Sí senyors (i senyores), en Quico Sallés (bloc massa abandonat) és cronista parlamentari per Nació Digital! El cronista parlamentari és una figura que crec que està poc valorada en els mitjans de comunicació actuals, potser pel fet que la política parlamentària cada cop és menys brillant (de vistositat) i més tecnocràtica.
No és espai de grans discursos ni grans debats d'esgrimistes retòrics. Ara descobrim que hi ha molta feina de comissió parlamentària i al territori, de suport a governs locals i reunions amb agents socials i econòmics. Però una cosa no hauria de desmerèixer l'altra.
La política catalana està estressada i desencisada. Suposo que després de la façana pujolista de la Catalunya estat i de la manca de respecte institucional espanyola amb l'estatut i el finançament, ara ens hem adonat que tenim una autonomia de fireta.
Espero que en Quico sàpiga treure suc dels debats parlamentaris i contagii la seva passió pel periodisme (no des d'una atal.laia de setciències i de perdonavides, com alguns periodistes s'ho agafen) als parlamentaris i, sobretot, als seus lectors.
Ahir vaig rellegir alguns passatges del llibre "Té la paraula el senyor...", de cròniques parlamentàries del periodista Lluís Capdevila. Data del 1933 i té un pròleg de Lluís Companys. Quina passió!
Aquells diputats vivien intensament (a vegades massa i tot...) la representativitat del poble.
Quico, llegirem les teves cròniques quan hi hagi ple parlamentari.
Primera crònica: Puigcercós: "O bilateralitat o res"
Diari de la Crisi, dirigit per Quico Sallés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada