Número 3 de la Revista Mà

Vaig tard a anunciar-ho, però és que avui he rebut per correu el número 3 de la Revista Mà, un projecte liderat per Cesc Poch i que hi participo humilment i menys del què ho hauria de fer des del Consell Editorial; a més hi he publicat un article, que el podeu trobar en aquest enllaç, sobre joves i immigració.

En el número d'aquest mes, hi podeu trobar una extensa entrevista al secretari d'Immigració de la Generalitat, un article sobres els Sagals d'Osona, entre d'altres coses interessants, de les quals destaco l'apartat de desmentiments de tòpics ("les mentides del racisme"), on en aquest número es desmenteix el que diu que la immigració destruïrà la identitat catalana.

Per cert, també hi ha una columna de Josep Burgaya, presdient de l'Impevic, que pel que sembla està a punt d'asfixiar el nounat projecte d'Ausa Futur (mireu aquesta notícia). Tal com diu Comajoan en aquest apunt, Osona demana a crits lideratge sòlid.

Baixeu-vos el número 3 de la Revista Mà clicant aquí.

També podeu visitar el bloc de la revista: http://revistama.blogspot.com/

Esquerra avança cap al Congrés Nacional

Són dies intensos per Esquerra Republicana de Catalunya.

Després de la decisió de sortir del govern per enfortir el partit, per part del secretari general Joan Puigcercós, i d'avançar el Congrés Nacional al juny, cadascú fa els seus moviments tot plantejant projectes polítics i de lideratge del partit independentista de l'arc parlamentari català.

Si la setmana passada sortia a la llum el manifest "Esquerra Positiva", que apostava pel lideratge electoral de Joan Puigcercós (bloc) i pel lideratge ideològic a Carod-Rovira, avui, l'actual president del partit i Vicepresident del Govern ha anunciat, a Catalunya Ràdio (cosa que ha enfurismat al Basté), que renuncia a presentar-se per president d'Esquerra i que sols optarà a ser candidat a la Presidència a la Generalitat. En les últimes setmanes Carod ha tingut alguna patinada com la d'insinuar a a la taula d'un Cuní, entusiasta amb la salsa rosa política, que hi ha joc brut dins ERC (cosa que va aprofitar l'escindida i rancuniosa Pilar Rahola) o excedir-se amb la promoció del bloc, fet denunciat per Joan Ridao (notícia a Racó Català).

Carretero (del qual Carod en parla molt bé últimament) i Esquerra Independentista han presentat o presentaran les seves propostes davant el Congrés Nacional.

Ahir a la nit, Joan Puigcercós va fer pública la seva candidatura a la presidència d'ERC, emprant sempre un "nosaltres" per parlar del projecte de partit. És bo que la noció d'Esquerra es basi en el col.lectiu. Del seu programa, esbossat lleument davant la Terribas, se'n desprèn que segueix les línies mestres de la seva conferència feta fa mesos al World Trade Center de Barcelona, podríem dir que és el de l'independentisme pacient, fet pas a pas. El que se'n diu obrir espais de sobirania.

El procés intern d'Esquerra és únic al nostre país, absolutament democràtic, dons s'escollirà president i secretari general per sufragi universal de la militància, no en un congrés assembleari sinó amb urnes a cada capital de comarca o secció local.

El què hauria de ser un model a seguir i un fet admirable pels demòcrates, de moment es destil.la un interès morbós per la picabaralla interna. És curiós que els que s'admiren tant de la democràcia americana davant les primàries americanes no ho facin amb la d'Esquerra, si no el contrari. Tampoc és una sorpresa...

Tornat de Praga: cultura, gegants i encaputxats... i jo sense dinar (de règim)!

Tornat de vacances i prenent hores del dinar, faig un cop d'ull a blocs amics i llegeixo alguns correus. Un d'aquests darrers em porta a aquesta notícia, on hi trobem una entrevista a Joan Crosas (bloc), artista total de Torelló i bon amic.

També un correu em recorda que el viatge a Praga em va fer perdre l'oportunitat de gaudir d'un important acte del centenari dels Gegants de Torelló, el passa carrer fet amb la col.laboració de tots els centres educatius de primària. Bé, en realitat van ser dos actes, ja que també s'ha portat a terme una jornada de cultura popular, també emmarcat en el centenari. Torelló continua sent capçalera en la cultura popular nacional. Podeu trobar la informació del centenari a la web feta per la ocasió, cliqueu aquí.

Llegint alguns blocs veig que l'Enric Xicoy, en aquest apunt, felicita els geganters de Torelló.

En Raül va anar a Processó a Vic i ho explica en aquest apunt, com en Ballana ho fa en aquest.

Vaig a menjar... de règim! quan les vacances van massa bé i s'ha fet massa el cap gros, llavors toca penitència!

Retornat de Praga, amb nou bloc

Ja fa uns dies que he tornat de Praga, de vacances.

Han anat molt bé, gràcies. Molt de menjar, façanes esplèndides, museus, sants, gòtic, modernisme, barroc i arquitectura del socialisme real (uf!).

Si us interessa podeu llegir-ho al bloc que he estat muntant aquests darrers dies.

.

http://enjordiapraga.blogspot.com

Tancat per vacances?

Me'n vaig al país de Kundera, Hrabal, Kafka i de l'intent d'un socialisme de bon rotllo, però això queda tant lluny com el 1968. Suposo que el bloc restarà tancat per vacances... si aguanto!

Llegint sobre Esquerra de matinada...

Avui hem tingut reunió amb coca-coles de blocaires d'Osona per preparar la primera trobada de Blocaires.Osona, i post-reunió de blocaires, així que malgrat ser aquestes hores (m'he ben desvetllat venint cap a casa...), no puc deixar de llegir uns apunts del dia pendents i penjar un vídeo.
Els tres elements tracten el què ara desperta més interès de l'actualitat política, Esquerra Republicana de Catalunya.
Aquí teniu el vídeo de comiat del govern de Joan Puigcercós.

I tot seguit dos apunts de blocaires osonencs:
Bloc d'Enric Xicoy: La lupa sobre ERC
Bloc de Joan Ballana: ERC, "paso corto, mirada larga y mala leche"

Amb sac i mantes?

Des d'un primer moment, Esquerra Torelló hem fet costat a l'alcalde a l'hora de defensar les urgències pel poble i la Vall del Ges. Vam signar gairebé un xec en blanc, donant suport a les actuacions que pogués emprendre l'alcalde per defensar el manteniment d'uns serveis bàsics, com entenem que són els sanitaris, incloses les urgències.
El que no és gaire de rebut és que es comencin a emprendre accions i haguem d'anar a remolc perquè sí, a cegues.
Em crea perplexitat el fet que el diumenge 9 de març se'm digui just abans de tancar el col.legi electoral que el dimarts dia 11 "ens hem de tancar" al CAP de Torelló com a mesura de força i que es farà conjuntament amb "entitats que lluiten pel manteniment de les urgències". Entenc que són els membres del Consell Municipal de Benestar Social, que per cert, de l'últim plenari, que es va tractar l'adhesió del Consell a la lluita per les urgències (amb cert debat, tot sigui dit), em va arribar la convocatòria per correu ordinari... dos dies després! Un correu electrònic no era possible?
Però bé, tornem a la tancada al CAP, que sense cap explicació en profunditat del per què em trobo un comunicat a Osona.com i a El9Nou.cat dient que "els regidors" ens tancarem amb "sac i mantes". Més tard, em truca la secretària de l'alcalde que es desconvoca la tancada (la desconvoquem els regidors, segons el comunicat que llegiré també a Osona.com o a El9nou.cat), però no es diu per què. Suposo, tal com diu es diu en el comunicat, que és perquè Marina Geli, la Consellera, rebrà a Torelló. Com que molt abans que em truquessin, algú d'un altre grup municipal de Torelló ja m'havia dit que coneixia que hi havia una reunió amb la Consellera, no em sorprèn la trucada i se m'escapa un somriure.
Sincerament no ho trobo gens seriós tot plegat, la majoria de vegades ens hem d'informar a través de la premsa de les coses que vam dir que donaríem suport.
Entenc que que si donem suport a la causa, com a mínim, que la informació sigui fluïda i que si som bons per tancar-nos al CAP, amb "sac i mantes" i si cal amb carmanyola i guitarra, també siguem bons per anar a veure a la Consellera, o com a mínim perquè l'alcalde ens reuneixi abans per decidir què es traslladarà a la Consellera Geli.
Esquerra està i estarà a favor de mantenir les urgències a Torelló, buscant la unitat i així ja ho hem manifestat, però les coses s'han de fer bé.

Puigcercós, primer pas endavant després dels mals resultats d'Esquerra

La primera conseqüència dels resultats d'ahir ja la tenim aquí, el secretari general d'Esquerra, Joan Puigcercós deixa la cartera de Governació i es disposa a dedicar-se plenament al partit.

A més, el Congrés Nacional que s'havia de fer a la tardor s'avança al juny (podeu llegir la notícia a l'Avui.cat.

Ja hi ha hagut reaccions de reflexió, com la de Renyer (bloc) o com Uriel Bertran, d'Esquerra Independentista, que encara amb els mals resultats calents ja propugnava una candidatura al proper congrés (bloc).

El pas de Puigcercós del govern al partit, malgrat la seva vàlua com a conseller, sembla necessària, en un moment que el partit ha de posar el peu a terra, mirar el seu entorn i tornar a pedalar amb fermesa pel camí sobiranista, progressista i republicà.

Actualització 11 de març: Bloc de Joan Puigcercós: Fem partit

Del vot del català emprenyat al vot del català acollonit

Els resultats de les eleccions espanyoles han estat molt amargants, els resultats d'Esquerra han estat dolents.

Els independentistes catalans hem passat de 8 diputats a 3, perdent el grup parlamentari propi, objectiu real d'aquestes eleccions, ja que mantenir o millorar els resultats de fa quatre anys era impensable pel simple fet que varen ser excepcionals, ja que eren un plebiscit sobre l'expulsió del govern català de Carod-Rovira després de la famosa reunió de Perpinyà (malgrat que sembla que no es va fer allà...).

El transvasament de vots d'Esquerra ha estat al PSC, comptant que molts votants s'han quedat a casa.

Personalment, crec que els qui s'han quedat a casa són els que no veuen clar el panorama polític després de les giragonses de tot el procés estatutari i que estan desencantats en una política catalana que no camina fàcilment cap a nous escenaris de major sobirania. Hi ha una certa frustració davant les dificultats per arribar a escenaris independentistes. Però a mi, ningú m'ha dit mai que la independència fos fàcil.

Però el que ens ha fet més mal a Esquerra ha estat aquest transvasament de vots al PSC, ho hem vist a Catalunya, però també a Osona i a Torelló. Tot el què hem perdut ho han guanyat els socialistes.

Em ressonen al cap les paraules de Pujol dient que "si després de tot el què ha passat (estatut, rodalies, apagades, Carmel, etc.) els catalans no castiguem al PSOE, és que ens ho poden fer tot".

Jo no crec que els catalans no tinguem dignitat, més aviat crec que el pes del català emprenyat ha pesat menys que el del català acollonit.

M'explico. A Catalunya l'argument polític més eficaç, en les eleccions espanyoles, és la de la por al PP, a la del partit d'Acebes, Zaplana, Vidal-Quadras i l'esperit omnipresent d'Aznar.

El 2004, l'enemic número 1 del PP va ser Esquerra, això ens va fer copsar molt vot anti-PP, més del que ens pertocaria com a Esquerra, opció sobiranista i d'esquerres. Però enguany, l'enemic número era el PSOE, mai un govern ha tingut tantes manifestacions en contra com el de Zapatero i totes de la dreta, civil o religiosa.

Davant l'espantall de la por del PP, aquest cop, el vot útil era el PSOE. I el vot del català acollonit davant un possible retorn del PP ha estat el del PSOE, malgrat emprenyamenta que pugui haver tingut o encara tingui.

Els populars haurien de reflexionar sobre el poder que té l'anticatalanisme exacerbat, de moment, l'exercit pel PP en els darrers quatre anys sols ha servit per fer que el PSOE augmenti en 4 diputats, els mateixos que han pujat els socialistes catalans.

Mentre el PP no sigui un partit de dreta civilitzat, el paradigma anti-PP dominarà la política catalana, i guanyarà el partit coaccionat pels populars i les campanyes afirmatives, propositives mai reeixiran.

El possible retorn dels assassins de Reservoirs Dogs s'ha imposat a la proposta d'un país de primera.

.

Resultats electoral al 3/24, cliqueu aquí, per veure els de Torelló, cliqueu aquí

ETA: La llibertat es guanya a les urnes

En l'Europa del segle XXI, la llibertat s'ha de guanyar a les urnes.

ETA no ho entén, ETA taca les urnes de sang per condicionar-ne els resultats, ETA assassina un ex-regidor guipuscuà del PSE, per avançar cap a la llibertat? Quina llibertat és aquesta que aconseguiran?

Ni prohibició de partits ni lluites armades: La llibertat es guanya a les urnes.

.

Notícia a Nació Digital, l'Avui i Vilaweb

Condemna de l'atemptat per part de Carod Rovira

.

Els d'Esquerra hem anul.lat l'acte que havíem de fer aquesta nit a Torelló, podeu llegir-ho a la web d'Esquerra, clicant aquí.

Sociovergència a Torelló

La sociovergència s'apropa a Torelló, després de Roda de Ter i el Consell Comarcal, la propera plaça a caure serà la pescallunes.

Miquel Franch abandona la prioritat d'arribar acords amb l'esquerra i prioritza el pacte amb CiU.

Lluís Bassas renuncia a ser l'alternativa al PSC i prioritza el pacte amb el PSC.

Nosaltres teníem voluntat de govern, però no teníem ni tenim la intenció de governar a qualsevol preu ni de qualsevol manera.

Podeu llegir un apunt més extens en aquest apunt del meu bloc d'Esquerra, on també hi podeu trobar un audio que també podeu trobar a ElTer.net clicant aquí.

Un final de campanya molt local...

.

PS: demà divendres a les 8 del vespre cloem la campanya d'Esquerra Osona a Torelló, a l'auditori de Gestiomat a les 8 del vespre. M'hi acompanyaran en Josep Maria Freixanet i la Marina Llansana. Us hi espero!

Ridao a Vic

Vam omplir l'auditori Marià Vila d'Abadal (sic) amb el Ridao i la Georgina; podeu informar-vos al bloc de campanya d'Esquerra Osona (http://osonamadrid.blogspot.com) i podeu veure la galeria de fotos (cliqueu aquí) de Nació Digital, amb fotografies d'Adrià Costa (la foto de l'apunt ho és).

També podeu llegir notícies a Nació Digital i a El9Nou.CAT.

.

PS: fixeu-vos quins comentaris hi ha a Nació Digital (tema internet 2.0...) hi ha la concentració més important de votants del PRC o RC, potser hi han escrit tots!

Jo he estat en el Ple més llarg de la història de Vic

Avui he viscut un fet històric: el Ple més llarg de la història de Vic, ha durat gairebé set hores. No hi he estat pas tota l'estona, eh! sols 20 minutets que m'han permès sentir un debat en una moció de la PxC sobre les pegatines dels contenidors.

També he pogut observar l'escut espanyol de la sala de plens, que els de la CUP quan deuen mirar el sostre per descansar mentalment els deu impactar tant que no els deixa desconnectar. Entenc la moció per la seva retirada...

També he pogut gaudir d'un racó, literalment, on asseure'm, a Vic no hi ha lloc pels ciutadans!!!! A Torelló amb una setmaneta vam arreglar la sala de plens per donar la benvinguda al president Maragall... l'alcalde Miquel Franch els hi pot passar el contacte si volen fer alguna reforma.

La meva visita a la sala de plens vigatana ha aixecat algun interès, com el del periodista i blocaire Josep Comajoan, mireu aquest apunt, sinó.

He acabat el dia amb el míting del Joan Ridao, al Sucre. Hem omplert l'auditori i hem pogut veure una Georgina combativa i un Ridao que ha parlat clar i català amb el seu savoir faire (?).

Per cert, els regidors de Vic eren al míting després del maratonià Ple que ha aprovat una moció a favor del dret a decidir (a partir del cas kosovar) amb l'abstenció socialista.

Digues qui et finança i et diré qui ets

El diumenge vaig veure la pel.lícula La guerra de Charlie Wilson, que explica la tasca portada a terme per part del Congressista demòcrata de Texas, Charlie Wilson, per derrotar els soviètics en la guerra de l'Afganistan dels anys 80.
Més enllà de les ironies del destí, en què els Mujaydins armats i entrenats pels americans van ser l'embrió dels taliban que van fer caure les Torres Bessones, em vull centrar en el paper dels lobbyes en la política americana.
En aquest film basat en uns fets reals, es pot veure com una "finançadora" d'un congressista pot fer actuar el seu finançat segons els seus interessos, que en el cas de la història explicada esdevenen compartits.
En el procés de primàries en els partits demòcrates i republicans, podem veure un sistema molt democràtic i participatiu a l'hora de designar el candidat a la presidència dels EE.UU. Hi ha certa excitació democràtica a casa nostra, sobretot en la figura de Barak Obama, el polític que s'ha erigit en el símbol de la regeneració política de l'Amèrica de l'era post-Bush Jr.
Però el tel.ló d'Aquil.les de la democràcia americana és el poder dels lobbies, que condicionen absolutament els polítics americans fruit de la dependència econòmica de senadors, congressistes, governadors i presidents vers els seus "finançadors".
Si hi ha sort, el polític en qüestió podrà aconseguir uns "finançadors" que acceptin la seva ideologia i el seu program polític.
Per exemple, Hillary Clinton és de les poques polítiques que defensen fer un pas endavant en la cobertura de la salut pública, qui la financen, segur que no són el lobbie de les asseguradores.
Un lobbie o un "finançador" pot facilitar que la sanitat pública avanci als EE.UU., que un congressista treballi per finançar una guerrilla afganesa, que un govern aposti ataqui l'ús del petroli per donar resposta al canvi climàtic i que aposti per l'energia nuclear.
És molt important, a més de saber què proposa i què diu, qui finança la carrera política dels polítics americans.

Casament

Aquest dissabte, m'he estrenat en tema casament. No m'he pas casat! el què he fet ha estat casar. Sí senyor, l'alcalde em va delegar el dret a casar.

He tardat gairebé 5 anys de regidor a l'ajuntament de Torelló per fer el primer casament, però ja formo part dels membres de la família (més directa, fugint de la concepció de família àmplia a la italiana que hi ha casa meva...) que hem casat algú en l'època contemporània: el meu oncle Ramon, regidor de Ripoll, i el cosí de la meva mare, el Bisbe Joan Colom.

Encara que per algú pugui semblar molt fàcil o de tràmit, la responsabilitat de portar endavant una cerimònia (civil) que comporta el matrimoni de dues persones té una pressió alta. És un dia molt important per ambdós, així que no la pots cagar, no poden recordar-ho com un "tostón" ni que sigui un vist i no vist.

Has de trobar les paraules encertades per emocionar sense cansar.

I sobretot, ser sincer en el que es diu.

Vaig intentar estar a l'alçada en un dia tant important pel Josep i la Maria Àngels.