Primer film de terror de Duran i Lleida filmat a Vic

Millor acabar l'any amb una mica de mal rotllo que no pas entrar en el nou així.

Avui, mentre dinava he llegit a El 9 Nou que l'anunci que CiU passa en cinemes i que córrer per Internet, vídeo de pre-campanya on hi podem trobar tots els tòpics de la demagògia populista d'extrema dreta (ni més ni menys), el van filmar en part a Vic.

En el vídeo hi trobem immigrants que no s'integren (ni s'integraran!), delinqüència als carrers i caos en les escoles (la joventut en decadència!), entre d'altres. Òbviament, la part filmada a Vic és el que tracta la immigració. I és que Vic és la ciutat que els simplistes i sensacionalistes de la política mediàtica tenen com a referent pel "problema" de la immigració. Tal com l'Anglada ja diu...

És una llàstima que el candidat de la federació de CiU, Duran i Lleida, vagi a la ciutat més important que governa el seu partit, Unió, i la utilitzi com a plató per un espot de sèrie B de terror social. És una llàstima que Unió no vegi la feina que es fa a Vic, com les parelles lingüístiques per exemple.

Qui no ha pensat mai que Vic podria ser un bon lloc per fer localitzacions pel cinema. Però qui s'hauria arribat a imaginar mai que la maquinària mediàtica d'Unió escolliria Vic com a escenari de la seva primera producció de política de terror?

.

Per veure el vídeo clica aquí

Futur incert al Pakistan

Aquest final d'any ve ple de notícies a l'entorn del Pakistan (wiki), un país musulmà enorme i amb armes nuclears, enemic de la Índia (també potència nuclear) i situat en el primer front en la guerra contra Al-Qaida, malgrat que de les escoles coràniques del Pakistan és d'on surten més seguidors dels Taliban, els qui van acollir i protegir (encara ho fan) al líder d'Al-Qaida Bin Laden.

En els últims anys un militar, Pervez Musharraf, està liderant el país, recolzat pels EE.UU. Amb la fidelitat de la policia, l'exèrcit i el poderós servei d'intel.ligència, ha governat amb mà de ferro la república del país dels musulmans, o dels purs, que és el que vol dir Pakistan.

Les tensions internes, però, amb l'oposició islàmica i la "democràtica", amb el desgast davant de l'opinió pública occidental del directori militar de Musharraf, aquest s'ha vist abocat a abandonar l'exèrcit i convocar eleccions. Això ha coincidit amb l'arribada de dos ex-primers ministres, Benazir Bhutto (wiki) i l'islamista moderat Nawaz Sharif. Ambdós van deixar el càrrec sota sospites de corrupció.

Benazhir Bhutto, que havia arribat apadrinada pels fins ara aliats de Musharraf, els EE.UU., fou assassinada en un míting que feia. El govern pakistanès acusa Al-Qaida, Al-Qaida acusa als serveis d'Intel.ligència. Els EE.UU. callen.

Benazir Bhutto era membre d'un llinatge polític del Pakistan (el seu pare va dirigir el país i va ser executat per un general colpista, i els seus germans van morir en estranyes circumstàncies). El Partit del Poble del Pakistan (PPP) és el partit dels Bhutto, ara el liderarà el fill de 19 anys de Benazir Bhutto, el vicepresident serà el vidu de Bhutto. A molts països dels país en via de desenvolupament hi ha partits lligats a llinatges, a famílies, a clans. Ho trobem a molts països d'Àfrica, a la Índia o al Líban, per citar uns casos.

Aquest enorme país musulmà que és el Pakistan està en el centre del taulell d'escacs, però aquest taulell hi ha més de dos jugadors, no sols hi ha blancs i negres. Musharraf en quin bàndol està? i els seus serveis d'intel.ligència? i els EE.UU. quines peces mou a més de Bhutto? Quin resultat tindran les eleccions davant l'assassinat (martiri) de Benazir Bhutto, la pressió social i violenta d'Al-Qaida i la repressió de l'aparell de l'estat en mans de Musharraf?

Amb 160 milions d'habitants, el Pakistan viu totes les tensions que hi ha en la geopolítica dels inicis dels segle XXI. I amb armes nuclears carregades...

.

Dos articles de Sin Permiso:

Pakistán, tras el asesinato de Bhutto: la distorsionada percepción de Occidente, de Tariq Ali

El islamismo radical busca el consenso de los pobres. Entrevista a Mohammed Harbi, sobre Algèria.

Desmentint la Innocentada

Ahir va ser el dia els Sants Innocents. És un dia que sempre m'empesco alguna innocentada. Així que la decisió política més important de la meva vida era una innocentada...

Aquest ha estat el primer any que he utilitzat el bloc per fer una innocentada. Hi ha qui s'ho va creure en un primer moment, algú altre que li vaig haver de dir. Suposo que hi a algú que encara no es creu que era una innocentada.

La majoria de la gent que s'ho va creure no entenia el pas fet, bona senyal.

I és que els arguments esgrimits eren bastat lamentables, com ara el tema de la maduresa política! hehehehe... Quan el gran pare de la pàtria de l'últim quart de segle XX governava aquest argument encara algú se'l podia creure. Però vistes les circumstàncies, vista com és l'Espanya democràtica, l'independentisme és l'estat adult del catalanisme.

Va ser un apunt amb l'argumentari de Felip Puig ben esmolat: "... que acabi amb la trencadissa d'esquerra i dreta que ens volen imposar els socialistes i ecosocialistes..." i de l'argumentari de Duran i Lleida: "La república i la independència és una quimera, un somni esbojarrat d'estiu, (...) vull participar de la maduresa del catalanisme que ha guiat Catalunya cap als camins més brillants de la seva història...".

La Casa Gran del Catalanisme no és res més que la segona residència d'Artur Mas.

Una cosa era certa però, en Ballana no se'n va. Ara espero que el bon amic Lluís Pérez Lozano tampoc!

Una abraçada a tots, innocents i no. I bon humor!

ERA UNA INNOCENTADA: La decisió política més important de la meva vida

Avui, després de dies de reflexió després d'una trobada que potser va ser casual o no, però que em va encendre tots els dubtes, he pres una decisió. Potser una de les més importants de la meva vida...

No m'ha calgut que ell m'acabés de convèncer ja n'estava.

Ho haig de reconèixer, és dur haver de reconèixer que el pare tenia raó quan deia que un quan es fa més gran evoluciona, que els ideals es dilueixen amb el pragmatisme, que els somnis d'horitzons brillants queden anul.lat pels anhels de ser feliç l'avui.

La república i la independència és una quimera, un somni esbojarrat d'estiu, l'adolescència del catalanisme. Jo ja no vull ser més un adolescent polític i vull participar de la maduresa del catalanisme que ha guiat Catalunya cap als camins més brillants de la seva història, només anorreats per la violència castrense del nacionalisme espanyol.

Estic cansat de picar pedra per un futur que mai arribarà, no vull perdre més temps enlloc d'aprofitar-lo per treballar pel presents dels i les catalanes.

Faig una passa endavant i dic SÍ a la Casa Gran del Catalanisme. Aquest és el projecte que necessita la nostra petita pàtria, un comú denominador de l'acció política i de govern, que acabi amb la trencadissa d'esquerra i dreta que ens volen imposar els socialistes i ecosocialistes, i car, doncs és l'única manera que tenen de governar.

Faig una passa endavant, no estripo el carnet d'Esquerra, perquè crec que té lloc en aquesta casa comuna liderada per Mas. Però segurament me n'expulsaran. Cal refundar Esquerra lluny de radicalismes estèrils per treballar pel benestar i el progrés econòmic dels nostres conciutadans.

Sempre li retrauré a Mas que pactés amb Espanya la retallada de l'Estatut a canvi de la sociovergència que l'investiria president, però el seu projecte de la Casa Gran és l'única via vàlida per la nostra nació. Ell ens va posar en aquest forat, però només la Casa Gran ens en pot treure...

Faig aquest pas endavant, sota l'amenaça d'haver de deixar totes les meves responsabilitats a Torelló, al Consell Comarcal i a Joventut, no el vull fer sol, des d'aquí demano a l'amic Joan Ballana, que es decideixi a acompanyar-me, que es decideixi a fer el què vam imaginar ara fa dos dies enmig de l'aroma calenta d'un Cacaolat.

Ser que està dolgut, ser que vol marxar, però ell no ho farà mai de deixar al seva ciutat, ho diu, però no s'atrevirà. Joan, acompanya'm i construïm la comarca, el meu Torelló i el teu Vic des de la Casa Gran!

.

PS: només disculpar-me per no haver avisat abans als meus companys Lluís, Raül, Marta, Josep Maria, Jordi, Daniel, Josep, Isaac, Toni, Òscar, Joan, Rosa, Ramon, Pau, Jaume, Albert, Lluís, Jesús, Bruna i tota la resta, així com als meus amics i companys de fatigues a Joventut, Eugeni, Juli, Aina, Ramon, Xavis i Jaume. Si em deixeu jo hi seré, si no, jo ho entendré...

PS2: curiosament ens trobem més d'un fent el pas cap al catalanisme pragmàtic i nacionalista, el bon company Lluís Pérez Lozano al final fa el que em va comentar que anava barrinant des de feia alguns mesos. No crec que haguem de sortir del partit, amic, però respecto la teva decisió, ens veiem a la Casa Gran.

Tensió sexual entre Satanàs i Sant Miquel a ritme de Tango

Ara mateix acabo de tornar dels Pastorets de Torelló.

Torelló es reafirma com a espai d'innovació de cultura popular. Els Pastorets del meu poble han entrat plenament en el segle XXI, evolucionant la posada en escena, el vestuari, la música i l'atmosfera sense trencar la màgia que té aquest teatre que arrenca ja des de l'Edat Mitjana; el text, òbviament, no és tant antic, és el del Folch i Torres, el del Lloquet i en Rovelló.

Trobem uns pecats capitals contundents, amb profunda vagància la Mandra, amb pecaminosa sensualitat la Luxúria, amb extrema ira la Ira, i així fins arribar als set arxipecats. Les Fúries de l'Infern són multitud, cridaneres i bellugadisses. Llucifer pervers i llefiscós i Satanàs és un galan de xarol.

Els àngels són dansaires i Sant Miquel obertament femení.

I els dos protagonistes són dos pallassos sense frontera (tal com es presenten al principi acompanyats nas vermell i acordió de fons) brinquen, corren, cauen i criden, el fatxenda simpàtic (perquè és això en Lloquet, un fatxenda amb barretina) i el golafre, gandul Rovelló, que té una capacitat infinita en posar-se amb merders.

Podríem parlar del tartamut Jeremies i la seva tomaquera anomenada Marta. I de molts d'altres.

La direcció ha agilitzat algunes escenes i s'ha recreat en les més espectacular, i al cap i a la fi les que espera la platea.

Però el que m'ha encantat, ha estat la tensió sexual que hi ha entre Satanàs i Sant Miquel. Ja em perdonaran els més puristes o conservadors, però el tango que amaneix les trobades entre ambdós, és molt suggerent, arribant al clímax tanguil amb l'última trobada, on el sinuós Miquel (sinuosa!) camina amb la força de la melodia argentina i el dimoni, amb la gavardina de xarol fora, vestit per agafar el ser celestial i conduir-la en mig de la música dels Gardels...

Però l'antítesi Cel-Infern fa impossible que el tango s'executi explícitament a la Terra. Pregaria que l'any que ve, el tango es consumi, que sigui un fet, puguem gaudir de la lluita entre el Bé i el Mal de la forma més apassionada possible.

.

PS: Pares, podeu estar tranquils, aquesta tensió sexual Satanàs-St.Miquel és molt subtil, jo hi he anat amb els quatre nebots i ni se n'han adonat... fins i tot aquesta percepció em pot estar causada per haver caigut en les temptacions de la Gola d'escudella, canelons, pollastre i torrons de Nadal i qui sap si també de la Luxúria...

.

Podeu veure informació sobre els Pastorets de Torelló a la web del Teatre Cirvianum.

Conte curt de Nadal

No tinc gaire temps per escriure el què realment m'agrada, contes curts. Amb prou feines puc robar minuts per escriure en el bloc o bé feer algun article d'opinió.

Però aprofitant aquests dies de repòs doncs m'hi he posat, és un conte d'un sol traç, tal com els faig a la web de Relatsencatalà.CAT, escrit d'una tirada i una revisió ortogràfica (mai complerta...).

El relat es diu Conte curt de Nadal, si el voleu llegir ho podeu fer clicant aquí.

Bones festes!

.

Conte curt de Nadal

Bones festes!

BONES FESTES I BON NADAL

.

Si voleu veure la felicitació d'Esquerra Torelló,

cliqueu AQUÍ!

La primera pedra (no té res a veure amb allò del lliure de pecat o no)

Aquest dissabte l'Honorable Conseller de Governació Joan Puigcercós havia de venir a posar la primera pedra del nou Casal de la Gent Gran de Torelló. Per qüestions personals no va poder venir, però el va substituir Jaume Oliveres, Secretari General de Governació, acompanyat pel Director General Josep Maria Civis i el Coordinador Territorial de Governació a les comarques centrals, Toni Casassas.

Podeu llegir l'apunt a el meu bloc d'Esquerra o a la web d'Esquerra referit a la qüestió, clica aquí.

També podeu llegir la notícia a la web d'El 9 Nou clicant aquí.

.

PS: al Secretari General de Governació el vam obsequiar amb una rèplica del capgros Patufet. En Jaume Oliveres és del Masnou, sort que no és de Mataró, si no, s'ho podria haver pres malament...

(foto: El 9 Nou)

Front Econòmic: Ausa Futur, un lobby osonenc per l'equilibri i la qualitat

A El 9 Nou, aquest divendres, he pogut llegir un reportatge de Josep Comajoan (bloc) i Martí Castells sobre la creació d'una societat per part de cinc dels principals empresaris osonencs més importants. Les seves empreses són Bon Preu, Casa Tarradellas, Fundició Dúctil Benito, La Farga Lacambra i Riera Ordeix; i el nom de la societat és Ausa Futur.
Els seus objectius és modernitzar l'economia productiva de la comarca, respectant l'entorn i el seu equilibri, llegim vetllar per un creixement equilibrat. Volen un creixement que no vallesitzi Osona.
Osona ha de dissenyar una línia estratègica que ens guii en el futur.
Aquesta iniciativa va sorgir fruit d'unes trobades entre empresaris i els representants polítics dels principals empresaris de la comarca. Es va assegurar el consens i suport polític per una banda i el lideratge de la vessant empresarial d'aquesta estratègia comarcal. A més, compten amb la Un iversitat de Vic.
En les darreres eleccions, Esquerra Osona va plantejar 13 punts programàtics bàsics. El punt número 2 deia:
Redactar i aplicar consensuadament el Pla Director de la Plana de Vic
La comarca d’Osona és i està destinada a ser un dels principals motors econòmics pel desenvolupament del nostre país. Osona ha de ser capaç de gestionar un creixement equilibrador per tal de configurar un territori, unes activitats i un nivell de vida que respecti l’equilibri entre les activitats humanes i l’àmbit natural en el qual es desenvolupen.
Així doncs, la federació comarcal d'Esquerra farà tot el possible perquè des del front polític aquesta iniciativa tiri endavant.
Hem de poder fer possible el colideratge de la nostra societat des dels diferents fronts: l'econòmic, el civil, el cultural, el social, l'universitari i el polític. Respectant el camp de treball i els actors de cada front. L'error més gran seria, per exemple, polititzar aquesta iniciativa empresarial feta des d'un sentit de país i de comarca.
.
PS: No tot, però, són flors i violes en l'àmbit comarcal en matèria econòmica, a Torelló hi ha treballadors de la Vitri que parlen de vaga fruit d'un expedient de regulació de la plantilla i d'uns trasllats temporals a la nova planta d'Eslovàquia. La globalització també fa estralls a la comarca.
.
Podeu llegir la notícia d'Ausa Futur, clicant aquí si ho voleu llegir a la web d'El 9 Nou, i clicant aquí podreu trobar talls de veu al portal de El Ter.net.
També ho podeu llegir a l'Avui o al portal de notícies de la Corpo.
Podeu llegir la notícia de la Vitri aquí.

(Foto: www.mesosona.cat)

Revista Mà, per la cohesió social i la cohesió nacional

Avui ha sortit un nou mitjà de comunicació a la comarca d'Osona, és la Revista Mà.
És una revista destinada a persones immigrades a la nostra comarca des d'un altre estat, el model lingüístic és del tot novedós, ja que està escrita en català amb petits resums en d'altres llengües com ara l'àrab, el xinès, l'anglès, el francès i l'amazigh.
Els continguts són molt variats, i va des d'entrevistes a articles d'opinió fins a articles més de fons, per exemple, en el primer número tracta el tema de les infraestructures a la nostra comarca.
La immigració té un clar impacte social i cultural a la nostra comarca, sobretot en poblacions com ara Vic i Manlleu, però també en d'altres com Torelló.
Aquesta revista és una clara aposta d'establir un punt de trobada de les persones d'origen immigrat en la terra on viuen, i es fa a través de la llengua del país, el català. És una clara aposta nacional.
Un servidor ha estat convidat a formar part del Consell Editorial de Revista Mà, és un orgull compartir tasca amb noms tant potents. Recordo perfectament com em va presentar el projecte en Cesc Poch fa uns mesos en un bar de Vic, el projecte el vaig trobar molt encertat per la tasca de cohesió social i nacional, el rol del català com a punt de trobada de tots plegats és molt important.
Els mitjans de comunicació creen referents d'identificació, de comunitat. Segur que aquesta revista reforça el referent com a comunitat d'Osona i Catalunya.
La Revista Mà, dirigida per Cesc Poch, Mohammadi Bouziani i Moustafà Bouziani, està editada per SocialCAT, amb la col.laboració d'UGT-SICO Osona i el suport del Departament d'Acció Social i Ciutadania.
Esperem que el projecte surti ben reeixit.
.
Baixeu-vos el primer número aquí, i també podeu entrar a la web: http://www.revistama.cat/
Podeu llegir la notícia d'Osona.com aquí.
També podeu llegir-ne informació en apunts dels blocs de Cesc Poch, Camil Ros o de Sara Blázquez
A ElTer.net hi podeu trobar un tall de veu de Cesc Poch.

Visita oficial (uf!) a les borses del Pirineu lleidatà

Avui he sortit a les 7 del matí de casa, era fosc encara, per dirigir-me cap a les terres de ponent per fer una visita oficial (que gros que sona) a algunes Borses Joves d'Habitatge de la zona del Pirineu, concretament la de Tremp i la de la Seu d'Urgell.
He travessat la meitat de la Catalunya Interior de Vila d'Abadal (doncs no he passat per Olot ni Ripoll), primer amb la carretera glaçada i després acompanyat per uns camps plens de gebra que enfarinava el paisatge.
He arribat a Lleida amb puntualitat britànica, a les 9.30, m'he dirigit a la Coordinació Territorial on m'esperava el coordinador, el Jordi Satorra. No he tardat gaire a comprar tabac i fer un cafè, tot amb un cel gens emboirat però humit, plovia.
Poc després ens hem dirigit a Tremp a visitar una de les Borses que funcionen millor, el Josep és la peça clau. És molt important la figura del captador de pisos de les Borses, ha de tenir dons de gents, habilitat negociadora i, per què no, comercials. El Josep ho té i la Borsa de Tremp és la nostra punta de llança en aquesta part del Pirineu català.
He tingut reunions via telefònica amb gent de l'Agència.
Tot seguit hem fet els 81 quilòmetres que ens separaven de la Seu d'Urgell, capital de l'Alt Urgell. Allà la Borsa no acaba de funcionar del tot, però ens posarem a treballar perquè així sigui, l'important és que s'hi creu a nivell polític i a nivell tècnic s'està motivat. Ens en sortirem.
M'ha sobtat la constatació d'un element que afecta el mercat immobiliari de la Seu, els andorrans que van a la Seu a viure perquè els habitatges són més assequibles que al seu Principat. Conseqüència: inflació dels preus, ja que estan disposats a pagar més, perquè sempre serà menys que a Andorra. Resultat: hi ha demanda per part de joves, però no hi ha oferta per a ells.
Arribo de fosc a casa, són les 11 de la nit i estic digerint, encara, l'hamburguesa de quart de lliure amb formatge del McDonald's, i és que Lleida no està als Balcans...

