Escriuré sobre la victòria d'Obama a les eleccions presidencials, sense voler caure en l'obamitis imperant a casa nostra, que ha comportat un seguiment electoral de les eleccions americanes més bo, complet, profund i espectacular que qualsevol de catalana, i, a més, amb un sentit tant positiu que ha superat qualsevol tipus d'antiamericanisme possible. Això sí, aquest seguiment electoral ha estat tant pro-Obama que l'han arribat a considerar el nou Martin Luther King (wiki) i JFK (wiki) junts (esperem que no acabi igual...)! Pobre McCain, el republicà "roig" sols ha estat un ex-militar tronat...
Anyway, Barack Obama ha guanyat, he could it, i ara què? Hi ha qui diu que el món canviarà, que Amèrica canviarà. Hi ha qui diu que el món es frustrarà, que Amèrica es frustrarà. Hi ha qui diu que el món s'ensorrarà, que Amèrica s'ensorrarà.
Humilment crec que no ha guanyat tant el canvi (change) sinó l'esperança (hope). L'esperança davant una situació de crisi econòmica en un context de contestació de l'Amèrica imperial i hegemònica mundialment. Obama ha aconseguit mobilitzar sectors socials històricament desmobilitzats, com els joves i els afro-americans, a més de posar al seu costat una minoria hispànica que ja no és la dels cubans reaccionaris de Miami, sinó les noves generacions nordamericanes amb pares hispans i amb mexicans que s'encaren contra la duresa anti-immigració dels republicans, on McCain n'ha caigut pres, malgrat els seus plantejament inicials molt liberals.
Obama representa l'esperança en un món millor, molt judeo-cristià, tal com els EE.UU. El llistó, doncs està molt alt. Tres reptes monumentals haurà d'encarar:
- la crisi econòmica financera, que no crec que la recepta obamista sigui la de l'intervencionisme "socialista", no va amb la cultura política americana.
- la d'un escenari internacional on els EE.UU. té dos grans forats negres com és la de l'anarquia de l'Iraq i la guerra civil permanent, que està esdevenint una narcoguerra més que una guerra contra el terror. A més hi ha els països díscols que amb el petroli fiquen el dit a l'ull a l'imperi, com ara Iran o Veneçuela. I per acabar, hi ha la Xina i a Índia emergents i la Rússia que es desvetlla imperialment. Quin pes donarà a la diplomàcia i quin a la força? Dubto que Obama sigui un pacifista...
- la d'una societat amb greus desigualtats en drets socials i de ciutadania. Molts votants d'Obama s'han mobilitzat per aquest motiu, per canviar aquesta fira de desigualtats, per incorporar a la nació races, classes socials i territoris. Serà capaç Obama?
El canvi és fàcil, només amb Bush fora ja es notarà, però de l'esperança es passa al desencant molt fàcilment.
No serà fàcil, però ell deu pensar que Yes, we can! (i els seus assessor ja deuen pensar com fer-ho o fer-ho veure...)
6 comentaris:
Em sap greu caure en el tòpic, però és evident que acabem de viure un esdeveniment històric. La data del 04.11.2008 s'estudiarà encara d'aquí a uns quants segles. Ara bé (i seguim amb el tòpic): el triomf d'Obama és molt més important pel símbol que per la persona en si. És el primer president negre dels EUA -encara que no desdendent d'esclaus, no ho oblidem- i això representa un abans i un després, molt més que la qualitat intrínsica del candidat, que vindria a ser l'equivalent nordamericà del Ruiz Gallardón, amb més do de paraula, això sí. Esperem, de tota manera, que el canvi es noti realment, i per a bé. (buf, perdoneu pel "rotllo"...)
Benvingut Josep Maria, no és cap rotllo, al contrari, molt interessant l'aportació, que no recull l'apunt, de l'històric del fet que un negre sigui president dels EEUU. També és important pel fet que no és descendent d'esclaus, però si fill d'un immigrant (escuet). Un canvi d'escenari sociològic sí que ho és, però no sé si es tracta d'un canvi d'escenari polític "revolucionari".
El canvi en l'escenari polític dificilment serà revolucionari perquè la realitat és com és i les esperances doncs això venen d'esperar i esperant no es fa res.
Aquí (ull, feu allò d'obrir-ho en una altra finestra o pestanya, que Blogger no deixa obrir-les automàticament) i aquí parlo del tema al meu bloc.
Ara cal veure cap on entomar el rumb en enl món de la societat de la informació: Obama tirarà cap aquí, que sembla que és la decisió que ha pres, o cap aquí. És a dir, si pren la pastilla blava o la vermella. Si pren la segona, la wiki-via, potser si que em començarà a donar "bon rotllo". De moment, només dubtes.
OBAMA,ES EL PRESIDENT DE LAS MINORIES,NOMES CAL OBSERVA EL REPARTIMENT DELS VOTS.ARA MOLTA CALMA I ESPERAR QUE LA GENT DEL CLAN CLIBTON,NO LA CAG... MASSA,JA QUE ELLS SON ELS "MANAIRES" JUGANT AMB B,,,,,,
Obama és un elitista que té la casualitat d'haver tingut un pare negre, de l'elit keniana, però.
Però la gent necessita il.lusió i ell la dona.
Un element interessant i que ningú qüestiona serà veure quants negres o hispans incorpora en el seu gabinet. Em sembla que no se n'esperen gaires. De moment la seva mà dreta serà un jueu, que sempre és una garantia. Amèrica ha demostrat estar preparada per ser governada per un negre, ara hem de veure si el negre està té les condicions per governar Amèrica.
Publica un comentari a l'entrada