Avui Catalunya s'ha vist impactada pels fets al Parlament de Catalunya, on els Indignats han encerclat els accessos a l'edifici del poder legislatiu català. Un grup d'aquests indignats han coaccionat a diputats perquè no entressin al Parlament.
Imatges de diputats de tots els partits escortats per la policia, entrant amb furgonetes dels anitdisturbis (llegiu la crònica del Quico Sallés) o bé entrant en helicòpter són d'un gran impacte.
Més enllà o no de si s'està d'acord o no amb els objectius dels Indignats, m'agradaria a aturar-me a reflexionar sobre l'acte d'avui. I repeteixo, no vull reflexionar sobre les idees dels indignats, sinó sobre les formes del moviment.
Hi ha hagut una gran reacció, per part de bona part de la ciutadania, contra les coaccions dels Indignats, basant-se sobretot en dos aspectes: les formes i la seva legitimació per denunciar els sistema parlamentari.
El moviment dels Indignats s'ha mostrat com un moviment d'avantguarda i revolucionari, així és com han actuat. Les seves formes, encara que no la totalitat de la seva estètica les hem vist reproduides en repúbliques de l'est europeu (la revolució de Taronja ucraïnesa, per exemple -a la foto-) i, no cal dubtar-ho, tenen com a referent les revolucions magrebines dels últims mesos. És obvi que els escenaris són diferents, però les praxis tenen la seva semblança.
El moviment dels Indignats, a més, s'ha definit com a moviment d'avantguarda, de minoria que s'estableix com a motor de transformació polític, que lidera la revolució social que diuen protagonitzar. La seva legitimitat són les seves idees, una autolegitimació com a avantguarda
Amb l'acampada a la Plaça Catalunya i amb l'actuació d'avui han posat a la defensiva el sistema democràtic liberal en què vivim, i s'ha demostrat, amb l'acció d'avui, que no sols és estètica, sinó que també hi ha acció.
Ara bé, el què queda per veure és si hi ha lideratge i si hi ha programa i estratègia, sinó tot plegat més que un acte revolucionari haurà estat una bullanga.
PS1: posar al mateix sac a tots els partits polítics del Parlament és infantilisme polític o és voluntat de desprestigiar per constituir una formació política alternativa?
PS2: per què es centra tota la lluita contra un Parlament autonòmic, enlloc d'apuntar al poder financer i al poder polític estatal?
2 comentaris:
PS1: posar al mateix sac a tots els partits polítics del Parlament és infantilisme polític o és voluntat de desprestigiar per constituir una formació política alternativa?
R1: no es posa a tots els partits dins del mateix sac. No s'ha d'oblidar que en l'origen de la història hi ha la iniciativa #nolesvotes que separa els partits favorables a la Llei Sinde (PP-PSOE_CiU) de la resta. En el fons del moviment, no hi ha la voluntat de crear una alternativa política diferenciada. I dels actes d'ahir al Parlament queden moltes coses per aclarir en aquest sentit. Voluntat política de desprestigiar el moviment per part d'Interior i companyia?
PS2: per què es centra tota la lluita contra un Parlament autonòmic, enlloc d'apuntar al poder financer i al poder polític estatal?
R2: Perquè ahir s'aprovava o es discutia en aquest Parlament, les retallades socials. I ja s'hi apunta. De fet, al Congrés hi van anar fa uns dies. El què l'accent dels mitjans el posen els mitjans i hi ha informacions que s'obvien.
L'ARCADI?...DONCS "EL CANTE"INSINUAN QUE ERA LA POLICIA QUI ORGANITZAVA LA VIOLENCIA.....COM EN TEMPS DEL "PAQUITO NACIONAL"...M'HA SABUT GREU, DE VERITAT,JO ADMIRO MOLT AL OLIVERAS. IMAGINEU SI AN PUIG,LI DIU QUE SI AN RUBALCAVA QUE VOLIA "ECHARLES LA GUARDIA CIVIL"....
JUGANT AMB BARCELONA
Publica un comentari a l'entrada