dissabte, 28 de febrer de 2009

Parlant amb els sindicats osonencs i Joan Ridao sobre la crisi a Osona

Ahir, membres d'Esquerra Osona (Josep Maria Freixanet, Carles Sanuy, Joan López i un servidor) i Joan Ridao ens vàrem reunir amb representants sindicals osonencs, d'UGT, CC.OO. i Unió de Pagesos.
Va ésser una trobada que tenia com a element central la crisi econòmica, sobretot en l'àmbit comarcal, on ja arribem a més de 10.000 aturats. El gran repte d'Osona serà la diversificació productiva un cop haguem superat la crisi, per fer això cal apostar per inversions estratègiques, després de massa temps d'empatx de totxo.
El més interessant, però, va ser el compromís d'establir un canal estable de comunicació entre el partit a la comarca i els sindicats comarcals.
Foto: Osona.com (Adrià Costa)

dijous, 26 de febrer de 2009

La tele de Carod, els opinadors oficials i l'altra corona d'espines

En Carod ha estrenat un canal de televisió per internet propi, està a la seva web, www.carod.cat.
El Vice-President català ha manifestat que així es podrà sentir la seva opinió sense "males interpretacions".
Els interpretadors oficials (mireu la notícia a e-noticies), a can Cuní, s'han molestat molt. L'Antonio Franco, antic director de El Periódico, ha desenterrat la corona d'espines que el President Maragall va posar i fotografiar al cap del llavors Conseller en Cap.
Potser és d'això que es queixa el Carod amb les males interpretacions, perquè no he vist mai cap opinador oficial treure l'altre corona d'espines, la del Conseller Antoni Castells, del PSC.

L'altra corona d'espines (que m'ha costat un munt trobar-la, ho he fet al bloc del Lluís Pérez Lozano)

PS: per cert, recordo la brillant broma de Maragall amb la corona d'espines: la va posar al Carod pel Via Crucis que li estava fent passar la Brunete Mediàtica i li va posar al Conseller Castells pel Via Crucis que passaria amb el finançament... i que tots els catalans encara estem passant!

Amb la sardina enterrada, s'acaba la República de la Barrila

Ahir va ser l'enterro de la sardina a Torelló.
El rei Carnestoles XXXIè ha mort, i amb ell la República de la Barrila... Que el donin pel cul!...preguem...
S'ha acabat la setmana barrilenca de la farra, dels excessos, i tot tornarà a la normalitat... fins l'any que ve!
Entrades al meu bloc sobre el Carnaval:
Vídeos del Pullassu
Carnaval de Torelló, malgrat TV3
Senyoretes'09: Yes, we can!
El Pullassu: Mengem butifarra i comença el Carnaval!
Cop d'Estat!!!!
Vídeos del Pullassu a CasalspratTV

dimarts, 24 de febrer de 2009

Manca de lideratge o... diguem-li assemblearisme!!!

En el Ple d'ahir, es van aprovar el Pressupostos de l'Ajuntament de Torelló. Sí, Déu ni dó el tard que ha anat la sociovergència per aprovar els seus primers pressupostos elaborats per ambdós.
Una de les raons per justificar el pacte de les dues principals forces polítiques locals era que l'equip en minoria socialista no arribava a la feina, així que amb 13 regidors tot hauria d'anar com una llima.
La veritat, però, és que amb la baixa per malaltia de l'alcalde, Miquel Franch, un fet molt lamentable i que amb la seva presència en aquest Ple sembla que les coses milloren per ell, el buit deixat per l'alcalde del PSC no l'ha omplert del tot ningú.
En el darrer Pescallunes, Lluís Bassas, alcalde accidental, de CiU, deia que els seu objectiu era no fer notar la baixa de l'alcalde i portar el dia a dia.
El primer no crec que s'hagi aconseguit i el segon és insuficient per liderar un ajuntament.
Pere Galobardes és el número 3 de l'equip de govern, és del PSC i 2n Tinent d'Alcalde i regidor d'Hisenda. En aquest cas, tampoc ha estat capaç de liderar l'elaboració d'uns pressupostos en un context de crisi molt complicat sense aconseguir el suport de cap partit de l'oposició.
Hem anat tard, segons Galobardes "les presses no són bones", però anar tard tampoc i menys amb el pressupost.
Amb en Miquel Franch no li ha agradat que digués que hi ha hagut una manca de lideratge en la seva absència i ha dit que el lideratge l'han assumit tots els 12 regidors. Caram! ja tornem a l'època dels 17 alcaldets de fa anys, ara en versió reduïda i sociovergent. Tenim la versió assembleària de la sociovergència i jo sense saber-ho!
Seriosament, després de la boutade anterior, veig incomprensible la manca de lideratge tant de Bassas (amb experiència com alcalde en anys anteriors) i en Galobardes, regidor d'Hisenda durant els darrers 6 anys.
Em sembla que el problema és un equilibri complicat entre PSC i CiU, que només solda Miquel Franch.
Bloc d'Esquerra: “Davant la crisi, sí, bona cara, però també il•lusió i unitat” Discurs com a portaveu d'ERC-AM al Ple de Pressupostos 2009
Web d'Esquerra:
S’aprova una moció d’ERC-AM en suport a la festa del foc
Web d'Esquerra: S’aprova el Pla Local per unanimitat i amb una important aportació d’ERC-AM
(Foto: Osona.com)

dilluns, 23 de febrer de 2009

dissabte, 21 de febrer de 2009

Senyoretes'09: Yes, we can!

I ahir, les Senyoretes!!!!!! ... i, per primera vegada, els homenots! Tot liderat per Morenacka Obama, la nova líder mundial, Yes we can!

dijous, 19 de febrer de 2009

Lluna

La Lluna és més que un satèl.lit. Afecta l'esperit, o a alguna cosa semblant que ens fa ser el que som. A alguns, quan és plena, fins i tot els fa convertir en homes llop o abominables monstres nocturnes que ataquen donzelles.
La lluna, diuen, fa parir a les prenyades, segurament hi ha una explicació física, però jo sóc de lletres profundes i no arribo a aquí, tampoc mai m'ho he proposat.
Els calendaris mostren l'estat de les llunes i les banderes islàmiques també. Una cosa no té res a veure amb l'altre, però són dibuixos que no entenc perquè estan allà. Ja sé que hi ha una raó (i la conec), però no entenc perquè està allà.
La Lluna és romàntica, melancòlica i misteriosa. Fins i tot he arribat a escriure una comparació d'un cul blanc a la Lluna plena. Òbviament era rodó... i blanc...
La Lluna s'intenta pescar, a Torelló. Però no sé si som pescallunes per afectes externs al nostre organisme o perquè som somiadors, hi ha de tot, suposo...
I llavors hi ha els llunàtics, que a més de ser una colla carrossaire de Torelló o un carnet jove de Dènia, són aquells que són... doncs així, llunàtics.
I per acabar, si és blava és una gran cançó.
La Lluna és més que un satèl.lit... o això pensem!

dimecres, 18 de febrer de 2009

Simbologia autonòmica de Catalunya: pilar de la "Catalunya autonomia"

