En l'últim sospir del divendres passat, vaig tancar una etapa que segur que marca la meva existència, em van comunicar que acabava la meva responsabilitat a la Direcció General de Joventut, abans Secretaria (per això l'etiqueta).
Han estat sis anys, el primer terç del qual com a tècnic de Salut Jove i posteriorment com a responsable directiu com a Director de Programes i en l'últim terç com a responsable de la Secretaria de Joventut a la Catalunya Central.
Per mi ha estat un orgull haver pogut treballar pel meu país des del govern de la Generalitat, malgrat gairebé és políticament incorrecte pensar en positiu dels governs d'esquerres i catalanistes dels darrers 7 anys.
He viscut moments emocionants com els de la creació de l'
Agència Catalana de la Joventut, al costat del Juli i els xavis, així com amb l'Eugeni. L'Agència és una eina, que ben utilitzada és molt bona eina per impulsar polítiques de joventut a casa nostra.
Com a Director de Programes, vaig poder impulsar línies polítiques clau pels nostres joves i la seva emancipació, com ara la creació del programa d'Emprenedoria, la cobertura nacional de les Xarxa de Borses d'Habitatge, la signatura de l'
Acord de Mesures d'Ocupació Juvenil o la creació de les primeres Oficines Joves i el disseny del seu model: treball en xarxa i adaptable a cada territori, basat en la base d'una informació juvenil amb una xarxa àmplia per tot Catalunya.
En cultura sobresurt la consolidació d'una Sala d'Art Jove amb un model reconegut pel sector (amb
premi inclòs), en suport amb els joves creadors. També s'han quedat als calaix alguns projectes dissenyats relacionats amb els bucs d'assaig, per exemple, o en la creació d'un servei d'assessorament i orientació escola - treball. La crisi ha fet estralls amb els pressupostos, i només a cultura...
També és positiu el fet de consolidar-se de programes com el de
promoció de la salut jove, d'interculturalitat (
vídeo), de participació i de cooperació.
En relacions internacionals també he pogut treballar amb acords amb el Quebec, Flandes o Uruguai.
Tampoc és ignorable la feina feta en negociacions amb altres departaments i altres institucions, tot un món de sigles polítiques i dinàmiques pròpies, locals i sectorials.
En quan a la feina feta a la Catalunya Central, m'ha deixat un molt bon sabor de boca sobretot el que s'ha fet al Berguedà, amb la creació d'una borsa d'habitatge comarcal i la creació de la figura del tècnic compartit, que està suposant un revulsiu per diferents municipis.
Aquesta figura també s'ha creat al Bages i al Bisaura, a més de consolidar el de l'Anoia.
I a Osona, en podem destacar al creació d'una Oficina Jove (
vídeo), amb seu a Vic i amb una xarxa de complicitats nombroses, amb més de 20 punts d'informació i 3 borses jove d'habitatge. Ara cal consolidar-la.
Han estat anys d'acció política des del govern del meu país, temps de creixement personal i d'aprenentatge permanent, gràcies als bons i als mals moments, on he pogut treballar i conviure amb molta gent que tots m'han aportat alguna cosa, normalment bona.
Tampoc puc, ni vull, ignorar la feina feta per tot l'equip de la Secretaria com l'aprovació de la Llei de Polítiques de Joventut, la redacció de les bases del nou Pla Nacional de Joventut o el tomb social del Carnet Jove i de la Xarxa d'Albergs.
Estic content de la feina feta i orgullós d'haver servit el país i la seva gent. I això ningú m'ho prendrà.
PS: en la retina de la memòria també hi romandrà l'haver donat el premi Joventut del Sona 9 als Manel, haver conegut Gaspart Espuña, haver-nos autotitllat de gilipolles Marco Marchionni i un servidor, haver estat entrevistat al programa del Basté, haver acompanyat al Juli a la compareixença al Parlament, l'esmorzar 2.0 amb autèntics cracks, la brillant conferència del Carnet Jove Europeu que es va fer a Barcelona, constatar que Romania té dues agències de joventut (sic) in situ, el dia que van elegir Xavier Castellana membre del buró del Carnet Jove Europeu, la Setmana de la Joventut a Manresa i escoltar el final d'un partit del Barça amb la ràdio del cotxe oficial del Secretari, amb les portes obertes i rodejat de joves, hereus i pubilles a Seva.