Aquest cap de setmana Reagrupament, que va començar com a sector dins ERC, liderat per l'ex-Conseller de Governació del govern Maragall, Joan Carretero (wiki), s'ha conformat com a partit elegint la seva direcció.Prop de 1.000 persones es van reunir al Palau de Congressos de Barcelona per fer la primer assemblea del que és el nou partit.
Algú em fa saber que és el mateix lloc on el Partit per la Independència (PI), de Colom i Rahola, va veure la llum que se li apagaria ràpidament. De moment Joan Carretero ha posat els 10 diputats com a llindar del fracàs si no s'hi arriba, així que espera no viure un paral.lelisme amb el PI que sigui el de fracàs i dissolució. "Hem vingut per quedar-nos", va dir.
La veritat és que veure nous diputats independentistes al Parlament no em fa cap desgana ni em preocupa, al contrari, m'il.lusiona. Això sí, si no és que no forma part d'un procés caïnita o directament de canibalisme polític.
El sobiranisme polític (o independentisme) ocupa un espai institucional menor del nombre d'electors sobiranistes que hi ha i que elegeix marques electorals més hegemòniques (o no) però ambigües en el sobiranisme, que el tenen com una espelma, que no escalfa però que il.lumina.
De moment el sobiranisme allà on conviu, enlloc de sumar, es dedica a clavar-se cop de pedrades. On hi ha una col.laboració institucional entre independentistes en els llocs on conviuen?
El sobiranisme ha de ser expansiu i tenir la voluntat d'abastar els sobiranistes que no voten sobiranisme. Això no és fàcil, si no que ho diguin a Esquerra en la seva estratègia d'esdevenir l'esquerra hegemònica... El mateix Carretero és l'exemple de l'ejaculació precoç que ha patit l'estratègia d'ERC en els darrers anys.
nacional. L'objectiu ha de ser que l'independentisme esdevingui hegemònic en l'àmbit polític, perquè ser hegemònics en l'independentisme polític no fa avançar en el procés d'alliberament nacional.
I no sé per què, o sí, que si Reagrupament aconsegueix representació parlamentària entrarà en un diàleg de sords amb l'actual independentisme hegemònic, Esquerra.
Blocades anteriors sobre Reagrupament i Joan Carretero:
La insinuació d'un nou partit Afer Carretero: l'estómac, un mal conseller per l'independentisme polític L'independentisme català: del coitus interruptus a l'ejaculació precoç
Crònica.cat: Antoni Garcia: Conversa amb un reagrupat
Directe.cat: Joan Ferran compara Reagrupament amb els partits xenòfobs europeus Nació Digital: Carretero: «Pàtria, dignitat, independència i regeneració democràtica»
19 comentaris:
Només la ràbia que em fan tius com en Joan Ferran m'apropen als carreteros.
Serà lamentable que es posi de manifest al parlament la divisió dels independentistes catalans. De totes maneres crec ni que l'actitud ni la conducta envers el partit que el va portar a ser conseller mereixi cap mena de consideració i, per tan, em semblarà molt lògic que sigui difícil arribar a acords polítics. De totes maneres això només perjudicarà al país i tots aquells que ens considerem independentistes.
QUANT ELS "MANAIRES" NO VOLEN ESCOLTAR LES BASES PASAN AQUESTES COSAS.
QUIN ERROR QUIN GRAN ERROR¡
JUGANT AMB BCN.
no t´ho creus ni tu...
Mira Jordi, aquest discurs de la divisió ja comença a fer pudor de sucarrim... Si el Carretero ha creat Reagrupament ha estat perquè Esquerra ja no va per la independència. Que et quedi clar. Carretero i tots els seus seguidors estan desenganyats perquè 4 dirigents han enviat el partit a la merda. Per tant, obriu ja els ulls i pareu de dir que amb Reagrupament es divideix. El que es vol amb Reagrupament és tornar la il·lusió al poble. O encara no us n'heu enterat que la gent està emprenyada amb vosaltres??? Si encara us semblen pocs els vots que heu perdut, espereu a les eleccions nacionals. Podria molt ben ser (de fet n'estic segura) que el CArretero us passarà la mà per la cara. I us ho haureu guanyat a pols.
Hola anònima, gràcies per participar en el bloc.
Que Reagrupament divideix és una obvietat, podríem parlar gairebé d'escissió i una escissió divideix.
Però fixa't que jo no faig servir cap argument sucarrimat en contra la divisió sinó en contra el "canibalisme" dins l'independentisme i en contra de què l'independentisme estigui un d'esquena a l'altre quan conviuen en les institucions.
En quan que Esquerra ha deixat de ser independentista m'agradaria que ho argumentessis, més enllà de sensacions personals.
Gràcies altre cop, anònima.
Enhorabona per l'article. M'ha agradat.
Arrel de les reaccions al mateix sembla que el sobiranisme està condemnat al cainisme i a l'autodestrucció.
Toby Ziegler
Toby, ja veus... al psicòleg em volen enviar! si no a una presó psiquiàtrica...
Ni en Leo tajat ho hauria dit això!
Ho he vist a la tele, qui és aquest friki? i aquests han d'alliberar el país?
Quina vergonya que he passat, pobre home.
Jordi, doncs només per dir-te uns quants arguments: heu posat de president a un espanyol i anti català. Alhora heu donat al país a un partit espanyol. Heu votat en contra la ILP per fer un referèndum (i no em surtis dient que no era legal. Això ja ho sabiem tots... On queda aquella rebeldia d'Esquerra?). Us heu abaixat els pantalons en infinitat de coses, per exemple el nou finançament. En fi, hi ha moltíssimes més coses, tu ja ho saps, el que és evident és que per conservar les cadires heu passat olímpicament del país i heu deixat la independència de banda. I això no ho dic jo, Jordi, ho la gran majoria dels vostres ex votants,que s'han sentit traïts pel que heu fet amb el nostre vot. Ningú us va votar per espanyolitzar el país, us vam votar perquè volem ser inependents.
