Grand theft auto (GTA), una amenaça social?

Ahir i avui he rebut alguns sms, emails o trucades referents a la meva participació a El Món de RAC-1 del periodista Jordi Basté.

Els missatges, més enllà de les típiques, i tòpiques, felicitacions anaven gairebé totes en el sentit que valoraven l'actitud gens paternalista de la Secretaria de Joventut davant la venda del videojoc Grand theft auto (wiki), la quarta entrega d'un joc de gran qualitat, paradigma de la qualitat i la potència de la indústria del videojoc (sense res a envejar a la del cinema), però també d'una violència molt explícita.

La meva participació en el programa va ser en forma de tertúlia junt amb David Broc, Toni de la Torre i el mateix Jordi Basté.

Aquest últim va plantejar la qüestió de si la violència explícita del videojoc havia de ser regulada (altrament dita censurada), tal com s'ha fet als EE.UU. o a Austràlia, per exemple.

El Grand theft auto (GTA) compta amb l'etiqueta PEGI (Pan European Game Information) que classifica els jocs segons el seu contingut. Aquesta classificació la fan conjuntament les empreses i l'organisme independent europeu NICAM. Com podeu veure, les empreses s'hi adhereixen voluntàriament. En aquest cas, el joc no és recomanat per menors de 18 anys.

Així, que ja tenim la premissa que l'empresa productora s'autoregula.

Un cop marcat que el públic a qui va dirigit és el de majors de 18 anys, podem parlar que de als menors, que hi tinguin accés sigui responsabilitat tant dels comerços com de la família, que és en última instància la responsable dels menors. El paper de la família és important.

També cal educar en el consum responsable, saber consumir. Perquè els videojocs no són dolents per sí mateixos, com tampoc la televisió. Els videojocs serveixen per desenvolupar diverses habilitats, fomenten la superació i permeten l'expressió d'emocions i sentiments. Estimulen la creativitat i molts permeten compartir el joc amb d'altres persones.

A més, el videojoc és una expressió central en el canvi de paradigma d'expressions culturals del nostre temps, el de les noves tecnologies i d'Internet 2.0, on l'usuari és protagonista de l'expressió.

Més enllà de la resposta reactiva de la censura, cal apostar per una formació en valors sòlida, de consum responsable i de valors cívics que fomentin l'esperit crític dels i les joves, juguin, o no, al GTA.

Dimarts mediàtic: amb el Basté, roda de premsa i al 9Tv

Aquest dimarts serà un dia completament mediàtic.
El matí, a les 11, com a Director de Programes de l'ACJ, estaré davant des micròfons de RAC-1, a El Món (web i bloc), de Jordi Basté, per parlar de l’impacte d’un videojoc eminentment violent, on el jugador es posa a la pell d’un autèntic tio dolent.
A primera hora de la tarda, m’espera una roda de premsa per explicar el posicionament d’Esquerra Torelló davant el pacte sociovergent a Torelló. Avui hi ha hagut Ple i ja s’ha formalitzat legalment el pacte de govern entre PSC i CiU, entre Miquel Franch i Lluís Bassas. A partir de l’1 de maig, dia del treballador, que entrarà en vigor els acords de la sociovergència, Esquerra haurà passat de ser el tercer espai a Torelló a ser el segon, enfront la sociovergència.
A mitja tarda em toca anar al plató de El 9tv per participar en la tertúlia política dirigida per Agustí Danés. Que jo sàpiga m’hi esperen en Castellnou de CiU, en Sergi Vilamala del PSC i el company blocaire Iñaki Escudero (bloc), d’EUiA.
Així que, en una setmana curta com aquesta, concentraré els micros i les càmeres en un dia. Uf!
.
Ahir hi va haver Ple, podeu llegir la informació a la web d'Esquerra Torelló: www.esquerra.cat/torello

Dificultats pel Tren Jaume I

Miro el Twitter abans de marxar i veig que el Xavier Mir (bloc) ha escrit que el "tren Jaume I", un Euromed que havia de portar tot de gent del Principat a la manifestació del 25 d'abril a Alacant.

Mir parla de sabotatge de la Maleni. La veritat és que un ja no sap què pensar!

A Vilaweb llegeixo que un twittero està al tren, així que podeu anar seguin l'avaria o el boicot a través d'aquí.

Per cert, molts companys de les JERC estan a Alacant, allà hi han fet el Consell Nacional per poder estar a la manifestació, com cada any.

Notícia al Racó Català: La Federació Llull organitza el 'Tren Jaume I' per als actes del 26 d'abril

Reconeixement d'un gran home, el bisbe Joan Godayol

Avui, Joan Godayol, Bisbe emèrit d'Ayaviri (Perú) i cosí de la meva mare, ha fet una xerrada al Centre Cívic del meu barri, el de Montserrat.
No he pogut arribar fins l'últim quart d'hora, quan la gent ja li preguntava. He arribat just quan parlava que la guerrilla i l'església lluiten pel mateix a Perú, però que la guerrilla ho fa perla via equivocada, la violenta. Potser no ho ha dit amb aquesta contundència, però jo ho he entès així.
Després, a pregunta del mossèn de Torelló, ha parlat dels intermediaris de les ajudes solidàries, com també dels anticonceptius i de la necessitat d'aquests per prevenir malalties venèries i embarassos no desitjats. El seu exemple ha estat el d'una família amb quatre fills ja... Malgrat tot: Revolucionari!
Sí senyor, els té a tots revolucionats! Per això és incòmode, per i això el van expulsar del seu estimat Perú.
I per tot això, després d'una abraçada intensa, les seves paraules de reconeixement per la meva tasca política m'ha reconfortat.
En uns temps on dedicar-te a la política és causant d'arrufades de nas o sornegueries punxants, que una persona com ell et reconegui omple el dipòsit d'energia.
Per ell sóc un bon cristià, malgrat les meves conviccions en l'aspecte religiós. I això, venint d'ell, és molt gran!
Podeu llegir aquest apunt d'un bloc cristià Laeto Animo: El ‘click’ Godayol. Hi ha un àudio on podreu sentir que parla clar.
I si voleu llegir com un bisbe peruà explica com va sentir la "marxa" del Joan de Perú, llegiu Un obispo se solidariza con la Iglesia del Sur Andino. Veureu la política vaticana a Perú.
Jo, fa prop d'un any, vaig escriure això.

PS: en les darreres vacances, estant a l'habitació de l'hotel de Praga, vaig posar el canal internacional de tv3 i em vaig trobar al Joan Godayol, amb el seu somriure perenne, davant el Cuní!

Twittejant a l'esmorzar del President

Ahir vaig estar a l'esmorzar del President Montilla al Palau de Pedralbes, amb la resta de direcció de la Secretaria de Joventut, com l'any passat.

Vaig estar twittejant sobre els osonencs i osonenques presents (que em vaig oblidar d'anomenar la rectora de la Universitat de Vic), entre diferents personalitats de la política, la cultura, la premsa i el món econòmic del país. També líders de comunitats religioses i fins i tot militars i policies. Una mica de tot, vaja.

Aquests llocs serveixen per aconseguir atrapar algú amb qui fa massa temps que parles amb la seva secretària (o secretari), per retrobar vells coneguts i per veure quins grups de tertúlia hi ha; segons com, pots passar aprop i parar la orella.

Una de les converses interessants van ser la d'un roquista emergent i un socialista veterà que parlaven ostentosament de restablir ponts. A l'Àngel Colom i Colom no el vaig veure en aquesta tertúlia...

Xocolata, suor i converses a Pedralbes. El metro va ser un alleugeriment refrescant.

PS: La ignorància de la realitat territorial de El Periódico de Catalunya, fa que cometin un error en la crònica Esmorzar amb barretina, on tracten de "pacífic ciutadà" i, alhora, "inquietant", a l'alcalde d'Ogassa, per anar amb la seva barretina i el seu singular bigoti. Quan el vaig veure estava conversant amb Conrad Son i acompanyant.

Contes per Sant Jordi

Ja és Sant Jordi, tenia pensat escriure algun conte especialment per aquesta data, però entre tot plegat, no hi ha hagut manera.

Així doncs, us ofereixo, per qui vulgui uns relats del Gica Casamare, alter ego relataire. Podreu escollir entre tres (llegir-los tots!).

Versos en el mirall embafat

"Penses:

tu ets el meu passat.

Penso:

tu ets el meu futur.

Del present

ens som orfes. El baf que cobreix el mirall em permet plasmar aquest pensament, aquest sentiment per uns minuts."

La dona que roba les olors als homes

"He conegut la dona que roba les olors als homes. La vaig veure en la subtil llum de les espelmes que escassament il•luminaven els convidats, les seves copes, les seves robes. Ella observava els homes, a distància, els estudiava, s'hi apropava i prenia"

L'home que va esdevenir conversa

"Pere Lluch, amb la lleugeresa corporal característica dels últims mesos, estava mirant la fotografia d'uns peixos de colors captats tal pinzellades en tela a l’oli. Peixos de colors llampants i vius: taronges, blaus i grocs, que semblava que volien saltar del marc. "

Tots aquests relats els vaig escriure a Relats en català

Sociovergència, ja surten a la tele junts

Amb la ressaca postplenària, la sociovergència (wiki) torellonenca s'ha presentat oficialment.
A Esquerra Torelló haurem de fer les reflexions pertinents, de moment he llegit premsa digital, he escoltat algun tall de veu i he vist algun vídeo.
Clar, que la sociovergència ja era un fet des de fa temps, un ja ha pogut reflexionar-hi.
De moment us deixo alguns enllaços:
Notícia a Osona.com
Notícia a Elter.net, amb talls de veu de Miquel Franch i Lluís Bassas
Notícia s El9Nou.cat amb vídeo
Una curiositat, ningú fa servir la paraula sociovergència. Jo sí, tant per parlar d'Osona com per parlar de Torelló.
I un altre fet, en el vídeo de El9Nou.cat hi ha la rèplica de l'alcalde ("ERC no ha mostrat cap interès en participar del Pla de Barris"), però no hi ha la meva contrarèplica instant a l'alcalde a demanar els tècnics de l'ajuntament i a recordar que li vaig demanar informació que no va donar.
(foto: El9Nou.cat)

***************

Però bé, demà és Sant Jordi i ara buscaré algun relat del Gica Casamare per penjar demà al bloc, aquest any no he pogut escriure res de nou... Això sí, aquest any no serà eròtic!

Pla de Barris sense consens (amb la sociovergència pel mig)

Torno del Ple Extraordinari per aprovar les propostes pel Pla de Barris, última actuació del govern minoritari de Miquel Franch abans de la presentació oficial de la sociovergència, demà el líder de CiU, Lluís Bassas, i el líder del PSC, Miquel Franch, explicaran el pacte sociovergent a Torelló, un més a la comarca.

El Ple en sí es preveia amb el punt de tensió just que suposa trencar el consens a Torelló, un ajuntament on votar en contra o abstenir-se, com ha estat el cas, vers les propostes de l'alcalde sembla sacrilegi. Us podeu imaginar, doncs, abstenir-se per un projecte d'un volum total de 1o milions d'euros i a realitzar durant 4 anys amb opció a dos més.

Hem raonat el nostre posicionament, ja ho havíem fet en el darrer Ple, el de pressupostos, on ERC es va tornar a quedar sola davant sí d'ICV-CdG i de CiU als números de Miquel Franch.

Per nosaltres no és de rebut que tot plegat s'hagi fet sense comptar amb la resta de grups (bé, no és ben bé així, ja que en Bassas ha reconegut que n'havien parlat abans de ser presentat en comissions tot negociant el pacte... però no ha dit què hi ha aportat CiU). Quina manca de generositat política cap a ERC i ICV davant la realització d'unes propostes que superen el què li resta de mandat a Franch (ha dit que plegava al 2011).

Però és que, a més, s'ha utilitzat els Consells Municipals per justificar que hi ha hagut procés participatiu. Així ens carregarem la confiança dels membres dels Consells...

Dels projectes n'hi ha que hi estem d'acord i d'altres que no, però això no ho hem pogut debatre, no hi ha hagut l'espai. Ni tant sols en la Comissió d'Equipaments que la Montse Ayats, d'ICV, ha declarat la seva defunció.

Al final, l'alcalde s'ha situat per sobre el bé i el mal, no ha volgut entrar a debatre amb els mortals, els grups municipals, però sí que ha fet una incursió per fotre dues cleques a Esquerra, molt lleig tot plegat, però sembla que hi gaudeixi.

.

PS1: Algú pregunta: "Com és qe últimament Esquerra rebeu cops a tot arreu?". Algú respon: "Perquè molts voldrien que no fóssim enlloc".

PS2: Avui he twittejat durant el Ple: www.twitter.com/jordicasals

.

Podeu trobar més informació a la web d'Esquerra Torelló:

Esquerra Torelló s'absté en la proposta del Pla de la Llei de Barris

Miquel Franch no entra a debatre "amb els partits" però ataca directament els regidors d'ERC

Montse Ayats alaba la participació ciutadana però dóna cobertura a un procés participatiu irreal

Lluís Bassas diu que havien negociat les propostes al Pla de Barris amb el PSC

Ple extraordinari per la llei de Barris com a epíleg de la sociovergència oficiosa

Aquest dilluns serà el darrer Ple de la sociovergència oficiosa, a partir del dimarts 22 d'abril, la sociovergència pescallunes esdevindrà oficial.

Un Ple extraordinari serà el punt final de la minoria socialista de Miquel Franch, un Ple extraordinari que haurà d'aprovar la proposta de participar en la convocatòria del Pla de Barris d'enguany, amb un procés darrera molt discutible... hi així ho haurem de fer notar a partir de 2/4 de 9 del vespre.

Notícia de la prèvia sociovergent a Osona.com i a El9Nou.cat

Sala d'Art Jove, un referent nacional

Avui a la Sala d'Art Jove de la Secretaria de Joventut fem un concert com a clausura de l'exposició actual i per presentar del CD de "Descàrrega discogràfica".
A més, avui una productora de TV locals vindrà a cobrir a l'acte i a fer un reportatge sobre la Sala. Que cada cop a la Sala se li presti més atenció és una bona senyal, ens anem consolidant.
La feina ben feta per l'equip tècnic (i què carai! per l'aposta política de la Secretaria de Joventut), ens ha portat a esdevenir un referent en el sector de l'art emergent del nostre país.
Un model de sala d'art, que supera el plantejament d'equipament d'exhibició tot apostant per una formació portada a terme per part d'uns tutors que substitueixen els comissaris, fan que el model de la Sala sigui singular i, pel que sembla, molt encertat.
Des del Programa de Cultura, volem omplir un buit existent entre la formació específica dels joves artistes i el salt professional, tasca molt ben valorada per part del Departament de Cultura de la Generalitat.
Per un país, i en polítiques de joventut en especial, les polítiques d'habitatge, de treball i salut són importants, però la de cultura també, forma part d'aquest fil conductor que ens fa vius com a col.lectiu, un fil immaterial però sòlid.
I ara, en l'àmbit de l'art, cal fer un salt qualitatiu i enllaçar les polítiques culturals i les de cohesió territorial.

"En un momento dado", Johan Cruyff m'ha posat la "gallina de piel"

Cruyff (wiki), un mite caigut. Això és el què sento avui al veure com un mite futbolístic, un geni del futbol menyspreant una llengua que no s'ha dignat ni a xapurrejar (tampoc el seu fill) malgrat viure i reviure a Catalunya.

Un geni amb decisions tant espectaculars com eficaces, com per exemple posar a Eusebio (un jugador dièsel en deien) de lateral dret, el millor extrem dret de la lliga anterior, Goiko, reconvertir-lo com a lateral esquerra; fitxar a un desconegut Ivan Iglesias que va ser qui va marcar el cinquè gol del 5-0 al Real Meadrid, i un llarg etcètera. Un geni que, davant la ineficàcia dels marcadors davant un extrem dret com Manolo (Atlético de Madrid) que s'escapava una vegada i un altre del lateral esquerra, decideix jugar sense lateral esquerra perquè Manolo no se li escapi... i va sortir bé!

Només un geni pot guanyar tres lligues seguides a l'últim partit, un dels quals a l'últim minut (Djukic, del Super-Depor, falla el penalty davant González del València).

Però ara, quan el seu assessor Jaume Roures (wiki), capo de MediaPro i productor de la última pel.lícula de Woody Allen (wiki), ha decidit que aquesta última pel.lícula del geni novayorquès (un altre geni!) només tingui versió catalana i original als cines de Catalunya, resulta que Cruyff es despenja amb un menyspreu cap a la llengua de la terra que l'ha adoptat durant les últimes dècades.

En el Bassas li ha dit que no parlaria català a Catalunya Ràdio perquè cal ser més internacional, que potser s'hauria de parlar en anglès en el programa per millorar el nivell dels oients, i que el català és reduccionista perquè si vas a Londres ningú parla català...

