Foto: Franch presidint el Consistori infantil de Torelló
Quan et dediques a la política local en pobles petits, o no tant petits, com Torelló, a vegades la línia que separa la relació personal i la institucional és molt fina, difícil de no traspassar.
Es vulgui o no, hi ha unes normes de relació institucional. En Miquel passa a ser l'alcalde i en Jordi, per exemple, passa a ser portaveu del grup d'Esquerra.
Has de ser conscient que quan parles no parles per tu mateix, sinó pel grup i els votants que representes, a més de la institució, en aquest cas, Torelló.
La gestió del Ple per part de l'alcalde, que és qui el presideix, ho ha de tenir en compte i, ahir, l'alcalde de Torelló no ho va tenir prou clar. Després d'un ple prou tranquil, es va acabar innecessàriament tens, per una manca de respecte institucional.
Quan un regidor de govern, en el torn del monòleg de les informacions fa esment a un regidor d'oposició, aquest ha de tenir capacitat de rèplica. No per ganes de xerrar, sinó per dret a rèplica per al.lusions. L'alcalde no pot cridar un "si tens ganes de xerrar, xerra!" al portaveu del principal de l'oposició (ni a cap altre regidor). No per guapo, sinó per respecte institucional.
El Ple no és una tertúlia de bar, on la gent xerra i debat, és un lloc on els representants dels ciutadans, debaten i decideixen. Jo sóc en Jordi, però al Ple sóc el representant del Grup Municipal d'ERC-AM Torelló.
Comporta molta responsabilitat, però també respecte institucional, alcalde inclòs.