Ara resulta que s'ha muntat un escàndol perquè es va posar traductors en una visita d'una delegació nicaragüenca al Parlament de Catalunya.El castellà el saben parlar tots els diputats, però la llengua pròpia de Catalunya i d'ús normal al Parlament és el català (amb algunes excepcions, normalment de Ciudadanos).
S'ha de negar el dret a un diputat català a parlar la llengua pròpia del seu país en seu parlamentària? Jo crec que no, durant massa segles el català ha estat bandejat de les institucions públiques.
PP i Ciudadanos s'han esgargamellat! El PSC parlen d'igualtat de llengües oficials al Parlament (que la demanin al carrer i a la premsa també! i que no oblidin quina és la llengua "pròpia" del Parlament i el dret als diputats de no haver de canviar de llengua) i l'ecosocialista Lluís Postigo i el convergent Fernández Teixidor (ex-CDS)(wiki) diuen que en moments de crisi això no toca.
Algú coneix alguna altra nació de quita y pon (i sense traductor!) , com proposen ICV i CiU en aquest tema? Jo no.
Quina nació normal precindeix dels drets lingüístics perquè hi ha crisi? Que tothom parli en anglès al Parlament Europeu, que hi ha crisi! Què hi dirien els espanyols i francesos?
En moments de crisi, saben quan retallaria jo? 9 milions d'euros anuals
Article de Josep Maria Sòria: País maravilloso, on ens convida a aprofundir en una deconstrucció nacional que no aplica a Espanya...
Sobre Fernández Teixidor: apunt de Jordi Castellana i aquest fil a El Racó Català
4 comentaris:
A Catalunya hi ha coses de les que aquestes alçades ja no s’haurien de discutir, i malauradament no es així. Bon escrit Jordi!
Ben dit! Callen descaradament amb el tema de la monarquia. Clar, és que en Juanca és el garant del "pacte constitucional", el pacte que ens ha portat la pau i la cohesió... (a què em recorda aquesta cançó?). Clar, clar, un "pacte constitucional català", per exemple, seria un rebombori i un escenari que s'ha de rebutjar pel bé de la cohesió social (o, més ben dit, pel bé de la satisfacció identitària d'alguns).
És interesant veure l'alienació que provoca el poder dels estat-nació a dreta (normal) i, sobretot, a esquerra.
LA VANGUARDIA FENT DEMAGÒGIA QUAN NO S'ATREVEIX A FER UNA EDICIÓ EN CATALÀ.
TOT VA LLIGAT, A LA VANGUARDIA NO L'INTERESSA CATALUNYA.
CESK
Realment, patètic l'espectacle organitzat al voltant desl traductors. Només faltaria que els representatns del poble català no es poguessin expressar en la nostra llengua!
Publica un comentari a l'entrada