En un article d’opinió vaig escriure que a Catalunya entràvem en una nova era, l’era sobiranista.
Catalunya compte amb un procés històric de llarg abast i que en el període modern té un fil conductor que es diu catalanisme.
El catalanisme té diferents vessants que donen resposta a la pluralitat històrica, social i ideològica del nostre país, però sempre amb la flama de la nostra existència com a estendard.
Cada moment ha tingut el seu catalanisme hegemònic. El conservador de principis del XX, el republicà dels 30 i l’autonomisme dels 80 del segle passat.
Amb la fi del pujolisme, el catalanisme autonomista va començar a esquerdar-se i va començar un període on l’independentisme i, sobretot, el federalisme prenien posicions.
El procés de la redacció d’un nou estatut, que superés nacionalment (i no parlo sols d’identitat) l’anterior, semblava que Catalunya s’endinsava en una era de catalanisme federal. Tot plegat, però, va fracassar amb la retallada prematura per part de la majoria dels mateixos partits catalans i amb el raspall de les Corts espanyoles.
Aquesta ensopegada històrica torna a fer trontollar els fonaments del país. I l’amenaça d’un Tribunal Constitucional al serveis d’una Constitució que s’ha quedat raquítica, després de més de 30 anys de la mort del dictador, fa que les esquerdes s’obrin i que una nova energia penetri en el catalanisme: el sobiranisme.
El 13 de setembre a Arenys de Munt, es va celebrar un referèndum sobre la independència, organitzat des de la societat civil. L’impacte va ser tant important, que tres mesos després són més de 160 municipis que celebren un referèndum sobre la independència.
Unes consultes fetes a base de la mobilització social, sense aparells estatals al darrers ni grans capitals. Amb l’esforç cívic, segurament la matèria primera principal d’aquest país.
Unes consultes que suposen una onada sobiranista de gran magnitud i que en portaran més i que demostren que el temps de la pedagogia a Espanya ja s’ha acabat, que ara és temps de la pedagogia cap als mateixos catalans. Pedagogia per fer saber que com a poble tenim dret a decidir el nostre destí i que com a ciutadans lliures ningú pot coartar la nostra opinió i voluntat.
L’era sobiranista ja és aquí, sigui quina sigui la participació, la mobilització que s’ha generat demostra quina és la musculatura nacional del país.
En el 13D, viu la història en primera persona i participa del referèndum sobre la independència de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada