La dreta que es vol hereva del franquisme (malgrat encabir també demòcratacristians i liberals conservadors, callats) i l'esquerra que va patir més la repressió inicial de la dictadura nacional-catòlica de Franco, ERC i el PCE, han manifestat la seva disconformitat amb la Llei de Memòria Històrica que ha impulsat el govern socialista de Zapatero. Òbviament, els motius esgrimits pels dos flancs opositors són absolutament oposats.
Els primers, el PP, ho fan perquè amb l'excusa de no remoure el passat volen deixar de condemnar la dictadura i no volen rehabilitar les víctimes d'aquesta. Sembla que les víctimes fossin culpables i mereixedores de l'exili, l'empresonament i fins i tot l'afusellament.
Esquerra Republicana de Catalunya s'ha mantingut ferma des d'un inici en defensar la rehabilitació de les víctimes de la dictadura, posant com a símbol d'aquesta situació el procés sumaríssim del president Companys, on va ser condemnat a mort per ser president de la Generalitat republicana. Roig i Separatista. Aquell crim és el paradigma de la repressió assassina de Franco.
La proposta de Llei no reconeix l’anul·lació dels processos sumaríssims dels franquisme malgrat que el Congreso havia aprovat una proposta d’Esquerra que ho demanava i que hauria d’anul·lar-se el procés contra Companys, com a símbol de la repressió.
La dictadura i els seus tribunals queden legitimats al no anul.lar els judicis i les seves sentències, que esdevenen justícia (!) i no repressió dictatorial i feixista.
Per què a Xile o a Alemanya s'ha pogut fer i al Regne d'Espanya no?
El portaveu republicà al Congreso, Joan Tardà, ha titllat la Llei "d'infame" i que va en contra de la cultura "antifranquista". Absolutament d'acord.
El PCE, en veu del seu líder, l'andalús Alcaraz, també s'ha manifestat en contra de la llei de Zapatero, criticant de passada a Llamazares pel seu suport al text. No hem d'oblidar el conflicte intern a IU entre els sectors afins a Llamazares i el PCE, però els arguments dels comunistes es mouen en la coherència de defensar les víctimes d'una dictadura mig amagada per la transició de l'oblit.
Em queda el dubte sobre què faran els membres del PCC i del PSUC-Viu davant el seguidisme del grup d'ICV liderat per Joan Herrera a Madrid, que ja ha dit que sí al text del govern espanyol.
I pel què sembla, CiU vol fer un esment a la violència en el bàndol franquista. Crec que les víctimes en el bàndol republicà en el període revolucionari ja foren rehabilitades durant la dictadura de Franco, del què es tracta amb aquesta llei és de recuperar la memòria soterrada per la dictadura. Aquí no hi cap l'equidistància...
.
PS: Ara em ve el cap una moció que vam presentar al darrer mandat on Esquerra demanàvem que es destinés el nom d'un equipament o un carrer al president Companys, que s'anul.lés el procés sumaríssim al president i que l'Estat Espanyol demanés perdó. Ens vam posar d'acord tots els grups amb tot a excepció del darrer punt, PSC i ICV-CdG hi van votar en contra... coses de la política, diuen...
.
Un post sobre la memòria històrica, en aquests cas a Catalunya: Memòries històriques
3 comentaris:
Ja estic fart de beatificacions de màrtirs i de l'oblit dels lluitadors democràtics de la república
És vergonyós el seguidisme d'IC-V al PSOE.
Saura és una crossa dels sociates, fins i tot en la traïció de les víctimes del feixisme.
Els equilibris de ZP per no ferir aquelles sensibilitats colindants amb el seu adversari polític que li puguin suposar mermes en nombre de vots, fa que l´expectació generada en un principi (llei memòria històrica, estatut, rodalies..etc) acabi desmoronant-se com un castell de cartes. Aquesta llei de memòria històrica en torna a ser un clar exemple. És un híbrid que es queda a mitges i ens abandona en la lluita per l´anul·lació de les "burles sumaríssimes". Per acabar així, no calia fer tanta pantonima(per cert, de què em sona això...)
Publica un comentari a l'entrada