dimarts, 4 de novembre del 2008

Les eleccions d'Obama i McCain ja són aquí


En els propers dies l'elecció del nou president dels EE.UU. serà un fet.
Han estat anys des de les primàries de republicans i demòcrates, de precampanya i de campanya electoral.
Els dos candidats són el republicà John McCain (web i wiki) i el demòcrata Barack Obama (web i wiki). Des d'una perspectiva europea, sembla que Obama s'imposarà clarament. Clar, que també semblava que John Kerry també s'havia d'imposar a Bush fill...
He seguit amb interès, però sense passió, tot el procés, des de les primàries, on McCain ho va tenir fàcil, per una banda, i Obama es va imposar a Hillary Clinton en unes primàries molt renyides, tant renyides que al final Hillary va haver de renunciar a l'ús dels superdelegats a la convenció on es s'havia d'elegir el presidenciable dels demòcrates.
Jo vaig apostar que si la batalla electoral era entre Hillary i McCain, guanyaria la primera, prou "falcó" i prou stablishment per guanyar el segon, el "republicà demòcrata", anomenat així perquè és un republicà moderat i que va per lliure.
En canvi, si els contrincants eren Obama i McCain, creia que McCain s'imposaria perquè Obama era massa trencador, si més no en eles formes, i difícilment podia arrancar vots de les files republicanes, i McCain, al ser un centrista podia arreplegar vots de demòcrates.


En el sopar de l'Osonosfera, vaig poder parlar-ne amb Vicent Partal. Ell donava molta importància a l'ús de la xarxa i de les xarxes socials, des d'on Obama havia connectat amb molta gent. Segur que aquests mitjans, han permès que sectors socials passius en les eleccions americanes es mobilitzin, sembla.
La mobilització de nous electors és clau per la victòria d'Obama, al meu parer, com he dit abans, pocs vots pot robar del cantó republicà, però pot engreixar les urnes de nous votants, antics abstencionistes. Aquesta és la clau si Obama vol guanyar McCain.
A més, al meu entendre, McCain ha patit una estratègia del seu partit que ha desfigurat el seu perfil centrista i, conseqüentment, ha limitat la capacitat d'introduïr-se en el camp de votants demòcrates. Sarah Palin (wiki), governadora d'Alaska i candidata a Vice-Presidenta, n'és l'exponent més clar. Encara no entenc perquè s'ha buscat invertir el capital de la figura de la vice-presidenta per captar el vot més conservador, quan aquest és captiu del Partit Republicà, no s'aniran cap al Partit Demòcrata i difícilment es quedaran a casa enfront Obama.
Tres elements, per mi claus, com és la capacitat d'atreure nous electors d'Obama, la capacitat primigènia de McCain per robar vots als demòcrates i, alhora, l'elecció d'una candidata a la Vice-Presidència, Palin, que ancora els republicans cap a extrems conservadors, són el que poden donar la victòria republicana o demòcrata, a més del llegat tant negatiu pels republicans com és el de Bush fill (wiki), el que per molts ha estat el pitjor president de la història dels EE.UU. i l'esclat d'una crisi econòmica que els assessors d'Obama han sabut acomodar a la seva campanya.
PS: la política americana té curiositats com aquesta...

2 comentaris:

Unknown ha dit...

es realment impresionant com un país amb una profunda crisi, hi ha tanta il.lusió per anar a votar.Aquí crec que actualment seria impensable un moviment així. La gran capacitat d'Obama, és presisament aquesta, la del contagi del anar a més, que una altre Amèrica és possible, on el sommi americà encara existeix ...

el Mcain com les patates, quederà ben fregit!

Anònim ha dit...

Ei, recordes l´aposta que vas fer amb mi si Mccain perdia no? És que la boca se´m fa aigua pensant en com disfrutaré la teva penyora... Serà un festí a la teva salut. Ep, tranquil, que ja et convidaré a tu i a 50 més si vols! Total en tindré per repartir a tort i a dret! Buf...