitzar un mitjà municipal per interessos partidistes (o bipartidistes, Cristina) ho trobo lamentable, i més si ho paguem entre tots!
Si volen un butlletí partidista que se'l paguin! com fem nosaltres amb el Republicà del Ges.
Enllaç sobre el Pescallunes:
Bloc d'Enric Xicoy: Electoralisme (maig del 2007)
Més enllaços sobre el Ple:
Bloc d'Esquerra: Al Ple amb els treballadors de la Vitri
Web d'Esquerra Torelló
Ràdio Ona: Els treballadors de Vitri assisteixen al ple municipal
El9Nou.cat: La presència dels treballadors de la Vitri centra el ple de Torelló
Osona.com: La presència dels treballadors de la Vitri trenca la sessió de tràmit del ple de Torelló
ElTer.net: Els treballadors de la Vitri de Torelló exposen el seu malestar al ple de l'Ajuntament

Assimetria moral espanyola

Espanya no serà una federació asimètrica, però en bona part si que pateix una assimetria en el cinisme i la moral.
Ahir, vaig enganxar per casualitat un debat sobre les eleccions basques a CNN+, on de debat no n'hi va haver cap, ja que era una tertúlia de la Penya Patxi López: Francisco Llera, director de l'Euskobarómetro (El Euskobarómetro convierte a PP y PSE en la alternativa al tripartito), Joseba Aguirre, ex-nacionalista del PNV i pro-PSE (versió governamental) i el moderador José María Calleja.
Era un debat on donaven per fet que el PSE guanyaria les eleccions i on es quedaven tant tranquils després de dir que Ibarretxe ha governat recolzat en la violència d'ETA i que el nacionalisme és minoritari però que guanya pel "frente institucional nacionalista".
Davant aquestes afirmacions d'una sensibilitat extraordinària davant la violència política, podent lligar el Lehendakari amb la neteja ètnica (Llera dixit) i en canvi, l'Espanya democràtica i constitucional ignora (o no) els atacs violents que l'independentisme al País Valencià que es repeteixen i repeteixen. I com ha succeït amb l'atac a la seu d'Esquerra a la ciutat de València, amb un artefacte explosiu.
Espanya pateix d'assimetria moral...
Bloc d'Eduard López: Fins quan tindrà barra lliure l'extrema dreta al País Valencià?
Bloc d'Anna Peña: En els conflictes el llenguatge no és gratuït
Esquerra.cat: Esquerra condemna l'atac a la seu del partit a València

El vent

Ahir un Armaggedon ventíscol va envair Catalunya, ratxes de vent a velocitats que no aguantarien el Saura i els seus panells informatius.
Jo em vaig despertar en un 7è pis de Barcelona quan les parets van cruixir i el llit es sacsejava (sense cap tipus d'acció motriu humana, eh!?), tot amb un xiuelt inquietant de fons. Semblava un terratrèmol! doncs no, era el vent capitalí que bolcava contenidor i motos!
Això, sí, un moment poètic cinèfil: en un 7è pis davant la finestra una bossa de plàstic dansant... que dura la caiguda!
Més tard, després de saber que havien obert la C-17 em vaig decidir a tornar cap a Osona i a l'alçada de l'Ametlla del Vallès un cua llarguíssima! però no estava oberta ja la carretera? efectivament, la cua era provocada pel fenomen "mirón", els que miraven els afectes de la fi del món ventíscol.
Tot plegat, però va tenir la seva part tràgica, potser som en un país on no sap ploure i no sap fer vent...Catalunya se recupera de un trágico temporal de viento que se lleva siete vidas

