Ahir en la presentació del llibre de 30 anys de polítiques de joventut, va sortir a debat la generació Ni-Ni.
Carles Feixa, antropòleg de terres de ponent, va explicar que aquest terme el va crear Avalot, les joventuts de l'UGT per denunciar la precarietat dels joves. Ara, però, gràcies a una tele progre (com va dir Eugeni Villalbí), dóna nom als joves en general.
Històricament sempre ha estat oberta la veda per l'atac a la joventut com a decadent. Els clàssics grecs ja ho feien.
En el torn de paraula del públic, un regidor de CiU del Bages, va dir que l'administració pública ha sobreprotegit als joves i que aquests s'han acomodat, avalant la teoria Ni-Ni (versió la Sexta). Per acabar-ho de reblar, el sociòleg Lluís Tolosa ha dit que s'hauria de comparar on fan cua els joves d'aquí (per anar a OT, sic) o els de Xina (a muntar negocis i a buscar feina per promocionar-se). Jo he vist molts joves fent cua a les Borses Joves d'Habitatge per intentar trobar alguna solució per aconseguir l'habitatge...
El Secretari de Joventut, l'Eugeni Villalbí, va fer un bon article al respecte a El Punt (Generació Ni-Ni?) , quan el va penjar al Facebook, algú hi va deixar un comentari que deia que més que Joves Ni (estudia)-Ni (treballa), s'hauria de parlar de pares In-In: incompetents i inacapaços d'educar als seus fills.
Com va dir Aleix Saló (bloc), en la presentació del seu llibre "Generació Bombolla", els joves actuals són fills d'una bombolla d'hiperprotecció familiar que ha topat amb una altra bombolla, la immobiliària. La cosa va per aquí...
Post curt no apte per a joves (perquè no llegeixien)
Dèria: I tu ets un Ni-Ni?
Eugeni Villalbí: Generació Ni-Ni?