Ha sortit a la premsa que el Tribunal Constitucional espanyol retallarà les referències nacionals als símbols catalans com la Senyera o Els Segadors.
Quan hi havia tot el debat estatutari es parlava de tres pilars innegociables per tenir un Estatut de caràcter nacional, que suposés un salt qualitatiu respecte l'anterior. Aquests tres pilars eren el finançament (concert econòmic a la catalana), competències i caràcter nacional.
Amb el pacte de Mas i ZP els fonaments de l'Estatut es va perdre en la fumera de la nicotina nocturna de la reunió. És per això que vaig votar en contra de l'Estatut retallat pel líder convergent i el president espanyol, recolzats per Unió, Iniciativa i el PSC.
Malgrat tot, l'Estatut retallat va ser aprovat en referèndum pel poble català. Espanya, però, no en tenia prou amb el ribot de Guerra i el Tribuna Constitucional torna a agafar les tisores amb els símbols nacionals.
Si volem construir estat català a través dels nostres marcs polítics, hem de defensar la Catalunya nació amb els seus símbols nacionals. L'embat del poder judicial espanyol és contra el concepte nacional de Catalunya. No és identitarisme, no caiguem en la temptació! No podem construir l'estat català sense recursos, competències ni sense nació. Tres pilars i tres fronts, ara toca atacat el flanc de la condició nacional de Catalunya. No podem cedir, perquè, si Catalunya no pot tenir símbols nacionals, si no pot ser nació, haurà valgut la pena tot un procés estatutari tant galdós com el que hi va haver? Som una Catalunya nació o una Catalunya autonomia?

dimarts, 17 de febrer de 2009

Cop d'Estat!!!!

..
Ahir la revolució carnavalesca va reeixir i la República de la Barrila s'ha proclamat trepitjant el règim democràtic i sobri de l'Ajuntament de Torelló.
Cop d'Estat del Rei Carnestoltes 2009

La festa comença a Torelló!

dilluns, 16 de febrer de 2009

Una dotzena

Amb la Glòria Rovira (o Òria... quines coses!) hem tret a la llum el número 12 de La Veu d'Esquerra, el butlletí comarcal d'Esquerra Osona.
Hi podeu trobar vuit pàgines amb escrits sobre el Congrés Comarcal (editorial, article i relació de la nova permanent elegida), l'article del Josep Maria Freixanet (bloc), un de meu sobre els valors que ja us vaig avançar al bloc (llegiu-lo aquí), l'actualitat dels darrers mesos dels republicans d'Osona i de les JERC. Per acabar, una entrevista amb el nou president comarcal, el Carles Sanuy.
Si us interessa, us el podeu baixar en PDF clicant aquí i si voleu veure els altres números cliqueu aquí.
Aprofitant que ja en portem una dotzena, vull mostrar la meva satisfacció per haver consolidat aquesta eina de comunicació de la federació comarcal. Gràcies a tots i totes els qui hi heu col.laborat.

diumenge, 15 de febrer de 2009

Assemblea de regidors dels Països Catalans, en una taula rodona

Aquest cap de setmana he estat al Congrés de Joventut i Municipalisme impulsat per l'Assemblea de Regidors dels Països Catalans de la Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster.
Ha estat uns dies de trobada de joves implicats en la política en els territoris dels Països Catalans.
Al dissabte vaig participar en la taula de foment de la participació, on vaig poder exposar el repte de passar de les polítiques de cohesió social a unes d'inclusives. Per aconseguir-ho hem de comptar amb les polítiques socials que donin resposta a tota la diversitat de la joventut, però també amb la participació, que ens ha de permetre no sols fer política per tots els joves si no amb tots els joves.
Amb iniciatives com aquesta, podem veure i parlar sobre diferents models de fer política, en aquest cas de Joventut, en els diferents territoris i des de les diferents perspectives dels partits.
També vull destacar la conversa molt interessant que vàrem tenir amb en Xavi i el Toni Gisbert, impulsor de la l'Assemblea de Regidors, sobre la situació política al País Valencià. Que complexe tot plegat...