Descobertes a la catosfera: més Esquerra i Edat Mitjana

Últimament he descobert novetats (algunes per mi) a la catosfera, ben interessants.
Una sorpresa agradable ha estat la descoberta dels blocs de dues personalitats d'Esquerra, que tenen molt a dir en el present del país i del partit.
La primera és Carme Capdevila, la Consellera del Departament d'Acció Social i Ciutadania (DASC), que ha estrenat bloc amb l'estrena de l'any, podeu llegir les seves reflexions sobre l'acció de govern en matèria de polítiques socials i de ciutadania en aquesta adreça blocs.esquerra.cat/carme-capdevila.
També amb bloc estrenat amb el 2009 hi ha el vice-secretari general d'Esquerra, Eduard López, col.lega de llicenciatura i que plasma en el seu bloc "pensaments despentinats". Molt interessant, de debò. La seva adreça és blocs.esquerra.cat/eduard-lopez.
Ja posats a fer, també és de destacar la reactivació del bloc de Joan Puigcercós, líder d'Esquerra. Un bloc a tenir en compte. blocs.esquerra.cat/puigcercos.
En una altra dimensió, també he descobert el bloc d'un company de carrera. Roger Benito, que està doctorant-se en temes sobre la prostitució a la Barcelona medieval, té un bloc sobre temes socials i recursos electrònics sobre l'Edat Mitjana. El bloc, que forma part de la Penedesfera, es diu Àvols Fembres (avolsfembres.blogspot.com). No sé què vol dir... potser li hauríem de demanar!
Bona lectura.

En Quico al Parlament

Sí senyors (i senyores), en Quico Sallés (bloc massa abandonat) és cronista parlamentari per Nació Digital!
El cronista parlamentari és una figura que crec que està poc valorada en els mitjans de comunicació actuals, potser pel fet que la política parlamentària cada cop és menys brillant (de vistositat) i més tecnocràtica.
No és espai de grans discursos ni grans debats d'esgrimistes retòrics. Ara descobrim que hi ha molta feina de comissió parlamentària i al territori, de suport a governs locals i reunions amb agents socials i econòmics. Però una cosa no hauria de desmerèixer l'altra.
La política catalana està estressada i desencisada. Suposo que després de la façana pujolista de la Catalunya estat i de la manca de respecte institucional espanyola amb l'estatut i el finançament, ara ens hem adonat que tenim una autonomia de fireta.
Espero que en Quico sàpiga treure suc dels debats parlamentaris i contagii la seva passió pel periodisme (no des d'una atal.laia de setciències i de perdonavides, com alguns periodistes s'ho agafen) als parlamentaris i, sobretot, als seus lectors.
Ahir vaig rellegir alguns passatges del llibre "Té la paraula el senyor...", de cròniques parlamentàries del periodista Lluís Capdevila. Data del 1933 i té un pròleg de Lluís Companys. Quina passió!
Aquells diputats vivien intensament (a vegades massa i tot...) la representativitat del poble.
Quico, llegirem les teves cròniques quan hi hagi ple parlamentari.
Primera crònica: Puigcercós: "O bilateralitat o res"
Diari de la Crisi, dirigit per Quico Sallés

Després de 3 anys: Cinisme!

.

Estem de celebracions, fa 3 anys del pacte de la vergonya, com en deia La Tenalla (bloc magnífic extingit) del pacte de Mas i ZP per retallar l'Estatut del 30 de setembre de 2005, un estatut votat pel 90% dels diputats del Parlament, amb un ADN sobiranista.
D'una nit freda de gener plena de cigarretes i patates chips (i alguna cosa per beure, per fer-ho baixar tot -chips i la vergonya-) en va sortir l'estatutet d'ara referendat amb una alta abstenció i regatejat, encara, pels espanyols.
I ja no parlem del circ del finançament, que vàrem passar d'un concert econòmic a la catalana (solidari, només faltaria...) al regateig actual.
I ironies del destí, el protagonista (o culpable) d'aquella nit vergonyant pel país, Artur Mas, resulta que ara abandera unes reclamacions de finançament que a vegades sembla que van més enllà fins i tot que el que deia l'Estatut del 30 de Setembre i presenta a les eleccions europees a un economista que es va significar per oposar-se a l'estatutet actual...
Al final, un pensarà que estem en un país de cínics!
PS: bé, però gràcies a la retallada, un servidor es va aficionar a això dels blocs amb el meu primer bloc

Obama: l'esperança en temps decadents

Obama, Barack Hussein Obama, prendrà, avui, possessió del càrrec de president dels EUA, concretament serà el 44è president americà i el primer dels quals que serà afroamericà.
Ja sigui pel color de la seva pell, tant aliè a la Casa Blanca, o perquè inicia una nova etapa davant un dels mandats més impopulars per part d'un president del EUA, com ha estat el de Bush; la il.lusió que desperta Obama és comparable al d'una revolució (pacífica).
Una esperança de regeneració total, quan el programa d'Obama no té res de revolucionari (gairebé ni reformista!), però els EUA necessiten l'esperança davant un dels moments de més descrèdit internacional i amb una de les crisi econòmiques més dures de la història contemporània.
Obama és una icona abans de prendre el mandat, un exemple de comunicació política i d'adhesions socials. Ara caldrà veure si tot això resisteix a la seva tasca de govern i si la conjuntura econòmica i internacional li permet.
La Vanguardia: Obama abre una nueva era
La Vanguardia: Obama pone a punto el gobierno mas diverso de la historia de Estados Unidos
El Periódico: Un país en crisi s'entrega amb esperança Obama
Entrevista a J. Segarra i A .Terés: "Obama no puede gustar a todo el mundo"
Bloc de Guillem López Bonafont: Alliçonats per Obama
Bloc Cul-de-sac: Canvi de Cap
Bloc La Tancada: Bye Bye, Bush
Apunts meus anteriors:
Digues qui et finança i et diré qui ets
Guanya Obama: McCain amb patates
Barak Obama: Is hope possible?

Joves i crisi, ministre Corbacho, JOVES i cris!!!!

Que els joves som un dels grups més fràgils davant la crisi està clar. Només cal veure les dades en matèria d'accés a l'habitatge i en la precarietat sumada a la desocupació en el treball i la cosa queda ben clara.
La Secretaria de Joventut fa els seus esforços en matèria de treball i habitatge, sabent que ara és un moment molt sensible. No podem tancar els ulls davant aquesta realitat i hem de donar respostes.
Des de Madrid, el ministre Corbacho, que és qui executa les competències en matèria de treball a l'estat espanyol, sembla que no ho veu així, és una llàstima, perquè en les seves mesures contra la crisi s'ha oblidat els joves...
La setmana passada, Esquerra i les JERC van crear una comissió de treball enfront dels afectes de la crisi en els joves catalans.
No podem fer el passarell!
Bloc de Jordi Casals i Prat: Joves, crisi i habitatge
Bloc de Pere Aragonès: Joves i crisi econòmica
Bloc de Josep Ginesta: I el ministre es va oblidar dels joves!

Cada dia més fan de Manel!

Manel "En la que el Bernat se't troba" from Manel on Vimeo.

Ahir vaig assistir al concert de Manel, un grup de música de Gràcia que està prenent cada cop més força.
Els Manel, un quartet, els vaig conèixer als Premis Sona 9 del 2007, on en nom de la Secretaria de Joventut els hi vaig lliurar el Premi Joventut, el segon premi.
Ja allà em va encantar la seva música que la vaig descriure com a pop minimalista, personificada en la petita guitarra que sovint rasca el cantant.
El concert, que ha estat organitzat per l'Associació Cultural Pro Ateneu de Manlleu (bloc), ha omplert el teatre de l'escola Puig-Agut (qui ha vist i qui veu aquesta escola..).
El concert ha estat a l'alçada del que esperava, malgrat l'ensurt inicial amb la llum. I el final hem pogut viure un concert 2.0, participatiu, on el públic primer hem acompanyat el quartet (a la meva zona ens ha tocat fer de trombons) i posteriorment han convidat al públic a pujar a l'excenari i improvitzar una estrofa de tres versos, on el segon havia de lligar amb el tercer que deia: "I ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí".
Cada dia sóc més fan de Manel!

una ullada a la blocosfera republicana

Fent un tomb per la blocosfera republicana catalana he trobat algunes coses interessants, primer unes novetats blocaires molt rellevants a la JERC la dels nous blocs del portaveu nacional, Gerard Coca, i la del secretari d'Organització, el Daniel Mallén.
Els dos s'han passat a wordpress i els seus blocs són gerardcoca.wordpress.com, en el cas del portaveu nacional del jovent independentista, i danielmallen.wordpress.com, en el cas del secretari d'Organització.
Dos blocs a seguir pels qui estiguin interessats en l'independentisme català.
Per acabar, enllaço un vídeo post de l'Anna Simó (bloc), portaveu del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya, on parla del finançament i de la proposta de Solbes. Una frase ben eloqüent: "No volem un sistema millor, volem un bon sistema".

.

