A La Vanguardia li fa por el patriotisme (català?)

A La Vanguardia del diumenge, Alfredo Abián, vicedirector del rotatiu del Grupo Godó, escrivia contra el patriotisme ("Rebrote Patriótico"), lamentant-se d'un rebrot del patriotisme.

Abián lligava patriotisme en excessos en nom de la pàtria que hi ha hagut en els darrers segles, des de la guillotina jacobina fins a Hitler, com no.

El vicedirector de La Vanguardia, però, ignora en el seu article el patriotisme cívic, aquell patriotisme solidari entre els teus compatriotes i que no té perquè ésser agressiu amb les pàtries veïnes. Parlo del patriotisme republicà, dels valors civils, de la responsabilitat pública.

Dubto que aquest patriotisme sigui perillós, i ca! és un patriotisme que s'ha de fonamentar. El patriotisme català ha de ser un patriotisme en positiu i autoexigent.

Però dubto que Abián fes una reflexió dominical sobre el patriotisme i les pàtries, que amb les seves afirmacions marcianes com: "Las identificaciones emotivas y subjetivas son cócteles de difícil digestión. Máxime cuando la razón se extravía y da paso al delirio colectivo". Com pot un no identificar-se des de la subjectivitat? I si ha de ser des de l'objectivitat, la identificació que una llei ens hi obliga a commulgar, anem cap a la pàtria dels xais, o cap al ser espanyols per coll... del PP i sectors del PSOE.

Abián cau en el simplisme analític de lligar identitat patriòtica amb irracionalitat (parla de deliri!). Potser hauria de recordar que de la racionalitat i el liberalisme en van sortir les concepcions nacionals a Europa.

Però hem de contextualitzar l'article d'Abián, és un atac més al sobiranisme creixent de Catalunya (que amb aquest article no l'anomena, però s'entén), un atac més dels que ens deixa anar La Vanguardia en els últims temps (provocant reaccions com la d'Òmnium Cultural).

Fa quatre anys els atacs eren contra Esquerra, ara un cop el sobiranisme va impregnant la societat civil i surt del monopoli del sistema de partits, La Vanguardia, portaveu de l'immobilisme de l'oasi català, redefineix el seu punt de mira, tot ampliant-ho.

.

.

Coses de la vida, durant un temps La Vanguardia donava joc a les demandes nacionals de Catalunya, però a la seva manera, és clar! Ho podeu llegir a: La Vanguardia i les mobilitzacions catalanistes