divendres, 13 de febrer de 2009

Joves, participació i Països Catalans


Demà se celebre el II Congrés de Joventut i Municipalisme de l'Assemblea de regidors dels Països Catalans, organitzat per la Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster.
Aquest congrés es farà al Prat de Llobregat, al Centre Esplai, durant el dissabte 14 i el diumenge 15 de febrer.
Jo hi participo com a ponent en una taula rodona sobre participació, juntament amb Juan Medina i Cobo (bloc), regidor de Joventut de Quart de Poblet i President Xarxa JOVES.NET, i Divina Muñoz, directora insular de Joventut del Departament de Joventut i Igualtat del Consell de Mallorca.
La iniciativa de l'Assemblea de regidors dels Països Catalans és una iniciativa de reforçar i crear estructures d'àmbit de tots els Països Catalans.
Espero que sigui tot un èxit i que com a espai nacional en sortim més reforçat, si més no, més apropats uns dels altres, a més de crear consciència de la importància de la participació dels joves, per tenir una societat democràticament musculada.
Programa del II Congrés de Joventut i Municipalisme

dijous, 12 de febrer de 2009

3 llibres acabats


El què té llegir diferents llibres a l'hora és que n'acabes uns quants de cop. La setmana passada en vaig acabar tres.
El primer va ser El colapso de Rusia, de Alexander Solzhenitsin (wiki), on l'escriptor (nacionalista paneslau cristià -casi res!) ens narra el seu punt de vista del pas del comunisme a la democràcia, tant crític amb els comunistes com amb els demòcrates, que els contraposa als "patriotes", és a dir, els nacionalistes. Per Solzhenitsin, els comunistes són els destructors de l'esperit rus, enemics de la gran nació (russòfobs els hi diu) i els demòcrates són fills de l'amoralitat dels comunistes, saquejadors de les riqueses nacionals.
Pel premi Nobel rus, Rússia s'ha de regenerar a través del cristianisme (ell va proposar a les autoritats soviètiques substituir el marxisme pel cristianisme). Si algú creu que el poble rus és resignat i pessimista, només cal llegir aquest llibre.
El segon llibre, seguint la temàtica soviètica, és Un Imperio Fallido, de Vladislav M. Zubok (web), on narra la creació de l'imperi soviètic amb Stalin i el col.lapse sobtat d'aquest amb Gorbatxov.
El relat de Zubok es basa que Stalin va crear imperi sota el paradigma de l'Imperialisme-Revolucionari, expandint la russa soviètica en zones d'influència que servissin per defensar la seguretat soviètica enfront d'uns EE.UU. Obertament hostils un cop mort Roosvelt, el president americà amic de Stalin. El Vozhd soviètic creia fermament en que tard o d'hora arribaria la III Guerra Mundial.
Després, Khrustxov va seguir amb aquest paradigme revolucionari, però obrint un procés de desestalinització que portaria una obertura de la URSS que serviria perquè es formessin els quadres dels temps de la Perestroika. Khrustxov, però, va seguir una política de provocació nuclear que va amenaçar diverses vegades en un conflicte mundial.
Els conservadors van substituir al temerari i oberturista Khrustxov, liderats per Brezhnev, van dirigir una etapa obsessionada en la cohabitació amb els EE.UU, sobretot amb Nixon, basada en l'equilibri nuclear, forçant més del compte la màquina, iniciant un camí sense retorn cap al col.lapse econòmic, que se sumaria a un ambient d'opacitat stalinista.
Finalment, va arribar Gorbatxov, un dirigent jove (en comparació amb la gerontocràcia soviètica anterior), un idealista humanista que va voler fer el canvi sense saber com fer-lo, tot recolzant-se en el desmantellament de l'imperi soviètic (que no era sostenible econòmicament) i en el conseqüent beneplàcit i suport de les potències occidentals. Amb les reformes idealistes de Gorbi va caure el teló d'acer i de cop i vola la URSS, sense avisar, caient a mans del populista Ieltsin i la KGB en forma d'oligarques capitalistes d'una voracitat insaciable.
El tercer llibrer és més proper, és el dietari d'Amadeu Hurtado (wiki) previ al 6 d'octubre (Abans del 6 d'octubre, un dietari), durant el conflicte per la Llei de contracte de conreus, entre la Generalitat republicana i el govern dretà de la II República.
En aquest dietari veiem un Hurtado que ens mostra la frustració de bona part de l'Acció Catalana, la força política catalanista d'esquerres il.lustrada, que no va saber el seu temps i no van saber donar resposta a la societat de masses que va donar el poder de l'Esquerra de Macià i Companys.
Hurtado menysprea desacomplexadament el seu menyspreu per l'Esquerra i per Companys, així com per Estat Català, quan el seu partit sols podia espirar a tenir representació parlamentària anant coalligats amb ERC.
Hurtado se sent més còmode tractant amb ministres espanyols (de la nació castellana tant il.lustre i noble) que amb el populatxo d'Esquerra (d'una nació catalana immadura i passional).
Hi ha reflexions sobre aquest llibre sobre quina intencionalitat hi ha en la seva publicació ara, per exemple en el bloc d'Eduard López, jo vull destacar més l'aspecte "psicològic" del dietari d'Amadeu Hurtado. També n'han escrit sobre el llibre Antoni Soy i Joan Safont. Una curiositat, els tres són maresmencs...
Tres lectures molt interessants i diverses. Ara toca Gomorra i acabar les memòries de Ion Pacepa (wiki), antic cap dels serveis secrets de Ceaucescu (wiki).