Anònim,
Això qie el Montilla és espanyol i anti-català és la cançó de l'enfadós...
D'independentista no ho és, segur. Però que jo sàpiga no hi havia cap més partit independentista al Parlament.
Si tot es resumeix en poltrones per les poltrones, com diu el clàssic ibèric "apaga i vámonos".
És curiós, però, que des que ERC govern el nombre d'independentistes sembla que s'ha disparat... i això que no ens votarà cap d'ells, segons moltes opinions. Però és curió l'espanyolització que hem provocat a Catalunya...
Serà la cançó de l'enfadós però és el què heu fet. Potser és la cançó de l'enfadós perquè la gent us ho va dient per alguna cosa...
I no, no hi havia cap més partit independentista al parlament. I què? No us podieu quedar a l'oposició (ja no et dic pactar amb CiU perquè llavors em sortiràs amb lo dels 23 anys... bla, bla, bla..., que ja t'ho pots estalviar.)
I les poltrones, et sembla poc també? Que només ho basin tot en mantenir-se al càrrec? Que llepin el cul constantment perquè no perdin els seus privilegis???
Finalment.Efectivament, ha augmentat el nombre d'independentistes. I saps per què? Perquè la gent està cremada. Cremada de suportar tanta merda espanyola gràcies a vosaltres. Mai aquest país havia estat com ara. Només cal que miris el que han fet a TV3 i Cat Radio. I això amb vosaltres al govern... Ja té tela! Veus? Això m'ho havia descuidat abans... En fi, la devallada la veuràs l'any que vé. Sembla que tingueu una bena als ulls, però algún dia us penedireu de tant tristpartit i d'aquest canvi unionista que heu fet.
Bé, ja em van dir que no servia de res (electoralment) fer bona feina al Govern (que se'n fa) perquè al cap i a la fi: llepem culs.
I el tema del "canvi unionista"... hosti, no ho sabia de debò, suposo que quan el Jordi Sans (RCat Osona) em va dir que anés al psicòleg potser era perquè sóc una cosa que no en sóc conscient... està bé, doncs, sóc un unionista recalcitrant!!!
I en quan als resultats, les enquestes no pinten gens bé, ara si segueixes aquest bloc sabràs què en penso al respecte del rol d'Esquerra: http://casalsprat.blogspot.com/2009/08/esquerra-quin-tipus-de-partit.html
Clar que potser la nostra missió és la de fer tragar espanyolisme per aconseguir una majoria independentista... ;)
I podries posar un nom o psedònim, ja no sé quin anònim ets i parlar amb una ombra és estrany.
Gràcies!
Potser aquests de reagrupament que titllen d'espanyols tots els que parlen en castellà faran proves lingüístiques per poder votar a favor de la independència.
Jo sóc castellanoparlant amb els meus amics i la meva família i sóc independentista.
Vaig votar a Montilla per ministre però no per president de la Generalitat, només perquè crec que a Madrid ha de manar el PSOE i no el PP i que a Catalunya ERC ha de ser molt fort.
El meu pare, que és d'un poble de Jaén es va emocionar en veure a Montilla de president, no per socialista, sinó per reconeixament als milions d'andalusos que varen venir a Catalunya, un país que fins ara ens havia reconegut a nosaltres, els seus fills com a catalans, però que a la generació dels meus pares, no.
El meu pare mai havia votat a les eleccions autonòmiques perquè no es sentia reconegut per cap partit.
Però el fet de veure que uns independentistes com ERC no tenien cap problema a fer president a una persona nascuda a fora de Catalunya, el meu pare comença a fixar-se en la política catalana i a sentir-se proper a tota, TOTA, la classe política catalana. Encara que tots plegats facin massa el ruc, massa sovint.
Em saben molt de greu els cometaris com els del tal "anònim" que exclou a molts catalans de poder estimar el seu país.
Gràcies per poder escriure.
Em sento decebut per ERC, però vull qe sàpigues que més decebut em fa el senyor Sans amb l'independentisme.
Des d'aquí el meu suport, davant les paraules necies d'aquest senyor.
Núria
a qui els únics traidors són els que doneu suport a un govern unionista donant més pes a mantenir la cadira i a tocar cuixa abans del progrés nacional. Us mereixeu la caiguda electoral que tindreu ....
Hola Edu Casabella,
creus que la llei del Cinema del Trasserras, una llei d'educació que blinda el català com a llengua vehicular (a la fi! i que provoca soroll de tambors de guerra del Constitucional espanyol) una llei d'acollida que té en compte el coneixament del català per la qüstió d'arrelament, per exemple, és per mantenir la poltrona?
Per cert,si llegeixies més enllà del títol, fixa't que no us tracto de traïdors, una traïció al país seria que només rivalitzéssim entre independentistes.
Salut i gràcies pel comentari!
Esquerra: independentisme hegemònic? No em facis riure, no sou ni una cosa ni l'altra. Si Reagrupament us treiem vots serà més culpa vostra que mèrit nostre. (Un ex-militant d'ERc)
Al parlament sí, Jordi, hegemònic, perquè que jo sàpiga no hi ha cap partit independentista a part d'Esquerra.
I mira, si tant miserables som, si sols us obseesioneu amb nosaltres, poca cosa fareu, no?
Gràcies pel comentari.
Publica un comentari a l'entrada