Hi ha un mite de l’època antiga que explica que el déu Saturn devorava els seus fills. Era una mesura per mantenir l’hegemonia del poder per part de Saturn; no volia que cap dels seus fills el substituís.
Amb l’hegemonia absoluta i eterna de Saturn, l’ordre establert era inqüestionable, però també la fortalesa d’aquest. Qui plantaria cara a qui devora el seus propis fills?
Però la por als fills perquè et destroni porta a l’estancament i al col•lapse, amb tints de paranoia, ni que siguis Cronos (el nom grec del déu Saturn) el temps no es pot aturar.
Zeus, un dels fills de Cronos es va poder escapar i va acabar amb el poder de Cronos que va ser expulsat del Cel.
Davant de l’actitud política de devorar els fills per perpetuar-se en el poder, hi ha la de devorar el pare per aconseguir el poder. És a dir, l’aniquilació constant de qui ocupa el poder des de la base.
Si devorar els fills per mantenir-se al poder, porta a un estancament dins un ordre estricte i inqüestionable, devorar constantment els pares per aconseguir el poder, porta a la crisi i el desordre constant, a una debilitat que acaba en qualsevol capacitat per portar a terme una empresa ambiciosa.
Els projectes polítics demanen un procés dinàmic que permeti mantenir l’ordre i la fortalesa en una realitat canviant. Els projectes polítics, com l’independentisme, demanen la no obsessió pel monopoli del poder, però tampoc perdre el respecte al fort i a la seva trajectòria.
L’independentisme català no es pot permetre devorar constantment els fills ni els pares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada