dimecres, 30 de setembre de 2009

Sondheim a Torelló

El divendres passat vaig flipar, com diu el clàssic.
Un dels musicals més complicats de fer, "Alguna cosa divertida va passar camí al Fòrum", de Steven Sondheim (wiki en anglès), que és el que va motivar la versió cinematogràfica de "Golfus de Roma", va ser representat al Cirvianum per la companyia local El 9 69 Teatre.
El resultat va ser esplèndid (i axiò que el divendres era el dia de l'estrena, on hi ha nervis) i el públic es entregar a una repartiment eminenment jove i que posava damunt l'escenari el saber interpretar i el saber cantar. I això, ho diu una persona que arrufa el nas quan veu una pel.lícula o una obra de teatre on la gent es posa a cantar de cop i volta.
La companya El Nou 69 Teatre va aconseguir no sols que no arrufés el nas si no que gaudís del ritme, les cançons i, sobretot, la representació dels actors i, no oblidem, de la música en directe.
Però que al Cirvianum hi trobéssim bon teatre (ja sigui de companyies locals o de fora, amateurs o preofessionals) no és una novetat, però sí que es representés aquesta obra de Sondheim en català, així que Torelló també va viure un fet històric no sols per la població si no també pel país i la seva llengua. Gràcies!
Osona.com: Torelló estrenarà per primera vegada un musical de Sondheim en català
El9Nou.cat:
Èxit rotund de Nou 69 Teatre a Torelló amb 'Alguna cosa divertida va passar camí del fòrum'
Foto: Ràdio Ona

dimarts, 29 de setembre de 2009

Al Ple d'ahir no vàrem aprovar cap moció per fer cap consulta com la d'Arenys

Doncs això del títol, ahir al Ple de Torelló no vàrem aprovar cap moció d'aquest tipus, vàrem parlar de la crisi, de parelles monoparentals, de la tèrmica/incineradora de Sant Pere (d'on és alcalde el Jordi Fàbrega d'EPM) i de giragonses legals i urbanístiques.
No és pas que no ens interessi el dret a l'autodeterminació del poble català, és que ERC, que ja vàrem anunciar que donarem suport a la consulta que impulsa la Comissió unitària 11 de Setembre de la Vall del Ges, volem fer les coses ben fetes, presentar la moció perquè s'aprovi, no per posar en contradicció a ningú (que a Torelló governen PSC i CiU!).
Als de la Comissió els toca presentar la seva intenció, que ja van anunciar a l'11 de setembre, a tots els grups municipals de la Vall del Ges i començar a treballar per buscar el màxim consens social. El lideratge de la consulta els pertoca a ells i ja arribarà el moment de l'actuació en l'àmbit institucional per part dels grups municipals.
Després, per endavant, caldrà buscar el necessari suport polític al Ple de Torelló per aprovar la moció que s'hauria de presentar el mes d'octubre.
No tenim pressa, volem fer-ho bé i així tenim la intenció de fer-ho. No serà fàcil però ho aconseguirem!

dilluns, 28 de setembre de 2009

El nou 9nou.cat

Avui el grup comunicatiu de El 9 Nou estan d'estrena, ha sortit a la llum el nou portal El9Nou.cat, amb la voluntat que El 9 Nou a Internet sigui més que penjar les notícies del bisetmanari a la xarxa.
Podeu llegir l'explicació mateixa del grup comunicatiu sobre el nou portal en aquest enllaç.
Ja fa temps que esperava la sortida de el nou portal, el periodista més 2.0 de El 9 Nou, Josep Comajoan (bloc i Twitter), m'ho havia anat anunciant.
En Comajoan sempre ha volgut incloure Internet en la seva tasca quotidiana com a periodista, fet que comporta moltes barreres psicològiques quan la tasca central és en paper. Ell és un blocaire ja de referència a Osonosfera i ha inclòs l'ús de plataformes 2.0, com Twitter o Facebook en el seu programa de televisió, Angle Obert (bloc i facebook).
Una bona notícia que la família comunicativa d'Osona a Internet s'amplii, quantitativament i qualitativament. Felicitats a la gent de El9nou.cat
Ara bé, crec que és una pèrdua que els vídeo de El9 TV ja no es puguin baixar i no es puguin penjar ni enllaçar (si es fa és molt poc àgil). El meu canal de YouTube (CasalsPrat TV) se'n ressentirà, però El 9 Tv perd una oportunitat de difondre's per la xarxa.

