dijous, 19 de febrer del 2009

Lluna

La Lluna és més que un satèl.lit. Afecta l'esperit, o a alguna cosa semblant que ens fa ser el que som. A alguns, quan és plena, fins i tot els fa convertir en homes llop o abominables monstres nocturnes que ataquen donzelles.
La lluna, diuen, fa parir a les prenyades, segurament hi ha una explicació física, però jo sóc de lletres profundes i no arribo a aquí, tampoc mai m'ho he proposat.
Els calendaris mostren l'estat de les llunes i les banderes islàmiques també. Una cosa no té res a veure amb l'altre, però són dibuixos que no entenc perquè estan allà. Ja sé que hi ha una raó (i la conec), però no entenc perquè està allà.
La Lluna és romàntica, melancòlica i misteriosa. Fins i tot he arribat a escriure una comparació d'un cul blanc a la Lluna plena. Òbviament era rodó... i blanc...
La Lluna s'intenta pescar, a Torelló. Però no sé si som pescallunes per afectes externs al nostre organisme o perquè som somiadors, hi ha de tot, suposo...
I llavors hi ha els llunàtics, que a més de ser una colla carrossaire de Torelló o un carnet jove de Dènia, són aquells que són... doncs així, llunàtics.
I per acabar, si és blava és una gran cançó.
La Lluna és més que un satèl.lit... o això pensem!

4 comentaris:

[ò] ha dit...

i de tant en tant.. la volem en un cove!

Anònim ha dit...

massa sovint...

Anònim ha dit...

Luna lunera

Anna Gorchs Font ha dit...

A mi m'encanta la lluna, té quelcom d'atractiu i alhora d'inexplicable...

P.S.: ja estàs fitxat ;)