dijous, 30 de juliol del 2009

75 anys fent poble. Felicitats Setmanari Torelló

(vídeo de El9TV)
En molts països europeus o en els mateixos Estats Units, hi ha una premsa local que és tot un referent per la ciutadania.
Són mitjans de comunicació que aporten informació a nivell local, des d'una perspectiva comuna que sols aquests mitjans poden portar a terme. Hi una connexió especial entre el lector i el mitjà, fruit de la capacitat d'atenció en uns fets que d'altres mitjans amb un àmbit de cobertura superior no tenen i per una punt de vista caracteritzat per uns referents simbòlics de proximitat compartits.
A Torelló tenim la sort i el privilegi de comptar amb una capçalera d'aquest tipus amb 75 anys de vida. Nat el 1934, en el període republicà que com aquest, va veure aturada la seva activitat amb la victòria nacionalcatòlica de Franco i els seus generals.
Al 1954 reempren la seva activitat però en castellà, la lengua del imperio, que, valgui la redundància, impera a Catalunya per dret de conquesta. Al 76, amb els nous aires que es respiren a la península, es recupera el català com a llengua del Setmanari Torelló.
Pocs municipis i territoris poden dir que compten amb un mitjà local des de fa 75 anys, un mitjà modest però de qualitat i amb aquell toc tant especial que dóna la proximitat i els referents compartits.
Els pescallunes hem de saber valorar aquest capital que tenim, que ens enriqueix com a comunitat i que ens cohesiona, perquè reforça el sentiment de pertinença a la comunitat municipal que som, al poble que som.
Però a més a més, el Torelló permet desenvolupar el sentit cívic que és el fet d'informar, que no sols és el d'escriure notícies, sinó també buscar-les i sovint en el temps lliure d'aquests que les cerquen.
És una inversió de part de la vida dels que treballen pel Setmanari a favor de tots nosaltres i això s'ha de reconèixer com a un servei molt important per Torelló.
I, finalment, també és una escola, una escola de ciutadania, de l'esforç que suara en parlava, però també el de la formació com a periodista o com a comunicador. Podem reconèixer signatures o veus en altres mitjans d'àmbit nacional i comarcal que els hem pogut veure a les pàgines del nostre Setmanari.
Per acabar, abans de felicitar a tothom qui ha ajudat a tirar endavant i fer que aquest projecte ens hagi acompanyat des de l'any 34, vull llançar un repte als del Torelló: atrevir-se a fer el salt a internet, una eina tecnològica que ens permet ser globals des del fet de ser locals, ser presents el món essent del nostre poble, Torelló.
I, ara, sí: Felicitats a totes les dones i homes que han participat en la fundació i pervivència d'una magnífica eina per fer poble, per fer Torelló!

dimecres, 29 de juliol del 2009

El Ple i internet 0.0

Aquest dilluns hi va haver el darrer Ple a Torelló abans de vacances d'estiu, a partir d'ara tancarem la paradeta de comissions i juntes de local fins al setembre.
Després de cada Ple faig el comunicat de premsa, segmentat en petites notícies, seguint l'estructura de la web d'Esquerra Torelló, que la veritat fa més agradable de llegir, amb petits apartats i un títol per cada tema.
Després, també faig un apunt als meus dos blocs, en aquest amb un to més relaxat i al d'Esquerra més institucional. I que consti! no publico el matiex als dos blocs...
La comunicació en un dels pilars de la política, això està clar.
Doncs el d'aquesta setmana és el Pla anticomuicatiu d'Esquerra. Fins avui no he tingut internet (coi de wifi!) i quan finalment he pogut penjar les notícies a la web i enviar-les als mitjans (un dia tard, és massa!), he decidit escriure al bloc d'Esquerra i... tatxàn! amb l'Explorer no apareix la opció de "nou article".
Cap problema ens baixarem el Crome de Google o el Firefox... doncs no, resulta que l'ordinador no em deixa instalar-los!! per què?!
Així, que aquí us deixo els enllaços del que vàrem fer els d'Esquerra al Ple i més endavant, quan pugui ja escriure sobre el Ple al bloc...