Un animal de Teatre recollint un premi dels qui gaudeixen en la tortura d'animals (no de teatre)

Una de les coses que m'omplen més d'orgull és que en Xavier (Xevi) Boada hagi triomfat com a home de teatre. M'omple d'orgull perquè és parent (llunyà, amb una carambola que mai he acabat d'entendre). I m'omple d'orgull malgrat que no tingui cap mèrit per part meva.
En Xevi és un dels actors principals dels Joglars, segurament la companyia de teatre que em provoca més riure i mala llet a l'hora. Aquesta tragicomèdia agra, per dir-ne d'una manera, m'encanta, és igual com quan llegeixo el Salvador Sostres.

En Xevi ha ensenyat tot el seu potencial en aquesta companyia, ha creat i desenvolupat els seus personatges amb tota llibertat i potencia. És un animal de teatre, que despren la força d'aquest art en la seva essència.

Recordo perfectament que vaig conèixer l'infern en la meva infantesa, concretament el del Teatre Centre de Manlleu pels pastorets. En Xevi feia de Satanàs, si no vaig errat amb un vestit fet per la meva àvia. Hi ha un moment que l'àngel caigut baixava enmig del públic i condemnava a un nen a la foguera eterna. Jo era un d'ells, per enveja de molts d'altres!

A mesura que he anat madurant políticament (encara ho vaig fent, no he acabat!) me n'he anat adonant del tarannà llibertari del Xevi Boada, amb algun tic Boadellià, com en un article escrit a El Ter contra "el nacionalisme identitari" (l'únic?).

El que no sabia és que aquesta simbiosi parcial amb l'antinacionalisme (català) de Boadella també arribés a sentir-se còmode en el món taurí.

He llegit que va recollir el premi que la Peña Taurina de Manlleu va donar als Joglars. Els hi van donar per l'obra Controversia del toro y el torero, on es debat sobre la tauromàquia (l'art de rebentar un herbívor en públic, mentre vomita sang).

En Boada no es declara taurí (ni antitaurí), però assumeix que l'autor de l'obra (Boadella) sí que ho és, suposo que la parcialitat també hi serà a favor dels homes armats, que marquen paquet i porten monyo, els toreros.

I en Xevi, no es vol mullar, però afirma que “hi ha alguna cosa més que els arguments dels antitaurins”. És veritat, el sofriment d'un herbívor com a espectacle. Assassinar i torturar per plaer.

Ah, sí! i els qui els hi agrada...

.

Podeu llegir la notícia a El9Nou.CAT, clicant aquí.

(Foto: Xavier Boada fent de toro i Ramon Fontserè fent de torero)

Per què vol la independència Josep Culí?

La maquinària per les properes eleccions, en aquest cas les que serveixen per elegir els diputats del Congreso espanyol, ja comencen a funcionar.
Esquerra ha fet un vídeo de pre-campanya i una web on hi ha i s'hi poden posar raons perquè un vol la independència.

En el vídeo hi surt en Josep Culí, portaveu de la Vall del Ges de la JERC i membre de l'executiva nacional i regional. Estic molt content de la seva presència en aquesta campanya.
Ahir la Regional d'Osona, Ripollès i Lluçanès va celebrar el seu Congrés i van renovar la direcció, dos membres de la secció local de la Vall del Ges hi són presents, en una executiva liderada per l'Isaac Peraire.
Ara que es va consolidant en l'organització recordo els inicis de la secció local de la Vall del Ges, amb barbamecs com el mateix Josep, la Irina, l'Albert (ahir elegit com a secretari regional), el Gil, l'Eudald o el Joan, els primers militants de la Vall del Ges conjuntament amb un servidor.
Ja és un fet que a la federació comarcal d'Esquerra Osona, el major factor de regeneració de quadres és la JERC, molts membres de l'executiva comarcal hi hem passat o encara hi són presents, com el Lluís, la Bruna, l'Isaac, la Montse o jo mateix.

.

PS: Podeu llegir el meu darrer article sobre el dret a deicidir publicat a Més La Marxa al meu bloc d'Esquerra, cliqueu aquí

Catosfera en reflexió i Osonesfera activa

En els últims dies no he estat gaire regular en la publicació, ja sigui per la mala connexió wi-fi del wàter de l'hotel Kerber de Podgorica o per la tancada amb tot l'equip de la Direcció de Programes de l'Agència Catalana de la Joventut.
En tot cas, tampoc he pogut llegir gaire, ni blocs ni portals. Així que m'han hagut d'explicar que Saül Gordillo ja ha parlat de Blocaires.Osona i que "m'haig" d'apuntar a les Jornades de la Catosfera (veure bloc) on un osonenc serà ponent. Doncs ens hi apuntarem. De moment, però, ja tinc el repte d'informar-me sobre què és la xarxa facebooks. Primer em demanen inscriure-m'hi... res de tour de visita. Ho farem.
Fent una trobada de blocaires informals al Gravat de Vic, és a dir, en persona, em vaig assabentar que en alguns blocs de la família osonenca postcomunista, més roja o més verda, hi ha molta vidilla en els comentaris, en la mare dels sous dels blocs.
L'amic Iñaki s'ha ficat fins al fons en la crisi dels postcomunistes del País Valencià, on EUPV es veu fagocitada des de dins per Iniciativa pel País Valencià i des de fora per un Bloc molt hàbil. Podeu veure el debat en el bloc de l'Iñaki aquí.
En el de l'ecosocialista vigatà Arnau Martí, arran del l'últim ple municipal de Vic, s'ha creat un debat al voltant del paper dels mitjans de comunicació, de la pirateria de material periodístic i sobre què és i què no és un insult. El periodista i blocaire Josep Comajoan (i no Joan, Arnau! hehehe) ha dinamitzat molt aquest debat...
Parlant de la família postcomunista d'Osona, en el bloc de Tornafoch, protagonista de la política vigatana dels últims temps entrant i sortint del govern de Vic, no hi pot haver cap debat perquè no accepta comentaris... llàstima!
.
PS: en Ballana ja no és del PSC, ja no hi és Portell, ja no hi és Maragall. Encara hi és Nadal. Però el què és evident és que fa temps que se l'havien quillat.

Retorn d'una Podgorica intensa

Avui he retornat a la quotidianitat, d'una forma intensa, amb dos "dinars-reunions" inclosos.

Però la gent de l'Agència i de la Secretaria també, ja que avui han sortit, just connectar el cable d'internet al portàtil, 49 email que restaven a la safata de sortida, ja que el portàtil de la feina em va acompanyar a Podgorica, el problema va ser que el Wi-Fi de l'hotel només tenia cobertura al... wàter! i molt dèbil, així que després de protagonitzar una pintoresca escena amb el portàtil damunt el dipòsit del wàter vaig desistir d'enviar els emails fins que arribés a Barcelona.

Suposo que l'entrada ha estat impactant perquè realment he pogut desconnectar (malgrat l'ordinador de la feina...).

