L'oportunisme anti-independentista

L'anti-independentisme català és viu i molt fort a casa nostra.
Té moltes formes. Una és la més primària de l'escopit, la bilis i el cop de puny. L'altra és la de l'status quo que aposta per la sociovergència (o socioduranisme) immobilista.
També trobem la utòpica, la que creu en la utopia d'una Ibèria confederal, quan a Ibèria, no hi ha ningú que es vulgui no federar, a excepció de sectors del PSC i d'ICV. Amb ui us federareu o confederareu, nois?
A més, hi ha els oportunistes, el qui aprofiten la conjuntura per arremetre contra l'independentisme català, amb una inconsistència molt gran.
La Vanguardia publicava la setmana passada un article, Adiós Independencia, on parlava que l'independentisme escocès estava acabat perquè davant la crisi financera que afecta el sistema bancari britànica, el Banc Nacional d'Escòcia (els directius del qual són independentistes) ha hagut de ser rescatat per Londres. Com es pot demanar la independència si davant d'una crisi és la metròpoli qui t'ha de salvar?
En Galeano, per si hi havia algú que no havia entès el motiu de la notícia de La Vanguardia, fa el símil explícit (calia?) entre Escòcia i Catalunya, amb La Caixa pel mig.
Com es pot ser independentista si l'Estat de la metròpoli t'ha de salvar els bancs davant la crisi?
Doncs ben senzill, per tenir un estat propi perquè salvi els bancs com i quan calgui, o és que una Escòcia o una Catalunya independent no tindria estat?
A més, podria ser que Espanya salvés una caixa andalusa amb els calers dels catalans. Potser per això la independència de Catalunya no agrada gens...