El dissabte vaig estar orgullós de ser d'Esquerra Republicana de Catalunya i de formar part d'un projecte com el del govern de progrés de Catalunya. Sí, en uns moments d'acorralament per part de l'opinió publicada d'aquestes dues opcions, és un gaudi poder assistir a l'homenatge a les víctimes d'Osona de la repressió franquista que es va fer al MIT de Manlleu.
Em vaig sentir orgullós que el govern del que en formo part hagi tirat endavant iniciatives a favor de la memòria històrica de les víctimes del franquisme com l'acte del dissabte.
Òbviament que en la guerra hi van haver abusos en ambdós bàndols, tampoc ara aquí faré una comparativa quantitativa ni qualitativa, només diré que les víctimes en la reraguàrdia de la zona republicana van tenir la seva rehabilitació (els màrtirs i los caídos) i es van recordar durant els anys de la dictadura de Franco. La transició amenaçava en comportar el pacte del silenci, un silenci injust per les víctimes davant l'autoritarisme feixista del general.
I orgullós em vaig sentir de compartir formació política amb l'alcalde de Manlleu, Pere Prat, que va acceptar acollir l'acte i ser-hi present. L'alcalde de Vic no ho va voler fer.
Va ser un moment molt dur veure l'homenatjat de Vic que era l'únic que no rebia el reconeixament per part del seu alcalde...
La Generalitat, a Manlleu i amb Pere Prat al capdavant, va fer justícia i jo me'n sento orgullós.
Apunts sobre la memòria històrica
7 comentaris:
Jordi,
jo també em vaig sentir orgullós de l'acte i de pertanyer en aquest govern. Felicitats per l'alcalde de Manlleu, penso que dissabte la capital del Ter va fer de capital de comarca davant de l'absència unànime del govern de Vic. Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.
Hi el de Torelló hi era?????
Sí, anònim, de Torelló hi érem l'alcalde, la Montse i un servidor
Molt bé per l'alcalde de Manlleu i pels manlleuencs, i molt bé pel govern de Catalunya.
Com ja vaig comentar el seu dia, els resultats electorals no enganyen. Ja podrien apendre alguns partits polítics vigatans dels seus correligionaris a la comarca...
Comunistes i separatistes, com voleu que els de missa de 12 homenatgin els represaliats del catòlic i nacionalista espanyol den Franco?
M'hauria agradat ser-hi.
Només vull insistir en una cosa per mi essencial: el Valle de los Caídos continua en peu i s'hi continuen celebrant homenatges i misses. Per això a l'Estat Espanyol passen i deixen de passar coses que ens hauria de fer caure la cara de vergonya a tots -als ciutadants i a les nostres suposades classes dirigents-.
Sí, Biel, això en qualsevol democràcia seria un escàndol!
Publica un comentari a l'entrada