PS: ah! i el corrector de blogger tampoc va...

dilluns, 27 de juliol del 2009

Montenegro: turisme i construcció nacional

Sveti Stefan, De En Jordi als Balcans
Abans d'entrar a la feina he pogut llegir la notícia de La Vanguardia sobre Montenegro, on després d'uns anys d'independència es viuen tensions, si es pot dir així, turístiques, entre el potencial i la realitat que té el país.
En el meu primer viatge per aquell petit país preciós, una espècie de Catalunya amb miniatura (muntanya, ciutat i costa) , vaig poder gaudir de zones precioses, sobretot els de la badia de Kotor, amb Budva i Sveti Stefan com a paradigma d'aquesta bellesa.
El segon cop que hi vaig ser, una estada a Podgorica amb una escapada a Budva, vaig poder assistir, per casualitat a un congrés nacional sobre turisme. Jo que no sé res de serbocroat (o montenegrí que diuen allà) no entenia res, però sí que vaig adonar-me que hi havia un debat obert, més enllà del ministre socialista i de l'oposició liberal.
Els amics del Carnet Jove montenegrí, que van ser els qui m'hi van portar, em van explicar el debat sobre el model turístic que hi havia en aquells moments. Dubrovnik, la perla saquejada de l'adriàtic és molt present en les seves ments, tant per l'èxit econòmic que té com la massificació vulgaritzant que pateix.
A mi, personalment, no m'agradaria veure Montenegro com un territori venut al turisme de masses, buscant una estada barata en detriment del respecte als qui l'acull.
Però el debat del turisme amaga un debat de fons de quin país vol ser Montenegro (wiki), una nació presidida per un home acusat de contrabandista de tabac (biografia de Milos Djukanovic) i que viu i perviu enmig de l'eslavisme balcànic i el llatinisme mediterrani.

dijous, 23 de juliol del 2009

Un dia històric territorialment

Avui és un dia històric per Vic, Osona i Catalunya.
S'inauguren les seus de delegacions territorials d'alguns departament de la Generalitat a la Catalunya Central, ho fan a Vic.
Això vol dir que la nova estructura territorial, que supera les provincies espanyoles, ja és un fet cada cop més a prop de la totalitat.
La Catalunya Central ja és aquí, després d'un debat intens sobretot a Vic, recelosa del pes de Manresa (un debat que sembla que s'ha traslladat a l'àmbit universitari), planejava una vegueria feta a mida per una capitalitat solitària de Vic: l'Alt Ter.
I Vic hi és present aportant capitalitat, compartida amb Manresa. Un model de territori en xarxa, que no busca capitals centrifugadores sinó un territori equilibrat.
I sí Vic hi és present amb aquestes delegacions, la de Cultura, la de Governació i la d'Acció Social i Ciutadania (el meu!), és per la voluntat d'ERC de fer que Vic tingui un paper rellevant en el nou mapa territorial del Principat. I això s'ha de valorar, inclòs l'esforç dels regidors de Vic d'ERC, la Gràcia (bloc) i el Joan, i del diputat Freixanet (bloc).
Ens hem de felicitar tots plegats, sí senyor!

dimarts, 21 de juliol del 2009

Heràldica i món local: l'escut de Torelló no està reconegut ni és correcte

La setmana passada es va inaugurar una exposició d'Heràldica i món local a l'edifici El Sucre de Vic.
És una exposició del Departament de Governació de la Generalitat i van fer la presentació de l'exposició el director general Carles Bassaganya (bloc) i l'heraldista nacional Armand de Fluvià (web i wiki), acompanyats pel coordinador del departament a la Catalunya Central Toni Casassas.
Armand de Fluvià, un homenot de Catalunya, que va guanyar la batalla legal contra l'escut de disseny de Barcelona, ens va explicar el valor de l'heràldica com a llenguatge universal (com la música o la matemàtica, dic jo), sense una base científica si no de tradició popular i històrica, que ens serveix per identificar els subjectes que representen els escuts. Des de famílies a viles i ciutats, passant per clubs de futbol (malgrat aquests són molt sui generis).
Armand, després denunciar la banalització de l'heràldica, va fer un repàs dels escuts locals que no són correctes i/o que no estan legalitzats.
Un dels que no estan legalitzats, perquè no són correctes (i no s'ha arribat a cap acord) és el de Torelló, tant l'escut que té una estètica més tradicional com el més estilitzat (de disseny) que fa servir l'ajuntament.
Tot escut ha de tenir una base històrica, i el castell (estil castellà, quan hauria de ser una torre catalana) no és correcte i sembla que l'escut de Torelló no podria tenir les quatre barres a l'escut (no perquè no sigui català, si no perquè no hi ha cap argument històric-heràldic que permeti l'ús de l'escut dels comtes de Barcelona). Suposo que ens hi haurem de posar...

diumenge, 19 de juliol del 2009

Premis Blocs de Catalunya

Aquest any es torna a celebrar els Premis Blocs de Catalunya, organitzat l'associació STIC.cat.
Com l'any passat m'hi presento, més per ser partícip de la moguda blocaire del país que res més, que l'important és participar!
Si voleu votar el meu bloc ho podeu fer aquí. M'he inscrit en la categoria de política, malgrat que considero el meu bloc com a personal, on hi ha una mica un xic de tot, però per la càrrega política que hi ha he decidit fer-ho així.
Si voleu votar blocs d'altres categories, aquí.
Podeu votar fins el 10 de setembre.
Els premis, enguany, es farà a Vic, el 2 d'octubre.
Podeu llegir informació de l'any passat aquí.

dijous, 16 de juliol del 2009

Osona, llonganissa 2.0

.
La comarca d'Osona és coneguda sobretot pels embotits, els purins i els motoristes. També per l'hoquei, però la gran massa catalana ignora bastant un dels esports nacionals del país.
Però a més del tòpic porcí i la gasolina, també podem afirmar que Osona és una comarca en l'avantguarda de l'ús d'internet.
No és perquè sí que un portal com Osona.com, que amb un àmbit geogràfic restringit, sigui un dels portals més potents a nivell nacional.
Som una comarca en xarxa al nivell de Dinamarca, ho diu l'enquesta Llars TIC-2008 que va presentar el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch.
Osonosfera, la comunitat blocaire d'Osona: www.osonosfera.cat
(vídeo extret de www.el9nou.cat)

dimarts, 14 de juliol del 2009

Finançament, què es cou

A l'espera d'acabar de madurar-ho tot plegat (és un llobarro però hi ha coses que grinyolen), us deixo alguns enllaços sobre el finançament de Catalunya.
Josep Ramoneda, a El País: Política, financiación y espectáculo
Bloc de Carod-Rovira: Un acord de país
Bloc de Joan Ridao: El millor acord possible
Bloc d'Ivan Faccia: Lliures i responsables

dilluns, 13 de juliol del 2009

Parafrasejant Torres i Bages als segle XXI

Catalunya serà inclusiva, o no serà

Fa més d'un segle, el que va ser bisbe de Vic, Torres i Bages, va deixar escrit, en el llibre La Tradició catalana (1892): Catalunya serà cristiana, o no serà.
Torres i Bages és un dels referents teoritzadors del catalanisme del XIX, en concret del catalanisme conservador i cristià.
La moralitat, la part espiritual intangible, era un dels reductes del catalanisme de llavors. El romanticisme d'un passat gloriós, la cultura i l'espiritualitat, llavors expressada clarament en el cristianisme.
Així que no ens ha d'estranyar que l'afirmació de Torres i Bages fes fortuna.
La Catalunya del segle XXI, però, és molt diferent que la del XIX. La societat catalana ha canviat (i molt), en la seva sociologia i en el seu imaginari. En l'espiritualitat també.
El paisatge català compte amb diferents religions i amb un nivell d'agnosticisme i ateïsme important. La religió cristiana ja no és el fil conductor, malgrat que és un element molt important que ha format Catalunya com a país. Això no es pot negar.
Però si volem mirar cap endavant, cap al futur, no podem posar el cristianisme com a element que cohesiona el país.
Si fos així, voldria dir que bona part dels resident haurien de canviar de creences (o adoptar-ne una) o quedarien exclosos.
Catalunya és una realitat plural. Podem apostar per la multiculturalitat que des d'una macedònia cultural inicial acaba conformant comunitats que viuen unes d'esquena a les altres, per la reclusió en una idea de país d'una puresa virtual que exclou a bona part dels qui viuen a casa nostra, o bé podem apostar per una Catalunya que inclogui a tothom (qui vulgui ser inclòs) des del respecte a la cultura pròpia i des del respecte a la catalanitat, agafant el país d'acollida com a referent.
Com dic en el títol, Catalunya serà inclusiva, o no serà; perquè el futur d'una Catalunya gran s'ha de fer des de la suma en la catalanitat, la llengua, les lleis i les institucions i respectant l'espiritualitat i les creences per la intimitat personal o grupal.
(Publicat a la Revista Mà)

divendres, 10 de juliol del 2009

Finançament: filtracions, pressions i dubtes

..
Ahir al vespre quan estava penjant un article al bloc per avui, rebo un sms i algú m'obre el xat del facebook gairebé alhora: "has vist El País digital? ja hi ha proposta de finançament".
Això vol dir que no vaig penjar l'article i que he esperat a veure com evolucionaven els fets.
Al matí he anat a l'estrena de la Rosa Altimiras com a coordinadora de la Catalunya Central de l'ICD, en un acte amb la presidenta de l'ICD, Marta Selvas, i del director de serveis territorials de Barcelona, Josep González-Cambray.
Havent dinat he fet un tomb pels mitjans de comunicació en busca de quines reaccions hi ha hagut al respecte.
Tot plegat, em fa pensar en el que va fer Tarradellas després de tenir una reunió amb Suárez sobre el restabliment de la Generalitat. Va anar fatal, però el Molt Honorable, amb un somriure, va dir a la premsa: "ha anat perfecte". La qüestió era posar la pressió al contrincant.
Que ahir la filtració fos a El País, vol dir que la filtració era del PSOE i que volia posar pressió damunt el PSC i la resta de partits catalans.
La Vanguardia es mostra optimista, fins i tot ens ensenya un conseller Castells optimista vers Esquerra, malgrat la notícia digui que els republicans estan lluny d'acceptar la proposta.
Ja sabem ara a qui toca pressionar, oi?
A El Periódico hi trobem un Saura també bastant optimista i a l'Avui el ZP que fa content a tothom (o això diu!).
NacióDigital ens diu primer que Castells dóna quasi per resolt el finançament i set minuts després informa d'una nota de desmentiment del mateix Castells.
Jo ja vaig dir què pensava necessari per ser un bon sistema de finançament i Joan Puigcercós, també (mireu el vídeo).
De moment, el PSOE proposa més de 3000 milions d'Euros a partir de més enllà del tercer any, que és el que marca l'estatut.

dimecres, 8 de juliol del 2009

Solidaritat convergent? Yes we can!

De rescitlló, al facebook, llegeixo que CDC engega una campanya solidària que s'anomena "Convergència Solidària. Si sumem, podem".
Aquesta campanya consta de recollir productes alimentaris i de necessitat per gent que ho necessiti. La recollida es fa als locals de CDC. Ho explica Artur Mas en les webs territorials convergents.
A primera vista, sembla una iniciativa social interessant, de solidaritat. Però per què? Per què aquesta mobilització? Per solidaritat?
Que jo sàpiga, CDC és un partit política que basa la seva activitat en la capacitat de treure electors a la seva causa. Com tots els partits. Això és un partit polític.
Un partit ha de recollir roba i aliments pels necessitats en temps de crisi? Un partit ha de posar les seves sigles damunt d'una campanya solidària com aquesta?
No seria millor que CDC mobilitzés als seus militants perquè col.laborin en la recollida de roba i menjar que, per exemple, fa Càritas? O que en les institucions on és present plantegi un banc d'aliments i de material de primera necessitat?
La iniciativa de CDC em fa pensar en les grans multinacionals o caixes i bancs que fan projectes socials, gairebé sempre per una qüestió estratègica de màrketing...
Potser molesta algú, però aquesta campanya la trobo d'un oportunisme impresionant, aprofitant un context de crisi per sumar (vots). Ja ho diuen: "si sumem, podem". Yes we can!
La senadora Montserrat Candini hi escriu a favor: Convergència solidària
Una altra versió de Salvador Grifell: "Si sumem, podem"

divendres, 3 de juliol del 2009

3 enllaços: la LEC i la Plaça Nova de Torelló

Avui us vull proposar la lectura a través de tres enllaços.
Un és de tema local de Torelló, sobre la nova Plaça Nova (valgui la redundància), on està a l'aire un mètode de treball participatiu, que fa tuf que serà informatiu... una gran diferència, sí senyor! Per això voldria que llegissiu l'apunt del bloc de l'Albert Soldevila, company meu com a regidor d'ERC-aM Torelló: Procés participatiu per la nova Plaça Nova MENTIDA!!!
Per altra banda, s'ha aprovat al LEC, la LLei d'Educació de Catalunya, la primera. El diputat republicà Josep Maria Freixanet, en una exposició apassionada (de qui s'estima l'educació) i amb molta càrrega política va aixecar polseguera en les files espanyolistes, El Mundo va inspirar-se en la última frase del seu discurs per fer una editorial. Freixanet va dir que "amb la LEC es construiex Estat, Estat Català". L'editorial es titula: Una ley que aleja a Cataluña de España
Podeu llegir la seva argumentació en el seu bloc: Amb la LEC construïm estat, Estat Català (i inclusiu)

dijous, 2 de juliol del 2009

Cop d'estat a Catalunya per voler modificar l'estatut

Un grup de Mossos d'Esquadra va assaltar el Palau de la Generalitat i va arrestar al President de Catalunya per intent colpista.
Indignat, Maragall, recriminant que els uniformats no responien als interessos del poble, va entrar al cotxe, sense sirenes, de color fosc amb els vidres fumats.
D'incògnit, doncs, la policia catalana va traslladar el Molt Honorable fins a la frontera catalano-andorrana, on Pasqual Maragall va ser deposat després d'anunciar que faria un Estatut nou.
Tot seguit, el cap dels Mossos va sortir a TV3 per anunciar que la policia catalana havia fet dimitir al President de la Generalitat per intent de cop d'estat per voler fer una reforma estatutària modificant l'estat vigent de la legalitat estatutària. Es crearia un govern de transició fins a convocar noves eleccions on s'escollís un govern que respectés l'estatut actual i no intentés modificar-lo, o també seria deposat per les armes per colpista.
Pasqual Maragall, des de l'exili andorrà, va dir que només feia que seguir els tràmits legals per la modificació estatutària i que no havia deixat de ser el president legítim de Catalunya.
Aleix Vidal Quadras, president interí de la Generalitat va declarar que "qui vulgui canviar l'estatut tindrà la mateixa sort que Maragall".

Voler canviar un estatut o una constitució per la via legal és colpisme?

Wikipèdia: Hondures

dimecres, 1 de juliol del 2009

Avui s'aprova la LEC, amb participació osonenca

Avui, per Josep Maria Freixanet, alcalde d'Ololst i diputat d'Esquerra Osona al Parlament de Catalunya, segur que és un dels dies més importants de la seva vida política.
El Parlament del nostre país aprovarà la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), la primera llei educativa de Catalunya. És la principal llei d'aquesta legislatura sens dubte.
En Freixanet com a mestre i director que ha estat ha d'haver estat molt especial ser el portaveu d'Esquerra en la ponència de la LEC, participant en les negociacions i aconseguint una bona llei com aquesta, que a més ha sumat el principal partit de l'oposició i del Parlament, CiU. Malgrat ICV se n'ha despenjat...
Qui hagi volgut haurà pogut seguir la LEC des del bloc del Josep Maria Freixanet, on en algun apunt s'hi han creat debats interessants en els comentaris, com en aquest cas de pur web 2.0
Només em queda felicitar al Freixanet per la feina feta.