Han estat quatre dies de no parar i amb situacions tant curioses com fer un cafè a l'hotel més luxós de Montenegro (on vam arribar amb un Golf GTI rovellat, que va ser aparcat per un aparca cotxes...) just abans d'assistir a... l'assemblea de l'Associació de Turisme de Montenegro (foto). M'hi van portar la Jadranka i el Vladimir del Carnet Jove de Montenegro. No vaig entendre res de res, però tot responent emails i avançant feina amb el portàtil, vaig poder observar una picabaralla dialèctica entre el ministre de Turisme (socialdemòcrata) i un membre del sector turístic i diputat liberal (opositor). Qui eren m'ho van explicar.

He parlat de política, de Kosovo (volien saber què en pensava un català) i de Catalunya (m'ho demanaven!), de futbol ("Is your name Jordi? Jordi... Cruyff!", quina fixació que tenen amb el fill del Cruyff! a l'estiu, a Sèrbia, ja m'hi vaig trobar), de dones (només volien que opinés com eren les dones montenegrines -"so tall"-) i... d'aigües. Sí senyor, vaig viure i participar en dos debats sobre quina aigua embotellada és més bona. Un dels cops va ser entre dos nois que eren comercials de dues empreses d'aigua. Cap dels dos, però, ho era de la millor: Voda Voda.

També van intentar parlar de cotxes, però aquí ja no hi arribo.

Aquesta estada ha estat bé per desinfectar l'estómac a base de cervesa, tequila (jo no volia...), gintònic i rakjia (aiguardent montenegrí). Aquella gent d'allà té la costum que tothom qui està en una taula d'amics ha de pagar una ronda. Mai tens el got buit. I si no te n'adones vas bevent!

Però el viatge començat amb un Barcelona-Frankfurt-Belgrad-Podgorica i acabat amb un Podgorica-Belgrad-Düsseldorf-Barcelona m'ha servit per endinsar-me en una ciutat de 600.000 habitants i d'arquitectura socialista i amb un munt de cartells i pantalles publicitàries. Podgorica té racons molt bonics, monuments de guerrers, poetes i d'algun rei, i ponts que sobrevolen rius d'aigua maragda. He tingut una bona guia i uns bons amics que m'han ofert tot el que tenien i que podien fer, començant per un cafè turc i acabant per una ampolla de Rakjia (Gràcies Miroslav Popovic, ergo Milna!).

Això sí, definitivament, a Podgorica no hi ha MCDonald's...

.

Aquest és el bloc del meu viatge a Montengro de l'estiu del 2007: http://enjordialsbalcans.blogspot.com/

Barcelona - Frankfurt - Belgrad - Podgorica

Surto de Barcelona, volo cap a Frankfurt, faig una Pepsi i embarco cap a Belgrad, on em trobo que a l'aeroport de Belgrad no s'hi pot tirar papers al terra, no s'hi pot entrar amb gossos ni gats, tampoc si pot fumar i... no s'hi poden entrar pistoles ni punyals!!!!
Acabo de fer la primera cigarreta del dia al carrer tranquil de no ser disparat ni apunyalat mentre vagi a buscar el vol cap a Podgorica.

Retorn a Montenegro, us deixo amb Gica Casamare

Després d'unes setmanes intenses a l'Agència, presentant llibres de poesia eròtica, promovent comunitats blocaires d'Osona, fent Plens municipals, escollint candidats osonencs per les eleccions dels d'allà a la dreta (física, no sols ideològica), manifestant-me, trobant-me en Josep Maria Matas arreu (a 9TV, a la mani i a l'ACM i entre els locals de CDC i Esquerra a Vic) i indignant-me amb l'esperit més totalitari de socialistes catalans (alguns), demà me'n vaig a Podgorica, Montenegro (via Frankfurt i Belgrad i retorn via Belgrad i Dusseldorf).

Me'n vaig a desconnectar, però a l'Hotel hi ha wi fi, malgrat que intentaré desconnectar prou per no actualitzar el bloc, és possible que ho acabi fent...

Aquest cop no us deixo apunts de bloc per llegir sinó que us convido a conèixer l'univers literari de Gica Casamare, amb literatura artesana i d'un sol traç. Si voleu llegir-lo, cliqueu aquí.

PSC, de Giddens a Stalin

Fa uns dies, a La Vanguardia, José Zaragoza, secretari d'Organització del PSC, va publicar un article on posicionava el PSC en l'àmbit del socialisme liberal, concepte polític més a prop del liberalisme radical (o d'esquerres) que de la socialdemocràcia.

Em va sorprendre molt llegir aquella declaració de principis liberals per part d'un apparatxik del PSC, com és José Zaragoza, un home dur dins dels socialisme del Baix Llobregat.

Però davant el miratge d'una possible praxi liberal del PSC, que relaxi el seu dirigisme polític absolut, que tingui més confiança i oxigeni l'espai ciutadà (la cultura, la societat civil, etc.), em trobo el poderós Joan Ferran, home fort del partit a Barcelona.

Ferran, de llengua intel.ligent i de mossegada ràpida i mortal, ha estat un dels açots més persistents contra el nacionalisme català, de tot el més ampli ventall.

Avui, a El Periódico de Catalunya, el portaveu adjunt del PSC al Parlament, Joan Ferran, ha incitat a una depuració ideològica dels professionals dels mitjans de comunicació públics catalans, els de la Corpo. Ha parlat d'eliminar la "crosta nacionalista" de TV3 i Catalunya Ràdio.

Òbviament, els mitjans de comunicació es poden criticar, però una cosa és aquesta (amb el perill que et facin la vida impossible) i l'altra és incitar a la neteja ideològica. I compte, perquè si ara hem d'eliminar la crosta nacionalista, més endavant s'haurà d'eliminar la crosta socialista, o republicana,...

El Giddens que citava Zaragoza podria criticar, però mai podria acceptar les depuracions ideològiques del stalinisme.

La imatge inèdita osonenca de la manifestació de l'1-D

El diumenge va ser un dia de ressaca post-mani, un dia de recobrament amb la realitat quotidiana després d'un mar sobiranista pels carrers de Barcelona.

Vaig mirar el Polònia des de la web de TV3, vaig repassar el mail de la feina, vaig repassar quatre relats, vaig escriure part de la meva part del Pla Estratègic d'Esquerra Osona i vaig crear un àlbum de fotos, a més de penjar dos vídeos de la mani a Youtube.Abans de posar-me a mirar "Porca Misèria" em va venir al cap una imatge de la mani que, des d'un punt de vista osonenc, valdria milions (bé, no tant...)!

Just cap al final de la manifestació en Freixanet, l'Argemí i un servidor ens vam trobar amb dos pesos pesats de Convergència a Osona, en Xavier Solà i en Josep Maria Matas (últimament només fem que trobar-nos).

Vam començar a parlar, em vaig fixar que tenien una expressió diferent a la cara, vaig pensar que potser era pel fet d'estar en una manifestació...

Al què anava, estàvem fent tertúlia i de cop i volta se'ns atansa un grup de get amb una estelada enorme que avancen inexorablement cap a nosaltres. Només ens queda una opció: ajupir-nos i que l'estelada gegant ens passi pel damunt.

Us ho imagineu? En Freixanet, l'Argemí, en Matas, en Solà i un servidor ajupits sota la bandera. Qui sap si allà va començar el futur front sobiranista de Catalunya... hehehehehehe!

.

PS: en Ballana al final va ser-hi, va arribar tard, però hi va ser. Com en Maragall!

L'ADET d'ariet. Article d'opinió al Torelló

Per cert, el divendres vaig publicar un article al Setmanari Torelló i al meu bloc d'Esquerra.
L'escrit és sobre el paper que va jugar el regidor de CiU, Romans, en l'últim Ple, proposant una cosa que hi havia votat en contra feia dos mesos.
Podeu llegir l'article clicant aquí.

Decepció incòmode

Hi ha hagut dos moments de la manifestació que m'han incomodat. El primer quan hem passat per davant les seus dels sindicats i els manifestants han tractat de botiflers a CC.OO. i UGT. Els crits no m'han incomodat, m'ha incomodat la seva absència en defensa del benestar dels treballadors.
També m'ha incomodat l'absència del PSC, quan he vist a l'històric socialista Jaume Sobrequés, sol en la manifestació, me n'he adonat de la magnitud de la tragèdia...
Els sindicats i el PSC, aquest cop han prioritzat els interessos del PSOE per davant del poble català. Una decepció incòmode.
.
Vull remarcar algunes excepcions:
El socialista vigatà Josep Ylla-Català creu que «Espanya és una presa de pèl» (Osona.com)
Girar l'esquena. Bloc de Joan Ballana
Sindicalistes x la Sobirania s'adhereix a la "Mani" . Bloc de Cesc Poch

Del 18F al 1D. El sobiranisme al carrer

El poble català ha parlat, Ja n'hi ha prou!

Centenars de milers de ciutadans i ciutadanes d'aquesta nació catalana on vivim hem omplert els carrers de la capital per exigir que som una nació i que tenim el dret a decidir sobre el finançament, sobre les infraestructures, sobre el nostre futur.

Els parlaments finals, els crits espontanis de la gent, amb les estelades nombroses i orgulloses de fons, han definit una nova manifestació sobiranista massiva en el segle XXI.

La primera, la del 18F del 2006, venia marcada per l'amenaça d'una retallada del govern espanyol de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya. Era una manifestació per la defensa institucional de Catalunya.

La segona, la d'aquest dissabte, és la de la defensa de la quotidianitat, de la normalitat en les nostres vides. Una normalitat bandejada pel despotisme il.lustrat d'un PSOE en plena cursa electoral jugant al camp del contrari, el PP.

L'egoisme d'uns i la indecisió dels altres van fer dilapidar el resultat de la manifestació del 18F. Ni dilapidem el resultat de la del 1D.

.

La info de la mani de l'1D a Nació Digital i a Vilaweb. I com no, al bloc de Saül Gordillo.

Fotografies de la manifestació, cliqueu aquí

Demà toca mani

Demà el poble català (o part d'ell) ha de sortir al carrer i dir "Ja n'hi ha prou!", com el lema de la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir (no està refundada, eh!).

Dret a decidir i ja n'hi ha prou.

Els catalans hem de poder decidir què volem ser, quin país volem. I ja n'hi ha prou, de preses de pèl del govern de ZP (Gobierno de Espana), des de l'estatut fins a la ministra més populista de les últimes dècades, posant els tòpics andalusos (el meridionalisme espanyol!) al servei d'un president que ja li està bé atiar una miqueta (massa?) l'anti-catalanisme, o millor dit, el casca-catalanisme. I és que ara ja no és l'insult si no el maltractament.

Demà toca mani i tos hi hem de ser.

50 raons per anar a la mani.

.

PS: mentrestant el ministeri contraprograma rehibilitant una part del servei de Rodalies (no és això!)

PS2: mentrestant Zapatero es decanta obertament per l'espanyolisme convidant a Bono a ocupar un encàrrec abans de guanyar-lo, no a les urnes sinó al Congrés espanyol després de les eleccions: la presidència del Congrés de diputats. Si guanya Zapatero, ja no guanya Catalunya, sinó Bono...

El Pullassu és cultura popular. Cultura popular és nació. Ergo...

La cultura popular només té sentit si és viva, si camina, si evoluciona, si és del poble.

La secció local de Torelló va aprovar una esmena al text de la Conferència Nacional d'Esquerra d'enguany sobre el paper de la cultura popular a l'hora de vertebrar una societat amb cosmovisió nacional catalana. Es va acceptar.

A Torelló es crea cultura popular, es reforça una societat en cosmovisió nacional catalana, podríem dir-ne, d'arrel popular.

El Pullassu n'és un exemple clar. Es realitza en el marc de la Festa del Carnaval, segurament l'esdeveniment popular i festiu més important de Torelló, sorgit des de la ciutadania i que es manté gràcies a aquesta.

El 2008 celebren l'aniversari 10+1, i el Pullassu va creixent. Ho podeu veure en aquest vídeo del 9TV, on es presenten les novetats per l'any que ve, entre les quals una nova figura: la Fortiana la Marrana, el primer element femení de la festa.

El Pullassu és dansa, foc, música, imaginari popular i festa, molta festa!

.

Web del Pullasso: www.carnavaltorello.cat/pullassu (us podeu baixar cançons i llegir tot el que envolta la festa)

.

Apunts relacionats amb el Carnaval de Torelló:

Cop d'Estat a Torelló

Senyoretes i Carnaval de Terra Endins: la República de la Barrila

Referèndum per allargar la República de la Barrila

.

(Foto d'Osona.com)

Antiincineració, antiincineradora

Els amics de Vall del Ges.NET m'han fet arribar el manifest del Dia Mundial contra la incineració i els residus, que es celebrava avui 28 de novembre.

Els amics de Vall del Ges.NET han estat els màxims opositors al projecte d'incineradora de Sant Pere de Torelló, si ha anat reformulant-se ha estat segur gràcies a la pressió popular que ells van ajudar a conscienciar a la gent de la Vall. L'actual projecte, però encara no els acaba de convèncer.

Ells també m'han fet caminar a ple sol més d'un cop...

Com a bons ecologistes, que actuen localment per fer canvis globals, en motiu del dia mundial faran un cinefòrum del documental “ Una veritat incòmoda” d’Al Gore, a la Sala de Plens de l’ajuntament de Sant Vicenç de Torelló. Es passarà a les 9 del vespre del divendres dia 30. Ep! i l'endemà tots a Barcelona a la mani!

.

Manifest del Dia Mundial contra la Incineració i els Residus. 2007

Blocaire antiincinerador: Ramon Minoves

.

PS: La web de Vall del Ges.NET no està gaire actualitzada, però podeu fer un seguiment de l'històric de la incineradora de Sant Pere de Torelló. www.valldelges.net

El valor del Bloc, fer-te visible quan desapareixes

En la presentació de Blocaires.Osona, un periodista que estava en el sopar va comentar que la xarxa i els blocs en particular, permetien que les notícies sobre els fets no quedessin escapçades o esbiaixades, que els blocs aportaven matisos que sense ells podien quedar "desapareguts".

En podeu constatar un exemple si mireu la notícia del 9TV (cliqueu aquí) sobre el Ple de Torelló i veureu que Esquerra no vam participar del Ple ni dels debats (ni va haver-n'hi cap sobre l'Arxiu). Però si voleu ho podeu contrastar aquí.

....................

ÚLTIMA HORA! A les notícies del 9TV d'avui (28-XI-2007) han parlat del tema de l'Arxiu, ho podeu veure clicant aquí (Carles, no crec que sigui pel que dius en el comentari... ;)

Un Ple de novembre animat pel convergent Romans

Ahir en el Ple de Torelló vam aprovar els projectes que proposarem en la convocatòria del PUOSC (el paquet de subvencions més importants per inversions que hi ha a Catalunya) i el nou servei de Viver d'Empreses de serveis a Gestiomat, una peça més en la política de suport i foment de l'emprenedoria, on el vaixell insígnia serà el polígon de sòl industrial de promoció pública.

Al final, però, el regidor Romans (CiU) va animar el Ple fent una giragonsa política defensant la creació d'un Patronat per l'Arxiu Municipal i Històric, just dos mesos després de votar-hi en contra...

Podeu llegir la informació del ple a la web d'Esquerra Torelló o bé llegir aquest apunt del meu bloc d'Esquerra.

.

PS: Si encara no us hi heu fixat, podeu llegir les actualitzacions del meu bloc d'Esquerra a la part superior de la columna de l'Esquerra d'aquest bloc.

Presentació dels relataires eròtics d'Osona

Ahir vam presentar el llibre "Erotisme som tu i jo" a l'Ateneu de Sant Hipòlit de Voltregà.
Crec que va ser un èxit, perquè l'assistència va ser molt bona (vam omplir la sala d'actes), perquè hi havia un públic variat, perquè la gent no es va avorrir, perquè van sortir rapsodes espontanis a llegir poemes eròtics i perquè van venir relataires de fora d'Osona.
També vam vendre llibres (i signar... caram!), així que l'editorial, l'Emboscall, també estarà una mica més contenta.
Els quatre relataires osonencs som Quetzcoatl (la vella amiga Mima Macià Parris), Bruna86 (la meva ex-alumna Bruna Generoso), Júlia Vic (Cristina Bonhomme) i un servidor, Gica Casamare.
També van participar de la vetllada il.luminada per espelmes la poetessa Pilar Cabot i Josep Checa (Bloc Poesia endins), tot un honor, sí senyor! Els relataires Jacobé i Brumari també hi van ser i també van llegir algun poema.
Jo no sóc poeta, la veritat és que escric molt poca poesia i la meva tècnica és molt rudimentària, jo més aviat escric prosa i em sento còmode escrivint contes curts. En tinc publicats a Relatsencatalà.CAT i a la biblioteca de Nació Digital.
L'erotisme, però, gairebé m'acompanya, ja com a tema central o com petit detall, petita al.lusió. Ahir, però, vaig recordar en veu alta que en el meu primer intent literari, als 17 anys (encara anava a l'Institut Antoni Pous i Argila de Manlleu i ahir a la presentació hi havia la meva directora!), intentant escriure una novel.la de vampirs, quan vaig ensenyar l'esborrany al meu pare i ell el va acabar de llegir, enlloc de fer la simple crítica elogiosa d'un pare a un fill, em va dir amb la cara consternada: "has escrit pornografia". La crítica més fulgurant a l'erotisme...
Ahir va ser la culminació de la oportunitat que ens dóna Relatsencatalà.CAT per poder escriure i posar a disposició del públic les nostres creacions literàries, a nosaltres, els qui no ens dediquem professionalment a escriure.
Així que si tu, lector o lectora, tens una bena literària ja pots entrar a la comunitat relataire de Relatsencatalà.CAT.
Per acabar us deixo l'enllaç a quatre contes i un poema que tinc penjats, entre d'altres, a Relatsencatalà.CAT.
El traïdor traït
El saltat de verdures al curry gratinades amb gouda vell i amorosides amb un polsim de tòfona no vol ser segon plat
Apatia
La dona que roba les olors als homes
Desencontre al mar a dues veus (poesia)
I aquí podeu trobar Bocins de realitat fictícia, un recull de 6 contes molt curts publicats a Nació Digital i que us els podeu baixar gratuïtament.

.

Referències als mitjans electrònics de la comarca de la presentació:

Quatre osonencs presenten un recull de poesia eròtica. Osona.com

El regidor de Torelló Jordi Casals participa en un llibre de relats i poesia eròtica. El9Nou

"Erotisme som tu i jo", diumenge a Sant Hipòlit. Eros Català

25a edició del Festival Internacional de Cinema de Muntanya

Aquest cap de setmana ha clos la 25a edició del Festival Internacional de Cinema de Muntanya de Torelló.

Jo, per disgust del meu pare (muntanyenc i escalador), no són muntanyenc, són poquíssims els dies que tinc agulletes musculars per haver fet un sobresforç muntanya amunt i avall. Però és un orgull que Torelló tingui el Festival Internacional de Cinema de Muntanya.

El Festival és el paradigma de dos èxits fruit de la feina ben feta. Un és el reconeixement, en aquest cas fins i tot internacional, l'altre, és el manteniment al llarg de temps, 25 edicions en 24 anys són paraules majors.

El Festival és patrimoni de Torelló, de la seva ciutadania, un Festival sorgit de la base, primer amb forma d'associació i ja des de l'últim any en forma de fundació.

És un Festival que projecte Torelló i Catalunya al món..

Podeu visitar la web del Festival clicant aquí..

PS: Quan estàs entre el públic, la majoria amants i practicants de la muntanya, notes com ho senten quan se sent un esglai ofegat quan cau alguna pedra muntanya avall després d'una passa errònia del muntanyenc. Ells també ho hauran viscut alguna vegada.

PS2: En aquest apunt crec que s'ha de fer menció a un tràgic accident d'un excursionista torellonenc al Pirineu català. Llegir la notícia a Osona.com

Adéu a Paco Candel

Dissabte, a la Trobada Nacional, entre cafè i cafè doble, tot mirant alguna web m'he assabentat de la mort de Paco Candel (llegiu editorial de l'Avui aquí).
Paco Candel fou el referent de l'optimisme realista davant els processos migratoris a casa nostra, a més d'autor del llibre de referència de la immigració peninsular a Catalunya: Els altres catalans.
S'ha mort un homenot català, un català nacional.
Descansi en pau.
.
"Mor l'amic dels "altres catalans", Avui, Ignasi Aragay
"Emotiu comiat a Francesc Candel", Vilaweb
Najat El Hachmi / Paco Candel, Bloc de Cesc Poch
.
Web de la Fundació Paco Candel

3 dies: Trobada nacional de Joventut i Sona 9

Encara amb la ressaca post-blocaire, vaig dirigir-me a Tarragona cap a la Trobada Nacional de Tècnics i Regidors de Joventut que hem organitzat l'Agència Catalana de la Joventut i la Secretaria de Joventut.

