Tensió sexual entre Satanàs i Sant Miquel a ritme de Tango

Ara mateix acabo de tornar dels Pastorets de Torelló.

Torelló es reafirma com a espai d'innovació de cultura popular. Els Pastorets del meu poble han entrat plenament en el segle XXI, evolucionant la posada en escena, el vestuari, la música i l'atmosfera sense trencar la màgia que té aquest teatre que arrenca ja des de l'Edat Mitjana; el text, òbviament, no és tant antic, és el del Folch i Torres, el del Lloquet i en Rovelló.

Trobem uns pecats capitals contundents, amb profunda vagància la Mandra, amb pecaminosa sensualitat la Luxúria, amb extrema ira la Ira, i així fins arribar als set arxipecats. Les Fúries de l'Infern són multitud, cridaneres i bellugadisses. Llucifer pervers i llefiscós i Satanàs és un galan de xarol.

Els àngels són dansaires i Sant Miquel obertament femení.

I els dos protagonistes són dos pallassos sense frontera (tal com es presenten al principi acompanyats nas vermell i acordió de fons) brinquen, corren, cauen i criden, el fatxenda simpàtic (perquè és això en Lloquet, un fatxenda amb barretina) i el golafre, gandul Rovelló, que té una capacitat infinita en posar-se amb merders.

Podríem parlar del tartamut Jeremies i la seva tomaquera anomenada Marta. I de molts d'altres.

La direcció ha agilitzat algunes escenes i s'ha recreat en les més espectacular, i al cap i a la fi les que espera la platea.

Però el que m'ha encantat, ha estat la tensió sexual que hi ha entre Satanàs i Sant Miquel. Ja em perdonaran els més puristes o conservadors, però el tango que amaneix les trobades entre ambdós, és molt suggerent, arribant al clímax tanguil amb l'última trobada, on el sinuós Miquel (sinuosa!) camina amb la força de la melodia argentina i el dimoni, amb la gavardina de xarol fora, vestit per agafar el ser celestial i conduir-la en mig de la música dels Gardels...

Però l'antítesi Cel-Infern fa impossible que el tango s'executi explícitament a la Terra. Pregaria que l'any que ve, el tango es consumi, que sigui un fet, puguem gaudir de la lluita entre el Bé i el Mal de la forma més apassionada possible.

.

PS: Pares, podeu estar tranquils, aquesta tensió sexual Satanàs-St.Miquel és molt subtil, jo hi he anat amb els quatre nebots i ni se n'han adonat... fins i tot aquesta percepció em pot estar causada per haver caigut en les temptacions de la Gola d'escudella, canelons, pollastre i torrons de Nadal i qui sap si també de la Luxúria...

.

Podeu veure informació sobre els Pastorets de Torelló a la web del Teatre Cirvianum.