dimecres, 11 de febrer de 2009

Article a La Veu d'Esquerra: Els valors són el que importen

Aviat sortirà el proper número de La Veu d'Esquerra, el butlletí comarcal d'Esquerra Osona.
En aquest número hi he escrit un article, titulat: Els valors són el que importen.
El podeu llegir a continuació:

Del període electoral brillant que va encetar ERC el 2003 hi ha hagut moltes versions del seu per què.

Hem pogut sentir i llegir versions que van des de que el sobiranisme i l'independentisme havia crescut i anaven camí a l'hegemonia electoral, fins als atributs excepcionals d'un lideratge electoral brillant.

Personalment no comparteixo cap d'aquestes dues versions.

En la meva humil opinió crec que ERC representava per la ciutadania uns valors que anaven més enllà de l'independentisme o bé de brillants discursos.

Esquerra Republicana representava la regeneració política d'un país esgotat per un pujolisme que s'havia excedit en la seva pervivència. Un pujolisme que representava, en els seus darrers anys el de l'immobilisme darrera un decorat nacional encarcarat, amb uns trinxeres, amb pujolistes a una banda i anti-pujolistes a l'altra, però amb uns lideratges calcats socialment.

Però Esquerra era una cosa nova, amb uns líders que no eren la continuïtat dels polítics que havien estudiat en les mateixes escoles i que vivien en els mateixos barris, els quals havien acaparat la classe polítics des de la Transició.

En certa manera, la política segons ERC obria a les classes populars, la de la majoria de gent del país, i les comarques a optar a exercir el poder institucional. (segueix llegint)

dimarts, 10 de febrer de 2009

Les dues Espanyes a la tele

Sembla que, amb l'aparició de la TDT i la proliferació de canals privats de televisió, hi ha un desacomplexament en els mitjans per assumir un rol de publicistes polítics, més enllà de l'estratègia comercial i de continguts dels canals.
Quan hom mira els informatius de canals com Cuatro (i CNN+), la Sexta o Intereconomía queda bocabadat pel sectarisme i partidisme desacomplexat d'uns i altres, els dos primers a favor del PSOE i l'últim del PP.

S'ha encetat una pràctica de guerra política en els mitjans, com he dit, d'una forma desacomplexada.
Podem arribar a veure tertúlies sobre les eleccions basques amb dos únics contertulians pro-PSOE, a l'igual que el moderador...
Podem arribar a sentir en un informatiu afirmar que la crisi és més dura a Espanya fruit de la mala gestió de les autonomies i de la incapacitat de ZP (repeteixo, en un informatiu, res d'editorial!).
Fins i tot podem arribar a sentir, en una retransmissió d'un partit de futbol, que just acabar el partit, els espectadors podran veure l'últim cas de corrupció del partit de Rajoy.

El frontisme de trinxera (amb algun que altre míssil...) s'ha traslladat de la premsa escrita i la ràdio a les televisions, la guerra política mediàtica s'ha traslladat al mitjà de masses per antonomàsia i impregna a la majoria de programes: informatius o d'oci.
Sembla que volen segmentar el mercat audiovisual segons la ideologia.
Les dues Espanyes surten per antena, això sí en dials diferents.

dilluns, 9 de febrer de 2009

Cultura popular, en defensa del foc!

Hi ha qui quan es parla de cohesió social es limita sols a pensar en polítiques socials. És veritat que les condicions de benestar i socials són un dels pilars que relliguen la cohesió de la societat.
Però hi ha un altre pilar que ens ha de permetre la cohesió de la nostra societat en tota la seva integralment. I quan parlo de "integralment" vull dir que podem i hem de plantejar-nos la nostra societat des de la perspectiva social però també des de la perspectiva de la identitat compartida, nacional i local.
És per això, que la cultura popular és un element central i imprescindible per la cohesió social. Una cohesió social, això sí, des d'una perspectiva democràtica popular. Gramsci va ser qui va dir que la cultura popular era l'expressió de la visió del món de les classes populars, enfront de les elits dominants.
Així doncs, que la cultura popular sigui forta, és garantia de reforç de la cohesió social i des d'una perspectiva popular, democràtica i nacional.
El grup municipal d'ERC-AM Torelló presentarem al proper Ple una moció en defensa de les expressions de la cultura popular de foc, davant d'una directiva de la UE que haurà d'adaptar el govern espanyol.

3cat24.cat: Deu mil persones es manifesten a Berga en contra de la directiva que regula l'ús del material pirotècnic
Facebook:
Salvem els actes de foc!
Bloc de Pol Pagès:
En defensa dels diables, el drac, el ball d'en Serrallonga i les colles de foc

divendres, 6 de febrer de 2009

Un vespre amb l’escola concertada

Ahir al vespre vaig estar en un acte organitzat per les patronals de les escoles concertades, una autèntica demostració de força, prop de 2000 persones al Palau de Congressos de Catalunya.
Era un acte perquè la LEC contempli a l’escola concertada.
Concretament, vaig acompanyar al diputat de la comarca a una taula rodona amb membres dels grups parlamentaris catalans.
Alguns van dedicar més esforços a parlar de la LEC i d’altres a fer mítings polítics.

Per resumir les aportacions, podríem dir que Rafael López (PP) va adoptar un to populista, mitingero, fent ús de la paraula llibertat gairebé a dotzenes, aixecant ovacions de la platea. Enl de Rajoy té bona oratòria.

Qui no jugava a camp propi era la Dolors Camats (ICV), que va basar el seu discurs en una justificació dels posicionaments ecosocialistes davant la concertada. Ningú la va aplaudir, fins que més endavant va reclamar uns aplaudiments. Llavors els va tenir.

El socialista Daniel Font va fer un discurs de gestoria i administració, no en va és del partit del Conseller Maragall.

La convergent Irene Rigau sí que jugava a camp propi, la gent tenia ganes d’aplaudir-la i ella, en alguna ocasió, parlava de la concertada en primera persona del plural. Aplaudiments i minuts extra en la clausura de la taula rodona. El leitmotive: llibertat d’elecció.

I, finalment, en Freixanet, d’ERC, es va situar en la centralitat, invocant el Pacte Nacional i la voluntat de consens i, a l’hora de parlar de llibertat, també va parlar d’igualtat i responsabilitat. Els aplaudiments, doncs en la centralitat, ni molt ni poc.

Abans de la taula rodona va parlar Ramon Tremosa, tot un candidat europeu parlant de l’escola concertada i va clausurar el Conseller Maragall, mentre li sonava el mòbil.
Bloc de Josep Maria Freixanet:
Jornada de l'escola privada concertada sobre la LEC

dijous, 5 de febrer de 2009

Alguns blocaires (3) de les JERC

A mesura que avancen els dies des que m'he proposat (exigit) torbar una mica més de temps per a mi i per fer coses que fins fa un temps eren normals, com escriure per mi, llegir i escoltar música no com a companyia, he anat descobrint i redescobrint blocs.
És per això que ara m'adono que no és el primer apunt, aquest, que faig referència a altres blocs i els mostro aquí, a tots vosaltres.

Per començar, l'Anna Peña, la ValenciAnna, un bonic joc amb les paraules. Jove patriota que viu la seva nació des del sud, d'on és l'espurna. S'ha passat a wordpress i podeu llegir els seus apunts, sempre interessants, sobre política i comunicació, en aquesta adreça:
valencianna.wordpress.com i, a més, l'han fitxat al directe.cat, mireu aquí.
Un altre bloc molt interessant és el del Jordi Aranda, reflexions molt completes i molt madures d'aquest membre de l'executiva nacional de les JERC. El seu bloc és
jordiaranda.wordpress.com
I per acabar, avui, un bloc de la Sara Bailac, secretaria nacional de la Dona a les JERC, amb un bloc d'una qualitat literària molt bona. Hi trobareu poesia en aquest bloc:
www.sarabailac.cat

dimecres, 4 de febrer de 2009

Un aeroport plana sobre Osona (de nou!)

Fa uns mesos el projecte de la construcció d’un aeroport corporatiu va crear certa controvèrsia, primer per l’oposició de ciutadans de les zones afectades d’Osona sud i després per la manera matussera de fer per part del president del Consell Comarcal, el sociovergent socialista Miquel Arisa, alcalde de Centelles.

Va haver de ser Esquerra qui va destapar que el president del Consell havia signat unes al·legacions al Pla d’aeroports de la generalitat, demanant l’aeroport corporatiu per Osona, sense que aquestes al·legacions s’haguessin aprovat en cap òrgan competent del Consell. Coses de la sociovergència...

De raons a favor i en contra segur que n’hi ha per tots els gustos, uns poden al·legar motius de qualitat de vida i mediambientals i d’altres ho poden lligar en crear riquesa, llocs de treball a la comarca. El que està clar és que el nostre és un territori que sembla que no sàpiga entaular debats d’interès comú de tot Osona serenament i ordenadament. Tot és un pim pam pum i que qui no córrer vola.

Les coses fan semblar que l’aeroport corporatiu anirà a Òdena, ja veurem com acaba tot plegat, però sembla que l’aeroport es quedarà a la Catalunya Central, si no és que l’Anoia se’n va cap al Penedès...


Bloc d'Esquerra: La sociovergència és un estat d'ànim. Cas de l'aeroport

Article d'opinió: Manca de respecte institucional al Consell Comarcal

Bloc de xevi Bardolet: L'aeroport com a símptome

Osona.com: Miquel Arisa ofereix Centelles per liderar el projecte de l’aeroport a l’Alt Congost

Osona.com: Osona encara podrà optar a l’aeroport de jets privats i avions petits

dimarts, 3 de febrer de 2009

Joventut i web a Torelló

Ahir ens vàrem reunir amb el regidor de Joventut per fer arribar les nostres esmenes al Pla Local de Joventut, pel vist, el regidor, Manel Romans (CiU) és receptiu a les aportacions de l'oposició i les (nombroses) nostres que hem treballat amb les JERC (fotolog). Si és així, serà la primera vegada que la sociovergència haurà treballat amb una voluntat real de buscar (i trobar) el consens. Ja veurem...
De moment, esperem superar el desert en polítiques de joventut de Torelló.
Per cert, la nova web de l'Ajuntament de Torelló ja és operativa, podeu visitar-la a www.ajtorello.cat.