dilluns, 11 d’agost de 2008

Continuem en el post-pujolisme: Del conflicte estatutari al conflicte pel finançament

Cada cop es fa més que evident que l'Espanya de Zapatero és la mateixa que la d'Aznar (wiki) o Felipe González. Potser més liberal en quan a drets individuals, potser sí, però en la qüestió de les nacions que conviuen dins l'Estat, res de res.
Amb Catalunya, se n'ha mofat diferents vegades, amb promeses que han estat falses (Estatut, finançament, etc.) o bé que al cap i a la fi no han servit per res (les balances fiscals no són un referent pel nou finançament).

Un Estatut és, per sí mateix, un document de pacte de Catalunya amb l'Estat, no una eina rupturista, sinó una eina que emmarqui les relacions entre ambdós.

Zapatero ja va pactar una retallada al document aprovat per CiU, PSC, ERC i ICV amb el líder de l'oposició de llavors (i ara), Artur Mas, de CiU. Així, que el no respecte a l'Estatut actual, ja posat a mida pel PSOE i acceptat per CiU, PSC, ICV i aprovat en referèndum, és una mostra de deslleialtat institucional alarmant per part del govern espanyol.
Amb un sistema de finançament que ja hauria d'estar a provat des del 9 d'agost d'enguany, fet des de la bilateralitat, i que no s'acorda, a causa d'accions dilatòries per part de la Moncloa, la situació de crisi política no té comparació des de fa dècades.
El PSC i el PSOE viuen un conflicte que porta al seu Vice-Secretari Primer, Miquel Iceta a parlar de Concert Econòmic (malgrat que abans havia dit que no el volia per insolidari i anti-històic, tal com diu en aquest post de Joan Arnera), a Castells posant damunt la taula els pressupostos espanyols del 2009 i a Montilla a "excesos verbales", segons la Vice-Presidenta del Govern Espanyol, per parlar clar.
Sembla que d'una vegada per totes els partits catalanistes estan disposats a fer un front comú pels interessos de Catalunya, esperem que ningú es despengi altre cop com en l'estatut retallat o que s'hagi pactat la visualització d'un conflicte escenificat però que tant PSC com PSOE ja saben com s'acabarà...
De moment, però els que tenen clar que Catalunya ha de ser mestressa de la seva sobirania, ja parlen de nous escenaris, com ara el Conseller republicà Josep Huguet (bloc) o el president de Catalonia Acord (llegiu aquest article en castellà: Embaucadores y mentirosos).
Sembla que aquest cop els partits estan disposats a ser ferms, la societat civil també?

La sacsejada post-pujolista continua.
.
Enllaç d'interès: Observatori del Finançament de Catalunya

1 comentari:

Anònim ha dit...

M'aposto el què volgueu a que els socialistes tiren la tovallola abans d'hora