dimarts, 4 d’agost de 2009

Partits: hegemònics i hegemonistes (2)

Antonio Gramsci (wiki), el teòric comunista italià per excel.lència, va aportar la teoria de l'hegemonia en el marxisme, aportant un interès major al fet cultural , en tant que visió de la realitat, en la lluita de classes.
Les classes dominants imposen la seva visió del món: la seva interpretació i les seves respostes, enfront de les classes subalternes.
Qui té l'hegemonia, qui és dominant doncs, imposa la seva visió del món (cosmovisió), la seva cultura. I això val per classes socials, per nacions i per tots els grups i comunitats humanes.
Si en l'anterior apunt parlava de partits d'avantguarda, avui parlaré de partits hegemònics.
Seguint a Gramsci, els partits hegemònics són els que imposen la seva visió de la realitat, la seva anàlisi i les seves respostes.
I com a partit hegemònic, és un partit en el poder i dominant.
A aquesta hegemonia s'hi pot arribar per diferents maneres. Una és liderant el grup que ha esdevingut hegemònic. Una altra, és adaptant el partit al grup hegemònic, és adir, transportant el partit a defensar, analitzar i donar respostes segons la visió de la realitat hegemònica, del grup dominant.
En el primer cas, el partit defensa els interessos del grup dominant que representa i la seva visió de la realitat des del poder. És el partit hegemònic, que té com a finalitat els interessos de la seva classe o comunitat.
En el segon cas, defensa els seus interessos de partit, instal.lant-se al poder defensant els interessos del grup dominant que no és el propi d'aquest partit. És el partit hegemonista, que té com a pròpia fi ser hegemònic.
Un exemple a casa nostra, del primer cas, és el del catalansime, el pensament polític hegemònic a Catalunya, que és transversal i abasta diferents partits.
En el segon cas, trobaríem al PP de Piqué, que adopta el discurs de la defensa dels interessos del catalanisme per optar a ser un partit hegemònic o del grup dominant, malgrat que el catalanisme no és l'interès propi dels populars.

1 comentari:

Carles ha dit...

Ei, està molt interessant aquests escrits sobre els partits.
Crec que el teu partit és com el PP que dius tu, que no fa el que toca si no qe vol fer com els grans per tenir poder i aqui us equivoqueu.
Apali, continua escrivint