L'estiu psicològic, el que arriba fins a la fi de les vacances, ja s'acaba, sabent que tard o d'hora arribarà la depressió del retorn al treball, això els qui tenen feina, és clar. Que les coses no estan fines...Tocarà posar al dia un correu electrònic col.lapsat...
D'altres serà hora de fer la feina que no es va fer al juny, com ara els estudiants o els despistats.
Aquest ha estat un estiu personal de reflexions polítiques, de calor, d'adéus varis (aquest o aquest, per exemple) i un de molt molt sentit, per proper.
També ha estat un estiu rus i soviètic (o a l'inrevés).
També ha estat un estiu de calor. Ja ho havia dit?
Els amics també hi han tingut el seu lloc i el poble i les seva llarga festa major i les seves terrasses i els supermercats, que bé que s'ha de menjar, oi?
També ha estat un estiu de gran Barça i miserable madridisme imperial.
Ara cal retornar al treball remunerat, a la política municipal i comarcal, encetar les lectures finides (adéu Stalin, hola Lenin) a l'estiu i a escriure el que no he fet durant aquest estiu (seran relats o més capítols?) i de reprendre el bloc d'Esquerra.
Un estiu més que ja ha passat. Un estiu ben calorós.
1 comentari:
Hola Jordi, pensa que aquest sant és el patró de la classe treballadora i en la teva capbussamenta a la Unió Soviètica a les vacances hauria de fer que valoressis més el valor del treball.
"Mis manos, mi capital"
Bona tornada! ;·)
Publica un comentari a l'entrada