Ramon Tremosa criticarà l'estatut de Mas i ZP i exigirà liderar una candidatura unitària catalanista

Ja hi ha hagut fumata blanca a CDC, ja hi ha candidat per les eleccions europees, serà en Ramon Tremosa (web), economista (que va protagonitzar un acte del Fòrum Republicà del Ges).
Diuen que és el candidat de la Casa Gran del Catalanisme. Jo encara no sé ben bé què és això d'aquesta casa. Pel que veig és posar a candidats sense carnet. Si és així, a Torelló hi ha una espècia de Casa Gran del Republicanisme de Torelló, ja que el número 2, 4 i 5 eren independents...
Però bé, estic content que Ramon Tremosa sigui el candidat de CDC, perquè és un sobiranista clar, sense embuts, i que en el seu moment va ser membre de la Plataforma dels Economistes pel No, plataforma en contra l'estatut retallat i pactat entre Mas i ZP. Podeu llegir-ne articles sobre l'estatut i el finançament que se'n desprèn aquí.
No sé si Tremosa tindrà llibertat de ser tant crític amb CiU ara que ocupa una habitació de primera, d'estil europeu, a la Casa Gran de Mas. Potser sí, i vés a saber si fins i tot facilitarà la unitat d'acció que ell ha predicat des de fa temps entre CDC i ERC, amb, finalment, l'edició d'una candidatura unitària catalanista a les eleccions europees encapçalada per ell.
De moment, però, Guardans, un dels eurodiputats més ben valorats pels companys de cambra, ja li ha recordat al candidat convergent que a Europa no s'hi defensa el finançament de Catalunya.
En Guardans, nét de Cambó i de l'ala més moderada de CDC està moix, ha abandonat el bloc i tot...
Espero àvidament veure el candidat de CDC criticant l'estatut de Mas i ZP en un Consell Nacional convergent i advocant per la unitat d'acció amb els republicans independentistes en una candidatura unitària a Europa. Ho espero, amic Ramon!

Nació Digital: L'economista Ramon Tremosa serà el cap de llista de CiU a les eleccions europees
Nació Digital: Vídeo-entrevista a Ramon Tremosa (Canal Català Osona)
Bloc Sant Miquel: T'equivoques, Ramon!

Enquesta sobre els meus blocs

No sé què fer...
Un servidor té 2 bloc que actualitzo regularment, un més que l'altre.
Aquest, on les temàtiques són més diverses l'actualitzo gairebé a diari o cada dos dies.
Llavors tinc el bloc d'Esquerra, on hi escric bàsicament de temes polítics de l'ajuntament i del Consell Comarcal. El meu bloc d'esquerra és: blocs.esquerra.cat/jordicasals
Hi ha gent que m'ha comentat que perquè tinc dos blocs i que a més hi escric coses diferents, malgrat que en el bloc que ara estic escrivint a vegades també escric sobre política municipal i comarcal.
La veritat és que mantenir els dos blocs és un esforç important, però no em fa res, sempre que no crei confusió i que els lectors interessats en la política municipal de Torelló i del Consell Comarcal llegeixin els apunts de l'altre bloc...
No sé què fer... us ho preguntaré en una enquesta, digueu-hi la vostra, si voleu... gràcies!

M'he sentit futbolero

Escric pocs apunts sobre futbol i la majoria han estat del Barça, que és més que un club, però sembla fer oblidar que Catalunya també és més que un club...
Gràcies a la grip que llanguideix en la seva mort, dura de pelar, he pogut veure un dels millors partits de futbol que recordo, i sense viure'l des de la passió dels colors blau i granes del Barça.
El principal derbi meridional dels Països Catalans dels últims temps, el València (wiki i web ) VsVilarreal (wiki i web) (l'històric és el València Vs Hèrcules d'Alacant -wiki i web-), ens ha fet reals els partits virtuals de Play Station, on ha passat de tot: gols, pals, penals, parades espectacular, fintes impossibles, grans jugadors. Un 3 a 3 impressionant!
M'he sentit futbolero de nou...

