1er de maig en l'avantsala d'una crisi

Avui és el 1er de maig, dia del treballador.
S'apropen temps de crisis, malgrat que encara tenim un creixement superior al 2% del PIB (llindar que marca les crisis), els temps de vaques magres s'apropen. A la tertúlia moderada per Agustí Danés a El9tv en vam parlar llargament amb en Castellnou, el Sergi Vilamala i l'Iñaki Escudero.
Mai havia parlat tanta estona sobre economia davant de càmeres ni d'un micròfon.
Penso que ens encarem en la primera crisi econòmica en què Catalunya i l'estat espanyol estan absolutament encabits en l'era global. I això, també va per a veure com afecta a la immigració vinguda. De moment, Romania comença a rebre gent que torna davant la crisi i davant les inversions imminents de la UE a aquest nou estat membre.
Com resistirà l'estat del benestar espanyol? com afectarà a Catalunya no poder tenir els recursos propis i patir un espoli fiscal com el que Espanya ens imposa?
És en aquests moments que l'ànsia creix davant la dependència a Espanya, sobretot veient com ha estat administrant la socialdemocràcia espanyola els bons temps: txecs socials, pegats d'última hora abans de les eleccions (Renda Básica (sic!) de Emancipación, txec nadó, 400€, etc). Qui es cregui l'estat del benestar l'ha de reforçar en tems de bonança i no dedicar-se a frivolitats populistes.
A més, l'economia catalana, com l'espanyola, ha basat el gran creixement dels últims anys en la construcció especulativa, sense permetre posar uns fonaments sòlids que permetin al sistema productiu aturar ventades de crisi.
La cosa no pinta gens bé.
.
PS: l'himne de La Internacional és dels més bonics de tots els que s'han fet i desfet