Els de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ja han acabat el seu 15è Congrés.Sembla que els hi ha anat prou bé, ells el comparen amb els congressos d'Esquerra i del PP. Sense poder-se comparar, sobretot perquè cada partit té una forma de funcionar en els seus congressos diferent, la veritat és que CDC l'ha tirat endavant més plàcidament que d'altres, malgrat algun vot de càstig important, com en el cas de Madí.
Això sí, l'ambigüitat continua essent la marca de la casa...
Encara que fer comparacions entre el funcionament intern i congressual de CDC i Esquerra no serveix per res, m'agradaria fer una reflexió sobre el comportament dels congressistes d'ambdós partits.
En veure els assistents al congrés de CDC cridant "Mas President!" (sense allò de Catalunya independent, eh!), recordo que en el congrés d'Esquerra, tots els militants assistents ens vàrem trobar en el cant dels segadors.
Uns, els convergents, es troben units i cohesionats a l'entorn de la missió que Mas arribi a la presidència de la Generalitat.
Els altres, els republicans, ens trobem units per la nació, pel país.
Els d'Esquerra hauríem de ser conscients que sense poder (exercit de moltes maneres, però no de qualsevol) no hi haurà independència ni millor benestar pels nostres conciutadans. Esquerra ha de voler ser un partit de govern (que no de poder)
3 comentaris:
AMB DOL.PERO ESQUERRA EN AQUEST MOMENTS ES UN PARTIT DE "POLTRONA"MALGRAT SIGUI LA NOSTRE GENT,CAL DIR LA VERITAT.NO SON NI DE GOBERN NI DE PODER JUGANT AMB BCN.....
Amb contesta a l'anònim. Esquerra ha d'estar al govern sempre que pugui encara que et pesi. I en aquests moments encara més. Un cop vist el Congrés de CDC queda clar que l'únic partit de defensa sense embuts la independència de Catalunya i els PPCC és ERC. Que vol dir la sobirania sense la independència? Que vol dir defensar el dret a l'autodeterminació i el dret a decidir sense defensar la possibiltat de ser independents? Això és el que acaba d'aprovar CDC que a més està federada amb UDC que encara ho te menys clar. I atenció amb la sociovergència que seria l'anestèsia definitva pel pais. I aquesta és una tendència que comença a agafar cos en certs sectors de CDC.
Això de Conveniència no s'aguanta. Líders impresentables, pallassos mediàtics, i per acabar-ho d'adobar treuen el carbassó gros (fent-se el graciós amb un mal gust que n'hi per llogar-hi cadires) perquè ens digui qui ha de ser el proper president de la Generalitat amb un 90 i tants per cent dels vots. Us sona, això?
Doncs ja està, ja sabeu a qui cal votar. Ni congrés, ni debat ni discussions... Res de res. Heu de votar aquell senyor que, tant a dins com a fora del Polònia, es passa el dia mirant-se, escoltant-se i... llepant-se. De tan "guapo" com es troba. I al seu voltant uns personatges igualment penosos, d'un nivell intel·lectual baixíssim, i, el que és pitjor, sense cap interès real pel país.
També estaria bé, de passada, com qui no vol la cosa, que el país (és a dir, les persones que el formen) s'adonés de la farsa representada per aquests senyors i tingués el bon sentit (el sentit de la responsabilitat, diria jo) de retirar-los ben aviat de l'escena política perquè, d'una punyetera vegada (perdó!), deixin de fer veure que són molt nacionalistes i molt assenyats.
Altrament, em temo que, com a país, farem la mala fi d'en Cagaelàstics.
Publica un comentari a l'entrada