Han estat tres dies intensos de conferències interessants com les de Carles Simó (Universitat de València), Lluís Sáez i el filòsof Josep Maria Terricabras , a més de taules d'experiències en l'àmbit cultural, la justícia juvenil, la prevenció de violències, l'autoempresa, la salut jove i unes ponències de la Secretària d'Habitatge, Carme Trilla, i una experiència alemanya en polítiques d'habitatge.

A més, hem pogut presentar l'Agència Catalana de la Joventut i el moment en què està la Llei de Polítiques de Joventut, pendent des de l'aprovació de l'Estatut del 79 que marcava les polítiques de joventut com a competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya.

La clausura l'ha presidida el Conseller de Governació, Joan Puigcercós.

Aquestes trobades nacionals serveixen per fer conèixer algunes de treballs existents de la Secretaria de Joventut i l'Agència, de l'àmbit local català o que es portin a terme en d'altres països. Però també és un espai de reflexió, aquest any a través de les conferències de Simó, Sáez i Terricabras. Però sobretot, les trobades nacionals són un espai de convivència i de contacte dels professionals i dels polítics que treballen en l'àmbit de la joventut, molts dels quals aprofiten per reunir-se amb els que estem a la Generalitat.

Enguany ha estat l'any amb més inscripcions amb un total de 425 inscrits tot un èxit.

El dijous, el primer dia de la Trobada Nacional, però, em va tocar anar a la benvinguda a l'Ajuntament de Tarragona i tot seguit marxar cap a l'entrega de premis del Sona 9, on la Secretaria col.labora econòmicament i formem part del jurat i fem l'entrega del Premi Joventut, en aquest cas pel segon classificat.

Després de fer la quilometrada corresponent, em vaig trobar amb Lluís Gendrau que em va explicar que tocarien els tres grups finalistes i llavors aniríem a deliberar i decidir ell guanyadors.

Els finalistes eren Bikimel (una Sheryl Crow catalana en potència), Manel (un grup barceloní a mig camí de Sisa i del Pop britànic) i els contundents i "escandinaus" The Gruixut's, de l'Empordà.

Després d'escoltar-los fent una cervesa vam decidir els guanyadors, fent una cigarreta (a la fi! a la sala de concerts de Razzmatazz no es pot fumar...). El resultat fou: guanyadors els The Gruixut's, segons Manel i tercera Bikimel.

Espero que als tres els hi vagi molt bé i aconsegueixin fer-se un lloc en el panorama musical català.

Tres dies intensos i de molts quilòmetres (i molts cafès). Però tres dies aprofitats.

Blocaires.Osona, la blocosfera de la comarca

Aquest dimecres hem presentat el manifest Blocaires.Osona.

Ho hem fet tot sopant amb representants dels mitjans de comunicació comarcals a Les Gorgues, un restaurant on s'ha parlat de política, avui i temps ha. Durant el Franquisme no eren poques les reunions que s'hi van fer davant un bon plat.

Els temps han canviat, la manera de fer política també ha canviat, però la política és política, per això hem escollit un espai que ens abocava a parlar de política. Dos nexes entre dos temps tant diferents: la política i un bon plat a Les Gorgues.

Blocaires.Osona, iniciativa promoguda pel Joan Ballana, el Raül Escobar, la Laia Jurado, el Carles Banús, l'Iñaki Escudero i un servidor, vol servir per dinamitzar i cohesionar la comunitat de blocaires osonencs i reforçar el paper de la blocosfera osonenca en el marc de la catosfera, a més de consolidar el bloc com una eina de referència en la política, per la seva capacitat de comunicar i d'interactivar amb el ciutadà/lector, una eina del que s'anomena Internet 2.0.

Inherentment, ens trobem davant una nova manera de percepció de la realitat i de fer política, davant d'una nova generació de polítics, que tenen (tenim) una eina bàsica (no única) per fer política que és el bloc. Som polítics i som blocaires.

A l'altra banda de la taula, bé, estàvem barrejats, entre amanides, embotits i carn a la brasa, hi havia periodistes.

Ja he escrit sobre el sistema comunicatiu osonenc, però avui amb tots allà, he viscut en primera persona la "classe" periodística que tenim a la comarca, la veritat és que és gratificant conversar-hi, debatra-hi, escoltar-los. I és que era la presentació de Blocaires.Osona, però hem parlat de gairebé tot, menys del temps (amb una excepció) i del futbol, cosa que ja és d'agrair!

Ha estat una trobada amb transversalitat i fair-play, entre polítics, entre periodistes i entre polítics i periodistes, una trobada ben sana.

Les parets de les Gorgues ja no hi ressonen consignes contra el dictador, ni d'amnistia, llibertat i estatut d'autonomia, aquesta nit, en aquelles parets, hi ressonaran anàlisis sobre les estructures dels partits, de la societat en xarxa global que supera els Estats monolítics i encarcarats, de la classe política i de la societat civil, de la participació no formal, dels mitjans de comunicació i que la UVic no s'hi pot matricular per Internet. I encara em deixo moltes coses.

Una vetllada llarga, malgrat fer-se curta.

Ara toca començar a organitzar accions per dinamitzar la blocosfera osonenca.

Primera reacció: Osona.com (d'aquí és la fotografia)

Podeu llegir el manifest Blocaires.Osona clicant aquí.

.

PS: Sí, això és el que havia d'anunciar el dijous... ni em caso ni fitxo socialistes emboirats ni he pactat amb el PSC a Torelló.

Entreboira

És molt tard, però avui hi havia boira i estava amb en Ballana... i com que li vaig dir que quan fés boira l'acompanyaria en la seva assentada vigatana al banc del Temple Romà de Vic, doncs...

Però com podeu veure, al Temple molta boira no hi havia, així que hem anat a reflexionar entre la boira a la muralla...

Pensaments blocaires d'Osona entre la boira... que no emboirats!

Erotisme som tu i jo... i a Sant Hipòlit!

Us vull anunciar un projecte compartit que veurà la llum aquesta setmana. No, no és el que anunciaré el dijous, us haureu d'esperar (i Eli, no em caso, que jo sàpiga...).
Us anuncio que aquest cap de setmana relataires d'Osona (la Bruna, la Mima, la Cristina i un servidor) presentarem el llibre "Erotisme som tu i jo", el llibre de poesia eròtica de la web Relatsencatalà.cat.
Els lectors més veterans recordareu el meu poema, el tinc penjat en el meu antic bloc. El podeu llegir aquí o directament a la web de relats, sota pseudònim de Gica Casamare, cliqueu aquí.
També podeu veure com el periodista del 9TV i El 9 Nou , Josep Comajoan, en llegeix uns versos en una entrevista... durant la campanya electoral!

La presentació es farà el proper diumenge, dia 25 de novembre, a les 5 de la tarda a l'Ateneu de Sant Hipòlit de Voltregà. L’acte, a més, comptarà amb la presència dels poetes osonencs Pilar Cabot i Josep Checa. Tot un honor.
.
Notícia a Osona.com