Pro-Israelians i Pro-Palestins

El conflicte entre Israel i Hamàs ja s'ha instal.lat plenament en el debat dins la societat catalana, o bona part d'ella.
Sobresurten els posicionaments del blanc o negre. Sobresurten pel to i pel volum.
Jo, ja en el conflicte que hi va haver al Líban, sempre m'he posicionat molt equidistant, davant d'uns bàndols que entenen la raó de les armes per donar resposta a les seves intencions i a les seves frustracions.
L'Orient Mitjà no entén de fronteres si no es marcar l'enemic, perquè els Siris són arreu, els palestins en diàspora, els míssils plouen diàriament a Israel i els murs s'alcen per estancar palestins, murs fets amb ciments donat pels egipcis als palestins... quines coses!
Però aquí ens esgargallaguem, fins i tot comencem ja a cremar banderes d'altres...
A més, arribes a articles a favor d'Israel, i està ple de comentaris islamòfobs i fins i tot en contra de la immigració.
Si arribes a blocs o fòrums en contra els atacs d'Israel, acabades trobant un munt de comentaris anti-sionistes i negant l'existència de l'estat d'Israel. Que allunyat que m'hi trobo de tots plegats...
Si hom defensa la solució de "dos pobles, dos estats", ¿com ho pot fer sense condemnar la constant pluja de coets de Hamàs, la voluntat de destrucció de l'estat d'Israel, la violència sobredimensionada, els assentament jueus als territoris ocupats i l'aïllament del poble palestí?
Vull compartir lectures d'aquests últims dies:
Toni Cruanyes (Avui): Lliçons de cinisme des de Gaza
David Minoves: L'infern de Gaza
Roger Tugas: Israel i Palestina: juguem a bons/es i dolents/es?
Lluís Pérez Lozano: Israel - Palestina, o l'etern bucle
Cat-Israel.org: La 'Comunitat Palestina de Catalunya' es gasta els diners incitant a l'odii alguns
Iñaki Escudero:Israel = Estat naz(s)ionista
Apunt anteriors meus:
Paradoxes democràtiques a Orient Mitjà
El taulell d'escacs libanès

Ja hi tornem a ser: a encarar la crisi

Com la canalla i "gràcies" al grip, ja hi tornem a ser.
De nou comença la rutina del dia a dia, a l'Agència, a l'ajuntament, al partit, al consell. Esperem que al bloc també.
En d'altres ocasions ja he dit que no sóc dels que amb l'any nou em faig propòsits que, la majoria d'elles, caducarien al cap de poc... Així que res de nous propòsits!
Però, en canvi, sí que amb ganes d'encarar amb energia un any, que serà molt complicat en diferents dimensions, un any de crisi, de crisi no només en termes econòmics com a moment de declivi, si no de crisi en l'accepció de canvi de model.
Vivim una època de canvi, després d'aquesta crisi que vivim, res no serà igual. Ni l'economia, ni la política, ni el país. Estem en una crisi estructural, és a dir, que afecta les estructures socials i econòmiques, és a dir que les polítiques i les culturals també.
La sacsejada serà forta i hem d'estar el més preparats possibles per aguantar-la i ser el màxim d'optimistes (que no ingenus) per superar-la millor del que n'haurem entrat. Perquè possiblement, si no en sortim millor no en sortirem, se'ns emportarà per endavant...
Podem sortir-ne amb una nació més forta o no, amb una economia posada al dia o obsoleta, amb una societat amb més valors compartits o més estocinada.
Un puny tancat, dents serrades, ment desperta i mocador en mà (mentre duri el grip): a encarar la crisi, per guanyar!

Què hem de demanar als reis?

Fotos que fan renovar compromisos

Aprofitant el meu primer dia de vacances estricta, he anat remenant el meu antic ordinador i he trobat records en forma de fotografia que m'han fet molta gràcia.
Com que són fotografies digitals no són molt antigues, no són d'aquells records de cara de nen empastifada de xocolata. No.
Són fotografies de les primeres eleccions que em vaig presentar, les del 2003. És el bo de presentar-se en unes eleccions, que, en les fotos, un hi surt.
Bé, però la sort no sé si és tant... perquè un pot fer comparacions, i d'altres fer comparacions amb mala llet!
Perquè, redéu! com passen els anys i quina diferència hi ha entre el 25 i els 31... uf! Però dels altres també es poden fer comparacions, així que companys i companyes, compte!

Eleccions municipals 2003, Torelló

Però en moment com aquests, també serveixen per fer balanç de la feina feta, alguna molt ben feta, dels qui sempre han estat al teu costat (en els bons i en els mals moments) i per la feina que queda per fer.
No és que estigui fent propòsits pel 2009... només estic reflexionant i renovant compromisos.