Johan, futbol es futbol, no surts d'aquí...

.

Nació Digital: Cruyff va rebutjar parlar en català a Catalunya Ràdio perquè vol «ser internacional

I després dels 25 diputats...

Deixeu-me ser una mica catalanocèntric en la meva mirada sobre el nou govern del Regne d'Espanya.

Després dels 25 diputats que el PSC aportaven a ZP (i sobretot els pobres 8 del PP), semblava que Catalunya (si més no la socialista) hauria de veure's respectada i representada en la configuració del nou govern Zapaterista.

Ens trobem, però que es manté el nombre de ministres catalans, però que la Carme Chacón esdevé ministra d'una cartera clau pel desenvolupament econòmic i de l'autogovern de Catalunya com és la de... Defensa! No em fa res que una catalana i dona (i prenyada) sigui ministra de defensa, però no crec que aporti res a Catalunya, a excepció de reforçar el perfil nacional espanyol de la ministra.

El segon ministre, enlloc del pichiponià Joan Clos, és l'(ex-)alcalde de l'Hospitalet, Celestino Corbacho, el que sembla que és l'esperança blanca del PSOE a Catalunya, rival conegut de José Montilla i pacificador de l'Hospitalet davant els esvorancs i caos de Rodalies.

Així doncs, tenim una Carme Chacon castrense i un ministra català que no sabem quin és el mèrit que ha pesat més pes en la seva designació, si pacificar l'Hospitalet del mal fer amb Rodalies o bé ser rival del díscol President Montilla...

I per acabar-ho d'adobar, Magdalena Álvarez, la ministra dels esvorancs, manté la cartera de Fomento, així que ni partía ni doblaa, sinó ministra!

Com em deia ahir un socialista catalanista: els 25 diputats, "un regal enverinat".

77è aniversari de la República Catalana de Macià

I continuarem treballant perquè la proclama sigui escoltada de nou i perquè l'estel de la llibertat coroni la nostra ensenya!

Exposició gegantera 2.0 i menjar fent-la petar amb Segimon Serrallonga

Aquest cap de setmana ha estat de cultura a Torelló.

Dissabte es va donar el tret de sortida a l'exposició 2.0 "Els Gegants i tu". Dic que és una exposició 2.0 perquè és participativa, els ciutadans de Torelló o qualsevol persona que tingui fotografies dels Gegants de Torelló seran qui aniran alimentant l'exposició que anirà canviant a mesura que avança el temps. Una exposició en línia a la cultura popular, a la cultura que fem tots i totes, a la cultura que és de tots i totes.

Felicitats, altre cop, per la bona feina de la comissió del centenari dels Gegants de Torelló.

Aquest diumenge hem pogut fer un vermut literari amb Pep Palau, gastrònom que ens ha parlat del menjar i el fer-la petar, l'actriu Montse Vellvehí, com a rapsoda de poemes de Segimon Serrallonga, i els germans Vernis de Vic, que amb un piano i un saxo han musicat l'ambient.

Altre cop, l'Aula Segimon Serrallonga i l'Ajuntament han aconseguit omplir la Biblioteca Dos Rius per recordar al fill predilecte de Torelló, el poeta Segimon Serrallonga.

En especial m'agradaria reconèixer la tasca de la Berta Faro i el Francesc Codina.

Blocaires de Carretero, amb convergents inclosos

Abans de dinar, llegeixo una mica per Internet. Fa dies que no tinc gaire temps per fer-ho, veig que les primàries republicanes s'animen a la Xarxa.

Gent d'Esquerra, candidatura de Joan Puigcercós i de Joan Ridao, ha presentat web pròpia (www.gentdesquerra.cat), tal com podeu llegir en aquest apunt del bloc de Saül Gordillo, que supera el manifest inicial d'Esquerra Positiva, també amb web pròpia.

Esquerra Independentista també té web pròpia, des de ja fa temps, així com els seguidors de Carretero de Reagrupament.CAT.

Els reagrupats o carreteristes, a més de la web, tenen un portal de blocaires a favor de l'ex-Conseller del Tripartit maragallià: Blocs amb estrella. És curiós, però, que entre els blocaires n'hi ha algun de convergent, com ara Dessmond (bloc), un blocaire liberal de referència, que sempre escriu coses interessants, malgrat no estar-hi sempre d'acord (i no per qüestions de liberalisme).

