El finançament és la pedra de toc per qualsevol país, es vulgui autònom, federat o independent. Sense recursos econòmics amb què governar, no hi ha política nacional, social, econòmica o cultural.
Amb competències però sense recursos no es va enlloc. És per això que en la darrera reforma estatutària era tant important blindar el finançament, s'havia d'avançar cap al concert econòmic. La fórmula de l'estatut del 30S era el concert econòmic a la catalana, amb una clàusula de solidaritat amb altres territoris del Regne que no superés el 4% del PIB (ara estem al 10%, fet que no passa enlloc). No va ser així.
Sembla que l'ànima federal del PSOE només existeix en un partit que ni en forma part, el PSC. Així no federalitzarem gaire... A l'hora de la veritat, quan es toquen els euros, el jacobinisme castís de l'esquerra espanyola ressorgeix i parla de ciutadans i ciutadanes i de les seves necessitats, sens e territoris. Em fa gràcia, és quan parlen d'unitat de mercat, en un món global i en una Espanya on una cervesa val al doble a Catalunya que en altres territoris reials d'Espanya.
Acabar amb l'espoli fiscal ja no és una prioritat sinó una necessitat, una emergència nacional, hem d'acabar amb el transvasament fiscal Catalunya-Madrid, ja està bé que el principal capital del(s) Govern(s) de Catalunya hagi de ser la imaginació a manca de calés!
.
Tot llegint l'Avui...
El dèficit de finançament supera els 12.000 milions
Montilla alerta que ajornar la negociació del finançament seria il·legal i diu que no ho acceptarà
Puigcercós insisteix que la proposta de finançament ha de sortir de Catalunya i veu ''molt positives'' les paraules de Montilla
2 comentaris:
Hola,
En benefici de la transparència fóra bo comptabilitzar el cost d'un exèrcit, el cost d'un cos diplomàtic que hauria d'estendre's per tot el món amb ambaixades i consulats, el cost dels salaris de tots els funcionaris de l'estat a Catalunya, el cost dels béns materials de l'estat a Catalunya, el cost de diferents agències governamentals que no tenim (p.e., la de la seguretat alimentària, la de la seguretat nuclear, la de l'energia, salvament marítim i tantes d'altres), el cost de perdre el principal mercat on venem els nostres productes, el cost de diners estatals invertits en recerca a Catalunya, etc. Hauríem d'anar comptant per tenir les xifres clares el dia que decidim marxar, si és que aquest dia arriba.
Ferran Camps
Ferran Camps
Ferran,
Estic absolutament d'acord amb tu! i poder decidir què carai fem amb els nostres recursos i com ens ho gastem.
De moment, això no passa i altres decideixen per nosaltres.
Salut company!
PS: dubto que amb la indpendència es perdi "el principal mercat", que tu dius, i que entenc que és l'espanyol.
Publica un comentari a l'entrada