La socialdemocràcia està estranya...

Hi ha un munt de partits socialdemòcrates que tenen una actitud ben estranya, i s'hi han ficat ells solets.
A França, el PSF està ensotat en una crisi de manca de popularitat fruit de l'últim congrés on van apartar a l'heterodoxa Segolen Royale del camí cap al lideratge orgànic del partit, per situar-hi una apparatxic feta i dret com és Aubry. Ara sembla que fins i tot l'extrema esquerra supera als socialistes francesos...
A Alemanya Die Linke, el partit a l'esquerra dels socialdemòcrates del SPD va avançant gràcies al mordaç Napoleó del Sarre, Oskar Lafontaine, ex-secretari general del SPD que va marxar enfrontat per Gerhard Schroeder.
A Espanya, el PSOE està empantanegat en una política de cortines de fum per la incapacitat d'encarar una crisi econòmica negada fins després de les eleccions, mentres es cuina un acord amb el PP (arxienemic) a Euskadi per foragitar el nacionalisme (basc) del govern basc, cosa que li complica formar majories al Congrés espanyol.
A Israel, els laboristes entren a governar amb la coalició de dreta-extrema dreta de Netanyahu i els extremistes nacionalistes i religiosos.
A Hongria, el primer ministre penja d'un fil, després que hagués estat enregistrat afirmant que havia mentit i rementit sobre la mala situació econòmica del país (això em sona...).
A Catalunya, el govern del PSC es veu escanyat pel seu aliat hispànic, el PSOE, que frena un acord de finançament (aprovat en l'estaut), esperant que caigui el govern presidit per un socialista català per tal que CiU pugui ocupar la Plaça Sant Jaume i pugui ajudar a Zapatero a governar a la Moncloa.
La rosa es va pansint...?