Curiosa i sorprenent aliança la dels carreteristes i convergents com Dessmond, que últimament sols fa que escriure sobre personatges lligats a ERC. Potser durarà fins al 7 de juny aquest republicanisme del Dessmond?

.

PS: m'agradaria fer referència a un post que vaig escriure quan es va fundar Reagrupament.CAT, on mostrava el meu neguit per una possible escissió carreterista a l'estil hortalanià i colomina. De moment no ha succeït, esperem que tot segueixi igual.

"L'independentisme català: de l'ejaculació precoç al coitus interruptus?"

Investint Zapatero

Ahir, sense donar-me'n compte, va començar el debat d'investidura del President del govern del Regne d'Espanya. Avalat prèviament pel Rei com a candidat, José-Luís Rodríguez Zapatero (ZP pels amics) ha mostrat les seves cartes per seduir, sobretot a CiU i, sense buscar el seu vot, al PP.

Tinc la impressió que ZP ja no serà el president espanyol modernitzador d'esquerres i federal que ens vam trobar després de l'11M, gairebé per sorpresa. El reformisme, en opinió meva, fa temps que el va enterrar. Però ara, fins i tot hem passat de l'Espanya plural a la de la unida i diversa (en el destino), vaja l'Espanya de les regions i dels coros y danzas.
El menysteniment dels resultats a Catalunya (només recolzats per xulejar a Joan Ridao) no és un bon senyal. La manca d'autocrítica tampoc indica res de bo (ha parlat que la darrera, va ser la legislatura de les infraestructures de Catalunya. No sé si devia parlar de Rodalies, de les autopistes o de l'aeroport del Prat).

I tampoc indica res de bo, les ganes que se li veuen de pinçar el govern d'Entesa amb CiU. No defensaré la gestió del Conseller Baltasar en el tema de la sequera, però tampoc és de rebut el fer d'un govern espanyol en funcions que apareix per fotre un cop de garrot al cap al govern català i d'un aspirant a president que juga a favor de l'oposició catalana tot fent un xarrup d'eau du Roine.

El damunt del taulell de joc hi ha moltes partides a l'hora, una l'apunta en Saül Gordillo al seu bloc, però n'hi ha d'altres.

.

PS: en Ballana ha comparat el discurs de ZP del 2004 i el d'enguany en l'apunt "Zapatero plural", amb un regust a cola-cao.

Compareixença parlamentària gairebé sense Twitter

Avui hem tingut compareixença parlamentària per presentar la creació de l'Agència (veure expedient), una explicació feixuga, plena de referències de processos administratius i legals, amb dissolució de Tujuca inclòs.

En un principi havia anunciat que podria twittejar des de la Comissió de Joventut, però m'ha tocat acompanyar en Juli, el Director de l'Agència Catalana de la Joventut a la mesa, així que sols he pogut escriure abans i després de la compareixença. Qui sí que ho ha pogut fer ha estat l'Aina (twitter).

M'ha sorprès que els portaveus de CiU i del PP hagin mostrat el seu "avorriment" davant el contingut de la compareixença, això sí, abans de la demagògia del popular i de la fixació de la convergent (bé, és d'Unió) en tractar a l'Agència com una empresa... sembla que no es poden treure Tujuca del cap!

Per cert, avui no hi he vist l'hiperactiu blocaire, el diputat Puigdemont, de CiU i de Girona, que en les altres compareixences sempre escrivia al portàtil, qui sap si bloquejant...

La Xarxa avança a i amb Osona

En aquest 2008, la Xarxa es mou a Osona, podem parlar de l'Osonosfera, amb el projecte de Blocaires.Osona que va avançant cap a la primera trobada de blocaires osonencs.
També podem parlar de l'evolució de Nació Digital cap a esdevenir un grup comunicatiu digital de referència, si ja no ho és, a nivell nacional. El divendres van organitzar una jornada de premsa digital (llegiu aquest apunt del bloc de Saül Gordillo).
També podeu veure la notícia a la web de El 9 Nou, amb vídeo inclòs, o veure el vídeo de la jornada al Bloc de Nació Digital.
Avui, amics de Torelló i Manlleu presenten el projecte de MacroBOX, projecte innovador protagonitzat per joves (i no tant joves) emprenedors, amb seu al Viver d'Empreses de Gestiomat. Mireu l'apunt del David i o la web de MacroBOX.
La Xarxa avança amb Osona incorporada i amb iniciativa des de la societat, amb el suport puntual i necessari dels poders públics. Una fórmula que és gairebé garantia d'èxit, i que en el front econòmic de la comarca, l'ajuntament de Vic no ha seguit.
.
PS: bé, la Xarxa avança a Osona, però sembla que s'ha aturat a can Comajoan...

Dia "jerki" i lectures blocaires

Avui és un dia molt jerki. Malgrat que els meus 30 anys (uf) ja no em permeten continuar-hi militant, un encara s'hi sent molt lligat.
El Josep Culí i l'Isaac Peraire em van convidar a fer l'obertura de l'escola de formació de la regional d'Osona, Ripollès i Lluçanès (web), amb convidats com el Secretari Nacional de Medi Ambient, Marc Candela (bloc), i militants del Bages i el Berguedà.
En l'obertura, he fotut un rotllo sobre els valors de l'equip, la solidaritat de treball entre companys i que l'independentisme no necessita sols patriotes combatius, sinó també patriotes preparats, formats políticament però també com a persones.
Just després, un representant de la Plataforma No a la MAT d'Osona, ens ha explicat el projecte d'interconnexió entre França i Espanya per portar energia al Magreb (res es quedarà a casa!) i l'oposició a banda i banda del Pirineu català.
Ara mateix m'acabo de registrar al Twitter, això vol dir obrir un nou front comunicatiu, quan encara no he acabat de treure l'entrellat del Facebook. A veure com anirà...
I per acabar, avui al vespre toca anar a fer una ponència en una altra escola de formació de les JERC, concretament a Mataró. Segur que em perdo, gairebé sempre que he anat a Mataró m'he perdut...
.
Pels qui visitin el bloc, us deixo uns enllaços que crec interessants:
L'apunt de la visita del meu amic Roger al Bocamoll, de TV3. Ell i en Putxi (no el Puigcercós, eh!) van triomfar!: Després, la ressaca...
L'apunt de l'Enric Xicoy sobre la situació a can Esquerra: Quan ell ve, plou
L'apunt d'un dels analistes polítics republicans de referència, Antoni Soy, sobre l'estratègia d'Esquerra: ERC: estratègia, pactes i credibilitat
I un apunt sobre el robatori que va patir el Carles Banús el cap de setmana passat a casa seva, de matinada: Lladres!

Periodisme digital a Osona

Després de la ressaca post-pressupostària, demà al matí, assistiré a la Jornada de Periodisme Digital, havent acceptat la invitació del gran Miquel Macià (bloc de Nació Digital).

La jornada està organitzada per Nació Digital i comptarà amb grans ponents com Saül Gordillo (podeu llegir el seu apunt sobre la Jornada clicant aquí), director de l'ACN i blocaire de referència nacional, Lluís Foix (bloc), de La Vanguardia o el sempre interessant Jordi Font (bloc personal i bloc de Nació Digital), entre d'altres.

La jornada es fa a partir de 2/4 de 10 del matí a l'Edifici del Sucre de Vic.

Aprofito aquest esdeveniment, que manté a Osona en actora important en l'àmbit d'Internet, per ressenyar alguns blocs de periodistes d'una comarca que va ser pionera amb un portal que s'ha consolidat absolutament com és Osona.com. La Catalunya d'internet no es pot entendre sense Osona.com.

Jo segueixo sobretot el bloc del pescallunes i professor de periodisme de la URL Enric Xicoy, Ges Avall, que pot parlar de temes nacionals, locals i personals, sempre essent molt interessant.

Llegeixo el bloc del Josep Comajoan, director adjunt de El 9 Nou i que impulsa la seva web. És un actiu blocaire osonenc, i ha llistat tota l'Osonosfera. Sembla que ja en som 100!

També llegeixo el del Marc Riera que està sota un baobab, malgrat alguna barroeria. Però, en Marc escriu molt bé.

En Jordi Font també el llegeixo, va començar amb un bloc personal i para-anònim, un delicatessen per llegir amb calma. Actualment, podem dir que en Jordi està esdevenint més un teòric de la comunicació que en simple periodista. Un mai es cansa de parlar amb ell sobre Internet, els blocs, la premsa digital, les noves maneres de comunicar i les futures.

I per acabar, en bloc que últimament m'hi he aficionat, el bloc de la Sara Blázquez, pilar del projecte de la revista "Revista Mà".

No puc acabar aquest apunt sense posar l'enllaç al bloc col.lectiu de Nació Digital, cliqueu aquí.

Pla de Barris sense consens polític, però no passa res...

En el darrer Ple de Torelló, Miquel Franch va explicar que Torelló demanarà entrar en la propera convocatòria del Pla de la Llei de Barris de la Generalitat.

Els grups municipals de l'oposició (de moment tots excepte el PSC) ens en vam assabentar la setmana passada en Comissió Informativa. L'alcalde, va explicar que es presentarien amb un projecte que comportaria 10 milions d'euros, el 50% aportats per la Generalitat, per tal de finançar més de 20 actuacions, sobretot urbanístiques, però també de caràcter social, ja que el Pla de Barris demana que el 20% del pressupost, com a mínim, vagi destinat a afers socials.

L'execució d'aquestes propostes és per quatre anys, més dos de pròrroga. Això vol dir que no sols implica el govern actual sinó el proper.

Si s'actués amb responsabilitat política, el PSC hauria consensuat les actuacions proposades amb la resta de grups polítics, sobretot pensant que governa en minoria. No ha estat així. És més, no ha entregat cap llistat de les propostes, malgrat que ho vaig demanar.

A més, el Pla de Barris, reclama que hi hagi un procés participatiu. El govern socialista ha volgut donar la pàtina participativa buscant la validació dels Consells Municipals, convocant-los i presentant les propostes in situ, ni tant sols presentades per escrit. Òbviament, la valoració de la proposta no podia ser gaire rigorosa, no per manca de capacitat dels membres del Consell si no per no comptar amb temps suficient per fer les valoracions pertinents i plantejar-se possibles alternatives.

És una llàstima que Miquel Franch no sigui capaç de treballar per buscar el consens polític en un tema tant important com una convocatòria del Pla de Barris, i que CiU i ICV-CdG no digui ni mu! com diria aquell...

I l'Albert escriu això en el seu bloc: "... l'alcalde anuncia que "farem constar que s'ha debatut i que tots els presents heu estat conforme amb el que s'ha dit". CORDONS!!! perdoneu l'expressió, però no ha de ser participatiu?"

Comunicat de premsa: Esquerra es desmarca de la proposta del PSC del Pla de la Llei de Barris

Un "cuerno" demòcratacristià

Anècdota: un militant de pes (polític) demòcratacristià de Torelló m'ha dedicat un cuerno tot sortint del Ple de pressupostos. Sí senyor, dedicat a mi perquè el pacte sociovergent encara no és un fet (sic!).

Perdona'l Senyor, que no sap el què es fa...

La sociovergència fa un altre pas a Torelló: els pressupostos

Ahir va ser un Ple intens, el dels pressupostos.

Esquerra va ser l'únic grup municipal que es va oposar a uns pressupostos 95% made in Franch, pegats o pedaços d'última hora van provocar el sí sociovergent i un sorprenent sí ecosocialista del Ges, malgrat posar en contradicció el defensat els darrers anys, com ara la defensa de les funcions de la Comissió d'Equipaments o de la participació ciutadana, en aquest cas dels joves.

A Miquel Franch li ha sortit molt barat l'aprovació dels pressupostos. Nosaltres estàvem disposats a participar en l'elaboració del pressupost, però fent-ho des de la fase de la planificació i el disseny.

Podeu llegir més informació a la web d'Esquerra Torelló. Clicant aquí podeu llegir la meva intervenció en el Ple (és un pèl llarg), aquí la notícia sobre les votacions i aquí les contradiccions que comporta el vot afirmatiu de CiU i ICV-CdG.

També podeu llegir aquest apunt al bloc d'Esquerra: Pressupostos sociovergents amb convidats d'última hora

Cal parlar d'algunes cares llargues en l'àmbit del PSC i d'un nerviosisme excessiu de Miquel Franch vers un servidor.

L'Albert, en el seu bloc ha estat molt gràfic, mireu-ho aquí.
.

PS: en Ballana (bloc) m'ha tornat la visita que vaig fer al Ple més llarg de la història a Vic. En Franch li ha donat molts copets a l'esquena, hi deuria buscar quelcom afilat?