divendres, 25 de setembre de 2009

Article publicat a El 9 Nou: "La gota malaia sobiranista que ve"

Un municipi de 8000 habitants ha aconseguit sacsejar l'Estat espanyol, els qui el sustenten i les consciències de molts que volen, però creuen no poder, marxar-ne.
Un municipi de 8000 habitants ha trencat un dels tabús del catalanisme hamletià: organitzar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Ni que sigui un referèndum sense validesa, simbòlic i organitzat per una entitat privada. S’ha fet i no ha passat cap cataclisme bíblic, no hi ha hagut aldarulls i tothom qui va voler va poder expressar el que creia sobre la pregunta (“Està a favor que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent. democràtic i social integrat en la Unió Europea?”).
Com el Mite de la Caverna de Plató, hi ha una realitat a fora de la cova.
Òbviament, la consulta d'Arenys (el municipi de 8000 habitants) no ha suposat la independència de Catalunya, però és el començament d'una onada sobiranista que amararà el nostre país en consultes populars sobre l’autodeterminació de Catalunya.
Una consulta com la del població del Maresme serveix per posar damunt la taula les contradiccions del sistema i l’actitud que tindrà Espanya (multiplicat per cent, si no per mil) si un dia algú es decideix a convocar un referèndum o si el Parlament de Catalunya proclama la independència. Espanya pressionarà i aquí haurem d’aguantar.
S’ha trencat un tabú i hem tastat lleugerament la reacció de l’estat, amb manifestació falangista inclosa.
Això sí però, la consulta del diumenge és un pas més en el procés d'alliberament nacional català. Un pas molt a la catalana, tot sigui dit, des de la societat civil, per esquivar la llei mastodòntica d'Espanya a l'hora d'encarar el dret a decidir per part dels pobles que la conformen. Un pas que a Arenys es va fer amb un ambient festiu i de civilitat, pacíficament i amb il·lusió. El que deia, molt a la catalana.
Ningú pot negar que el sobiranisme està en expansió a Catalunya, quantitativament i qualitativament. Superada, per caducitat o per esterilitat, les fases que el país es feia sense molestar Madrid i sense somiar o reformulant una Espanya que mai existirà reformada; el tabú d’organitzar una consulta simbolitza un nou estadi del catalanisme. Com també ho va simbolitzar les manifestacions multitudinàries sota el lema del dret a decidir, primer contra la retallada de l’Estatut (no la retallada que ens ve, si no la primera que va mutilar l’Estatut aprovat al Parlament).
El post-pujolisme s'està conformant sobiranista i els partits polítics ho haurien de tenir en compte, perquè quedar-se fora de joc o superats per la realitat és letal. El catalanisme polític industrial i burgès va condemnar els vells partits monàrquics a primers de segle XX i el republicanisme popular i nacional als partits regionalistes durant la dècada de 1930. Al segle XXI el catalanisme sobiranista farà caduc el catalanisme immobilista en l'statu quo autonomista.
El sobiranisme, però, ha de saber encarar el més que possible de degoteig, tal gota malaia, de consultes a diferents municipis des de la responsabilitat i la unitat.
No podem caure en una cursa de qui és més sobiranista i qui no ho és. No es tracta de desgastar al rival electoral. Però sí que es tracta de ser conseqüent i no fer equilibris per motiu electoralistes. Que l'electoralisme i el curterminisme no ens faci tenir males presses, que la pressa no és mai una bona consellera.
Però qui es pot negar a deixar que es pregunti al poble què vol que sigui Catalunya? En base a què es negaria? a la unitat sagrada d'Espanya?
L'era sobiranista a Catalunya s'ha iniciat i necessita l'energia i l'esforç de tots els qui pensen la nostra nació lliure. Unitat, fermesa i treball.
Al cap i a la fi, Catalunya serà el que el seu poble vulgui ser, primer però, cal preguntar-li.

Article publicat a El 9 Nou

dimecres, 23 de setembre de 2009

Osona.com, osonenc il.lustre

Ahir vaig estar a la celebració dels amics de Nació Digital, per haver rebut un dels Premis Nacionals de Comunicació pel portal Osona.com.
Prop d'un centenar de col.laboradors, col.legues i amics d'Osona.com hi vàrem participar i vàrem poder escoltar a Xavier Borràs (bloc), Jordi Font i, per sorpresa i fora de protocol (deu estar de moda a Osona això), l'alcalde de Vic Vila d'Abadal, tot conduït pel Quico Sallés.
Van parlar de periodisme ("de debò" i "independent"), no es va parlar de tecnologia (un èxit que demostra que el peridisme digital s'ha normalitzat, tal com va dir en Jordi Font) i de comunicar des del què a Barcelona en diuen territori amb visió nacional.
Des d'aquí, com a amic i col.laborador del portal d'Opinió Nacional del Grup Digital, les meves més sinceres felicitacions a l'equip d'Osona.com i Nació Digital i la meva més sincera admiració a Miquel Macià (al centre de la foto), un periodista diferent, en el millor dels millors sentits de la paraula, amb respecte estricta per la seva professió i passió pel seu país.


dilluns, 21 de setembre de 2009

30 anys de democràcia sense protocol

Diuen que les normes estan fetes per saltar-se les. Per sort això és un tòpic, normalment...
Dissabte, en l'acte dels 30 anys d'ajuntaments democràtics d'Osona, organitzat pel Consell Comarcal, el protocol va ser la norma a saltar-se.
El protocol, com a tal, és un còdex molt estricte i molt clar, però que hi ha interpretacions per a tot, com ara per alguna antiga regidora que es cola entre els actuals alcaldes (un demostració d'antigues aspiracions?).
N'hi que l'interpreten a la baixa, amb un accés de modèstia, com alcaldes que es neguen situar-se amb els col.legues (com deien els francesos -?-, segons l'alcalde de Reus), per modèstia.
O en les salutacions, que tothom fa servir un ordre diferents i tots tenen un oblit més o menys mal intencionat.
O com l'orador que no li toca parlar (Josep Palmerola, demanant la independència) i és el que fa el discurs que no deixa indiferent a ningú, ni als regidors de Torelló que no l'aplaudeixen, ni els qui l'aplaudim.
Però potser perquè el protocol vagi bé, cal que hi hagi un responsable de protocol. Però qui hauria estat capaç d'aturar a l'ex-regidora, el Palmerola o hagués pogut arrossegar a l'alcalde modest o hagués rectificat als il.lustres oradors? No hauria estat protocol.lari...

divendres, 18 de setembre de 2009

Article publicat al Setmanari Torelló sobre la consulta d'Arenys i Torelló

El Setmanari Torelló m'han publicat un article sobre les consultes sobre l'autodeterminació i Torelló, que el podeu llegir al meu bloc d'Esquerra.

dimecres, 16 de setembre de 2009

Acord per l'Ocupació Juvenil, un dia important

Foto: Les conselleres Capdevila i Serna, amb membres de Treball i Joventut i els agents socials i del CNJC
Avui és un dels dies més importants de la meva vida política institucional. El president del meu país, acompanyat de la Conseller d'Acció Social, Carme Capdevila (
bloc), i la de Treball, signarà l'Acord de Mesures per l'Ocupació Juvenil, que compte amb un pressupost de prop de 200 milions d'euros i té 68 mesures, en l'àmbit de l'ocupació, la qualitat de l'ocupació, l'emprenedoria, la inclusió, la conciliació i la formació i que cobreix el període 2009-2012.
És important personalment perquè he participat en les negociacions, en nom de la Secretaria de Joventut, del procés de l'acord, que s'ha fet coliderat entre la Secretaria de Joventut i el Departament de Treball, amb Avalot, Acció Jove, PIMEC, Foment del Treball Nacional i el Consell Nacional de la Joventut.
I és important per la magnitud de tot plegat, un bon acord, una bona feina feta entre tots.
Han estat moltes reunions que han donat com a resultat aquest document, que segueix la voluntat del Secretari de Joventut, l'Eugeni Villalbí, d'aprofundir en les polítiques socials que permetin l'emancipació dels joves. Una aposta de l'Eugeni, de la Secretaria i el DASC i de les JERC. No era gratuït que estigués en l'acord del Govern d'Entesa
A més, també cal tenir en compte que la crisi econòmica va esclatar en la seva virulència enmig de les negociacions, el que va comportar que passéssim del paradigma central de la qualitat de l'ocupació al de les polítiques d'ocupació.
Des d'aquí m'agradaria reconèixer la feina feta pels tècnics David Fernàndez i Lluís Martínez, de l'Agència Catalana de la Joventut i de la voluntat política per tirar-ho endavant del Secretari de Joventut, l'Eugeni Villalbí, i del Julià Fernàndez, Director de l'Agència Catalana de la Joventut.
Després de la signatura tocarà implementar les actuacions plasmades en l'Acord i treballar per millorar l'ocupació juvenil, quantitativament però també qualitativament.
Bloc de la Consellera Capdevila: Creem feina pels joves

