Casament

Aquest dissabte, m'he estrenat en tema casament. No m'he pas casat! el què he fet ha estat casar. Sí senyor, l'alcalde em va delegar el dret a casar.

He tardat gairebé 5 anys de regidor a l'ajuntament de Torelló per fer el primer casament, però ja formo part dels membres de la família (més directa, fugint de la concepció de família àmplia a la italiana que hi ha casa meva...) que hem casat algú en l'època contemporània: el meu oncle Ramon, regidor de Ripoll, i el cosí de la meva mare, el Bisbe Joan Colom.

Encara que per algú pugui semblar molt fàcil o de tràmit, la responsabilitat de portar endavant una cerimònia (civil) que comporta el matrimoni de dues persones té una pressió alta. És un dia molt important per ambdós, així que no la pots cagar, no poden recordar-ho com un "tostón" ni que sigui un vist i no vist.

Has de trobar les paraules encertades per emocionar sense cansar.

I sobretot, ser sincer en el que es diu.

Vaig intentar estar a l'alçada en un dia tant important pel Josep i la Maria Àngels.