A Torelló, tenim el de la Torneria, però, com l'obra de la Seu, no està acabada, sembla que en un any podrem tenir-lo preparat. Si cal, que algú encengui un ciri.
Però, de la necessitat fent-ne virtut, a Torelló, amb en Gerard Verdaguer al cap davant, conjuntament amb Santi Molera, Jordi Pérez i Bet Soldevila, hem fet una ruta pel patrimoni industrial de Torelló (i Orís, en el cas del Pelut).
Ha estat un matí dur per les meves cames acostumades a caminar del metro a la feina i de la feina al metro, poc més de cinc minuts. Ara bé, adonar-te del patrimoni que es té, tot de cop, és impactant.
A Torelló tenim l'assignatura del turisme pendent, potser caldria estirar aquest filó, el del patrimoni històric industrial. Això, però, també vol dir inversió.
També salta a la vista, veient el que s'ha vist, que a casa nostra (nacionalment parlant) no posem els recursos ni els esforços necessaris per preservar aquest gran patrimoni industrial que tenim. Segurament que no es tenen els recursos necessaris, però sisplau, que no sigui per ganes.
1 comentari:
Avui no deus poder ni caminar, oi?
Estic gratament sorprès que t'hagis llençat a les caminades. Molt bé, molt bé. Pel que fa referència a aquesta ruta, em va saber molt greu no poser venir-hi però era a l'Aeroport de Bcn esperant un cosí de la meva mare que venia de l'Argentina. Va marxar els 15 anys i no s'havien vist més. El retrovament dels cosins després de 60 anys. Va ser molt emotiu i varem recuperar una mica la memòria històrica de la família.
Publica un comentari a l'entrada