dilluns, 14 de setembre de 2009

Cap de setmana sobiranista... i en vindran més!

Aquest cap de setmana ha estat, podríem dir, el cap de setmana més sobiranista dels darrers temps a Catalunya.
En un acte a primera vista tant senzill com fer una consulta popular impulsada per una entitat privada en una població de 8.000 habitants, preguntant als seus veïns si volen o no un estat català sobirà, ha provocat una sacsejada important.
El sobiranisme s'ha envalentonat, l'Estat havia posat traves i fins i tot havia amenaçat, i els federalistes s'han autoexclòs d'una consulta perquè tothom podés mostrar què volia ser de gran, parlant nacionalment.
100 fatxes en un servei de transport a domicili i expres, van anar i van tornar després d'esgargamallar-se cridant la unitat d'Espanya.
2.671 persones van votar a la consulta i, tal com diu molt encertadament Josep Maria Diéguez en el seu bloc, 61 dels quals van ser per uns demòcrates que van manifestar lliurement la seva oposició a la constitució d'un estat sobirà.
Com va dir Puigcercós ahir: ara hi haurà efecte taca d'oli, i la normalitat de l'expansió de les consultes locals és el que ens farà més forts.
A Torelló, ERC ja hem anunciat el nostre suport a què la Comissió Onze de Setembre de la Vall del Ges organitzi una consulta.
El sobiranisme avança.
Bloc meu d'Esquerra: Avui Arenys, després Torelló

dijous, 10 de setembre de 2009

El bloc del virrei Rangel i Arenys: "estem governant, i ho fem amb fets contundents"

Llegeixo a Nació Digital que el delegat del govern (el virrei de Catalunya, diu el periodista), Joan Rangel, del PSC, va amenaçar a l'alcalde d'Arenys en dissoldre el consistori i acusar-lo de secessionista (i rojo, no?).
Me'n vaig al bloc de Joan Rangel i veig que no escrivia res després d'haver sortit al 18 de juliol al carrer, no amb pistoles com els falangistes del 36, sinó amb companys de partit per explicar el finançament i diu que ho varen fer "En un ambient festiu i d'alegria, (...) per explicar que estem governant, i ho fem amb fets contundents".
En l'apunt del 6 de setembre, el que ha escrit aquests dies sobre Arenys, parla d'Estat de Dret i lleialtat constitucional, com a "català, demòcrata i socialista", que és ell, segons autodefinició del subjecte.
En el fons, Rangel té raó, l'autodeterminació i la secessió són anticonstitucionals (està per veure si ho és que Catalunya sigui una nació, ni que sigui de preàmbul), però també van contra els interessos d'un concepte nacional d'Espanya lluny de la llibertat (a decidir) dels pobles que la formen.
És una llàstima que el PSOE, i part dels seus aquí, governin el regne amb "fets contundents" sempre contra els mateixos (pacte nacionalespanyol a Euskadi, abans) i amenaçant a alcaldes "secessionistes" catalans. Però no ens ha de sorprendre al cap i a la fi, les lleialtats són diferents a la dels "secessionistes" catalans.
En el bloc del Virrei Rangel, però, no he llegit cap comentari sobre la manifestació d'uns anticatalans, antidemòcrates i antisocialistes (i anticonstitucionals) com Falange i las JONS.
Ah! i tampoc he vist que hagi publicat cap comentari al seu apunt. Censura, desídia o és que ningú llegeix el bloc de Rangel aquests dies?

dimecres, 9 de setembre de 2009

Decidim decidir, però bé!

