Quan la caiguda del bloc comunista, a finals dels 80 i principis dels 90, el capitalisme triomfal va preveure una victòria definitiva del liberalisme i el capitalisme, Fukuyama va parlar de la fi de la Història.
Les democràcies populars de l’Europa Oriental van ser
substituïdes per democràcies liberals, a l’empara de la UE primer i l’OTAN
després, sumant model econòmic a la geostratègia atlantista liderada per
Washington. Alhora que s’instal.laven fàbriques occidentals en busca de mà d’obra
barata, s’obrien els mercats als productes de consum occidentals i tancs i
míssils de l’aliança atlàntica s’hi anaven instal·lant.
A Rússia, Boris Yeltsin desmantellava l’estat soviètic
mentre repartia el control de les matèries primeres entre els seus aliats
polítics, cleptòmans compulsius i amb entrellaços mafiosos.
La caiguda del Mur de Berlín |
Del primerenc liberalisme naïf dels primers governs
post-comunistes, a excepció de les transicions liderades per ex-comunistes
reconvertits en socialistes de saló luxós, s’ha anat passant a un nacionalisme
cada cop més autoritari i identitari que dona resposta, ni que sigui
primàriament, a la decepció de bona part de la població que no ha vist
recompensada la protecció que li prestava l’Estat socialista (habitatge,
sanitat, treball, educació, conciliació familiar, dret de les dones, etc) amb
un benestar material que vesteixi en texans les llibertats individuals
conquerides. Polonesos, búlgars, romanesos, eslovacs i hongaresos són
perifèrics i en alguns casos pàries dins a la UE.
Viktor Orban, president d'Hongria |
L’estatus quo europeu està conformat per un consens a l’entorn
de l’estat del benestar defensat per liberals moderats, socialdemòcrates i
cristianodemòcrates, ignorant que la raó essencial de l’estat del benestar no
són els serveis públics, sinó la redistribució de la riquesa a través d’aquests
i de la fiscalitat. Alhora, el consens avala polítiques d’austeritat antisocial
i de suport al capitalisme financer. Un mesclum que ens ha portat al sot de la
crisi més dura del capitalisme des del Crack del 29, importada des dels EEUU i
que s’ha estancat al Vell Continent, fent estralls a les classes mitjanes i les
classes populars.
Davant aquest escenari, a la UE occidental han aparegut com a alternativa d’aquest establishment políticofinancer unes esquerres alternatives més o menys reeixides i una extrema dreta populista i identitària. A la UE oriental, amb el socialisme transformador bloquejat durant anys per les tesis anticomunistes, l’única alternativa al stablishment és el nacionalisme autoritari cada cop més triomfant electoralment, governant a Hongria i a Polònia, aixecant banderes amb porcs com a reacció islamòfoba, el nou paradigma de la dreta autoritària i identitària europea.
L’anomenada crisi dels refugiats ha posat damunt el tauler les cartes a la UE, i l’estatus quo polític, amb voluntat humanista s’ha vist aturada per l’autoritarisme identitari que s’inocula també en els partits i governs centristes occidentals.
L’anomenada crisi dels refugiats ha posat damunt el tauler les cartes a la UE, i l’estatus quo polític, amb voluntat humanista s’ha vist aturada per l’autoritarisme identitari que s’inocula també en els partits i governs centristes occidentals.
Mentre Merkel humiliava l’esquerra alternativa grega, ha
deixat que l’ou de la serp es trenqui i l’escurçó campi pel cor d’Europa, més
enllà dels Parlaments que ja controla.