dilluns, 8 de desembre de 2008

Usos lingüístics dels catalans des de la Cerdanya

Un cap de setmana de relax a la Cerdanya en aquestes dates és una mica utòpic, sobretot si un es vol oblidar per uns dies de la Barcelona que trepitja cada dia per treballar.
Les "a" obertes capitalines s'imposen pel Puigcerdà mig glaçat i amb restes de neu marronosa, ja. Bé, potser aquestes "a" encara són més obertes que el normal i sovint s'intercalen amb un castellà d'aquells de "o sea".
Els usos lingüístics a la Cerdanya hivernal és tant mestissa com la de Barcelona, potser no s'hi sent l'àrab, l'urdú o el swahili, però el castellà de les Amèriques i de la part alta de Barcelona hi és ben present.
És curiós com en la Catalunya pirenaica el català i el castellà també es "matxambran" (hehehe) com en el metro barceloní, frases que se superposen d'una llengua a l'altra, per donar resposta o per inquirir a l'interlocutor.
He pogut constatar dues situacions en diferents ocasions: gent que parla castellà "o sea" i que a l'hora de renegar ho fa en català. I això que hi ha aquell tòpic tant estrany que es renega millor en castellà. Jo crec que no...
I una altra situació ha estat la de pares i mares que es parlen en castellà i als seus fills els parlen en castellà. Aquesta situació me l'havia explicat el Francesc Codina després d'haver llegit un estudi d'usos lingüístics. Jo no m'ho acabava d'empassar, sabent l'optimisme profund (llegiu aquest article)que "pateix" el Francesc davant la nostra realitat nacional i lingüística.
Qui esperi trobar al Pirineu una Catalunya profunda, conservacionista i contemplativa va equivocat, el dinamisme econòmic, encara que sigui estacional, aporta tons de pell i accents que es poden trobar a Barcelona i en d'altres ciutats, i per això, en un cap de setmana de relax, també es pot estudiar els usos lingüístics catalans des de la Cerdanya.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Pijolandia, on vas a relaxar te tu? I después dels xavas has patit les cues de cotxes eh?
A Montserrat hauries d'haver anat

òria ha dit...

Jordi! Totalment d'acord amb tu! De fet, fins i tot vaig pensar en escriure una entrada parlant-ne en el meu blog...

Aquests dies he estat a la Vall d'Aran, i enlloc de trobar-me l'aranès, m'ha sorprès la quantitat de castellà que he sentit per aquelles terres!

Suposo que hi fa molt, ser una zona pròxima a estacions d'esquí de tot tipus... la quantitat de mossos d'esquadra que hi ha, vigilant les proximitats de Baqueira-Beret!