La consulta d'Arenys d'Amunt, impulsada per una entitat com és el Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (aquesta és l'escletxa que fa legal la consulta d'Arenys, que sigui una entitat qui ho fa), amb el suport del consistori (li donen suport tots els grups a excepció del PSC), està marcant l'agenda, malgrat els laments de La Vanguardia.
La pressió de l'Estat enfront la consulta, representat per una toga falangista, i un context actual on la política s'escapa de les institucions, són un terreny abonat per una Catalunya farta. Farta d'una crisi que ningú s'hi posa a solucionar, ja sigui per incompetència, perquè desgasta al rival o perquè no té les eines ni els recursos necessaris. Farta d'una dilatació de les solucions (bones o dolentes), com ara el passat finançament o la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut (sobre el català, sobre la nacionalitat de Catalunya, la resta ja ho van retallar Mas i ZP).
Estem en plena ebullició de l'escudella del caos còsmic post-pujolista.
Ara bé, tot això no ens ha de fer perdre al nord als qui tenim l'objectiu de fer d'aquesta comunitat autònoma nostra (o regió europea, com vulgui el lector) un nou estat.
Que l'electoralisme i el curterminisme no ens faci tenir males presses, que la pressa no és mai una bona consellera.
Una consulta com la d'Arenys serveix per posar damunt la taula les contradiccions del sistema i l'actitud que tindrà Espanyat (multiplicat per molt) si un dia algú es decideix a convocar un referèndum i si el Parlament proclama la independència de Catalunya.
Si 8.000 habitants en el país dels 25 diputats de ZP posen nerviós a Espanya, imagineu quan vagi seriosament. Qui està disposat a aguantar el xàfec?
Arenys proclama la voluntat d'exercir el dret democràtic més gran que hi ha: decidir.
Arenys mostra què en pensa Espanya del dret democràtic a decidir dels catalans.
Després d'Arenys, però, cal ser llestos, si calen més consultes promogudes per entitats locals, endavant, jo hi estic a favor i des del meu grup municipal hi donarem suport i farem campanya a favor que així sigui, però, per una vegada, siguem lleials al país i no comencem una carrera per a veure qui és més patriota (que vol dir demostrar que els altres ho són menys) i fem servir les eines que ens hem dotat, i en el cas dels regidors i alcaldes, la plataforma Decidim.cat.

dimarts, 8 de setembre de 2009

Reportatge sobre Esquerra Torelló

A l'Esquerra Nacional van fer un reportatge sobre Esquerra Torelló i la seva tasca a l'ajuntament, en la secció anomenada "Experiències municipals".
Enllaços d'Esquerra Torelló:
Web d'Esquerra Torelló
Bloc d'Esquerra de Jordi Casals


divendres, 4 de setembre de 2009

Un ressopó sard


Tancat per un ressopó de vacances
(prèvia extorsió de Ryanair i els temuts emails d'última hora)
Lectura ràpida d'estiu: Gica Casamare: Ressaca de mariner

dijous, 3 de setembre de 2009

L'Estat contra l'autodeterminació catalana, un petit tast: Arenys

Enmig d'un estiu de debats bizantins sobre manifestacions preventives, de defensa de l'estatut, de superació de l'estatut o obertament independentistes, ha anat fent el seu camí una consulta sobre el dret a decidir a Arenys de Munt, organitzada pel Moviment Arenyenc per l'Autoedeterminació (MAPA), amb el suport del consistori (de tots els grups llevat del PSC).
La consulta havia de comptar amb concentracions de Falange (sí, sí, aquells de la camisa blava) autoritzada pel Conseller Saura.
I he dit, hauria, perquè les últimes notícies és que el govern d'Espanya ha presentat un recurs i la justícia (també espanyola) ha prohibit la consulta. I Saura també ha tingut el detall de posar la concentració dels joseantonianos al congelador.
Des d'Arenys diuen que es farà igualment, ja que la iniciativa és privada (del MAPA).
Pels espanyols això del dret a l'autodeterminació és perillós, encara que es faci en un poble. És un petit tast, minimalista, del que passarà el dia que algú es decideixi a convocar una consulta a nivell nacional.
Òbviament un procés de secessió comporta un conflicte polític, incòmode, però és el peatge a pagar.
Jo segueixo aquest procés a través del bloc i Twitter de Xavier Mir.
PS: un apunt interessant de Daniel Mallén: Arenys de Munt ha arribat fins al fons de la qüestió?

dimecres, 2 de setembre de 2009

Apunts sobre economia de crisi

L'Anna Simó (bloc), arran del darrer apunt al meu bloc ("L'esquerra podria dir "cogito, ergo sum"?) m'han enviat un enllaç molt interessant: Espanya: El Gran Forat En El Llibre De Comptes Europeu , del el Bloc Cafè de la República. És molt interessant.
Per altra banda, com ja he recomanat altres vegades, crec que és molt interessant llegir el
Diari de la Crisi, diari electrònic del grup NacióDigital sobre economia que dirigeix Quico Sallés.
Apunteu-vos aquests articles del mateix Sallés:
“Jo trobo a faltar comunistes”
Les torrades i la cuinera
Criatures

dimarts, 1 de setembre de 2009

L'esquerra podria dir "cogito ergo sum"*?

La crisi econpomica que vivim és de les més furibundes de la història del capitalisme contemporani, una crisi que sacseja els fonaments del cataquesi imperant durant la darrera dècada del mercat lliure com a element suprem .
La indústria pateix i els treballadors els envien a casa. Hi ha llocs on les estructures productives estaven concentrades en la construcció, des d'on l'economia havia augmentat espectacularment. Un creixament de bombolla, especulativa. Aquest cas era el d'Espanya.
També hi va haver qui especulava amb els crèdits, les hipoteques. Una especulació que donava resposta a la saturació del mercat hipotecari després que gairebé tothom qui tingués una propietat la hipotecava per consumir. Estats Units va ser el primer a esclatar i s'ha emportat la resta d'occident (i Sud).
Una crisi econòmica que es viu dramàticament en alguns indrets que eren exemple d'economia pròspera, com la miraculosa Sud Àfrica.
Les útimes dades mostren que en alguns estats sembla que ja s'ha tocat fons i, mantenint-se encara en la crisi, comença la recuperació, en termes macroeconòmics. Les economies domèstiques, però, encara pateixen.
Els governs es dediquen a posar pegats (alguns enormes) perquè el sistema no s'enfonsi i, alguns dels que poden, posen les bases per encaminar-se cap a un teixit productiu renovat, si és possible.
Però hi ha una veu que no se sent, la de l'esquerra socialdemòcrata europea. En un moment de cataclisme econòmic (si se'm permet), que alguns han comparat amb la crisi del 29, no hi ha un proposta de canvi, un programa per una petita revolució, com va ser el New Deal de Roosvelt (que va crear la classe mitja americana) als EE.UU. dels anys 30 (i les bases d'estat del benestar de la Catalunya Republicana).
A l'Avui vàrem poder llegir un article (llegiu-lo aquí) de posada de llarg com a presidenciable del francocatalà (no de la Catalunya Nord) Manuel Valls (wiki), pel PSF. Ho fa amb la bandera de Giddens, del socialiberalisme econòmic més clar. Aquesta és la proposta de la socialdemocràcia francesa?
Mentrestant Die Linke (wiki), l'esquerra dels post-comunistes i dels dissidents d'esquerra del SPD, liderats per LaFonaine, creixen a Alemanya. Llegiu-ho a La Vanguardia o a El Periodico
Quina ha de ser la resposta de l'esquerra europea en la nova era econòmica que ens espera? Ha superat l'esquerra europea el trauma del neoliberalisme trimofant, hereu de Tatcher i Reagan, que va fer caure el "socialisme real"?
A l'esquerra hegemònica sols li queda escollir entre els pegats i les renúncies ideològiques?
* Cogito ergo sum: Penso, doncs existeixo