dimarts, 2 de març de 2010

Saber dir adéu


Fa unes setmanes hi va haver una controvèrsia amb el fet que l'entrenedor de futbol del Mallorca, Gregorio Manzano, escrivis al seu bloc un apunt (4 años después, curiosament aquest apunt no hi és en la versió en català...) que sonava a comiat. Això va passar en un moment que es rumorojava que no renovaria i que possiblement tenia una oferta del Sevilla.
Aficionats i premsa esportiva va posar el clam al cel: com podia acomiadar-se a mitja temporada i en un moment dolç de l'equip?
Goyo Manzano va sortir donant explicacions que no era un comiat, si no que volia agrair als qui li han donat tant a l'equip balear.
Segurament Manzano marxarà i segurament aquell apunt és un comiat o una avançada d'aquest. I crec que és un bon comiat, elegant i generós. Un comiat on el que s'acomiada no es posa el centre del món.
Saber dir adéu, saber plegar, i més en un lloc de responsabilitat, de lideratge i de l'esfera pública és important. L'absència d'un regust amarg de rancúnia, sovint egocèntrica, fa que la continuitat dels projectes, després de l'adéu, amb altres persones, sigui més fort i amb més possiblitats d'èxit.
Els projectes són com una cursa, que no s'acaba finsa al final, fins que no atravesses la meta. I aquesta és l'adéu. Un bon adéu, a més, és la millor inversió pels que venen després.
A la imatge, una vinyeta d'Aleix Saló, sobre un dels casos de no saber dir adéu. N'hi ha molts més...