dilluns, 28 de gener del 2008

Curiositat dels partits americans, quan els demòcrates eren esclavistes


A punt d'arribar al Superdimarts (wiki) de les primàries americanes, després de l'àmplia victòria d'Obama a Carolina del Sud, sobretot gràcies al vot jove i afroamericà (el què pot provocar que se'l vegi com un candidat afroamericà, una victòria que se li pot girar en contra), voldria fer una anotació curiosa sobre els dos partits americans hegemònics.
La curiositat és que en un inici el Partit Republicà era el partit del nord industrial i el Demòcrata el del Sud agrícola, en la Guerra de Secessió americana, el republicans liderats pel president Lincoln eren els de la Unió, abolicionistes i proteccionistes (per la indústria) i els demòcrates eren els de la Confederació independentista, esclavista i lliurecanvista (per la producció agrícola, principalment cotonera).
Actualment els demòcrates basen bona part del seu poder en el nord i les grans ciutats industrials enfront d'un sud i estats agrícoles republicans.
Curiós si més no.
.
Desena Avinguda, web de El Periódico sobre les eleccions americanes.
Per cert, Oriol Vidal-Aparicio comenta l'article de Vicenç Navarro sobre les eleccions americanes, ho podeu llegir en el seu bloc: primer, segon i tercer apunt

3 comentaris:

Anònim ha dit...

tanto monta, monta tanto, tots són de dretes.

Anònim ha dit...

Jo crec que l'anònim simplifica molt. La DEMOCRÀCIA americana és de les més avançades del món i més profundes.
El problema pels europeus és que ens movem en paràmetres restrictius de la particitocràcia que a Amèrica no succeeix. Allà els candidats tenen més importància que el partit, així que la comunicació amb el poble dels candidats és més gran.
No com aquí que no sabem a la majoria de gent a qui votem a les llistes.

JS

Anònim ha dit...

Benvolgut anònim,

Què vol dir "tots són de dretes"? Que no és legítim ser de dretes? Que té l'esquerra la veritat absoluta? En els països democràticament avançats, normals, civilitzats, el pensament socialdemòcrata no té més prestigi que el liberal o el conservador. Sé de dretes no és ni menys que ser d'esquerres. És una més de les opcions que la democràcia contempla. Entén que la gent de dretes ha acceptat, democràticament, tot i no compartir-ho, que els homosexuals es casin , que els homosexuals adoptin, que la gent avorti o que la gent es divorciï. Pensa que això va en contra de la seva mateixa essència, però ho han acceptat de forma democràticament impecable. Igual que els liberals, que han acceptat que l'estat gestioni el 50% del PIB, també en contra de la seva pròpia essència. O com els socialdemòcrates, que han abraçat, amb força tot i que amb la boca petita, quelcom tan extraordinari com una cosa que es diu capitalisme. Dir "ser de dretes" no és dir "ser fill de puta".

Ferran Camps