Sovint es planteja el dilema en el sí dels partits sobre què són més importants, si els principis bàsics del que representen o l'accés i manteniment al poder.Amb els apunts anteriors, queda clar que el partit d'avantguarda se situaria en el que prima els principis polítics, perquè tota la seva actuació va destinada a donar resposta a aquests principis.
A l'altre extrem hi trobaríem el partit hegemonista, que s'adapta als principis del grup dominant per ésser dominant i ocupar el poder, a diferència de l'hegemònic que ja representa el grup dominant.
Hi ha partits que no tenen la voluntat ni d'avantguarda ni de voler ser hegemònics, però que el seu objectiu és participar en el poder. Aquest partit és el que s'anomena frontissa.
La praxi política d'aquests partits és el de buscar ser imprescindibles per a formar majories (fet que queden anul.lats en sistemes presidencialistes) per participar del poder i modular els plantejaments i acció política del partit majoritari que el necessita.
Aquests partits frontissa són els que poden votar a dreta i a esquerra. Trobem els casos de CiU a Espanya, dels liberals a Alemanya o de la Unió Mallorquina a Balears.
Normalment són partits centristes, moderats, però que a darrera tenen grups de pressió (normalment econòmics) importants, que canalitzen la seva influència en el poder a través del partit frontissa, molt més fàcil que no pas haver-se de posicionar entre els grans partits. Aquesta tasca de canalització dels interessos d'aquests grups de pressió, és un dels factors que facilitat la pervivència dels partit frontissa en la seva dimensió minortiària al llarg del temps.
El partit frontissa té voluntat de ser minoritari però influent, mai podrà imposar les seves tesis però si matisar les decisions dels partits majoritaris.
Tot això fa que la seva acció política sigui amb una visió a curt termini i de gran tacticisme, allunyant-se de la possibilitat de liderar els grans canvis estructurals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada