Ramon Espadaler (CiU): La llibertat com a justificació de la tortura com a oci

El debat entre taurins i antitaurins és dels més apassionats que hi ha. Dos posicionaments irreconciliables, antitètics en el màxim dels absoluts.

El Parlament de Catalunya, gràcies a una ILP, es votarà la prohibició d'aquesta pràctic que tracta de foradar a un toro amb diferents armes blanques que van des les "banderilles" fins a una pica, passant pe una espassa, i si el matador no és eficaç hi ha un punxó.

El torero, el torturador, va vestit ridículament, però malgrat la vergonya de sortir vestit així davant un munt d'espectadors (últimament, no tant munt) es mostra, normalment, com un assassí que sempre acaba amb la seva víctima, un hervíbor.

Hi ha qui invoca el nacionalisme espanyol (la fiesta nacional!), hi ha qui invoca la part artística (sic) del toreig (de la tortura d'un hervíbor enmig de crits i olés), hi ha qui invoca el fet cultural (com si la cultura fos immòbil respecte l'evolució dels temps i els valors de la societat).

Però també n'hi ha qui invoca la llibertat (d'elegir si s'assisteix o no a la tortura com a espectacle). Aquest argument, el de la llibertat, és el més pervers de tots. Perquè la llibertat és el valor que tothom preua més. Ningú vol que se li coarti la llibertat.

Però la llibertat té un límit, que el posa la societat i les normes que l'autoregulen.

Hi ha un diputat, el demòcratacristià osonenc Ramon Espadaler (bloc), que votarà en contra la prohibició dels toros (bé, del toreig), per llibertat, per la llibertat d'escollir de no anar-hi (que és el que fa ell i que vol que tothom tingui dret a no fer-ho). Diputat Espadaler: legalitzem la lluita de gossos i deixem que la gent esculli o no anar-ho a veure?

Ell diu que el "no als toros" és la opció fàcil, jo crec que la opció de la llibertat és l'opció covarda, que s'amaga darrera un valor universal per justificar la continuitat de la tortura com a oci... i olé!

Apunts sobre el tema:

No deixem morir en pau la Fiesta: una estocada definitiva a les corridas

Abolició de les corridas, un pas endavant!

Catalunya taurina?

Catalunya antitaurina

Apunt del diputat Espadaler (UDC) justificant el seu no a la prohibició: Toros: les meves raons per votar "No" a la Iniciativa Legislativa Popular.

PS: Torelló va aprovar (TV3), a iniciativa d'Esquerra, ja fa anys, que el poble es declarava antitaurí, aquella moció acabava amb una frase, per mi clau: "una nació es pot jutjar per la forma com tracta als seus animals"

No deixem morir en pau la Fiesta: una estocada definitiva a les corridas

Després que tirés endavant la ILP Prou, contra les corridas de braus, ara toca debatre al Parlament.

Inicialment, tant CiU com PSC van donar llibertat de vot per aprovar o no la ILP. El PP i Ciutadans hi van votar en contra i ERC i ICV a favor.

Ara, però, les tornes han canviat i sembla que el lobby taurí dins el PSC pren força i s'ha acordat que el PSC tindrà un posicionament únic i consensuat en el seu grup parlamentari, que comparteix amb Ciutadans Pel Canvi, en principi en contra de les corridas. Ja veurem.

Per part de CiU sembla que el posicionament majoritàriament contrari es va diluïnt i es deixa entreveure una voluntat de pacte amb els sectors taurins.

Seria una llàstima que ara que tenim una oportunitat històrica per acabar amb un espectacle que fa de la tortura i la mort d'un animal un espectacle. La Fiesta no s'ha de deixar morir en pau, sha de matar amb una estocada.

Les pressions són i seran màximes. Sabrà aguantar la majoria antitaurina del Parlament?

PS: cal recordar que Torelló és una vila antitaurina (wiki)

Bloc Negro sobre blanco: El Parlament de Catalunya da su primer “no” a los toros.

La Vanguardia: Canarias prohibió los toros... aunque no los gallos

La vanguardia: Aguirre: "Los toros son un arte y merecen estar bien protegidos"

La Vanguardia: Sánchez Camacho cree que prohibir los toros atenta contra la libertad de los catalanes

La vanguardia: El apoderado de José Tomás pide que dejen "morir en paz a la Fiesta"

La Vanguardia: Un filósofo compara la ablación del clítoris a las corridas de toros

Altres apunts antitaurins

Abolició de les corridas, un pas endavant!

Avui 67 diputats han acceptat que s'aprovi la ILP a favor de l'abolició de les corridas de toros.

Estic molt content, el Parlament del meu país debatrà si acabem o no amb un espectacle tant salvatge com clavar punxons, una llança, una espasa i ganivets a un bou perquè unes persones cridin olés mentre la sang surt a raig. En diuen arte...

Hi ha qui diu que el sufriment de l'animal no justifica l'abolició i que és el mateix aquest macabre espectacle amb un escorxador.

Si una societat no se sent ferida davant l'escarni públic i la tortura d'un brau, és una societat malalta i insensible. I no és el mateix un escorxador on es sacrifica animals per menjar que una plaça plena de gent cridant olés i corejant el sufriment d'un animal infringit per homenets vestits ridículament.

Quina diferència hi ha entre els gossos o galls de baralla i un toro de plaça? El dolor dels animals no són claus per prohibir la lluita en els primers cassos? perquè en cas dels braus no és així?

Motius culturals? La cultura ha de ser immòbil, petrificada i deslligada dels valors contemporanis?

Potser, tot és més crematístic. Quins interessos econòmics hi ha darrera d'això? Quin pes té el senyor Balanyá amo de places de toros i de nombrosos teatres i cinemes?

I per acabar, qui apel.la a la llibertat per mantenir la fiesta, advoca per una llibertat amoral. Val la pena una llibertat així?

Crònica.cat ha fet un molt bon seguiment d'aquest tema: Els antitaurins guanyen el primer assalt

Un animal de Teatre recollint un premi dels qui gaudeixen en la tortura d'animals (no de teatre)

Una de les coses que m'omplen més d'orgull és que en Xavier (Xevi) Boada hagi triomfat com a home de teatre. M'omple d'orgull perquè és parent (llunyà, amb una carambola que mai he acabat d'entendre). I m'omple d'orgull malgrat que no tingui cap mèrit per part meva.
En Xevi és un dels actors principals dels Joglars, segurament la companyia de teatre que em provoca més riure i mala llet a l'hora. Aquesta tragicomèdia agra, per dir-ne d'una manera, m'encanta, és igual com quan llegeixo el Salvador Sostres.

En Xevi ha ensenyat tot el seu potencial en aquesta companyia, ha creat i desenvolupat els seus personatges amb tota llibertat i potencia. És un animal de teatre, que despren la força d'aquest art en la seva essència.

Recordo perfectament que vaig conèixer l'infern en la meva infantesa, concretament el del Teatre Centre de Manlleu pels pastorets. En Xevi feia de Satanàs, si no vaig errat amb un vestit fet per la meva àvia. Hi ha un moment que l'àngel caigut baixava enmig del públic i condemnava a un nen a la foguera eterna. Jo era un d'ells, per enveja de molts d'altres!

A mesura que he anat madurant políticament (encara ho vaig fent, no he acabat!) me n'he anat adonant del tarannà llibertari del Xevi Boada, amb algun tic Boadellià, com en un article escrit a El Ter contra "el nacionalisme identitari" (l'únic?).

El que no sabia és que aquesta simbiosi parcial amb l'antinacionalisme (català) de Boadella també arribés a sentir-se còmode en el món taurí.

He llegit que va recollir el premi que la Peña Taurina de Manlleu va donar als Joglars. Els hi van donar per l'obra Controversia del toro y el torero, on es debat sobre la tauromàquia (l'art de rebentar un herbívor en públic, mentre vomita sang).

En Boada no es declara taurí (ni antitaurí), però assumeix que l'autor de l'obra (Boadella) sí que ho és, suposo que la parcialitat també hi serà a favor dels homes armats, que marquen paquet i porten monyo, els toreros.

I en Xevi, no es vol mullar, però afirma que “hi ha alguna cosa més que els arguments dels antitaurins”. És veritat, el sofriment d'un herbívor com a espectacle. Assassinar i torturar per plaer.

Ah, sí! i els qui els hi agrada...

.

Podeu llegir la notícia a El9Nou.CAT, clicant aquí.

(Foto: Xavier Boada fent de toro i Ramon Fontserè fent de torero)