En aquest número hi he escrit un article, titulat: Els valors són el que importen.
El podeu llegir a continuació:
Del període electoral brillant que va encetar ERC el 2003 hi ha hagut moltes versions del seu per què.
Hem pogut sentir i llegir versions que van des de que el sobiranisme i l'independentisme havia crescut i anaven camí a l'hegemonia electoral, fins als atributs excepcionals d'un lideratge electoral brillant.
Personalment no comparteixo cap d'aquestes dues versions.
En la meva humil opinió crec que ERC representava per la ciutadania uns valors que anaven més enllà de l'independentisme o bé de brillants discursos.
Esquerra Republicana representava la regeneració política d'un país esgotat per un pujolisme que s'havia excedit en la seva pervivència. Un pujolisme que representava, en els seus darrers anys el de l'immobilisme darrera un decorat nacional encarcarat, amb uns trinxeres, amb pujolistes a una banda i anti-pujolistes a l'altra, però amb uns lideratges calcats socialment.
Però Esquerra era una cosa nova, amb uns líders que no eren la continuïtat dels polítics que havien estudiat en les mateixes escoles i que vivien en els mateixos barris, els quals havien acaparat la classe polítics des de la Transició.
En certa manera, la política segons ERC obria a les classes populars, la de la majoria de gent del país, i les comarques a optar a exercir el poder institucional. (segueix llegint)
2 comentaris:
Molt bon article, Jordi. Sí senyor.
Tens tota la puta raó Jordi
Publica un comentari a l'entrada