diumenge, 21 d’octubre de 2007

Conferència Nacional: Esquerra més forta


Avui ha estat un dia molt important pel present d'Esquerra. La conferència nacional ha estat un èxit amb més de 2600 assistents i amb un debat serè i ric a l'entorn de la ponència presentada, amb moltes esmenades incorporades, i amb les esmenes que no s'havien transaccionat.
D'aquestes darreres esmenes suara esmentades n'hi havien de dos tipus que sobresortien per la càrrega que portaven al darrer, l'esmena a la totalitat de Reagrupament.CAT i les parcial d'Esquerra Independentista.
La primera, defensada per un militant de la secció local de La Secuita, amb una intervenció plantejada, més que basant-se amb el text alternatiu presentat, atacant la direcció actual del partit, amb moltes referències directes (i malintencionades) cap al secretari general Joan Puigcercós, a més d'una defensa dura dels plantejaments del Reagrupament, desmentint fins i tot rumors. El que no m'ha agradat ha estat la demanda secret del vot, insinuant que hi podia haver coaccions a l'hora de votar. Crec que aquesta afirmació porta una mala llet incorporada excessiva.
L'esmena a la totalitat dels homes (i dones) de Carretero ha tingut el suport del 22% dels votants.
Les esmenes d'Esquerra Independentista pivotaven amb en dos eixos bàsics: un full de ruta "seriós" cap a l'exercici del dret a decidir i la reformulació del pacte d'Entesa amb el PSC i ICV, que no la ruptura del govern.
Les diferents esmenes han tingut un suport desigual, fluctuant entre el 25% i el 35%, excepte la defensada per Uriel Bertran, que ha tingut el suport del 42,8% dels vots. Més enllà del contingut de l'esmena, el gran filó de vots ha estat la brillant exposició política que ha fet, efectuant el discurs de referència d'Esquerra Independentista.
Crec que Esquerra Independentista ha tingut alguns errors com el fet de demanar un congrés nacional precipitat abans d'hora, magnificar els "mals resultats" a les municipals i visualitzar un apropament, que sembla irreal, amb Reagrupament. Però a dins, hi ha un capital polític i humà que el projecte de l'esquerra nacional no es pot deixar perdre.
La comissió ponent fins i tot ha transaccionat una esmena d'Esquerra Independentista, on curiosament i per felicitat meva hi era inclosa la Renda Bàsica.
I per comparar unes esmenes i unes altres, les de Reagrupament i les d'Esquerra Independentista, els primers han apuntat a la direcció i han fracassat (22%) les dels segons han estat de projecte polític, han estat rebutjades, però sense caure en la marginalitat, arriban fins a prop del 50% en una i aconseguint transaccionar-ne una altra, és a dir incorporant-la al text.
Al final, la votació del text definitiu, allà on s'havia de visualitzar la divisió o la unió d'Esquerra Republicana de Catalunya, el text ha tingut un 82% de suport i un 12% d'oposició, la resta de vots han estat en blanc.
La unitat d'Esquerra ha sortit reforçada, malgrat els embats externs, malgrat els embats interns. La unitat n'ha sortit reforçada perquè el debat ha estat clar i participat, sense imposicions d'una cúpula distant, l'àrbitre ha estat la militància.
La militància ha parlat, ara el partit ha de caminar amb més força que abans de la Conferència Nacional perquè la gran majoria dels militants s'han manifestat a favor del text resultant d'un debat participatiu que ja desitjarien els militants de molts altres partits.
N'estic convençut que Esquerra avui és més forta que abans d'ahir, i així l'independentisme és més fort.
.
Podeu veure més informació de la Conferència Nacional a Nació Digital:
- Conclusió de la Conferència Nacional
- Les esmenes d'Esquerra Independentista
- L'esmena de Carretero
- Joan Ridao i Joan Puigecercós
.
PS: els grans discursos han estat els de Puigcercós, Huguet, Uriel Bertran, Tardà, Ridao i Carod-Rovira.

5 comentaris:

Josep ha dit...

Bones!
Completament d'acord, la unitat d'esquerra està assegurada i això és bo per plantejar el proper congrés nacional amb encara més seriositat.
Particularment no trobo tant encertat el tema de la renda bàsica, crec que faria falta un debat més rigurós.
Salut a totes i tots!

Miquel ha dit...

Ahir va ser un gran dia pels independentistes d'aquest país tant petit i tant gran alhora.
I un mal dia pels qui volen destruir l'esquerra lliure catalana.
Endavant amb l'Esquerra Republicana!

kanopus06 ha dit...

Endavant, continueu així, ara ja no podreu dir mai més que sou equidistants, o que no sou la submarca del PSOE a Catalunya.
Sou socialistes, i això de la independència us la sua mentre pugueu xuclar de la mamella socialista.
Sou una colla de catalans renegats, ressentits anticonvergents, socialistes de segona divisió, un infrapartit, una submarca del gran PSOE.
A partir d'ara us podeu anomenar PSOEsquerra.

sóc d'esquerres ha dit...

kanOUPUS DEI, necessites una mica de vicarbonat, encara no ha digerit que estigueu a l'oposició.

Jose Luis, no! Joe ha dit...

Endavant Esquerra!